Puig de Bestrecà pel Grau d’Escaladuix, Vall d’Hortmoier, Grau i Tuta d’Escales i esglésies de StAndreu, StMiquel i d’Escales

Magnífica ruta sortint des del poble d’Oix (Alta Grrotxa) en la que pujarem per la solana passant pel mas del Perer i la bonica església de Sant Andreu de Bestrecà (s.XII) fins el cim del Puig de Bestrecà (1058m), coronat per les restes de l’antic castell (s.XI) i l’església de Sant Julià (s.IX). Continuarem davallant per la Baga de les Feixanes fins les Planes del Barrancot, on prendrem un vell i “asilvestrat” camí que tot travessant la Malafrau Grossa i baixant per la canal equipada del Grau d’Escaladuix ens portarà fins la Vall d’Hortmoier, on veurem el bonic Pla de Planesilles, els monumentals Roures del Rei i l’església de Sant Miquel d’Hortmoier (s.XI). Per completar el cercle passarem per la Palanca del Samsó, travessarem el Grau d’Escales fent pas pel Pas dels Lliberals, visitarem l’església de la Mª de Déu d’Escales (s.X-XIII) i el seu refugi lliure, veurem el Pont Romànic (d’època medieval ) i explorarem la Cova de la Tuta d’Escales, una cova petita pero prou interesant. Aquesta ruta és una variant un xic més llarga i aventurera d’una altre que tinc publicada “Puig de Bestrecà per Vall d’Hortmoier, Grau i Tuta d’Escales i esglésies de St Andreu, St Miquel i d’Escales des de Oix”.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 03-10-2018. Deixem el vehicle en un ampli aparcament habilitat amb bancs i plafons interpretatius al costat d’un camp de futbol i de la Riera d’Oix, poc abans d’arribar al poble d’Oix. Iniciem la caminada travessant (N/NO) el camp de futbol que tenim al davant i desprès seguim un cami que passa al costat d’una casa i una fàbrica d’embotits i surt a la carretera d’Oix a Beget. Travessem la carretera i a l’altre banda seguim per un carrer a la dreta (E/NE) que inmediatament ens porta a la Plaça Major d’Oix, on trobem l’església de Sant Llorenç d’Oix (s.XII), documentada des de l’any 937. Des de l’església pugem (N/NO) pel C/Major i desprès pel C/Nou fins arribar a una cruïlla senyalitzada: seguim pel carrer de la dreta (NO, senyals grocs), que puja passant al costat de les ultimes cases del poble i, quan el carrer s’acaba, seguim per un cami-pista (senyals grocs) a l’esquerra que fa un breu tram al SO i desprès s’enfila moderat i sostingut per un vessant solei amb tendéncia al N. Poc més amunt els senyals grocs ens conviden a deixar el cami-pista i seguim pujant per un corriol fressat, sempre amb tendnécia al N. Ben aviat el corriol (senyals grocs) travessa el cami-pista que portávem abans i segueix pujant una mica més (N) fins sortir de nou al cami-pista, que ara si seguim a la dreta (NE, senyals grocs) en una pujada més suau fins sortir a la carretera. Travessem la carretera i a l’altre banda seguim una pista (senyals grocs) que puja fent alguna marrada pels prats i feixes del mas de Can Perer. Arribats al costat del mas de Can Perer prenem un cami-pista (senyals grocs) que surt al NO, primer fent una pujadeta inicial i desprès planejant enmig de l’alzinar fins arribar de seguida a l’ample Coll de Bestrecà (indicador). Travessem el coll al NO passant al costat del Corral de Bestrecà i desprès començem a pujar per un cami que aviat es bifurca: seguim el cami que regira cap a la dreta (NE, senyals grocs) i puja passant per sota del mas de Bestrecà (habitat). De seguida deixem el cami d’accès al mas a l’esquerra i el nostre cami tomba a l’O fent una ùltima pujadeta que tot seguit ens deixa en la bonica església de Sant Andreu de Bestrecà (s.XII). Des del costat N de l’església prenem un corriol-senda (fites i senyals blaus) que s’enfila sinuós per una zona d’antigues feixes coberta avui dia per un espsè alzinar fins abastar la carena-cresta de la Serra de Bestrecà, aquí val la pena gaudir de les vistes, ja que des del cim están més limitades. A partir d’aquí el corriol-senda (fites, senyals blaus i vermells) va resseguint la carena-cresta al NO fins assolir poc desprès el cim del Puig de Bestrecà (1058m), coronat per les restes de l’antic Castell de Bestrecà (s.XI) i l’església de Sant Julià (s.IX). Les vistes estan limitades per l’alzinar, tot i aixi tenim una vista força oberta cap al N. Des del cim baixem al NO seguint una senda ben fitada que s’obre pas enmig de l’espès alzinar de la cara N del cim fent un traçat sinuós per terreny tarterós i una mica de mala petja. Segons baixem la senda esdevé cada vegada més clara i directe, amb un ùltim tram ja per un corriol clar al SO que ens acaba portant a la Portella. En aquest collet abastem un sender fressat que seguim a la dreta i baixant, primer fent unes llaçades pero aviat tombem al NE i el sender davalla força suau i directe enmig de l’alzinar fins sortir a la clariana de La Campassa. Travessem la clariana en la direcció que portem (NE) i a l’altre banda reprenem el sender que portávem, que de seguida esdevé un camí més ample que comença a davallar decidit fent algunes llaçades fins acabar sortint al mas de les Feixanes (en ruïnes). Al costat del mas conectem amb els senyals GR, que seguim a l’esquerra (E) per un sender molt planer fins arribar de seguida a la Collada dels Muls. En travessar el coll el fressat sender (senyals GR) tomba a l’O/NO i comença a davallar dins de l’alzinar del Bac de les Feixanes. Segons baixem el bosc es cada vegada més variat i ombrivol, amb trams coberts de molsa fins acabar travessant el Torrent de la Rabassa, passat el qual sortim al costat del mas de La Farga. Deixem el mas a la nostra esquerra i seguim una pista (NO, senyals GR) que planeja vorejant les pastures de les Planes del Barrancot i aviat arribem a una cruïlla de camins senyalitzada: seguim cap a “Beget” per una pista (senyals GR) que tot seguit ens porta a travessar la Riera de Beget (no hi ha pont, normalment no hi ha problema però comte en époques plujoses) i desprès seguim la pista uns pocs metres més a l’O fins arribar a una nova cruïlla de camins senyalitzada. En aquest punt deixem els senyals GR i anem a la dreta (E, senyals PR) cap a “Hortmoier” per una pista que aviat comença a pujar tot tombant al NE. De seguida la pista es redreça al SE, deixa de pujar i trobem una nova cruïlla senyalitzada: deixem la pista que portem i prenem el cami-pista de la dreta (SE, senyals PR) cap a “Hortmoier”, fent una suau baixada per terreny obert. Poc més avall el camí es dilueix en una zona de camps i prats, punt on seguim en la direcció que portem (senyals PR) fins travessar el normalment sec Torrent del Barrancot. Travessat el torrent el camí s’enfila una mica (SE, senyals PR) fins sortir a un altre camp, camp que travessem amb tendéncia a l’E fins trobar al costat de les ruïnes d’una construccio l’inici d’un corriol (senyals PR). Aquest corriol (un clar cami vell que s’està perdent) va travessant el vessant solei de la muntanya amb tendéncia a l’E, fent lleugers desnivells. Desprès travessem la zona de Malafrau Grossa i més endavant el corriol s’enfila decidit per un grauet en ziga-zaga fins travessar un collet emboscat, passat el qual el corriol (senyals PR) comença a davallar fins arribar al Grau d’Escaladuix, una canal vertical d’uns 8m equipada amb grapes (força separades) i una corda amb nussos en bon estat. Baixat el tram equipat seguim davallant (S) per la canal tot recolçant alguna mà fins sortir al llit de la Riera de Beget. En aquest punt els senyals PR continuen uns pocs metres per sobre de la riera pel seu vessant esquerra, pero a dia d’avui (3-10-2018) el corriol està impracticable (totalment cobert de vegetació), aixi que davallem pel llit de l’ample riera (SE) tot buscant els millors passos per anar evitant els pocs tolls que queden (aquest tram pot estar intransitable en époques de pluges abundants). Al poc d’anar per la riera veiem a l’esquerra una entrada per reprendre el corriol del PR, d’inici encara un xic tapat per la vegetació, pero segons el corriol s’allunya de la riera tot agafant una mica d’alçada cada vegada esdeve més fressat. Aviat el corriol tomba a l’E i desprès fa una curta davallada que ens porta a travessar de seguida el marcat barranc del Torrent de les Valls. A l’altre banda d’aquest barranc el corriol (senyals PR) esdevé un cami més ample que s’orienta al SE fent un traçat molt planer enmig de bosquets ombrívols i obviant els pocs camins que ens surten a banda i banda fins sortir al bonic i ample pla herbat de Plansesilles. Travessem el pla seguint una senda de roderes al S/SE fins trobar un cartell que ens convida a anar a Sant Miquel d’Hortmoier. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” que encetem seguint un corriol a l’esquerra (NE, senyals grocs) que passa al costat dels monumentals Roures del Rei, a dia d’avui hi han 2, pero crec recordar que hi havien 3. Passats els magnifics roures el corriol (NE, senyals grocs) continua travessant el pla herbat i desprès seguim un cami mes ample que tomba a l’E i s’endinsa en un bosquet ombrivol. Tot seguit deixem aquest camí ample (serà el cami de tornada) i prenem un sender a l’esquerra (senyals grocs) que ràpidament s’orienta al NE i desprès d’una breu pujadeta ens porta al pla presidit per l’església de Sant Miquel d’Hortmoier (s.XI), en bon estat i oberta. Desprès de menjar l’entrepà voregem l’església pel seu costat S i desprès prenem un cami ample que fa uns metres a l’E i es bifurca: recte aniriem al mas de El Ripoll i el pas esta restringit (hi han una pila de cartells prohibint anar-hi…), aixi que seguim el cami de la dreta, que baixa suaument primer al SO i desprès a l’O fins sortir a un punt conegut de l’anada, des d’on desfem el breu tram de camí conegut passant de nou pels Roures del Rei i arribant al punt on iniciávem “l’anada-tornada” abans esmentada. De nou al costat del cartell ara reprenem el camí que portávem (senyals PR i grocs) amb tendéncia a l’E i fent una lleugera davallada que tot seguit ens porta a travessar la Riera de Beget. A l’altre banda de la riera el camí (E/SE, senyals PR i grocs) puja lleugerament tot endintsant-se en un bonic i espès bosquet amb molta molsa fins sortir de seguida a un cami-pista on conectem amb els senyals GR. Seguim aquest cami-pista (senyals GR) amb tendéncia a l’E, amb la Riera de Beget a la nostra esquerra. Aviat el cami-pista es bifurca: seguim el camí-pista de l’esquerra (E, senyals GR i grocs), que segueix amb tendéncia a l’E, passem per una porta metal·lica i seguim relativament a prop de la riera una mica més fins el picnic d’Hortmoier, ubicat en una raconada ombrvíola ideal per l’estiu (no tant per l’hivern). Passat el picnic el cami-pista que portem tomba al SE, fa una brevissima pujadeta i continua passant per la zona de la Castanyeda fins trobar la cruïlla senyalitzada propera a la Palanca del Samsó. En aquest punt deixem el cami-pista que portem i prenem un corriol a l’esquerra (E/NE, senyals GR) cap a “Talaixà” que tot seguit ens porta a travessar la llarga Palanca del Samsó. A l’altre banda de la Palanca pugem per un corriol enmig de bosc ombrivol que de seguida ens porta a una nova cruïlla senyalitzada: aquí deixem els senyals GR i seguim cap al “Pas dels Lliberals” pel corriol de la dreta (senyals grocs), que s’endinsa per un bosc molt ombrívol i, desprès de travessar un torrentet feréstec, el corriol comença a pujar al S tot travessant el vessant de la muntanya. Segons pugem anem deixant enrere la part més obaga, deixem a l’esquerra un corriol fitat (que puja a l’esquerra fins Talaixà pel Bac del Vaquer) i tot seguit s’inicia el Grau d’Escales, ben arranjat a la cinglera amb contraforts i fins i tot amb un mur com barana que finalitza en el Pas dels Lliberals, lloc conegut amb aquest nom pel trist record que durant les Guerres Carlines s’hi van llançar al buit un grup de combatents lliberals vinguts de la Pobla de Lillet. Des d’aquí el sender (senyals grocs) comença a baixar (S/SE) travessant el vessant de la muntanya i, arribats a la cara S de la muntanya, el corriol (senyals grocs) tomba a l’E i faldeja molt per sota la Cresta del Ferrán fins arribar poc desprès a un collet on s’hi forma una cruïlla de camins senyalitzada: deixem a la dreta un corriol que mena a “Oix” i seguim el corriol que surt recte (NE/E, senyals grocs) cap a la “Mª de Déu d’Escales”. Aquest corriol primer davalla una mica i desprès planeja travessant un vessant tarteròs, passat el qual trobem una bifurcació: des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” seguint el corriol que continua recte (E, senyals grocs), que tot seguit ens porta a l’església de la Mª de Déu d’Escales (s.X-XIII), en prou bon estat i amb la porta oberta. Just a sobre de l’església (en una mena de segon pis) trobem un refugi lliure en prou bon estat, amb matalassos, taula i llar de foc. Des de l’església seguim un sender que la voreja deixant-la a l’esquerra i baixa al SE fins travessar un torrent per un parell de troncs, a l’altre banda del qual el sender tomba al SO i inmediatament trobem la Font d’Escales, que a dia d’avui raja (3-10-2018). Des de la font desfem el cami fet fins l’anterior bifurcació on iniciávem “l’anada-tornada” abans esmentada i ara prenem el clar corriol (fites) que baixa a l’O/SO enmig d’un bosc d’alzines i de seguida ens porta a travessar la Riera d’Oix (E/SE, fites), normalment seca (comte en époques de plujes). Un cop travessada la riera pugem uns pocs metres a l’altre banda (fites) fins abastar un corriol fressat, corriol que seguim a la dreta (S, fites), primer pujant un xic per un tram ben arranjat i de seguida comença a planejar i passem per la boca de la cova de la Tuta d’Escales, al bell mig del cami. Nomès passar la boca d’entrada trobem una petita saleta, des d’on seguim una galeria descendent cap a l’esquerra que aviat ens fa passar al costat d’una grossa estalactita i continua cada vegada més concreccionada fins arribar a un punt on s’hi forma un resalt d’uns 2-3m que cal desgrimpar per arribar a una saleta final amb una bona alçada i boniques formacions. Val a dir que la desgrimpada es una mica delicada pel típic terreny relliscos de les coves, aixi que la millor opciò es portar un cordino per ajudar-nos. Vista l’interessant cova reprenem el corriol que portávem, que a partir d’aquí continua al SO gairebé planejant enmig d’ombrivols bosquets de boix, poc desprès el corriol (fites) tomba al NO i ens acaba portant a travessar de nou la Riera d’Oix. A l’altre banda de la riera entronquem amb un altre corriol on conectem de nou amb els senyals grocs, corriol que seguim a l’esquerra (SO, senyals grocs) fent una curta i breu pujadeta que de seguida ens porta a una pista circulable (indicador). Seguim la pista a l’esquerra (O, senyals grocs) apenes uns pocs metres fins travessar el Pont Trencat, a l’altre banda del qual s’hi forma una cruïlla de camins senyalitzada. Aquí deixem la pista (podriem seguir-la fins a Oix pero es molt monótona) i anem cap a “Oix pel Pont Romà” tot agafant un corriol a l’esquerra (senyals grocs). Aquest corriol (senyals grocs) comença a pujar agafant ràpidament tendéncia al SO per una zona d’antigues feixes i travessant bosquets d’alzines i pins fins arribar a la Bassa de Can Po, punt des d’on el corriol (O, senyals grocs) comença a davallar. Més endavant el corriol es redreça al S i continua davallant suaument per un tram ben arranjat que ens acaba portant a l’àmplia zona de pastures que envolta el mas del Pla d’en Pei, on trobem una cruïlla de camins senyalitzada: seguim cap a “Oix” pel corriol de la dreta (S/SO, senyals grocs), que desprès de passar al costat del mas del Pla d’en Pei ens fa travessar un torrentet i sortim a un camí herbat al costat d’un prat. Seguim aquest camí a l’esquerra (senyals grocs), tot seguit passem un pas ramader i travessem un prat pujant lleugerament (S, senyals grocs) fins l’extrem S del mateix, punt on recuperem el corriol fressat (O/SO, senyals grocs) que seguim gairebé planejant entre roures i pins i deixant sempre les pastures a la nostra dreta. Més endavant passem al costat d’una casa i seguim el corriol (senyals grocs) voltant un hort que deixem a la nostra esquerra fins arribar tot seguit al bonic Pont Romà (d’època medieval). Desprès de travessar la Riera d’Oix pel pont seguim el corriol (SO, senyals grocs) sempre al costat de la riera (que ara deixem a la nostra esquerra) fins arribar a l’aparcament on iniciávem la ruta aquest mati.

***NOTA: Técnicament no hi han grans dificultats a destacar, nomès en el Grau d’Escaladuix cal baixar un tram vertical d’uns 8m equipat amb grapes força separades i una corda amb nussos (en bon estat), fàcil per gent habituada a aquests menesters pero pot ser difícil i perillòs per gent molt poc experimentada. Majoritàriament la ruta transita per corriols, senders i camins prou clars i amb molts trams senyalitzats, nomès el tram entre la Malafrau Grossa passant pel Grau d’Escaladuix fins travessar el Torrent de les Valls és per un corriol “asilvestrat” que, tot i que trobem antics senyals PR, a dia d’avui (03-10-2018) s’està perdent (més info en la Ressenya). També trobem algún tram on cal travessar o caminar per rieres que poden ser intransitables en época de pluges abundants (en la data que es va fer aquesta ruta no hi havia cap problema).

***ALTRES RUTES PER L’ALTA GARROTXA:

-“Montmajor i Montpetit per St Martí de Torralles, la Cometa, el Camí de l’Estret de Bodelquer i el Bac de la Caseta des de Oix”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/montmajor-i-montpetit-per-st-marti-de-torralles-la-cometa-el-cami-de-lestret-de-bodelquer-i-el-bac-25136028

-“Puig de Comanegra i Puig de les Bruixes pel Grau, Serra Llarga, Rasos de Monars i Cingles de la Gralla i Ricolta desde Beget”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-de-comanegra-i-puig-de-les-bruixes-pel-grau-serra-llarga-rasos-de-monars-i-cingles-de-la-grall-23345058

-“Puig de Bestrecà per Vall d’Hortmoier, Grau i Tuta d’Escales i esglésies de St Andreu, St Miquel i d’Escales des de Oix”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-de-bestreca-per-vall-dhortmoier-grau-i-tuta-descales-i-esglesies-de-st-andreu-st-miquel-i-desc-29728935

-“De Beget al Castell de Rocabruna pels Colls de Malrem i Bocabartella, Coves dels Maimons i l’Avi Janot i la Riera de Beget”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-beget-al-castell-de-rocabruna-pels-colls-de-malrem-i-bocabartella-coves-dels-maimons-i-lavi-jano-33763483

-“Santuari del Mont pels Castellots, St Llorenç Sous, Pas Llop i Balmes Obrades de Can Bora i Corral de l’Abat desde Beuda”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/santuari-del-mont-pels-castellots-st-llorenc-sous-pas-llop-i-balmes-obrades-de-can-bora-i-corral-de-37714546

-“Puig Sallança per Castell i Santuari de Finestres, Faig Rodó, Muntanya St Jordi, Fageda Fosca, Pont Diable i Bauma Trabucaire”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-sallanca-per-castell-i-santuari-de-finestres-faig-rodo-muntanya-st-jordi-fageda-fosca-pont-dia-154361972