PUIG DE BESTRACÀ: Oix-Grau d'Escales-Vall d'Hortmoier-Les Feixanes-Bestracà-Sant Andreu-El Peirer
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 9.61 mi
- Elevation gain
- 2,507 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 2,507 ft
- Max elevation
- 3,450 ft
- TrailRank
-
91
4.5
- Min elevation
- 1,141 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 5 hours 16 minutes
- Coordinates
- 1252
- Uploaded
- December 26, 2013
- Recorded
- December 2013
near Oix, Catalunya (España)
Viewed 20130 times, downloaded 863 times
Trail photos
Itinerary description
NOTA DEL DESEMBRE DEL 2015: Arrel dels comentaris d'alguns excursionistes que han seguit aquest track us aconsello que per anar a l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier no seguiu el camí que indica el track fins a tocar de la casa del Ripoll. Sembla que darrerament en aquesta casa han posat un cartell de prohibit el pas pels camins que la volten i que reben els excursionistes de molt males maneres...
Per tant, per evitar-vos el mal tràngol de la violència verbal d'aquesta gent de la casa del Ripoll podeu fer el següent. Un cop al waypoint DESVIAMENT A HORTMOIER, no us desvieu precisament cap a la casa del Ripoll. Seguiu el GR, sense creuar la riera, per la pista per on veníeu fins al waypoint TORNADA AL GR 11. Aquí retrobeu el track (que és el que originalment retorna de l'ermita fins al GR) i el podeu seguir tot creuant la riera de Beget, fins als roures del Rei i l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier. Per a la tornada només heu de desfer aquest mateix camí.
Seguint aquesta opció doncs tothom tindrà la festa en pau! I ara ja podeu llegir la ressenya completa!
----------------------------------
Ruta que sortint des del preciós poble d'Oix, al bell mig de l'Alta Garrotxa, s'endinsa a la bellíssima vall d'Hortmoier, per acabar pujant al puig de Bestracà i tornant a Oix. Administrativament, aquest cim pertany al Ripollès, però geogràficament és clarament un cim altgarrotxí.
La ruta, d'uns 15 km aproximadament, no té cap mena de dificultat i és realment preciosa. És recomanable fer-la en el sentit antihorari, doncs permet fer el primer tram de pista, més monòton, però més senzill, tot escalfant les cames, per després ja encarar la pujada amb el cos ben tonificat.
No té massa pèrdua però cal estar atents a les diverses cruïlles. Fins a les Feixanes seguirem el GR11 i el PR 186. A partir de les Feixanes ja seguim camins fitats, i haurem d'estar un xic més atents.
Sortim d'Oix seguint la pista que ens durà cap a la vall d'Hortmoier. Passem el Pont Trencat, on deixem enrere el creuament que ens duria cap a les Escales. Creuem l'impressionant grau de les Escales (punt d'unió de la cresta del Bestracà i la de Ferran) on podrem observar de ben a prop el Salt dels Lliberals.
Segons diverses fonts, l'origen d'aquest topònim l'hem de situar durant la primera guerra carlina. Els voluntaris liberals de la Pobla de Lillet foren empresonats i duts fins aquest punt. Aquí els varen obligar a caure daltabaix de la cinglera. Abans d'existir la pista només hi passava el sender que hi ha per l'altra banda, el camí del Grau.
Ràpidament trobem la cruïlla de la palanca del Samsó, punt d'inici dels camins que van a Talaixà o a cotes més altes de les cingleres d'Hortmoier. Es pot dir, en aquest punt, que entrem de ple a la vall d'Hortmoier. És el moment de deixar-se dur per la pau i el magnetisme d'aquesta menuda vall, amb prats oberts al seu bell mig.
Al cap de poc ens desviem, de forma temporal, del GR11, tot creuant la riera de Beget, per anar a cercar l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier. Hem d'arribar fins a tocar de la casa del Ripoll, i d'allà cap a l'ermita. Aquesta és una ermita rural, de construcció molt senzilla, esmentada ja l'any 977. Es va restaurar l'any 2004.
D'aquí davallem cap a la planície de Plansesilles. Aquest indret és senzillament meravellós. Prat de muntanya, al bell mig de la vall, entre boscos, en plena fondalada. Està flanquejat, al nord, per la silueta del Tossal Gros, a l'esquerra, i la Feixassa a la dreta. S'hi distingeix, també, la casa de Cabeces, als contraforts del Tossal Gros. Al bell mig, l'esbelt esvoranc del Torrent del Toll.
A Plansesilles, a més, hi trobem, dos roures colossals, considerats arbres monumentals. S'anomenen els roures del Rei i, antigament, n'havien estat tres, però el tercer va caure l'any 1996 degut al debilitament causat per una infecció de fongs, i el cop de gràcia d'una forta ventada.
Val la pena fer un esment de la seva història i l'origen del seu nom. Es calcula que tenen entre 450 i 500 anys i són dins el catàleg d'Arbres Monumentals de Catalunya. L'expansió de la població cap a zones de muntanya al segle XVIII, amb el consegüent augment del consum de fusta en tots els àmbits: artesà, domèstic, industrial i naval, va fer necessària la promulgació d’una reial ordre, per primera vegada, que regulés l’explotació, la conservació i la repoblació dels boscos. L’ordre del 31 de gener de 1748 disposava que els intendents de Marina fossin els encarregats de dur a terme aquesta ordre que, entre altres normes, establia que totes les muntanyes situades a menys de «25 leguas» (uns 138 km) de les nostres costes i dels rius navegables dependrien d’aquests intendents. Segons aquesta ordre, els propietaris de boscos no podien tallar aquells arbres que la Marina marcava per ser idonis per a la construcció de vaixells. Per a tallar qualsevol altre arbre calia demanar autorització. Els roures d’Hortmoier, coneguts també com els roures del Rei, van ser marcats per la Marina entre els anys 1748 i 1751. És possible que aquesta ordre salvés la vida d’aquests roures que, no havent estat utilitzats per a la construcció naval, van quedar, diguem-ho així, indemnes en aquest remot indret de la Garrotxa.
Font: http://issuu.com/toscagarrotxa/docs/2010_arbres_hist_ria_gtx
Fet aquet parèntesi, reprenem l'excursió tornant a creuar la riera de Beget (cal tenir en compte que en èpoques de pluges, aquest pas pot esdevenir complicat, si no impossible).
Ràpidament retrobem el GR11, per una còmoda pista, que en suau pujada, ens durà fins al coll Joell, a tocar de les ruïnes de la masia del mateix nom. Des d'aquí podrem començar a contemplar de precioses vistes sobre la totalitat de la vall d'Hortmoier, fa un moment trepitjada.
A partir d'aquí, i després d'un breu descans, iniciem una pujada més intensa, en ziga-zaga, i després flanquegem directes cap a la la casa de les Feixanes. En aquest camí traspassarem de comarca, trobant-nos al Ripollès. Just abans de la casa de les Feixanes, a peu de pista, trobarem el cóm de la font de les Feixanes, absolutament seca, almenys quan nosaltres hi vam passar.
La casa de les Feixanes és una bona cruïlla de camins, i és el punt on abandonarem definitivament el GR11 i el PR186, que segueixen cap a la collada dels muls i direcció Beget. Ara bé, aquest indret bé val una bona aturada. Si bé l'edificació de les Feixanes està en estat pràcticament ruïnós (tot i que fins fa no massa anys s'hi havia instal·lat, de forma precària, un pintor), aquesta té una doble entrada, amb una era amb restes d'enllosat fantàstiques. Però no només això, i és que les vistes des d'aquí són impressionants. A vista d'ocell es pot gaudir de tota la vall d'Hortmoier, reconeixent tot allò que hem caminat, amb Sant Miquel a la fondalada. I al fons, tancant la vall, la impressionant cresta de Ferran. De veritat que l'indret és meravellós. Atureu-vos-hi i deixeu-vos endur per la magnificiència de l'Alta Garrotxa en tota la seva esplendor. Brutal.
Meravellats encara, prendrem el sender boscós que, ben bé a tocar de la casa, surt a mà esquerra, obligant-nos a canviar de direcció 180 graus, respecte de la que hem arribat.
A partir d'aquí iniciem una bona pujada, però prou ràpida, per un sender preciós. Trobarem una cruïlla, amb una fita (CRUÏLLA 1). Decidim prendre el camí de mà esquerra doncs el creiem més panoràmic (l'altre camí ens duria igualment al mateix punt, més amunt, a la CRUÏLLA2).
Així anem pujant, per l'extrem occidental de la serra de Bestracà fins a la Portella, menut collet que ens traspassaria cap al vessant meridional de la serra si volguéssim baixar directes cap al coll de Bestracà. Avui, però volem coronar el punt més alt de la serra, el puig de Bestracà, així que virem a mà esquerra i ens endinsem pel camí boscós, escassament fitat a l'inici, cap al cim.
En un moment donat trobem una cruïlla, entre un camí que puja més decididament cap al cim, i el que finalment agafem nosaltres, que va voltant més decantats cap al vessant septentrional. Aquest puja de forma més suau, flanquejant, fins al cim del puig de Bestracà.
Finalment, arribem al cim, en un caos de rocs, on trobem les primeres restes del castell de Bestracà, en estat absolutament ruïnós. Al bell mig d'aquestes hi trobem les ruïnes de Sant Julià de Bestracà, el punt més alt de la serra (1.058 mts). L'absís, de planta rectangular, està datat del segle IX. Al capdamunt de les ruïnes, i respectant-les, un vèrtex geodèsic.
Des d'aquí, les vistes cap al nord amb, amb el Comanegra com a principal protagonista, són fantàstiques. Aquest està molt ben flanquejat pel puig de les Bruixes i el Pirineu nevat al fons, amb el Canigó com a reclam principal. Cap a l'est, l'altiu mugró sempre reconeixible del Bassegoda, la cresta de Ferran, els cingles de Guitarriu, la Calma, la Tossa d'Espinau, el Malveí, el Mont, el cim bessó de Bestracà, etc.
Un cop descansats, iniciem la baixada. En un inici el camí és carener i el compartim amb unes marques vermelles, fins que arribem a un punt (marcat en un waypoint) en que haurem d'abandonar les marques vermelles (que ens durien per la cresta del Gall fins al grau d'Escales) i seguir les fites que ens davallaran decididament fins a l'ermita de Sant Andreu de Bestracà. Aquesta s'ubica en un preciós pla herbat, a solana, i amb magnífiques vistes. Un punt perfecte per descansar (millor que no pas el cim). L'ermita està documentada ja l'any 977, tot i que l'edifici actual és del segle XII. Té un campanar inacabat, cosa que li confereix certa originalitat. Dins el seu reclòs, hi trobem una única i solitària làpida, al terra, amb una llosa en la que podem llegir "Família Pujolar - Mas el Paire". Recordem el nom del mas, si us plau.
Abandonem l'ermita i ràpidament trobem, un xic més avall, el mas de Bestracà, que tot i no acollir vida regular, i presentar un aspecte força descuidat i en vies d'enruïnament, sí que sembla que, de tant en tant, hi vingui algú, almenys a guardar trastes.
Aquest mas es troba sobre el coll de Bestracà, punt en el qual prendrem la pista que, tot flanquejant ens durà fins a un dels punts emblemàtics i espectaculars de la ruta. I és que l'arribada al Peirer (recordem el nom del mas de la làpida de l'ermita de Sant Andreu, escrita en una altra grafia, no normativa) és de les que es recorden i impressionen. És un mas abandonat però que encara es conserva en un estat prou bo. El mas és preciós, amb una galeria formada per sis arcs que li confereixen un aspecte majestuós. Tot ell es troba envoltat de murs de pedra, i hi ha una preciosa escala que dóna accés al pis superior. És immens i es troba ubicat, a més, en un indret privilegiat. Domina tot la vall d'Oix, i les seves vistes sobre la cresta de Ferran, i la resta de muntanyes i cims garrotxins són de les d'estar-s'hi una bona estona. Un indret meravellós.
Deixem, encara impressionats, el Peirer i anem a creuar la carretera entre Oix i Beget. Seguim per una pista però ràpidament, marcat en groc, trobem el desviament del sender que ens durà de forma més ràpida i directa, sense fer les marrades de la pista, cap a Oix.
Per tant, per evitar-vos el mal tràngol de la violència verbal d'aquesta gent de la casa del Ripoll podeu fer el següent. Un cop al waypoint DESVIAMENT A HORTMOIER, no us desvieu precisament cap a la casa del Ripoll. Seguiu el GR, sense creuar la riera, per la pista per on veníeu fins al waypoint TORNADA AL GR 11. Aquí retrobeu el track (que és el que originalment retorna de l'ermita fins al GR) i el podeu seguir tot creuant la riera de Beget, fins als roures del Rei i l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier. Per a la tornada només heu de desfer aquest mateix camí.
Seguint aquesta opció doncs tothom tindrà la festa en pau! I ara ja podeu llegir la ressenya completa!
----------------------------------
Ruta que sortint des del preciós poble d'Oix, al bell mig de l'Alta Garrotxa, s'endinsa a la bellíssima vall d'Hortmoier, per acabar pujant al puig de Bestracà i tornant a Oix. Administrativament, aquest cim pertany al Ripollès, però geogràficament és clarament un cim altgarrotxí.
La ruta, d'uns 15 km aproximadament, no té cap mena de dificultat i és realment preciosa. És recomanable fer-la en el sentit antihorari, doncs permet fer el primer tram de pista, més monòton, però més senzill, tot escalfant les cames, per després ja encarar la pujada amb el cos ben tonificat.
No té massa pèrdua però cal estar atents a les diverses cruïlles. Fins a les Feixanes seguirem el GR11 i el PR 186. A partir de les Feixanes ja seguim camins fitats, i haurem d'estar un xic més atents.
Sortim d'Oix seguint la pista que ens durà cap a la vall d'Hortmoier. Passem el Pont Trencat, on deixem enrere el creuament que ens duria cap a les Escales. Creuem l'impressionant grau de les Escales (punt d'unió de la cresta del Bestracà i la de Ferran) on podrem observar de ben a prop el Salt dels Lliberals.
Segons diverses fonts, l'origen d'aquest topònim l'hem de situar durant la primera guerra carlina. Els voluntaris liberals de la Pobla de Lillet foren empresonats i duts fins aquest punt. Aquí els varen obligar a caure daltabaix de la cinglera. Abans d'existir la pista només hi passava el sender que hi ha per l'altra banda, el camí del Grau.
Ràpidament trobem la cruïlla de la palanca del Samsó, punt d'inici dels camins que van a Talaixà o a cotes més altes de les cingleres d'Hortmoier. Es pot dir, en aquest punt, que entrem de ple a la vall d'Hortmoier. És el moment de deixar-se dur per la pau i el magnetisme d'aquesta menuda vall, amb prats oberts al seu bell mig.
Al cap de poc ens desviem, de forma temporal, del GR11, tot creuant la riera de Beget, per anar a cercar l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier. Hem d'arribar fins a tocar de la casa del Ripoll, i d'allà cap a l'ermita. Aquesta és una ermita rural, de construcció molt senzilla, esmentada ja l'any 977. Es va restaurar l'any 2004.
D'aquí davallem cap a la planície de Plansesilles. Aquest indret és senzillament meravellós. Prat de muntanya, al bell mig de la vall, entre boscos, en plena fondalada. Està flanquejat, al nord, per la silueta del Tossal Gros, a l'esquerra, i la Feixassa a la dreta. S'hi distingeix, també, la casa de Cabeces, als contraforts del Tossal Gros. Al bell mig, l'esbelt esvoranc del Torrent del Toll.
A Plansesilles, a més, hi trobem, dos roures colossals, considerats arbres monumentals. S'anomenen els roures del Rei i, antigament, n'havien estat tres, però el tercer va caure l'any 1996 degut al debilitament causat per una infecció de fongs, i el cop de gràcia d'una forta ventada.
Val la pena fer un esment de la seva història i l'origen del seu nom. Es calcula que tenen entre 450 i 500 anys i són dins el catàleg d'Arbres Monumentals de Catalunya. L'expansió de la població cap a zones de muntanya al segle XVIII, amb el consegüent augment del consum de fusta en tots els àmbits: artesà, domèstic, industrial i naval, va fer necessària la promulgació d’una reial ordre, per primera vegada, que regulés l’explotació, la conservació i la repoblació dels boscos. L’ordre del 31 de gener de 1748 disposava que els intendents de Marina fossin els encarregats de dur a terme aquesta ordre que, entre altres normes, establia que totes les muntanyes situades a menys de «25 leguas» (uns 138 km) de les nostres costes i dels rius navegables dependrien d’aquests intendents. Segons aquesta ordre, els propietaris de boscos no podien tallar aquells arbres que la Marina marcava per ser idonis per a la construcció de vaixells. Per a tallar qualsevol altre arbre calia demanar autorització. Els roures d’Hortmoier, coneguts també com els roures del Rei, van ser marcats per la Marina entre els anys 1748 i 1751. És possible que aquesta ordre salvés la vida d’aquests roures que, no havent estat utilitzats per a la construcció naval, van quedar, diguem-ho així, indemnes en aquest remot indret de la Garrotxa.
Font: http://issuu.com/toscagarrotxa/docs/2010_arbres_hist_ria_gtx
Fet aquet parèntesi, reprenem l'excursió tornant a creuar la riera de Beget (cal tenir en compte que en èpoques de pluges, aquest pas pot esdevenir complicat, si no impossible).
Ràpidament retrobem el GR11, per una còmoda pista, que en suau pujada, ens durà fins al coll Joell, a tocar de les ruïnes de la masia del mateix nom. Des d'aquí podrem començar a contemplar de precioses vistes sobre la totalitat de la vall d'Hortmoier, fa un moment trepitjada.
A partir d'aquí, i després d'un breu descans, iniciem una pujada més intensa, en ziga-zaga, i després flanquegem directes cap a la la casa de les Feixanes. En aquest camí traspassarem de comarca, trobant-nos al Ripollès. Just abans de la casa de les Feixanes, a peu de pista, trobarem el cóm de la font de les Feixanes, absolutament seca, almenys quan nosaltres hi vam passar.
La casa de les Feixanes és una bona cruïlla de camins, i és el punt on abandonarem definitivament el GR11 i el PR186, que segueixen cap a la collada dels muls i direcció Beget. Ara bé, aquest indret bé val una bona aturada. Si bé l'edificació de les Feixanes està en estat pràcticament ruïnós (tot i que fins fa no massa anys s'hi havia instal·lat, de forma precària, un pintor), aquesta té una doble entrada, amb una era amb restes d'enllosat fantàstiques. Però no només això, i és que les vistes des d'aquí són impressionants. A vista d'ocell es pot gaudir de tota la vall d'Hortmoier, reconeixent tot allò que hem caminat, amb Sant Miquel a la fondalada. I al fons, tancant la vall, la impressionant cresta de Ferran. De veritat que l'indret és meravellós. Atureu-vos-hi i deixeu-vos endur per la magnificiència de l'Alta Garrotxa en tota la seva esplendor. Brutal.
Meravellats encara, prendrem el sender boscós que, ben bé a tocar de la casa, surt a mà esquerra, obligant-nos a canviar de direcció 180 graus, respecte de la que hem arribat.
A partir d'aquí iniciem una bona pujada, però prou ràpida, per un sender preciós. Trobarem una cruïlla, amb una fita (CRUÏLLA 1). Decidim prendre el camí de mà esquerra doncs el creiem més panoràmic (l'altre camí ens duria igualment al mateix punt, més amunt, a la CRUÏLLA2).
Així anem pujant, per l'extrem occidental de la serra de Bestracà fins a la Portella, menut collet que ens traspassaria cap al vessant meridional de la serra si volguéssim baixar directes cap al coll de Bestracà. Avui, però volem coronar el punt més alt de la serra, el puig de Bestracà, així que virem a mà esquerra i ens endinsem pel camí boscós, escassament fitat a l'inici, cap al cim.
En un moment donat trobem una cruïlla, entre un camí que puja més decididament cap al cim, i el que finalment agafem nosaltres, que va voltant més decantats cap al vessant septentrional. Aquest puja de forma més suau, flanquejant, fins al cim del puig de Bestracà.
Finalment, arribem al cim, en un caos de rocs, on trobem les primeres restes del castell de Bestracà, en estat absolutament ruïnós. Al bell mig d'aquestes hi trobem les ruïnes de Sant Julià de Bestracà, el punt més alt de la serra (1.058 mts). L'absís, de planta rectangular, està datat del segle IX. Al capdamunt de les ruïnes, i respectant-les, un vèrtex geodèsic.
Des d'aquí, les vistes cap al nord amb, amb el Comanegra com a principal protagonista, són fantàstiques. Aquest està molt ben flanquejat pel puig de les Bruixes i el Pirineu nevat al fons, amb el Canigó com a reclam principal. Cap a l'est, l'altiu mugró sempre reconeixible del Bassegoda, la cresta de Ferran, els cingles de Guitarriu, la Calma, la Tossa d'Espinau, el Malveí, el Mont, el cim bessó de Bestracà, etc.
Un cop descansats, iniciem la baixada. En un inici el camí és carener i el compartim amb unes marques vermelles, fins que arribem a un punt (marcat en un waypoint) en que haurem d'abandonar les marques vermelles (que ens durien per la cresta del Gall fins al grau d'Escales) i seguir les fites que ens davallaran decididament fins a l'ermita de Sant Andreu de Bestracà. Aquesta s'ubica en un preciós pla herbat, a solana, i amb magnífiques vistes. Un punt perfecte per descansar (millor que no pas el cim). L'ermita està documentada ja l'any 977, tot i que l'edifici actual és del segle XII. Té un campanar inacabat, cosa que li confereix certa originalitat. Dins el seu reclòs, hi trobem una única i solitària làpida, al terra, amb una llosa en la que podem llegir "Família Pujolar - Mas el Paire". Recordem el nom del mas, si us plau.
Abandonem l'ermita i ràpidament trobem, un xic més avall, el mas de Bestracà, que tot i no acollir vida regular, i presentar un aspecte força descuidat i en vies d'enruïnament, sí que sembla que, de tant en tant, hi vingui algú, almenys a guardar trastes.
Aquest mas es troba sobre el coll de Bestracà, punt en el qual prendrem la pista que, tot flanquejant ens durà fins a un dels punts emblemàtics i espectaculars de la ruta. I és que l'arribada al Peirer (recordem el nom del mas de la làpida de l'ermita de Sant Andreu, escrita en una altra grafia, no normativa) és de les que es recorden i impressionen. És un mas abandonat però que encara es conserva en un estat prou bo. El mas és preciós, amb una galeria formada per sis arcs que li confereixen un aspecte majestuós. Tot ell es troba envoltat de murs de pedra, i hi ha una preciosa escala que dóna accés al pis superior. És immens i es troba ubicat, a més, en un indret privilegiat. Domina tot la vall d'Oix, i les seves vistes sobre la cresta de Ferran, i la resta de muntanyes i cims garrotxins són de les d'estar-s'hi una bona estona. Un indret meravellós.
Deixem, encara impressionats, el Peirer i anem a creuar la carretera entre Oix i Beget. Seguim per una pista però ràpidament, marcat en groc, trobem el desviament del sender que ens durà de forma més ràpida i directa, sense fer les marrades de la pista, cap a Oix.
Waypoints
Ruins
Mountain pass
2,631 ft
COLL DE BESTRACÀ
Intersection
2,310 ft
CRUÏLLA
Intersection
2,870 ft
CRUÏLLA AL CIM
Intersection
3,240 ft
CRUÏLLA CAMÍ DE LA CRESTA DEL GALL
Intersection
2,505 ft
CRUÏLLA2
Intersection
1,200 ft
DESVIAMENT A HORTMOIER
Tree
Fountain
Mountain pass
2,780 ft
LA PORTELLA
Car park
1,377 ft
OIX
Bridge
1,177 ft
PALANCA DEL SAMSÓ
Bridge
1,148 ft
PONT TRENCAT (GRAU D'ESCALES)
Summit
River
1,205 ft
RIERA DE BEGET
Religious site
Intersection
1,373 ft
TORNADA AL GR11
Comments (34)
You can add a comment or review this trail
Preciosa ruta,podria dir que de les millors que he fet per els paisatges,llocs,silenci,entorn,camins,diferent contrastos....sincerament molt maca,molt ben explicada y detallada la ruta amb els waypoints del llocs i encreuaments y les seves explicacions dels llocs historics.Una ruta de un 10 com totes les que tens.Molt ben explicada i detallada com totes.Vull fer mes endavant la teva ruta del Talló.Crec no tindre problemes per que esta tan ben detallada com aquesta.Nomes un petit comentari si no tes molestia...als encreuaments posa si es gir a esquerra o dreta...i si no o posas cap problema per que esta molt ben detallat tot.Gracies company!!!!!
JOGAVA71: Caram! Quina mà de bones coses que em dius en el teu comentari! T'ho agreixo moltíssim! Sempre és positiu i agradable veure que les ressenyes que hom fa arriben a la gent, les preneu i les gaudiu al màxim! I veig que bé que ho has fet tu en aquesta ruta. L'has caminat i n'has sabut copsar tots els detalls i gaudir tot el que ofereix. Enhorabona per això, també!
I per cert, m'encanta que em facis la recomanació d'indicar cap on es gira a les cruïlles. Ja tinc un nou track preparat per penjar... i quedarà detallat!
Gràcies pel teu comentari, és un plaer llegir-lo i llegir-te! I gràcies per la recomanació, que ha estat molt útil. I sobretot, enhorabona per saber endinsar-te i viure intensament el paisatge i el territori de la ruta.
Salut i muntanyes!
JOGAVA71: I per cert, no dubtis ni un instant a fer la del Talló! Si t'ha agradat la del Bestracà, la del Talló és possiblement encara més autèntica. I les panoràmiques des del cim... buf, brutals. Tria un dia ben clar i no voldràs baixar d'allà dalt!
La faré company!!!!!
La he rellegit varies vegades i la puc imaginar amb les teves discripcions i a de ser preciosa, i tambe les teves explicacions historiques.
Es de agrair els detalls......em puc relaxar mes portan la ruta i els amics i no cal miri tan el gps i gaudir del paisatge per les bones explicacions i indicacions.....segueix aixi....jo faig el mateix pero no tant be...dema 18-2-2014 vaig a Centelles si no plou,a fer la teva ruta dels castells amb els amics.
Segueix aixi!!!!!
Un plaer seguir les teves rutes....
JOGAVA71: Oioioioiiiii, la ruta dels castells de Centelles és, de veritat, apoteòsica. Paisatges, vistes, runes, senders... de veritat que t'encantarà. Ara, compte amb el temps, que no sé si pinta massa bé! Ja diràs que tal!
Avui he fet la ruta junt amb una amiga, i ens ha agradat molt. La llàstima és que ha començat a plovisquejar i hem decidit no pujar el Bestracà.
Una excusa més per tornar-hi, possiblement a la primavera, quan violes, fetgeres, primules i orquidies esclatin a les humides obagues d'aquesta contrada.
I com de costum, ruta i explicacions excel·lents, gràcies per compartir-les!
Sempre tinc el dubte en quina volta triar de les que penges!
OCELLETA: Ben fet! Val més ser prudents i evitar passar-ho malament. I més, tenint una ruta tan meravellosa per davant. La veritat és que, quan vaig arribar a les Feixanes, vaig pensar que hi havia de tornar per primavera. Quan tot sigui més verd i el bosc més ufanós, realment, és un lloc encisador.
Gràcies a tu per passar per aquí i dir-hi la teva! I no cal que triïs, les pots anar fent tranquil·lament una rere l'altra! ;)
Salut i muntanyes!
Avui hem fet la ruta, ja l'havia fet al revés, primer pujant al Bestrecà i després baixar per la Vall d'Hortmoier.
Et confirmo que el pas cap a Sant Miquel d'Hortmoier, si ha plogut és massa complicat, la riera baixava molt plena i engullia les passeres. Hem optar per no anar-hi.
Llàstima del dia emboirat que no ens ha permès gaudir de bones vistes a dalt del pic, tot i que l'arbrat no permet gaires vistes.
La part "divertida" ha estat baixar amb pluja batent desde dalt al cim fins el poble d'Oix.
Salut!
KJE: Sou uns valents! Amb el que està plovent cada dia i sortiu d'excursió! Aventurers! Llàstima que no poguéssiu arribar a Sant Miquel, però bé, si ja hi havies estat, doncs ja saps el què hi ha.
Moltes gràcies per confirmar el què em temia, que en època de pluges, creuar la riera d'Hortmoier pot ser una aventura. Heu fet ben fet de no anar-hi. No cal fer el boig!
Ara, ja us deveu haver divertit de valent baixant cap a Oix amb la pluja al capdamunt!
Un altre dia hi pots tornar i fer-la amb més calma! Que aquesta és una d'aquelles rutes d'anar degustant! ;p
Salut, company i merci per passar per aquí a dir-hi la teva i aportar una miqueta més d'informació valuosa!
Carai Porquet! Quin cap de setmana he passat gràcies a tu. Divendres 1 vaig fer la teva ruta de Vallcarquera, i ja semblava insuperable, però aquesta segurament es encara millor, no se quantes vegades he exclamat "uaaauuu".
Quin lloc mes bonic! Quin silenci, una maravella! I això que he relliscat al creuar per segona vegada la riera, i he anat mitja ruta amb els peus molls!
Recomano no passar a prop del Ripoll, hi un cartell prohibint el pas, que he vist al sortir... Sembla que es pot seguir el camí sense passar pel costat de la casa.
Per cert, t'agradarà saber que el Pairer està en obres, sembla que l'estant restaurant, s'ho mareix!
Moltes gràcies per compartir tracks tant fantàstics!
BOUARQ: Caram! Ara m'has deixat sense paraules! Fer-vos passar un gran cap de setmana amb les meves rutes sí que és un goig! Moltíssimes gràcies per les teves fantàstiques i encoratjadores paraules! La ruta de Vallcàrquera és molt bonica, però l'Alta Garrotxa té un magnetisme especial que fa que faci fer aquests "uaaaaaauuuu" tan sovint!
El que comentes del Ripoll, la veritat, és que ara no recordo veure cap cartell. D'altra banda, però, crec que també hi arriba un camí que baixa del cingle Ample, per l'escaler del Vilar i el vilar de Talaixà, amb el que no hauria de ser un camí prohibit per als senderistes... De totes maneres la casa és fàcilment evitable.
I mareta meva la gran notícia que m'has donat!!! El Pairer s'està restaurant!!! Quin goig i quina alegria! Espero que se'n faci una restauració respectuosa amb l'edfici original i que se'n doni un bon ús! M'has animat a acostar-m'hi tan aviat com pugui a comprovar-ho amb els meus propis ulls! I tant que s'ho mereix, és una masia de les que no n'hi ha gaires (d'aquest nivell en recordo ben poques, en concret una a la Coma i la Pedra, a la vall de Lord).
Moltíssimes gràcies a tu per passar per aquí a deixar els teus comentaris tan interessants! Una abraçada company!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
He gaudit de la ruta. Molt recomanable. La teva descripció molt bona. Gràcies
MANEL_49: Moltíssimes gràcies per la teva valoració de la ruta i per les teves apreciacions! Celebro que la gaudissis! Salut i muntanya1
bon dia ahir vaig fer la teva ruta i es espectacular cuan creues la riera de beget et trobes banda dreta i esquerra tots el arbres plens de musgo impresionan sobre tot imprencindible GPS
DUCK37: Molt bon dia company. Com m'alegra saber que vas fer la ruta, que la vas fer completa i que, sobretot, t'ho vas passar de conya!. L'indret hi acompanya, doncs com dius, és preciós, realment bonic. L'Alta Garrotxa sempre ens deixa bocabadats als amants dels entorns feréstecs, poc humanitzats però amb un passat rural fort i de caràcter.
Salut i muntanyes!
Realment molt bona ruta i molt ben indicada, únicament un comentari, si em permets, en arribar a l'ermita no queda clar per on pujar i a més hi ha un rètol que posa recta pel mig del prat, si vas per la dreta puges sense problema i després has de recular per retrobar el GR, nosaltres aquí vam haver de tornar perquè es feia tard, però segur que hi tornarem per fer-la sencera, moltíssimes gràcies per compartir-la, torno a dir moltes felicitats
FERRANVIC2: Hola Ferran! Moltíssimes gràcies pel teu comentari i per les teves bones paraules sobre la ruta! Respecte al punt que us va crear confusió, és a Sant Miquel d'Hortmoier? No em queda massa clar, però al comentar el GR interpreto que és en aquest punt. Si és així el que s'ha de fer sempre, un cop a l'ermita, és anar a cercar de nou el GR-11, tot prenent com a referència els grans roures monumentals de Plansesilles. Si no és aquest punt, si us plau, fes-me'n cinc cèntims, per veure si puc especificar millor aquest punt en la ressenya.
Moltes gràcies company, doncs, per les teves paraules fantàstiques i espero que hi pugueu tornar i que, si ho feu, m'ho facis saber. La ruta sencera val molt la pena!
Salut i muntanyes!
Bon dia, efectivament és aquest punt, a la que arribes al prat hi ha una fletxa que senyala just al mig del prat, es veuen unes roderes que van cap a la dreta i a l'esquerra, si vas da dret pel prat arribes a la casa aterrada però perds de vista l'ermita, el millor és seguir les roderes a la dreta de la fletxa, travesses la riera i arribes a l'ermita, després desfàs el camí, arribes a la fletxa i segueixes les roderes amb l'altre sentit i trobes el PR
Salut
FERRANVIC2: Moltes gràcies pel detall en l'explicació. En el meu cas, quan jo vaig ser allà, vaig voler acostar-me a la casa de Ripoll. Un cop allà, a l'esquerra surt un caminet que ja et du fins a l'ermita de Sant Miquel. A partir d'allà, com ja he comentat anteriorment, cal anar a buscar els roures monumentals, pel límit de la boïga dels camps del Casal, el prat que s'obre davant de l'ermita. Des dels roures ja anem a buscar la riera de Beget i d'aquí cap al GR-11.
Gràcies de nou, company!
Ruta magnìfica per poguer copsar el ambient de l'Alta Garrotxa en estat pur. No hem pogut passar per Can Ripoll, ja que han sortit els propietaris i amb molta mala educación ens han indicat que era una propietat privada i que no es podía passar. De fet quan hem desfet el camí fins a la riera, hem vist un cartell de prohibit el pas "zona con video vigilancia". Ho vull destacar peque han estat molt desagradables i fins i tot verbalment agresius.
En quant a l'excursió nomès pot tenir un qualificatiu: Magnífica !!!
Per cert un dels comenatris que ha fet un dels personatges que ens han barrat el pas quan jo li he demanat disculpes i li he dit que estava seguint un track: " Si un idiota graba un track que passa per el menjador i la cuina de casa teva i el penja a internet, no per això has de ser tan tonto per serguir.ho"
MIGUEL_TOM: Moltíssimes gràcies pel teu comentari de la ruta. Pel que fa a l'incident de la casa del Ripoll, doncs em sap molt de greu. Quan hi vaig passar jo no hi vaig veure ningú i tampoc recordo haver vist cap cartell prohibint el pas. De fet, jo havia buscat ressenyes de la ruta i tampoc no havia trobat cap comentari en aquest sentit. Sembla doncs, que deu ser alguna cosa relativament recent. En tot cas, t'agraeixo la teva apreciació i modificaré la part inicial de la ressenya per tal d'intentar evitar que la gent hagi de passar per la desagradable situació d'aquesta violència verbal. Perquè les coses es poden dir moltes maneres, i una cosa és que t'arribi gent amb cotxes o motos, i una altra molt diferent, crec, que t'arribin uns excursionistes a peu. Malauradament jo també he viscut alguna experiència similar i també a la Garrotxa, i per anar a una ermita. Cada cop hi ha més mala llet pel país...
En fi, que al final el què compta és que vau gaudir de la ruta i que vau poder amarar-vos de l'ambient tan màgic i especial que desprèn l'Alta Garrotxa i en especial la vall d'Hortmoier i la zona del Bestracà.
Moltes gràcies per les teves paraules! Salut i muntanyes!
Moltes gràcies per les explicacions i la ruta.
Ara (abril de 2018) hi ha senyalat amb un cartell un camí ample que surt del GR i va cap als roures del rei i l'ermita d'Hortmoier. Això sí, cal creuar la riera i probablement descalçar-se.
El mas de Bestracà ara està habitat permanentment per un home molt amable amb qui vam parlar, que hi treballa de pagès i que ens va oferir obrir-nos l'ermita.
MUNT: Moltíssimes gràcies per l'actualització! Una pregunta, a on et trobes aquest cartell? Si m'ho pots dir miraré d'actualitzar l'entrada de la ressenya amb aquesta info.
Respecte el que comentes del mas de Bestracà, doncs sempre és una bona notícia que es tornin a reahabitar els masos. De totes maneres, quan jo hi vaig passar el mas no es veia en massa bon estat, suposo que el deu haver arreglat una miqueta.
Enhorabona per la ruta i moltíssimes gràcies per l'actualització de la informació!
Albert
El punt d'on surt el camí ample senyalitzat per anar als roures del rei i a l'ermita d'Hortmoier (fent l'excursió en el sentit com el vas fer tu) està a uns 200 metres passat el waypoint on en principi s'havia d'abandonar el GR (que recomanes no fer-ho per no topar amb els del Ripoll). En aquest punt el GR s'allunya de la riera i aquest camí ample hi segueix paral·lel, fent la corba en U de la riera fins al punt on s'ajunten els dos ramals d'aigua al mapa de l'alpina i allà la travessa. Hi ha un cartell metàl·lic gros oficial que indica que et desviïs per aquest camí si vols anar als roures del rei i a l'ermita. Nosaltres el vam agafar i vam arribar a la riera i, com que el dia no era del tot estable, i ens quedava gairebé tota l'excursió, no la vam travessar perquè ens hauríem hagut de descalçar i després tornar a calçar i ho vam deixar per un altre dia.
La font de Feixanes potser s'ha perdut perquè amb el que ha estat plovent no rajava.
L'home del mas de Bestracà ens va parlar de les mestresses del mas, que no hi viuen i tenen vaques, per tan ell no n'és l'amo, i ens va dir que hi havia tingut molta feina arreglant-lo, i que encara en tenia.
El mas del Peirer té uns murs de contenció del terreny força nous que semblen indicar que estigui en procés de reforma. Hi ha una caseta totalment nova un pèl més avall.
Si m'envies el teu correu amb un missatge privat, t'envio fotos del mas de Bestracà tal com està ara -bastant bé- i del Peirer i el meu track.
MUNT: Moltíssimes gràcies per tota l'actualització tant detallada!!! Genial!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Bona ruta i molt ben explicada i documentada. Amb la ressenya tan detallada potser no caldria gps, però amb el gps es va més sobre segur.
MUNT: Moltes gràcies company!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Preciosa ruta. Gracias por compartirla!
NAUTREIDA: Gracias a ti por la valoración! Salut i muntanyes!
Primer de tot, gràcies per compartir aquestes rutes!
Jo et vull demanar una ruta per fer amb mainada de 6 i 11 anys. Tinc ganes de que facin cims. Gràcies
JORDIKB: Gràcies per la valoració! Del que comentes t'envio un missatge privat a través de wikiloc
Una ruta molt maca de paisatge i fàcil. Vigileu adalt del Bestrecà que costa una mica truba el camí.
JULI PRIETO: Gràcies per passar per aquí a dir-hi la teva! Arribant al Bestracà certament pot resultar un xic perdedor, però tampoc esdevé massa problemàtic. Especialment si anem amb el GPS que ens va donant l'orientació bona!
Salut i muntanyes!