Puig de Bestracà - [100 Cims FEEC] - [IBP 84 HKG] - [28.01.2020]

01.Estacionamiento/inicio/final Puig de Bestracà.

02.Poste indicativo Oix-Iglesia de Sant Llorenç d'Oix

Oix és un nucli de població del municipi garrotxí de Montagut i Oix situat al marge esquerre de la riera d'Oix, a 413 m d'altitud. Havia estat independent fins a l'any 1972, que va ser annexat al municipi de Montagut. L'any 2009 tenia 102 habitants, amb un alt percentatge de població disseminada. Els seus habitants s'anomenen oixencs i oixenques. Celebra la festa major el cap de setmana més proper al 10 d'agost, Sant Llorenç patró d'Oix. També es fa l' aplec a la ermita de Sant Miquel d'Hortmoier (15 d'agost), ermita de Sant Andreu de Bestracà (30 de novembre) i ermita de Santa Bàrbara de Pruneres (primer dissabte de desembre). Vista de la vall d'Oix. L'edifici més gran és el Castell d'Oix Alguns edificis d'interès del poble són l'església parroquial de Sant Llorenç, citada ja el 937 però molt modificada des d'aleshores; el castell d'Oix, construït el segle xv per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà; i, finalment, el pont romà. L'antic municipi d'Oix, que s'estenia per les altes valls de la riera de Llierca comprenia els llocs i antigues parròquies de Sant Miquel de Pera, Sant Miquel d'Hortmoier, Mitjà, Monars (citat el 1064, el temple té un absis preromànic), Santa Bàrbara de Pruneres (amb un santuari ja esmentat el 1328), Talaixà (del 872, sufragània de la parròquia d'Oix el 1614), Riu, els santuaris de les Agulles i d'Escales i l'antic monestir de Sant Aniol d'Aguja.

03.Izquierda siguiendo marcas amarillas.

04.Seguimos marca amarilla e hito por sendero.

05.Cruzamos pista siguiendo hitos y marcas amarillas.

06.Derecha por pista mas ancha con marcas amarillas.

07. Cruzamos carretera GI-5221 km.13 - Seguimos pista forestal

08.Masia del Pairer.

La masia del Pairer és un edifici de Camprodon (Ripollès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La masia és una gran casa pairal ubicada a la falda de la muntanya de Bestracà. És de planta rectangular i ampli teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. L'actual fàbrica correspon a les obres portades a terme durant el segle XVIII i part de la centúria següent. Disposa de baixos per a guardar el bestiar amb sis grans arcades de mig punt, planta noble amb escala exterior de pedra i els interiors estructurats a partir del menjador o sala de convits i golfes. Davant l'era de batre al costat de llevant del casal, hi ha una cabana bastida amb carreus poc treballats, llevat dels cantoners. Tal com consta a la llinda, la va manar fer Martí Pujulà l'any 1775. Disposa de baixos, amb una àmplia arcada de mig punt, i pis superior amb accés interior. El teulat és a dues aigües i les teules estan col·locades a salt de garsa.

09. Coll de Bestracà - Poste indicativo

10.Poste indicativo 5 min.Iglesia de Sant Andreu.

11.Izquierda por sendero definido que se pierde poco a poco. Ascenso mas directo.

12.Ermita de Sant Andreu de Bestracà.

Església romànica del segle XII tot i que està documentada l'any 977 en el testament del comte de Besalú, Miró. Ubicada prop del coll de Bestracà, a la falda de la muntanya del mateix nom i al costat de l'antic camí d'Oix a Beget. És una construcció del segle XII, tot i que es tenen documentacions molt més antigues. És un temple d'una sola nau de volta apuntada, amb una cornisa a l'interior que corre pels murs. L'absis semicircular és a llevant i presenta finestra central, cornisa i fris sostingut per mènsules. Aquestes, com les que sostenen el fris de la paret de migdia, estan acuradament esculpides, representant testes humanes, nombrosos animals mitològics, elements geomètrics i semiesferes. A l'interior es conserven tres mènsules de pedra sense ornamentació que servien per aguantar un antic cor. La porta d'ingrés,és d'arc de mig punt amb llinda i un timpà on hi ha una creu en relleu. Els batents conserven molts dels antics ferros forjats i el forrellat, d'època posterior a la romànica, representa el cap d'un drac. Història: Les primeres notícies documentals conegudes del temple de Sant Andreu corresponen a l'any 977. Es cita a "Sancti Andree et Juliani et loco bestracano et ventano" en el llegat testamentari que feu el comte de Besalú, Miró, en favor del monestir de Sant Llorenç de Bagà. Pel 983, Sal·la, bisbe d'Urgell, consagrà l'església de Sant Llorenç prop de Bagà. En aquell moment el comte de Besalú, Oliba Cabreta, cedeix al predit monestir diversos béns, entre els quals se citen Sant Andreu i Sant Julià de Bestracà, Bestracanell i la vil·la Adano. A les "Rationes Decimarum Hispaniae" s'anomena "ecclesia de Bestrecano", l'any 1279 i "ecclesia de Bestrerrano" pel 1280. En els nomenclàtors de la diòcesi corresponents al segle XIV hi figura com "ecclesia parrochialis sancti andree de Bestrachano". El temple va ser parròquia fins a l'any 1608, moment en què va passar a dependre de Sant Miquel de Pera. Al museu diocesà de Girona es conserven les lipsanoteques que van trobar-se a l'altar major del temple quan es portà a terme la restauració de l'any .

13.Inicio cresta.

14. Restes del Castell i l'Ermita de Sant Julià al cim del Puig de Bestracà (1056 mts.-100 Cims FEEC).

El Puig de Bestracà és una muntanya de 1.056 metres[ tot i que geogràficament és part de l'Alta Garrotxa., és fàcilment accessible a partir de la carretera que uneix Beget i Oix. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 297082001). Aquest cim esta inclòs al Repte dels 100 cims. Castell de Bestracà és una obra del municipi de Camprodon (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional. Està situat al cim de la carena de la muntanya de Bestracà des d'on es domina una impressionant vista sobre la Garrotxa. A la banda de tramuntana es veu tota la vall de Beget fins a Bolòs i Rocabruna. Castell termenat. El lloc és documentat el 977.Ruïnes de mur i torre del recinte, al cim del Bestracà i prop l'església romànica de Sant Andreu. L'estat actual del castell de Bestracà és de ruïna. Tan sols es poden veure els murs, fins a mitjana altura, de l'antiga església de Sant Julià, que fou capella del castell, envoltada de munts de pedres que n'oculten les parets exteriors. A partir de l'any 1000 apareix Bernat de Bestracà, que podria ser uns dels primers castlans. Se l'esmenta en una sentència del «Liber feudorum maior». Bernat de Bestracà (1010) va prendre part en una expedició catalana a Còrdova, juntament amb el comte Bernat Tallaferro del Besalú. A partir del segle XII es pot establir ja una llista dels senyors de Bestracà.

15.Senda hitada en descenso.

16.Coll de La Portella - derecha-.

17.La Campassa.

18.Derecha (marca roja en roca).

19.Les Feixanes (Ruinas).

20.Marcas GR y Local en pista forestal.

21.Coll Joell.

22.Font del Coll Joell.

23.Izquierda hacia Ermita de Sant Miquel D'Hortmoier.

24.Riera Beget (imposible cruzarla, caudal inmenso, tras la tormenta/temporal 'Gloria').

25.Pista forestal (GR11 y Local) -Vistas sobre la Ermita de Sant Miquel D'Hortmoier.

Fou esmentada el 977 en un document el comte de Besalú i bisbe de Girona Miró la deixa en testament al monestir de Cuixà. El comte de Besalú i bisbe de Girona Miró deixà en el seu testament l'any 979, al monestir de Sant Miquel de Cuixà "...in villa que dicunt Orto Modario cum ipsa eclesia qui est in honore Sancti Michaelisarchangeli..." L'església de "Sancti Michaelis archangeli de Orto-Modario" figura en la relació de possessions que el papa Sergi IV confirmà, mitjançant butlla, al cenobi de Cuixà. El 1094 es veu citada com a Sancti Michaelis de Orto-morerio i com a Sancti Michaelis de Ortomomerio l'any 1362 en les "Rationes Decimarum Hispaniae" Figura com a parròquia en el primer terç del segle XIV, passant a ésser una sufragània d'Oix a partir del segle XVII. A Sant Miquel d'Hortmoier s'hi guardava el Sant Crist d'Hortmoier.

26.Poste indicativo - Intersección GR11 y Torres del Rei / Sant Miquel D'Hotmoier.

27.Zona picnic D'Hortmoier.

Hay una zona habilitada para el estacionamiento previo a "La Plantada".

28.Poste indicativo (La Plantada) abandono GR-11 y enlace con PR-C 186.

29.La Palanca del Samsó.

30.Izquierda.

31.Poste indicativo - Intersección.

32.Poste indicativo (Pont Trencat) -Izquierda dirección Oix por la Ruta Grau D'Escales.

33.Izquierda siguiendo marcas amarillas.

34.Poste indicativo (Pla d'en Pei) - Oix 30 min.

35.Siguiendo marcas amarillas en poste en medio del campo.

36.Derecha siguiendo valla.

37. Vistas sobre el Castell d'Oix o casal del Barutell.

El castell d'Oix o casal del Barutell és un casal-castell situat a la vora del nucli urbà d'Oix, al municipi de Montagut i Oix. Va ser construït pels senyors de Bestracà en el segle XV per tal d'establir-hi la seva residència. Antigament havien residit al castell de Bestracà, que hi havia al cim que porta el mateix nom. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. El castell, documentat el 1270, fou aixecat al segle XV pels senyors de Bestracà, els quals anteriorment ocupaven el castell situat al cim de la muntanya del mateix nom, dintre el terme de Beget. El trasllat a aquesta nova residència es deu al fet que els Barutell, senyors de Bestracà, van patir un atac durant l'assalt remença i la fortalesa fou saquejada i els senyors vexats pels pagesos revoltats el 1462. Al segle XVII, el marquès d'Almazan el volia enderrocar amb l'excusa que era un refugi de bandolers, però Catalunya protestà i féu derogar l'ordre. D'ençà que fou bastit, els Barutell l'adoptaren com a residència permanent fins que Bonaventura de Barutell-Bestracà i d'Asprer, en la segona meitat del segle XVIII es casà amb Teresa de Càncer, la qual amb anterioritat havia estat casada amb Ramon de Sans, senyor de la casa de Montrodon. A partir d'aquell moment, les propietats passaren a la família Sans. Al començament del segle XIX consta com a senyor d'Oix, de Talaixà i de la casa de Montrodon, Bonaventura de Sans i Barutell, que el 1806 va contraure matrimoni amb Teresa de Gregorio, succeint-los llur fill Bonaventura de Sans i de Gregorio, que morí sense descendència. El títol de Bestracà anà a raure a mans dels Marquesos de Monistrol i als Escrivà de Romaní, fins que es va perdre.

38. Pont Medieval d'Oix.

El Pont medieval d'Oix és una obra del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquest pont servia per travessar les aigües de la riera de la Vall del Bac. El pont és d’origen medieval. Al pont hi ha un cartell que diu: “Pont medieval, que segons diu la llegenda, utilitzava el senyor de la La Quera de Talaixà, el baró, per fer ús del dret de cuixa a donzelles del veïnat de Santa Bàrbara de Pruneres.

39.Zona deportiva y de recreo infantil.