Puig Castellar i Creu de Montigalà pel Poblat Ibèric, ermites de St Onofre i St Climent i monestir de St Jeroni de la Murtra

Interessant recorregut on assolirem els cims del Puig Castellar i la Creu de Montigalà i pasarem per les encimblellades ermites de Sant Onofre i Sant Climent, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, el dólmen de la Cova d’en Genís, les ruïnes de Ca n’Alemany, l’aqüeducte de Sant Jeroni de l’Aigua de Dosrius i algunes fonts i miradors. Tot això seguint senders i alguna trialera en gran part amb extenses panoràmiques sobre un entorn densament industrialitzat i urbanitzat pero, tret del tram de la Vall del Betlem que està més deixat, força recuperat.

***RESSENYA: Als afores de Montcada i Reixac prenem la carretera BV-5001 cap a Santa Coloma de Gramanet i, poc despres de pasar una rotonda, entre els kilometres 6 i 7, aparquem en una clariana al costat de la carretera on trobem un rudimentari cartell: “Casa Valencia”. Iniciem la caminada per un cami que surt planejant al SE. Aviat travessem el Torrent de la Vallençana i seguim per un sender fressat que el va remuntant per la seva riba esquerra amb tendencia a l’E i, tot seguit, trobem una bifurcacio on seguim el sender de l’esquerra, fem una curta pujadeta tot evitant un parell d’arbres caiguts i, a l’alçada d’un rec canalitzat, trobem una bifurcacio de senders: el sender de l’esquerra sera per on tornarem, aixi que seguim el de la dreta (E) fent una breu pujada que ens deixa en una pista, que seguim apenes 5m a l’esquerra fins trobar un sender fressat que s’enfila a la dreta (E) de la pista i poc mes amunt conecta amb el sender fressat per on transita el GR, que seguim en una pujada moderada i sostinguda amb tendencia al S fins sortir al Collet de la Torre dels Frares. Des d’aquest collet fem una “anada-tornada” agafant un corriol a la dreta (O/SO) que va resseguint la carena fins coronar una cota secundaria (155m) que domina la zona. Desfem el cami fins el Collet de la Torre dels Frares i ara prenem un sender fressat (senyals GR i SL) que s’enfila resseguint la carena al NE. Aviat deixem un sender a l’esquerra i seguim carenejant fins sortir al costat d’una torre de la llum en desus, on deixem un altre sender que davalla i seguim el sender que va carenejant al SE (senyals GR) en una pujada forteta on trobem alguns trams habilitats amb esglaons de fusta i obviant els pocs trencalls que ens surten fins abastar mes amunt una pista, que seguim de baixada i amb tendencia al S (senyals GR) fins trobar poc mes avall un sender indicat a l’esquerra (senyals GR i SL) que s’enfila i tot seguit ens deixa en un cami que recorre la carena SO del Puig Castellar, que seguim tot remuntant al NE. Pocs mes amunt trobem un trencall indicat on deixem els senyals GR i SL (que se’n van a la dreta) i seguim carena amunt, pasem una tanca metalica i seguim pujant uns pocs metres mes al costat dels murs de l’antic Ploblat Ibèric fins al capdamunt del Puig Castellar (303m), coronat per un banc on descansar i gaudir de l’extensa panoramica de 360º i diversos plafons interpretatius. El turo esta rodejat de les restes consolidades del Poblat Ibèric dels Laietans, amb una extensio de 5000m2 i fou ocupat des del s.VI a.C fins a l’inici del s.II a.C. El poblat va ser descobert l’any 1902 per mossèn Palà i s’hi han fet diverses excavacions arqueologiques des de l’any 1904. Des del cim davallem per un sender habilitat amb alguns esglaons a l’E/SE que pasa al costat d’antics murs del Poblat Ibèric i acaba desembocant en un altre cami mes ample i esglaonat habilitat amb baranes, que seguim a l’esquerra i baixant fins sortir poc mes avall a una mena de plaça on es forma una cruïlla de camins i trobem un mirador. Primer anem a treure el cap al mirador i despres desfem uns pocs metres i prenem un sender indicat amb senyals taronges que davalla al SO fent llaçades i ziga-zagues amb trams habilitats amb esglaons de fusta fins sortir a una pista, que tal com arribem la travessem i seguim davallant una mica mes fins sortir a un sender mes fressat, que seguim a la dreta i, als pocs metres, trobem a la dreta la Font de la Bóta, que a dia d’avui raja. Just al costat de la font trobem una porta metalica que barra el pas a la mina d’aigua de l’antic Poblat Ibèric. Des de la font davallem a l’O/SO per un cami habilitat amb esglaons que tot seguit surt a una cruïlla multiple de corriols i senders: continuem pel sender que tomba a l’esquerra (S) i gairebe de pla travessa el vessant de la muntanya. Despres de davallar una mica el sender es bifurca i seguim el sender de la dreta, que aviat pasa per sota de la linia electrica i al costat de les ruines d’una construccio, des d’on es redreça al E/NE i continua travessant el vessant solei de la muntanya fins la Deu del Joncar, un aflorament d’aigua subterrania. Pasada la Deu del Joncar el sender fressat tomba al S fent una suau baixada pasant a la vora d’alguns pins de bon tamany i, arribats a una bifurcacio on trobem un nou indicador amb senyals taronges, l’obviem i continuem recte (S) pel nostre sender pasant al costat d’un parell de pins força grans fins arribar a l’Àrea de lleure del Bosquet de les Escoles, on trobem bancs amb taules i un mirador. Des del mirador de l’area de lleure prenem un sender fressat que surt al N, poc mes amunt se´ns incorporen per l’esquerra de nou els senyals taronja i continuem pujant pel sender fressat amb tendencia al N, per terreny obert amb alguns pins. Mes amunt el sender esdeve mes costerut i arribem a una bifurcacio on seguim el sender de la dreta (E) gairebe planejant i resseguint un lleig vallat que no triga en sortir a un altre sender. Des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” seguint uns metres mes a l’E fins el Dólmen de la Cova d’en Genís, una sepultura megalítica de l’edat de bronze tardà descoberta l’any 1955 per Genís Ibáñez on es va trobar una tíbia d’aparença humana i dos vasos funeraris. Vist el dólmen reprenem el sender que portavem tot pujant amb tendencia al N, amb trams habilitats amb esglaons i serpentejant una mica fins trobar una nova bifurcacio, des d’on continuem pujant al N ara per un corriol menys fressat fins abastar la pista per on va el GR, just al capdamunt de la carena. Aquest es el punt d’unio del “8” que forma la ruta, ara seguim la pista a la dreta (E) i, inmediatament, trobem una bifurcacio on deixem el GR (que va a la propera ermita de Sant Climent [tornada]) i seguim la pista de la dreta tot planejant a l’E/SE. Aviat la pista comença a davallar i, just al pasar per sota de la linia electrica, deixem la pista i prenem un corriol a la dreta (SE) que davalla fent drecera i ens deixa de nou en la pista, que seguim de baixada (SE) i, tot seguit, al primer revolt a l’esquerra de la pista, la deixem i prenem un sender fressat a la dreta que davalla a l’E/SE amb vistes cap al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Mes avall sortim a un altre sender que seguim a la dreta (E/SE) i baixant i no triguem en arribar a una petita clariana on trobem un parell de pins força grans, des d’on seguim davallant suaument al SE fins sortir a una pista, just al punt on forma una cruïlla de camins indicada on seguim cap a “Ca n’Alemnany / Creu de Montigalà” (indicat) per un sender que davalla a l’E. Aviat trobem al mig del sender una pila de runa d’haver fet la reforma del bany (lamentable) i continuem davallant, poc despres deixem un parell de corriols a la dreta i seguim davallant fins sortir al cami senyalitzat de la Riera de Sant Jeroni (senyals SL), que seguim a la dreta apenes uns metres fins trobar una bifurcacio, on deixem el cami senyalitzat de la riera i prenem un sender a l’esquerra (E) que tot seguit surt a una pista just al costat de les ruïnes de l’antiga masia de Ca n’Alemany (s.XV-XVIII), on una excavacio arqueologica va costatar la presencia d’una vil•la romana anterior. Despres de fer un cop d’ull a les ruïnes de Ca n’Alemany (lamentablemement molt degradades i brutes) prenem un corriol que surt del costat N de l’antiga masia amb tendencia a l’E i, inmediatament, just despres d’un revolt a la dreta, prenem un corriol poc fressat a l’esquerra (E) que davalla un xic fins un torrent (que si resseguim a l’esquerra ens porta a la Font de Ca n’Alemany [molt degradada i bruta]), on obviem un sender que davalla al S i travessem el torrent sec i seguim per un corriol que aviat pasa per l’alzina de Ca n’Alemany i continua a l’E fins sortir molt aviat a un altre sender, que seguim a l’esquerra i pujant. Tot seguit aquest sender es bifurca i seguim pel sender de la dreta (E), que poc despres es torna a bifurcar i seguim recte (E) i pujant i, tot seguit, es torna a bifurcar i seguim el sender de la dreta que, despres de fer un breu tram al S, es redreça tot pujant amb tendencia a l’E fins deixar-nos en l’enorme creu de ciment armat de la Creu de Montigalà (152m), amb una vista dominant sobre Badalona i rodalies aixi com del Mediterrani. En aquest indret s’hi van trobar vestigis d’un enterrament i una ara solar (pedra llaurada indicativa d’una celebracio d’adoracio al sol), vestigis que parlen d’un culte Ibèric al sol en aquest lloc. La creu actual es va posar l’any 1940 despres que durant la Guerra Civil (any 1936) enderroquessin la creu de 4m d’alçada que es va posar l’any 1913. Des de la Creu de Montigalà prenem un sender que davalla al NO, despres es redreça al N i, quan esta a punt de sortir a la pista principal que recorre la carena, seguim per un corriol (NO) que transita paral•lel a la pista i deixant-la a la nostra dreta tot obviant els trencalls que ens van sortint a banda i banda fins sortir poc despres a la pista que va per la carena, que seguim en suau baixada (NO) fins arribar a un proper collet on trobem una cruïlla de camins/pistes: continuem per la pista que davalla suaument a l’O/SO i, poc mes avall, quan la pista es bifurca, prenem el cami de la dreta (O), que va gairebe planejant i aviat conectem de nou amb els senyals SL, que seguim. Poc despres trobem una cruïlla multiple de camins on seguim amb tendencia a l’O pel cami que portem (senyals SL), que aviat comença a davallar fins sortir a una bifurcacio indicada on seguim a l’esquerra (senyals SL) i, als pocs metres, deixem el cami senyalitzat i prenem un sender a la dreta (O) que tot seguit ens deixa en l’aqüeducte de Sant Jeroni de l’Aigua de Dosrius, per sobre del qual travessem la Riera de Sant Jeroni. A l’altre banda de l’aqüeducte anem a buscar (NO) un sender fressat que veiem en direccio al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Un cop al sender el seguim amb tendencia al NO pujant suaument fins sortir a la pista principal, que travessem i seguim pujant al NO pel nostre sender tot travessant unes antigues feixes per terreny obert fins que acaba desembocant a la pista principal, que ara si prenem a la dreta i pujant (senyals SL) fins arribar a una explanada on trobem una cruïlla indicada i seguim a la dreta (E, senyals GR) per una pista que, despres de pasar per la Font de Sant Jeroni (amb el cap d’un lleó), ens deixa en el monestir gòtic tardà de Sant Jeroni de la Murtra (s.XV), construït l’any 1416 i habitat pels monjos jerònims (la comunitat va arribar a tenir uns 30 monjos) fins al 1835, any que va ser saquejat e incendiat. Despres el monestir es va subastar i va ser dividit en diverses propietats i, a finals del s.XIX i principis del s.XX, es va convertir en lloc d’estiueig dels barcelonins. El monestir es pot visitar el primer Diumenge de cada mes al mati. Continuem per la pista (senyals GR) que voreja el monestir pel seu canto N tot deixant-lo a la nostra dreta i, quan deixem enrere el monestir, la pista fa una suau baixada que aviat surt a una explanada on trobem una cruïlla de camins. Just a l’inici de l’explanada prenem un sender que surt a l’esquerra (NO) i despres es redreça al N entre antigues feixes per un sector on recentment si han fet tasques de desforestacio. Mes endavant el sender tomba a l’O i es comença a enfilar per un esclarissat bosc de pins fent alguna llaçada fins sortir a un sender travesser, que seguim a l’esquerra (SO) i, als pocs metres, el deixem i agafem a la dreta (O) un sender que s’enfila fort per sota del tallafoc de la linia electrica fins desembocar en un altre sender travesser, que seguim a la dreta (NO) i pujant i, un ultim tram força dret i pedregos per una mena de trialera de saulò, ens deixa en l’ermita de Sant Onofre (s.XV), construïda al capdamunt del Turó de Sant Onofre (269m) pels monjos de Sant Jeroni de la Murtra entre els anys 1498 i 1501 com a lloc de retir per l’oracio i la penitencia. Abandonada l’any 1835 quan els monjos van abandonar el monestir. Al costat de l’ermita trobem uns bancs per descansar i un pi de molt bon tamany, al costat del qual prenem un sender fressat que davalla fortet amb tendencia al S fins sortir a una pista, que seguim a la dreta i, despres de fer el primer revolt a l’esquerra, deixem una trialera a l’esquerra que davalla resseguint el tallafoc de la linia electrica i seguim per la pista uns pocs metres mes al S fins trobar un sender força fressat que travessa la pista (puja desde Sant Jeroni de la Murtra) i que prenem a la dreta (O) tot enfilant-nos en una pujada directa que ens acaba deixant en l’ermita de Sant Climent (s.XVII), erigida l’any 1673 amb una col•lecta dels devots dels pobles del voltant per acabar amb una llarga época de sequera i, com el monestir de Sant Jeroni i l’ermita de Sant Onofre, abandonada l’any 1835. L’any 1980 el Centre Excursionista Badalona fa una rehabilitacio completa que fins al dia d’avui a patit diversos episodis de vandalisme, entre ells un incendi. Des de l’ermita continuem per la pista envoltada de xiprers que davalla suaument a l’O/NO, que aviat ens deixa de nou en el punt d’unio del “8” que forma la ruta, on deixem la pista i prenem un corriol a la dreta que paral•lel a la pista fa drecera i acaba sorrtint de nou a la pista prop de la cruïlla de camins de la Collada del Bosc Bonic o de les Ermites, on tornem a deixar la pista i prenem un cami a la dreta (N) que als pocs metres deixem per un corriol que s’enfila fort a l’esquerra (O) en una pujada directe que ens deixa al capdamunt de la carena, on trobem un sender fressat que seguim a la dreta (N/NO) tot carenejant amb bones vistes i fent breus desnivells. Mes endavant el sender comença a davallar fortet amb algun tram una mica erosionat i despres se’ns incorpora per la dreta el cami que haviem agafat en la Collada del Bosc Bonic i seguim davallant al SO pel sender fressat que continua carenejant pasant al costat d’una torre de la linia electrica. Aviat la carena s’aplana i despres fem una breu pujada que ens porta a l’indeterminat cim del Turó de ls Devesa (212m), des d’on seguim davallant fortet per un tram un xic pedregos. Mes avall, al costat d’una nova torre de la lina electrica, el sender deixa la carena i fa un gir sobtat a l’esquerra (S) fins sortir poc mes avall a una cruïlla de camins, on prenem el sender fressat que surt inicialment al S i en suau baixada. Aquest sender s’endinsa en un bosc força ombrivol on trobem alguns teixos, despres s’orienta a l’O per un bosc de pi i un tram al SE ens porta a creuar el Torrent del Pollo, des don continuem a l’O/NO paralels al torrent fins desembocar en una pista, que seguim en la direccio que portem i, tot just despres de fer el primer revolt a l’esquerra, la deixem i prenem un sender que davalla a la dreta (SO) i tot seguit surt a la bifurcacio al costat del rec canalitzat on em pasat en l’anada, des d’on desfem el curt tram de cami conegut fins l’inici.

***NOTA: Durant el recorregut es troben senyals de diversos colors, pero la ruta no segueix cap en concret per evitar al màxim les pistes i pasar per tots els punts d’interès. Algun tram costerut i relliscòs en trialeres. La travessa de l’aqüeducte pot ser una mica aèria per gent amb vertigen, pero es facilment evitable travessant la Riera de Sant Jeroni per qualsevol dels nombrossos camins o pistes que hi han.

***ALTRES RUTES PEL PARC NATURAL DE LA SERRALADA LITORAL I MARINA:

-”Turó d’en Galzeran i Castell St Miquel pel Sot Majordona, 5 Fonts i Dólmens de Castellruf i Can Gurri desd Sta Mª Martorelles”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/turo-den-galzeran-i-castell-st-miquel-pel-sot-majordona-5-fonts-i-dolmens-de-castellruf-i-can-gurri-22474074

-“Sant Mateu i Turó den Baldiri per RocaForadada, RefugiFerreria i Fonts de StMateu, Perdius, Grill i Senglar desde Vallromanes”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21381834

-“La Coscollada i turons de Fra Rafel, de l’Home i d’en Seriol pel Poblat Ibèric Maleses, Font de l’Amigò i St Pere de Reixac”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16333913

-“ Turó d’en Galzeran pel Rocar, Mirador 9 Pins, Dólmen i Poblat Ibèric de Castellruf, Basassa i Fonts de la Teula, Ferro i Alba”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16131777

-“Castell de Burriac, Turó de l’Infern i Creu de Montcabrer per Fonts del Torrent de Burriac, Rocar d’en Vivó i Cova Encantades”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12236292

-“Fonts, Miradors i Rocs de Teià, St Mateu, Turó Baldiri i Recers i Coves d'en Pau, Joan i Granota”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9145813

-“Turons Rodó i Céllecs pel Bosc Magic, la Ruta Prehistorica de la Roca i Fonts Mansa i de St Bartomeu”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8764362

-”Turó d’en Galzeran per 5 Fonts (Fonoll, Esquerda, Eucaliptus, Safareig i d’en Mia) i el Mirador de Nou Pins des de Alella”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/turo-den-galzeran-per-5-fonts-fonoll-esquerda-eucaliptus-safareig-i-den-mia-i-el-mirador-de-nou-pin-32010968

-”Castell de Burriac per l’Obaga, Rocar d’en Vivó, Turó d’en Cirers, Laberint de Cabrils i Font de Can Blanc des de Òrrius”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castell-de-burriac-per-lobaga-rocar-den-vivo-turo-den-cirers-laberint-de-cabrils-i-font-de-can-blan-34024431

-”Volta a la Vall d’Alella: Carena de Nou Pins, Turó d’en Galzeran, Fonts (3), Dólmen Can Gurri, Serra Teià i Cau de la Guineu”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/volta-a-la-vall-dalella-carena-de-nou-pins-turo-den-galzeran-fonts-3-dolmen-can-gurri-serra-teia-i-36420907

-”Turons Rodó, Céllecs i Mataró per Coves Foradades de Can Nadal i Can Gol, Bosc de Ruscalleda i Pedres de les Creus i Orenetes”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/turons-rodo-cellecs-i-mataro-per-coves-foradades-de-can-nadal-i-can-gol-bosc-de-ruscalleda-i-pedres-60331086

-”De Òrrius al Coll de Parpers per Riera Riudameia, Bell-Recó, Xaragall de l’Espinal, Font Llorer, Serra d’Ameia i St Bartomeu”
es.wikiloc.com/rutas-carrera-por-montana/de-orrius-al-coll-de-parpers-per-riera-riudameia-bell-reco-xaragall-de-lespinal-font-llorer-serra-d-63451303

-“Creu de Montigalà i Turons de l’Home, Seriol i Can Nadal per Poblat Ibèric d’en Boscà, Font Amigó i Sant Jeroni de la Murtra”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/creu-de-montigala-i-turons-de-lhome-seriol-i-can-nadal-per-poblat-iberic-den-bosca-font-amigo-i-san-123821978