Puig de Grialó (667 m.) - Noguera - 100 Cims

Església de Sant Miquel de Colldelrat

No se'n coneixen dades històriques referent a aquest edifici. Únicament la presència de dates en cases en el carrer de l'Església d'entre el XVII-XVIII podria marcar la cronologia del temple, datació que també es correspon bé amb els trets arquitectònics observats a l'església parroquial de Sant Miquel de Colldelrat. L'església parroquial de Sant Miquel de Colldelrat s'emplaça fora del nucli més antic de Colldelrat (agregat d'Artesa de Segre), però dins la concentració de cases del llogaret. Es tracta d'un temple d'una sola nau, aïllat, amb una capella adossada a la paret nord, amb un petit jardí al costat de la paret sud. La façana, que dóna just al carrer de l'Església, compta amb una gran porta amb arc de mig punt amb dovelles àmplies i regulars amb un escut en relleu a la clau, molt alterat i no se n'observa detalls ni figures o inscripcions. Per sobre hi ha una espitllera rematada amb arc de mig punt i, per sobre d'aquesta,una espadanya amb dues grans obertures, amb sengles campanes, amb una altra petita a sobre, entre aquestes, també amb arc de mig punt. A la part posterior de l'espadanya hi ha un cobert construït recentment. La coberta, a dues vessants, està acabada amb teula àrab. L'aparell de l'edifici és irregular en sentit ampli. Per una banda, la façana descrita, compta amb una gran regularitat, de sòcol fins espadanya, format per grans carreus regulars. Per contra, la resta de murs presenten un aparell diferent i heterogeni, de petit a gran, col·locat de manera poc ordenada. Només els carreus cantoners situats acuradament trenquen aquesta imatge.

Colldelrat

Pal informatiu

Pal informatiu que hi ha al punt de sortida de la ruta, i on podem veure que anomena el Puig de Grealó, no Grialó com podem veure en molts altres llocs, quin és el nom correcte?

Continuem per la dreta.

Intersecció, agafar el camí de la dreta

Camí, seguir recte

Continuem recte

Bassa d'en Coll

Bassa d'en Coll

Corriol a l'esquerra

Alerta, després de deixar la bassa hem de seguir el corriol que tenim a ma esquerra, hi ha fites fins arribar a dalt

Ruïnes del Castell de Grialó

La primera notícia d'aquest castell l'ofereix l'acta de venda del castell d'Artesa per part del comte Ermengol II d'Urgell a Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda d'Àger, l'any 1039. En les afrontacions del castell d'Artesa es llegeix: «... a parte orientis ad ipso cinglo qui est ad ipsa Petrosa sive ad ipso termino de kastro Grazilo...». El castell de Grialó era comprès dins el terme del castell de Montmagastre i cal pensar que n'actuava de fortalesa secundària per a advertir de possibles moviments de tropes a les proximitats.

Cisterna

Cisternes o aljubs. A llevant de la fortificació hi ha un vall i més enllà destaca una un aljub o trull de figura trapezial, tot ell excavat a la roca. Fan 3,40 m els costats llargs per 2,40 i 3,30 m els curts i per almenys 1 m de profunditat. Al seu costat hi ha un altre petit dipòsit també excavat a la roca, d'1 m de llarg per 40 cm d'ample que, com el gran, té un forat a la part baixa que comunica amb l'exterior. Al sud de la fotificació hi ha un altre aljub també gran.

Ruïnes del Castell de Grialó

El castell s'estenia longitudinalment uns 21 m de llarg per uns 7,5 m en el lloc més ample. Es conserven part dels costats est i nord d'una torre de planta quadrada, d'uns 9 m d’alçada i gruix del mur d'uns 80 cm. Sembla que hi havia espitlleres en cada una de les parets. L'aparell de la cara exterior fins al cim és fet amb carreus força grossos (30 cm X 50 cm, per exemple), ben arrenglerats, escairats i amb coixinet. Dins del mur, per contra, l'aparell és molt més irregular, amb pedres de mides diverses i poc treballades, unides amb morter fet amb guix triturat. Al centre de la fortificació queden restes d'un mur central gruixut de 140 cm. Devia suportar una paret força alta però actualment se'n conserven pocs pams. També hi ha una paret més occidental de 7 m de longitud i 3 m d'alçada feta amb carreus encoixinats. Classificar i datar aquesta fortificació és molt difícil. Les formes i mides i l'encoixinat dels carreus, la diferència entre l'exterior i l'interior, el tipus de morter, etc... fan concloure que fou bastida els segles XIII o XIV. Però no es pot descartar la possibilitat d'una construcció més antiga, musulmana, que permetria comprendre el tipus d'aparell constructiu, incloent l'encoixinat que ja existia en l'arquitectura andalusina. Cal recordar que l'any 1039 ja hi ha documentació del castell de Grialó.

Sant Miquel de Grialó

Sant Miquel de Grialó Resta suficient de l'església per poder saber que era un edifici de dues naus. La nau nord, construïda en un primer moment, té una coberta de volta de canó, molt malmesa actualment, i acaba amb un absis semicircular a l'extrem oriental. L'ampliació amb una segona nau sembla que es pot datar a final del s. XI o inicis de s. XII.

Vistes de les ruïnes

Vistes de les ruïnes de l'església de Sant Miquel i el Castell de Grialó

Cim i vistes

Vistes del Montmagastre des del Puig de Grialó

Vistes de Colldelrat