Puig Castellar per Torrent de les Bruixes

Font de Sant Roc o del Drapet.

- El nom original de la Font del Drapet o de Sant Roc, és Font del Drapet. Al 1921, el pagès propietari de les terres va trobar que l'aigua hi brollava. Va fer una petita canalització i per tapar-la hi posava un drap. D'aquí li ve el nom. De seguida la font va agafar fama per cuinar mongetes i cigrons, així com per curar els ronyons Per tant, la gent del poble, sobre tot dones amb cantis, hi pujaven molt sovint. El pagès, molt mal parlat, renegava cada cop que al venir li trepitjaven les vinyes i els seus camps, així que va decidir canalitzar-la una mica més fins en lloc on ara la trobem, baix del Torrent de les Bruixes. El nom de Sant Roc és posterior i se li va donar a la Guerra Civil. ( Font: ambbotes). La font diuen que es nudreix de les pèrdues d'aigua de la conducció d'aigua del Ter a Barcelona. (http://festadelsbarrisbcn.blogspot.com/2011/10/fonts-de-collserola-i-la-serra-de.html)

Font de la Bóta

Font que recull l´aigua en una mina que surt del terra. Tal com ens explica un plafó que hi ha a l´indret és probable que els pobladors de Puig Castellar ja l’utilitzessin. El nom li ve d´una bóta que es feia servir per recollir-hi l´aigua. També trobarem un plafó amb una auca de la font. La font de la Bóta fou recuperada l’any 1987 pel Col·lectiu Ciutadà del Centre Excursionista Puigcastellar de Santa Coloma de Gramenet. Podríem estar davant d’una de les captacions d’aigua més antigues de Catalunya. (futlletó Parc Serralada Marina).

Auca a la Font de la Bóta

Els Cinc Pins

Poblat ibèric Puig Castellar.

De la web http://www.rutadelsibers.cat/ El poblat ibèric Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta del turó del Pollo, de 303 m d’alçada, amb una superfície que deu superar lleugerament els 4.000 m2. Les magnifiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que devia ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa, la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l’interior, cap al Vallès. Fou ocupat des del segle VI aC fins a l’inici del segle II aC i pertanyia al poble dels laietans, el qual habitava el territori que s’estenia aproximadament des del riu Llobregat fins a la Tordera i cap a l’interior per la vall del Llobregat i el Vallès. Al voltant del poblat, però la zona de plana, hi havia altres assentaments que hi estarien vinculats, entre els quals destaquen l’assentament rural de can Calvet i les Sitges del carrer d’Extremadura, una zona, potser comunitària, on es devia emmagatzemar l’excedent de cereal que segurament s’utilitzava per comerciar amb els grecs, cartaginesos o romans. El paisatge natural era molt diferent del que avui coneixem: la desembocadura del riu Besòs formava un petit estuari, i possiblement la major part de la costa era zona d’aiguamolls. La vegetació de la serralada litoral estava formada bàsicament per boscos d’alzines amb presencia de roures i pins, amb un sotabosc de grans arbustos. La fauna comprenia espècies avui desaparegudes com el cérvol, el llop o el porc senglar. L’activitat econòmica més important era l’agricultura, i també practicaven la caça, la ramaderia i la pesca com a activitats complementàries. L’organització urbana del poblat ens indica que els seus pobladors pertanyien a una societat complexa i organitzada. L’estructura urbanística s’adapta a les característiques del terreny i les cases s’aixequen en terrasses que salven el desnivell. Tots els habitatges de les zones N i NO tenen una primera fase de construcció de finals del segle V i inicis del s. IV aC, eren de forma rectangular i disposaven d’una llar de foc. S’han trobat objectes que ens demostren els usos i les funcions dels espais i les activitats que s’hi realitzaven, com són l’emmagatzematge, el tissatge, la mòlta de gra o la metal·lúrgia. Els habitants de la darrera fase d’ocupació del poblat hi deixaren gran nombre d’objectes de valor, sobretot metàl·lics, com ara el capfoguer, beines, ganivets, fíbules, eines agrícoles i, fins i tot, un tresor de dracmes de plata d’Empúries. Aquest fet fa pensar en un abandonament sobtat del poblat, a finals dels segles III o inicis del s. II aC, possiblement vinculat als esdeveniments de la Segona Guerra Púnica (218-206 aC), o bé amb els esdeveniments de la gran revolta indígena de l’any 196 aC. El poblat va ser descobert l’any 1902 per mossèn Palà. Les primeres excavacions arqueològiques es van dur a terme entre el 1904 i el 1905 i anaren a càrrec de Ferran de Sagarra i de Siscar, propietari dels terrenys. L’any 1919 els donà a l’Institut d’Estudis Catalans, el qual inicià unes noves excavacions entre els anys 1922 i 1925 sota la direcció de Josep Colomines i Josep de C. Serra Ràfols. Entre el 1954 i el 1958 es van reprendre les tasques arqueològiques sota la cura del Centre Excursionista Puigcastellar. L’any 1997, el Museu Torre Balldovina va iniciar noves museístiques al poblat, de les quals cal destacar l’arranjament de l’entorn i els accessos, la consolidació de les estructures per tal de garantir-ne la conservació i, també, l’adequació didàctica del jaciment.

Dolmen de la Cova d'en Genis

La cova d'en Genís, també coneguda com el cau d'en Genís, és un jaciment que es troba al municipi de Santa Coloma de Gramenet. Està situat al parc de la Serralada de Marina, al vessant sud-oest del turó del Pollo, a prop de l'ermita de Sant Climent i a 500 metres del jaciment arqueològic del Puig Castellar. El jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1955 per Genís Ibáñez, el qual va donar nom a la troballa i va ser excavat pel Centre Excursionista Puig Castellar. D'aquestes excavacions van treure una tíbia humana, que es va fer desfer, i dos vasos de ceràmica que devien formar part de l'aixovar funerari. És un sepulcre de l'edat del bronze constituït per un gran bloc de granit que descansa sobre uns altres blocs més petits i forma una cavitat interior de 3 metres d'ample per 2,50 metres d'alt. Font. Wikipédia

Cau o cova o Dolmen d'en Genis

El 1955, en una zona granítica del sector nordest del municipi, Genís Ibàñez, membre del Centre Excursionista Puig Castellar, va descobrir una cavitat en forma de dolmen que correspon a un sepulcre de l'edat de bronze. Inicialment va ser qualificada com a construcció megalítica, tot i que actualment es considera que és una estructura natural. En l'excavació realitzada s'hi van trobar algunes restes d'ossos i dos vasos ceràmics, un dels quals és de tradició neolítica i l'altre té la característica nansa de tipus "apèndix de botó", típica del període mitjà de l'edat de bronze (entre els anys 1500 i 1100 aC). Font: poblesdecatalunya.cat

Ermita de St Climent

Descripció ( Font: Wikipedia) Petit edifici de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta. Damunt hi ha un petita obertura rectangular quasi d'espitllera. L'acabament de la façana és en forma de frontó rodó amb els extrems rectes amb conjuminació de la recta i la corba. Al bell mig, i de fàbrica de maó vist, hi ha un cos que segueix la tipologia superior de la façana per a la ubicació de la campana. El parament de l'ermita és de pedres sense treballar ben disposades fins a omplir tot l'espai del mur, fins i tot utilitzant l'ús del reble. Història Capella situada entre els termes de Montcada, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Edificada l'any 1673 en virtud d'un acord pres anys enrere per la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. És dedicada a Sant Climent, advocat de l'aigua. En aquelles èpoques mancava l'aigua a Sant Jeroni, Santa Coloma, Vallensana i Reixac. Durant alguns anys s'hi celebrava una process