Puig de Bassegoda (100 cim) des de Sant Andreu de Gitarriu

El Puig de Bassegoda és un cim situat entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa, i el d'Albanyà, a la de l'Alt Empordà, que per la seva ubicació aïllada dels cims més propers i la seva forma característica, el fan fàcilment identificable des de molts indrets del vessant nord-oriental de Catalunya. La regulació al trànsit motoritzat des de Sadernes, fa que el seu accés per la vall de Sant Aniol s’hagi allargat considerablement, per tant, aquesta és una alternativa si es vol pujar des d’aquest vessant garrotxí, començant a l’església romànica de Sant Andreu de Gitarriu, mitjançant un recorregut circular que, sense ser complicat, comporta certa atenció. En primer lloc pel seu perfil de dent de serra, que obliga a tres trams diferents de pujada, el darrer, al final de l’itinerari, una mica empipador, a l’haver de superar poc més de 300 metres de desnivell; en segon lloc, per les característiques del terreny, molt pedregós i esmicolat en alguns casos i, finalment, certes dificultats d’orientació entre el bac de Ca n’Agustí i la tartera del Serradal.

Un cop situats al costat de l’església romànica de Sant Andreu de Gitarriu, datada al segle XI, comencem a caminar pista enllà fins arribar al coll de Faja, encreuament de camins, des d’on girem 90º a l’esquerra per marxar en direcció a Sadernes pel coll de Riu, seguint les marques grogues de la xarxa de senders Itinerànnia, que no deixarem fins a l’esmentada portella, passant primer pel Treu Gros, esquerda o pas que permet salvar les parets de la cinglera de Gitarriu (o de Freixenet). Baixem en direcció al coll d’Alp mitjançant un senderó molt ben traçat, que perd alçada de forma directa per una sèrie de curtes giragonses. D’aquest coll, a l’esquerra, marxa el camí que ressegueix el cingle per la seva base, mentre que en el nostre cas seguim recte per una pista ampla, però bruta per la vegetació, que passant pel coll d’Espinavell ens du al coll de Riu, on s’incorpora per l’esquerra la pista transitable que ve de Sadernes per la vall del Riu. En aquest punt deixem les marques grogues d’Itinerànnia i pujarem en direcció al cim seguint fites de pedra, per un senderó que se’n va vers el nord, per dintre el bosc, havent de parar compte al topar-nos de cara amb un esperó de roca. Hi ha traça de corriols a dreta i esquerra, però el que s’ha de fer és remuntar la canal pedregosa, grimpant per les roques, amb l’inestimable ajuda d’alguns arbres.

Passat aquest lleu entrebanc, el camí s’enfila de dret, sense gaire contemplacions, fins arribar als peus de la tartera, que salvem seguint lleus traces de pas, arribant als peus de la muralla cimera, on per l’esquerra s’incorpora un sender marcat amb fites taronges i verdes, que és per on tornarem. Seguim de cara una estona, fins arribar als peus de la canal equipada que ens durà al cim del Bassegoda. Es tracta de tres trams de cadenes i grapes, que no comporten dificultats amb la roca seca, però que amb gel o mullades, degut al desgast, poden resultar relliscoses. El Bassegoda té una alçada de 1373 metres i és un pic allargassat partit pel mig per una escletxa, des del que s’obté una esplèndida panoràmica sobre el quadrant nord-est del país, amb els propers Comanegra o el Mont, les Salines, la badia de Roses, el Rocacorba sobre l’estany de Banyoles, Montseny, Matagalls, el Far, Aiats i Cabrera, Puigsacalm, així com el Canigó, Bastiments, Puigmal i la resta del Pirineu gironí, per dir-ne uns quants.

Deixem el pic baixant per la canal equipada i desfem uns metres el flanqueig que hem fet per sota la muralla de roca, fins al punt per on hem vingut, que deixem enrere, seguint ara les marques de pintura taronges i verdes que ens guiaran fins a l’ermita romànica de la Mare de Déu de les Agulles, tot baixant pel Caire de Comadells, una zona pedregosa, a estones de tartera, on es va just per sobre el cingle que cau sobre el clot de Tumany. Poc abans d’arribar a l’esmentada ermita, romànica del segle XII, recuperem les marques grogues de la xarxa de senders Itinerànnia, que ens endinsen al bosc i en descens continuat ens duen primer al collet de la Caseta i més endavant al del Vinardell, un prat al mig dels arbres, des d’on es baixa a la llera del torrent de la Clota, en un dels punts de menor alçada de l’itinerari. D’aquí cal guanyar uns metres fins a una antiga pista que acaba desembocant a una de principal, transitable pel veïnatge, que prové del coll de Riu i que ens duria a Sadernes. Al cap d’uns metres, sense arribar a la cruïlla que porta a la casa de Ca n’Agustí de Riu, en un punt on la pista fa un marcat revolt a la dreta, la deixem i ens endinsem per l’esquerra a una fageda, seguint rastres de sender i alguna vella pista, però sense altres fites que aquelles que hem trobat en les principals cruïlles. Estem al bac de Ca n’Agustí, enfilant-nos als cingles de Gitarriu.

A l’alçada del Serradal, per la dreta arriba un camí fitat que prové de Sant Feliu de Riu, i trobem un rètol que ens mena al Treu Petit, seguint ara un corriol fitat que primer travessa una tartera amb un flanqueig ascendent i més endavant s’enfila a aquest collet entre roques, que permet salvar la paret de la serra encinglerada. Entrem en el darrer tram de l’itinerari on un evident camí, ja sense entrebancs, seguint marques majoritàriament blaves, tot i que hi ha alguna de blanca, ens deixa a una pista, que porta a la principal, per la que hem vingut de pujada amb el cotxe, passant pel costat de la font del Serradell, on hi destaca un gran roure, fins arribar al camí d’accés al mas del Serradell i la propera església de Sant Andreu de Gitarriu, on es tanca la circular.

Dificultats tècniques: Tot i que no trobarem passos tècnicament complicats, més enllà del tram equipat que ens durà fins al capdamunt del cim, no es pot considerar una ruta trivial, ja que no sempre anirem per camins clars o còmodes, amb algun tram sense senyalitzar i alguna cruïlla confusa, i que a més abandonarem en més d’una ocasió les rutes més habituals de la xarxa de senders

Accés al punt d’inici: Per arribar a l’indret on es troba l’església de Sant Andreu de Gitarriu, en el que deixarem el cotxe, cal seguir la carretera GIV-5231 de Montagut a Sadernes i, poc abans d’arribar-hi, ens trobarem amb dos revolts molt pronunciats en pujada. Només sortir del segon, agafarem la carretera asfaltada que surt a mà dreta, amb un cartell que indica “El Serradell”. Una mica més endavant, es converteix en una pista forestal, amb força trams formigonats i altres de terra, apta per a qualsevol tipus de vehicle, que en uns 8 quilòmetres ens enfilarà als prats on trobem l’església de Sant Andreu de Gitarriu