Puig de Casadevall, Puig del Far, Cingle del Migdia, Baixant de Bernat,Camí del Cargol, Santa Margarida d'Ardola,Grioteres (Sau)

RESUM: Recorregut pel Cingle de Vilanova, que es troba entre els municipis de Tavèrnoles i de Vilanova de Sau, a la comarca d'Osona, passant per tres esplèndids cims i miradors: el PUIG DE CASADEVALL (794 m.a.); el PUIG DEL FAR o Puig d'Alfar (834 m.a.); i la ROCA DEL MIGDIA (766 m.a.). Des d’aquests miradors tindrem meravelloses vistes de l'embassament de Sau, fins i tot de la punta del campanar de Sant Romà, enfonsat sota les aigües del pantà, i podrem contemplar el meandre més espectacular que fa el riu Ter abans d’entrar a la Vall de Sau. Més enllà, a l’altra banda de l’embassament, el cingle de Tavertet. Ruta amb gos.

ACCÉS: Ctra. BV-5213 que va de Tavèrnoles al Parador de Sau, aparquem aprox. al Km. 9,5 en un revolt de la carretera, on hi ha una gran esplanada i mirador, amb rètols del Monestir de Sant Pere de Casserres. Vilanova de Sau (Espai Natural Guilleries- Savassona, Vall de Sau - Collsacabra).

RECORREGUT: De l'esplanada surt una pista a la dreta, en baixada i, en uns 100 mestres veurem pals indicadors marques de PR i també un enllaç amb el GR-151. Desprésd'un tram pel bosc, anirem a buscar la carretera, on hi caminarem un tram, fins a desviar-nos en el rètol “El Raurell”: pista de pedres en constant pujada i ziga-zaga, passant per una cruïlla on hi ha un gran roure al bell mig. Deixarem aquesta pista més endavant, per prendre un corriol passat un filat elèctric. Allà, a part de moltes vaques, trobem una gran bassa, i més endavant una altra bassa protegida, coneguda com "Bassa Sabaters”, plena de canyes.

Seguim en direcció al sender local SL-122: pista de grava i ciment. Veiem una altra bassa verda. Arribem a un pal indicador, cruïlla de camins (cap a Vilanova de Sau, Els Munts, o Puig del Far). Més endavant, a la clariana prèvia al Puig de Casadevall tinc el plaer de conèixer al senyor Josep Coll de 82 anys, autòcton de la zona; acaben de fer la batuda del senglar. En veure’m allà buscant, em comenta que l’Alzina Bonica fa temps que es va morir (ups, i encara surt al Mapa d’Alpina que vaig comprar la setmana passada) i que era ben grossa. També m’explica que el “Camí dels Romanins” que baixa fins La Vileta és el topònim dels “de Vilanova de Sau”, i que els “de dalt”, al camí li diuen “Camí de l’Alzina Bonica”.

Per últim, em comenta que busqui un corriol molt bonic que fa poc ell ha desbrossat, sota el Puig del Far, una mica més enllà del Camí del Cargol, en direcció a la Roca del Migdia. Em dibuixa amb un pal a la sorra com localitzar aquest corriol, dit “BAIXANT D’EN BERNAT”, marcat amb taques de pintura vermella en algun arbre o al terra

(NOTA: Aquest topònim del Baixant d’en Bernat no surt al Mapa: si algú vol fer el corriol, per conèixer-lo val la pena, jo el vaig fer de baixada i vaig tornar a pujar a la pista forestal pel Camí del Cargol, tal i com li havia promès al Sr. Josep Coll que ho faria).

PUIG DE CASADEVALL (794m): cingle amb vistes precioses (caminem resseguint el cingle) - Bassa del Pla -Prat verd: “Pla de Santa Margarida” – ERMITA SANT AMARGARIDA D’ARDOLA (ruïnes) -Pal indicador SL-122 - Zona de grans blocs i parets d’escalada, amb diverses vies de gairebé 90 graus! – Gran BALMA, en forma de bolet, on al davant està la bifurcació del Camí del Cargol. Recorrem per sota la balma fins al final, on remunten unes escales de pedra. Més amunt, una pedra crida l’atenció una pedra en forma de bolet que sobresurt del cingle: bon mirador. Una mica més amunt i ja hi som. El PUIG DEL FAR o d'ALFAR (834m), on hi ha una senyera.

Retornem pel mateix recorregut fins el CAMÍ DEL CARGOL - Entronquem amb el GR-2 (veiem pal indicador Camí del Cargol i GR-151).

En aquest punt fem una desviació de la pista forestal per conèixer el BAIXANT D’EN BERNAT (de baixada), amb marques vermelles. El primer tram desbrossat fa poc i costa de veure l’inici del corriol - Enllaç amb el CAMÍ DEL CARGOL (de pujada), passant per les Roques de Bernat.

De nou a la pista forestal, ens dirigim a la ROCA DEL MIGDIA (766): esperó amb increïbles vistes: la vall, la Roca Falconera, el Montseny.... Recorrem tot el CINGLE DEL MIGDIA fins arribar a la punta del cingle: meravelloses vistes davant el Puig de la Força i el cingle de Tavertet, damunt el Campanar de Sant Romà de Sau, enfonsat sota les aigües.

Un caminet enllaça amb una pista forestal, però tan sols un breu tram, doncs ens tornem a desviar, per dins el bosc: (ull! han desbrossat). De nou enllacem amb una pista uns quants metres, per tornar a seguir un corriol fins un prat verd. Del prat ens desviem a buscar la punta del cingle, per contemplar les vistes del pantà, ara des d’una altra perspectiva. Aquí, el camí enllaça amb el GR, cap el Pla de les Brugueres: un immens prat verd ple de vaques, amb el TURÓ DE LA CASANOVA (686m) al darrera. Aviat, ja es veu el Parador de Sau i al fons, els Pirineus nevats.

Abans de finalitzar la ruta, ens desviem de la pista d’asfalt per un caminet en pujada fins les coves reticulars DE LES GRIOTERES o GUILLOTERES, penjades en el cingle.

[Aquesta cavitat té 323m recorregut i està situada al Turó de Terrades, a 535m d'altitud, per damunt el PANTÀ DE SAU. Té 7 boques, tres de les quals són accessibles en el cingle, però també podrem accedir a les altres quatre boques perquè hi ha galeries reticulars que intercomuniquen entre elles. La boca Nº5 és la de major longitud. Es tracta d'una típica surgència excavada en les anomenades calcàries sorrenques de Tavertet i a la gènesi de la qual ha contribuït el curs subterrani que actualment circula uns 15 metres per sota el nivell de la cavitat. A l'interior, s'hi van trobar restes que van des del Neolític fins a l’Edat Mitjana. El topònim "Grioteres" possiblement és una derivació de "Guilloteres" (cau de guilles). // Història: Cap a 1959, el Sr. Martí Cassany, de Vic, va assabentar-se que durant la guerra (1936-39) un grup de gent s'havien emboscat en unes coves sota una cinglera de la zona de Sau. Va poder parlar amb un d'ells i a més de facilitar-li la situació li va explicar que el terra era ple de les “olles d'en Serrallonga”. Entre 1959 i 1960, amb la participació de membres col•laboradors del Museu Episcopal de Vic es va procedir a la primera campanya arqueològica d'aquest conjunt de cavitats. Cal dir que aquesta cova sempre s'ha considerat pertanyent a la subcomarca del Cabrerés o Collsacabra, més que res per la seva situació geològica i morfològica, però geogràficament pertany a les Guilleries. FONT: EspeleoIndex.com]

CURIOSTIATS: Després de la ruta, hom pot visitar el MONESTIR DE SANT PERE DE CASSERRES, una joia de l’arquitectura romànica catalana, envoltat per les aigües del pantà de Sau. És l’únic monestir benedictí de la comarca d’Osona, “construït en el punt més extrem de la Carena de Casserres, la qual, per la seva configuració geogràfica, forma una península rodejada pel meandre més espectacular que dibuixa el riu Ter quan abandona la Plana de Vic per endinsar-se dins Les Guilleries. El monestir va ser construït sobre d’una necròpolis del poblet que existia a Sant Pere de Casserres" . (horaris concrets, no s’admeten gossos) http://www.santperedecasserres.com/catala/menu.htm