Puig de Collsaplana pel Forat Micó, Cingles de la Socarrada, Graó del Rei i Cingles de Salgueda

Aprofitant el confinament comarcal d'aquestes vacances de Nadal a casa, em dedico a liquidar alguns projectes de la llista de pendents a Osona. En aquesta ocasió, el Puig de Collsaplana (o Pic de Boac) era l'excusa per donar a aquesta caminada un cim de certa entitat, tot i que ja l'havia visitat des de la Serra del Curull.
En realitat, l'objectiu principal d'aquesta ruta era recórrer la cresta que puja des del Forat Micó i que apareix als mapes com a Cingles de la Socarrada. Una cresta que feia temps em mirava, i que a wikiloc només hi havia un parell de tracks (perecomasrifa i Manel Vilar) sense gaires detalls. Sabent que seria possible fer-la pel que diu en Manel Vilar, però mantenint aquest component salvatge i d'incertesa de què em trobaria, no m'ho vaig pensar dos cops en anar-hi.

Podem escurçar la ruta començant a l'aparcament que hi ha pujant cap a la Vinyeta, l'aparcament del Collet de Can Patiràs (marcat amb waypoint). A partir d'allà, la pista queda reservada als veïns. També és reservada als veïns la pista que surt de la BV-5224 cap al Forat Micó (des d'on comença el track d'en Manel Vilar). Jo decideixo començo des del camp de futbol a les afores de Sant Pere de Torelló, prop del Pont de la Riera, ja que a la tornada si tinc temps vull aprofitar per visitar un parell de turonets propers (coses d'anar tatxant tots els cims de la comarca...).

En una horeta arribo al Forat Micó. Just al revolt, abandonem el camí i pugem per unes plaques tombades de roca. Aquest és el punt clau per decidir si farem la cresta dels Cingles de la Socarrada. En concret, la roca pot resultar molt relliscosa quan està mullada o humida (habitual a l'hivern) i haurem de fer passos prop del precipici. Si tenim dificultats per passar aquestes primeres plaques, el més sensat serà fer mitja volta i pujar per darrere, per exemple, fins al Collet de la Socarrada en cas que vulguem anar al Graó del Rei. També començarem a trobar alguns trams on el pas queda tallat pels arbres i cal buscar-se una mica la vida entre branques o passant més a prop del cingle. De nou, si no ens agrada el que trobarem (alguns curts trams de fer senglar), millor fer mitja volta abans de ficar-nos més.
Passades les plaques trobarem alguns tramets curts emboscats i el que sembla un rastre que avança sempre bastant a prop del precipici. Una mica més amunt ve un tram més emboscat i una mica senglar. A partir dels 850m, aproximadament, prop de la cresta gairebé sempre trobarem trams nets.
Abans del Graó del Rei (pels voltants del waypoint "Pel bosc") ja trobarem un rastre més marcat que acabarà fent corriol fins arribar a aquest espectacular roc penjat (més fotogènic i enganyós a les fotos). La continuació ja es nota molt més trepitjada.

Pels Cingles de Salgueda hi ha un corriol i alguna marca. Però amb tota la catifa de fulles a terra el perdo una mica, tot i que no suposa problema seguir més o menys per on vulguem. El punt més alt és boscós, sense vistes. De la Creu de Salgueda al Pic de Boac o Puig de Collsaplana seguim un bon corriol marcat.

Retorn per la pista fins les proximitats de la Vinyeta. Després la pista es pot evitar (opcional) pel corriol que passa pels turonets que va fent la carena de Can Cabanes.

Un cop creuada la carretera BV-5224, hi ha un indicador que ens marca el camí de retorn cap a l'aparcament. Decideixo passar de llarg i pujar per la pista vora els camps cap al Puig i acostar-me al turonet del Serrat de Moles. Veig factible baixar-lo directament per la carena sud, oberta i neta, ajuntant-me directament amb el Camí de Morelles prop del Sot dels Tres Pollancres. Un últim fora sender vorejant un camp i seguint alguns rastres em permetrà pujar al Puig Xiroi abans de tornar al cotxe.


TEMPS TOTAL: 6h
- Forat Micó: 1h
- Graó del Rei: 1h
- Puig de Collsaplana: 1h
- Serrat de Moles: 2h
- Puig Xiroi: 30 min