Puig de Gallicant, (100 cims) des d'Els Colls i circular fins al poble abandonat de Gallicant, (Baix Camp).

Pujant del Coll d'Alforja en direcció a La Febró, aproximadament en el km 4,5 i poc abans d'arribar a Los Castillejos, trobem una pista de terra, a l'esquerra.
La seguim aproximadament un quilòmetre i mig fins a arribar a Los Colls i aparquem.
La pista, amb compte, es pot fer amb qualsevol vehicle.
Just al davant nostre veiem el Gallicant, un puig fàcil de fer per un sender que ens hi enfila directament.
Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i no té massa vista, la vegetació, si no hi posen remei, aviat ho taparà tot.
Al voltant del cim sembla com si hi hagués hagut un fossar, però potser és una formació natural, ignoro si hi havia alguna torre de vigilància, però no hi ha pas cap resta, si hi va ser.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Si feu mitja volta i baixeu per on heu vingut, ben aviat està enllestit, aquest cim. Però nosaltres hem baixat pel costat contrari al de la pujada, amb alguna esplèndida vista de Siurana, i en arribar a la plana hem visitat les ruïnes del poble de Gallicant, format per vuit o nou cases arrenglerades de les quals en resten uns pocs murs i arcades que es neguen a acabar de caure.
Històricament, el poble de Gallicant ja s’esmenta el 25 de juny de l’any 1158 com Podium Gallicantum, a la carta de repoblació de l’Albiol, atorgada pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a favor de Joan Martorell, ardiaca de l’església de Tarragona, perquè fortifiqués i repoblés el lloc.
En aquell moment, Siurana era el nucli més important de les muntanyes de Prades en mans dels sarraïns i Gallicant, un punt estratègic de vigilància.
El màxim poblament de Gallicant es va produir cap al 1920, amb una seixantena d’habitants; el nomenclàtor de 1936 reflecteix que hi havia quaranta habitants. No obstant això, el poble va començar a despoblar-se ja després de la guerra civil, propiciat per les dificultats de viure al nucli i el seu aïllament, situat a més de dos quilòmetres d’Arbolí. Les vuit cases de Gallicant eren Cal Sargantana, Cal Matillo, Ca l’Anyep, Cal Bodro, Cal Casat, Cal Manuel, Ca l’Estudiantó i Cal Joanet. Cal destacar que totes estaven construïdes de forma arrenglerada i formaven una unitat compacta, sense carrers que les separés. Actualment, totes aquestes cases estan deshabitades i en fase d’enrunament total.
Tot i que les cases encara es feien servir en temps de collites, cap a la dècada de 1950 es van començar a degradar i cap a l’any 1960, quan els darrers habitants van anar a viure a Arbolí, va quedar completament deshabitat. Es diu que el propietari que va adquirir tot el conjunt de cases va decidir treure les teules de les teulades i això va comportar la sobtada desaparició del poble.
Des del poble hem anat seguint una pista que ens ha tornat fins al cotxe, aconseguint allargar aquesta fàcil ruta fins una mica més de 4 km.

Com que és una ruta curta, si voleu aprofitar per fer altres 100 cims de la zona, també podeu anar el mateix dia al Picorandan:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/picorandan-100-cims-capafonts-baix-camp-134951248

O al Puig Pelat:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-pelat-100-cims-des-del-coll-del-tipasso-vilaplana-baix-camp-135129612

O a la Miranda de Puigcerver:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/miranda-de-puigcerver-100-cims-curt-134951263