Puig d'Arques per Sant Cebrià dels Alls i el camí Notaries

Iniciem el recorregut just abans del Km 7 de la carretera de la Ganga que va de La Bisbal a Calonge. Hi ha un indicador al peu de la carretera GI-661 (sender de gran recorregut amb marques blanques i vermelles).
El camí té força pendent i és molt pedregós, per tant, val més anar amb el peu ben collat i un bon calçat. Aquest camí s’anomena camí de Notaries. En algun tram rocós encara es poden veure les roderes dels carros. Arribats a un punt més planer trobem el saplà de can Sàbat, saplà situat entre el Puig Miquel i el Puig Migdia. Si agaféssim el corriol de la dreta ens portaria a la Font Torroella i al coll de Bregó . Continuem seguint les marques vermelles i blanques. Molt a prop de Sant Cebrià ( antiga parròquia situada a la part alta de les Gavarres) observem que s’han obert camins d’explotació forestal. Compte, doncs, de no agafar el camí errat. En un fondal podem apreciar les restes del que va ser un pou de glaç. A punt d’arribar a l’església, al costat dret del camí, hi ha la bassa. Les basses servien per abeurar el bestiar gros i per portar-hi altres animals com els ànecs i les oques.
Sant Cebrià dels Alls presenta un aspecte endreçat, digne. Tot el voltant amb l’herba segada. Potser perquè fa poc s’ha celebrat l’aplec que cada setembre organitza el Consorci de les Gavarres. L’aplec reuneix a veïns de la zona i persones sensibilitzades o interessades en la conservació del massís i que estimen les Gavarres. Enguany s’hi ha desenvolupat un taller dedicat als jocs i joguines tradicionals.
L’any passat l’església va estrenar un nou paviment amb rajoles artesanals fetes i cuites a la rajoleria de can Frigola.
El Consorci de les Gavarres va signar un acord el 2002 amb el propietari de l’església perquè li cedís la titularitat de l’espai durant 25 anys.
Al costat de l’església ( antiga rectoria) situem el Castell de Camós, un casalot fortificat. La finestra de sobre la porta hi ha un relleu de l’escut de la família Camós. Per ampliar coneixements cal llegir l’article de Daniel Sabater a la revista Gavarres nº 29.
Després d’un breu descans seguim direcció Puig d’Arques i aviat albirem el Pirulí (nom popular) de la torre i l’esfera que en realitat és un punt de vigilància contra incendis i radar del Servei Meteorològic de Catalunya.
El Puig d’Arques de 535 metres no és el cim més alt de les Gavarres. El seu bessó , el Puig de la Gavarra, situat a l’esquerra mirant a La Bisbal, té 2 metres més.
Des del mirador la panoràmica és de 360 graus. Un mantell verd a tot arreu on hi predomina la sureda, l’alzinar i la pineda (pi pinyer, pi blanc, pinastre ) i a les obagues claps de vern, castanyer i avellaner. Aquesta verdor, tot i la sequera de l’estiu, és deguda a la captació d’aigua ambiental dels vents humits mitjançant els filtres foliars de la flora arbustiva( brucs, arboços..). que actuen condensant la humitat ambiental que proporciona el fet d’estar vora el mar.
Un xic més endavant del Mirador s’hi troba el dolmen del Puig d’Arques ( 2700-2200 a.C.). Un dolmen de sepulcre de corredor amb cambra rectangular llarga. L’última restauració va ser feta pel Geseart l’any 2001.
Finalment, no podíem perdre la visita al dolmen (recinte sepulcral) de la Cova d’en Daina. Un dolmen en galeria coberta de grans lloses de granit d’unes dimensions extraordinàries i situat en un paratge idíl•lic. Construït, segons els arqueòlegs entre el 2700 i 2200 a. de C.