Puig d'Agulles. Ordal

El Puig d'Agulles és el punt més alt de la Serra de l'Ordal. Dalt s'hi troba el radar meteorògic del Servei Català de Meteorologia, que des de lluny destaca en tractar-se d'una gran bola blanca.
Anem fins la població de l'Ordal i deixem el cotxe en un aparcament a peu de carretera. Primer anem pujant per carrers asfaltats però de seguida trobem la pista que anirem seguint còmodament. De tant en tant anem trobant barraques de pedra seca.
En un moment donat veiem ja la bola blanca que domina el Puig d'Agulles, que després tornarà a desaparèixer. Anem els darrers trams per pista asfaltada i arribem al cim (652 m), on hi ha un vèrtex geodèsic, una caseta de fusta de vigilància forestal i el radar meteorològic. Les vistes des del cim són molt maques, hi destaquen Montserrat, les muntanyes del Vallès Occidental... i d'altra banda les poblacions costaneres.
Per baixar triem el corriol de l'esquerra al costat del filat, que va vorejant el cim fins tancar el cercle. En arribar al lloc asfaltat anem per la pista de l'esquerra que duu fins les Pedreres. La Pedrera de la dreta, vista des de dalt, impressiona bastant.
Pel camí ens trobem l'Ermita del Rosari, molt senzilla. Anem baixant i un cop passada la Pedrera trobarem el Forn de Calç del Bosc de la Creu de l'Ordal, molt poc respectat, per cert, ja que l'hem trobat ple de deixalles i pintades.
Una mica després ens desvíem per un corriol a la dreta per anar a cercar la Torre del Telègraf, que una estona abans havíen vist de lluny, dalt el turó, dominant la Pedrera. Per arribar-hi ens cal pujar per uns estrets corriols-tarteres, de pedres cantelludes. A banda i banda, la vegetació quasi barra el pas i ens esgarrinxa les cames. A la fi arribem a l'abandonada torre, construída el 1854. Es tracta de la "Torre del Telègraf de l'Ordal-Subirats/Alt Penedès" aquesta torre es la número 58 de la línea de torres de Telegrafia Òptica. Per baixar refem el camí del corriol i arribem a la carretera. Anem cap a l'esquerra i d'un tros lluny, a la dreta, veiem la Creu del Port d'Ordal, de l'any 1952. Un plafó del costat explica que n'hi havia hagut una del 1599 que va ser destruïda durant la Guerra del Francès a l'any 1810. És una llàstima que aquí també hi hem vist força deixalles.
Refem uns metres el camí i de seguida prenem una pista a l'esquerra que va seguint ara per una banda i després per l'altra, de la carretera N-340, pel que ens cal anar passant per sota els ponts de la carretera, fins arribar de nou a l'Ordal.

En realitat aquesta és una ruta fàcil de fer, però li he posat moderada pel tram en que es puja a la Torre del Telègraf.