Puig de la Caritat (100 Cims) i Puig Rodó en una volta circular des de l'Estany

Aquesta caminada, més aviat passejada, es molt còmode de fer. Si un persegueix l’objectiu de fer 100 Cims, poques vegades en trobarà un de tant fàcil de fer, doncs a pocs minuts del punt de sortida des del poble de l’Estany i sense quasi desnivell ja estarà al cim del Puig de la Caritat. Les vistes des del cim son espectaculars a 360 graus. La resta del recorregut es fa per indrets a on es camina sense cap mena de dificultat ni massa desnivell. Un cop pujats al Puig de la Caritat es va en direcció al Puig Rodó que també ofereix molt bones vistes. Un cop baixats del Puig Rodó es passa pel Dolmen del Puig Rodó, en que hi ha informació que permet fer-se una idea del que va significar en el passat aquesta curiosa edificació rocosa.




Al meu parer, aquesta sortida no hauría tingut massa trascendència si no fos pel que amaga el poble de l’Estany. Es un poble petit i bonic, amb una història relacionada amb la terra i l’aigua. De fet el nom li ve de l’estany que fa uns pocs centenar d’anys hi ha havia a tocar de les vivendes i que a mitjans dels segle XVIII va ser buidat mitjançant una canalització, mina, d’uns 400 metres de llargada que es una magnifíca obra d’ingeniería. Es pot concertar una visita guiada en la que s’explica el context en que es va fer aquesta mina, a la que es pot entrar per alguna de les seves boques. Però si la mina d’aigua es interessant, no hi ha punt de comparació amb la visita al claustre del Monestir de Santa María de l’Estany. Això si que S’HA de visitar. Ni hi valen excuses, si es va a l’Estany s’ha d’entrar al claustre. I no us penseu que les dues visites guiades han de suposar una elevada factura. Per que es feu una idea l’entrada indivual al claustre val 3,5 €.





A continuació reproduiré el que diu la web del Monestir de Santa María de l’Estany sobre aquest interessant claustre romànic.



“El mot “claustre” procedeix del llatí “clausum”, és a dir “tancat”; en sentit genèric, designa el clos o clausura d’on no han de sortir els clergues regulars, dedicats a la vida contemplativa i separats del món ordinari. Però en sentit més concret, el claustre és el pati al voltant del qual s’organitzen les edificacions d’un monestir, o d’una canònica, com ara és el cas. El claustre és doncs, sobretot, un nexe d’unió entre les diferents edificacions que se situen al seu voltant.
No hi ha cap dubte que el claustre de l’Estany és un dels més originals de tota l’escultura romànica catalana.
L’ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l’entrada de Jesús a Jerusalem.
En l’ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. Cal remarcar el capitell amb animals alats.
L’ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeria oest. Cal remarcar els capitells amb els motius encerclats d’un gall, un cavaller i un cérvol.
L’ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l’anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical.
A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV).”





Adjunto un enllaça la web del Monestir i un vídeo que vaig gravar que us han de permetre 7na major comprensió de l’encant que té aquest claustre