Puig d’Agulles (100 cims), Monestir de Sant Ponç de Corbera i Cova dels Xampinyons des de la zona del Mas del Lledoner

Agafem un corriol

Aspecte del corriol pel que que anem

Cova dels Xampinyons

Petita i bonica. Está a tocar del camí. Sembla que el nom actual va neixer del fet de que si criaven xampinyons al seu interior

Baixada dreta

Només deixar la cova dels Xampinyons, trobem aquesta curta però dreta baixada. Es revomanable fer servir bastons per conservar l’equilibri ja que el terreny es molt

Continuem baixant per aquest i relliscós corriol

Pista cap a Sant Ponç

Seguim per una bona pista

Seguim el senyal cap a Sant Ponç

Ja tenim Sant Ponç a la vista

Passem a pocs metres de Can Dispanya

El que explico a continuació ha estat copiat de “poblesdecatalunya.cat”. : Masia ubicada al costat del monestir de Sant Ponç. El seu origen es remunta al segle XVI i fins mitjans del segle XVII va pertànyer a la família Rigol. Aleshores passà per matrimoni a la nissaga dels Romegosa. El nom de Dispanya sembla que li ve del sobrenom amb que era conegut Jaume Romegosa a finals del segle XVIII. El conjunt d'edificis que integren la masia han estat bastits o modificats durant els segles XVIII, XIX i XX.

Sant Ponç de Corbera

El que segueix ho he copiat de “ cataloniasacra.cat”. :
L'església de Sant Ponç de Corbera és l’única mostra conservada de l'antic cenobi benedictí que portava el mateix nom Malgrat la destrucció del conjunt monàstic, l’església, que és una bona mostra del primer romànic del s. XI, ostenta un molt bon estat de conservació. Aquesta era en origen part d’un monacat benedictí depenent de l’abadia de Cluny a través del monestir de Sant Pere de Casserres. Les restes monàstiques no es conserven i segurament hi ha alguna mostra dels seus vessaments sota de construccions modernes. Sembla que l’arquitectura que es conserva data del s. XI, encara que hi ha indicis que ubiquen l’establiment de la comunitat uns anys abans. Les primeres noticies documentades, però, són de 1068. Antoni Pladevall proposa que la construcció del cenobi fou portada a terme pel levita Guillem de Mediona, o una persona afí al seu cercle entre 1025 i 1050. Després de la dependència a Sant Pere de Casserres, la congregació va passar de mà en mà fins acabar a les de Sant Pau de Camp fins el moment en que l’edifici va ser exclaustrat. Segons Puig i Cadafalch, l’església va ser construïda entre els anys 40 i 70 del s. XI. És un edifici d’una nau única amb capçalera tripartida, amb tres absis semicirculars que es comuniquen entre si i formen un transsepte marcat. En l’absis central i de migdia hi ha restes de pintura mural romànica amb temes ornamentals i vegetals. És molt probable que originàriament aquesta decoració cobrís tot l’espai. Hi ha també un cimbori ubicat sobre el creuer culminat amb cúpula i traspassat amb trombes i corona per un campanar. La nau central està coberta amb volta de canó articulada amb arcs faixons. L’exterior està decorat amb els elements típics de l’arquitectura llombarda. Les arcuacions i les lesenes però s’uneixen creant una arcuació més llarga que pren tot el mur. L’edifici també constava de tres portes: una que donava a l’espai del cementiri, la porta per als monjos i la porta als peus per els fidels. A l’extrem occidental del mur es conserven unes sitges distribuïdes per tota la nau i les restes del forn que s’utilitzà per l’excussió de les campanes. La façana dels peus s’obra amb una porta de mig punt amb unes dovelles molt ben escairades. Les lesenes articulen la decoració del mur, que a la part superior té dos registres de finestres de mig punt. Per sobre d’elles un gran finestral geminat amb una columna al mainell

Can Dispanya des de Sant Ponç

Passat Can Dispanya anem per una bona pista

Dreta. Deixem pista per entrar a un corriol

Pujada constant per aquest bonic corriol

BAixar per aquí segur que ja seria més dfícil

Seguim pujant. A la segona fotografía es pot veure uns part del que hem pujat fins arribar aquí

Aquí continuem pel corriol que va cap a la nostre esquerra

Seguim pel corriol que va per la nostre esquerra

Seguim amunt

Comencem a veure el Puig d’Agulles

Puig d’Agulles i vistes de Can Aremengol, urbanització se la que passarem a tocar

Baixant cap a Can Armengol

Apropant-nos al Puig d’Agulles tenim aquestes vistes

Amunt, ja molt a prop del Puig d’Agulles

Cim del Puig d’Agulles

Un Cent Cims amb unes grans vistes

Mirada enrera mentre baixem del Puig d’Agulles

Esquerra, per deixar pista i entrar en aquest corriol

Entrant a pista de nou

Tornem a deixar la pista per entrar en aquest corriol a la nostre dreta

Avall per aquesta mena de tartera. Cal estar concentrat

Continuem baixant per aquest divertit corriol. Segueix sent necessari anar ben concentrat

Nova entrada a pista

Vistes

Continuem per pista, còmode en aquest tram

Complicada, aquesta baixada. La pedra està solta i has de vgilar a on poses el peu

Sant Ponç al fons de l’imatge

Seguim baixant caminant molt concentrats

Continúa la relliscosa baixada

Tornem a un tram de pista molt còmode

Primavera

Girem cap a la nostre esquerra

Ja queda poc per arribar al cotxe

Punt en el que teniem el cotxe aparcat