Puig de Bellver Sant Cugat de Gavadons Font de can Regàs Bellver

Excursió que sortint i acabant a Bellver a prop de l'ermita de Sant Cugat de Gavadons, fem camí circular per aquests planells panoràmics del Moianès. En primer lloc i només de sortir ens enfilem al Puig de Bellver que està coronat per unes antenes, un vèrtex geodèsic, i està inclós a la llista dels 100 cims de la FEEC.
De baixada visitem l'ermita de Sant Cugat de Gavadons i el seu mirador espectacular del Pirineus i les serres del Nord.Seguim per la pista fins a can Regàs i la font, lloc on s'atribueix que neix el riu Congost, que està indicat en una placa.
Per no tornar pel mateix lloc seguim el camí de baixada fins el Puig Oller i a prop del mas del mateix nom, tenim al davant unes vistes esplèndides de la Mola, el Montcau i rera seu Montserrat. Seguim la pujada entre boscs i pastures fins tornar de nou a Bellver.

Llocs a destacar del recorregut

Puig de Bellver
Es un modest turó a prop de l'ermita de Sant Cugat de Gavadons que només te interès a pujar-hi els que fan el repte dels 100 cims. Excursió tranquil·la per les rodalies de Collsuspina que aprofitarem per accedir al Turó de Bellver, que està inclòs a la llista de cims centenaris de la FEEC. Respecte a aquesta muntanya cal dir que és un bony ocupat per antenes enmig d'una zona de pastures. Té unes vistes esplèndides cap al Pirineu i Pre-Pirineu però el seu accés no té cap tipus d'atractiu.

Sant Cugat de Gavadons
Sant Cugat de Gavadons és una església romànica que pertany al terme municipal de Collsuspina (Moianès). Fou l'origen del terme de Collsupina, ja que és sufragània de Sant Andreu de Tona, que s'independitzà de Tona (Osona). És una església preromànica i romànica d'una sola nau, amb transsepte, amb notables elements de l'art romànic. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
És una església de mitjanes dimensions que s'aixeca en una elevació prop del turó de Puig Estels. És un edifici romànic del segle XII. Es conserva un campanar d'espadanya i en la part posterior d'aquest una finestra amb arc de ferradura. Hi ha una mutació del presbiteris on s'hi annexionà una masoveria amb portal de pedra treballada i datada el 1817. Fou modificat durant els segles XVII i XIX amb l'afegitó de dues capelles cobertes de nervadures de tipus gòtic. L'actual entrada mira a ponent.
Als 1046 metres d'altitud s'aixeca aquesta església envoltada per masos antics com Miravalls, Mas Naulart, Bellver, etc. Davant l'actual entrada hi ha dues lloses, una és una lauda sepulcral amb un escut de la família Miravalls, que recorda la relació d'aquest mas amb l'església. Al costat sud de l'església hi ha un cementiri.

Font de can Regàs (naixement del Congost)
La font del Regàs, el naixement del riu Congost. El cas de la font del Regàs, el naixement reconegut del riu Congost, és fa difícil d’explicar; si bé és relativament coneguda, indicada, i molts excursionistes la visiten sovint, la deu ha passat per molts períodes d’absoluta deixadesa, desídia i oblit. Aquest fet jo crec que cal cercar-lo a dos motius principals: en primer lloc, és una font que no ve de passada de cap itinerari principal, pràcticament s’ha d’anar expressament per veure-la i en segon cas, al dir que és el naixement d’un riu, quan hom si acosta es pensa trobar una altra cosa més vistosa i abundant a l’estil fonts del Llobregat per exemple. Rés més lluny de la realitat.

També caldria parlar de la retolació existent que indica que és el naixement del riu Besòs. Exactament el riu Besòs, neix de la confluència dels rius Mogent i Congost a prop de Montmeló; per tant és correcte dir que és el naixement del riu Congost.

És que és ben veritat… el cabal de la font en moltes èpoques de l’any és molt minso i fins i tot nul en algun moment. No fa massa goig d’anar-hi si és només per la font en qüestió.Ara, si a més es visita la propera església de Sant Cugat de Gavadons d’origen romànic, reformada per darrer cop el 1984, el seu magnífic mirador sobre aquesta part final de la plana de Vic enfilada cap el Moianès, i entre els dos l’enigmàtic pedró (gran taula de pedra rodona d’origen i funció incerta amb senyals cardinals marcats i forats que travessen la pedra), això ja és una altra cosa.

La font molts cops era coberta de vegetació i el broc s’havia de cercar entre les herbes. Ara sembla que ha millorat, s’ha netejat l’entorn, s’ha posat alguna pedra vora el brollador per protegir-la una mica de la vegetació. També s’han posat nous rètols indicatius (a part del típic de 1994). Aquesta nova rehabilitació ha estat realitzada el juny del 2010; per voluntat no serà, però el paratge continua sent isolat la major part de l’any.

Informació extreta de Viquipèdia i blog dels Indrets Oblidats