Puig de la Creu (668 m.) - Vallès Occidental - 100 cims

Punt d'inici/final

Punt d'inici i final de la ruta. Carrer del Forn del Raig, al costat del col·legi El Casal hi ha la pista que hem de seguir, el camí de can Padró. En aquest carrer també podem deixar-hi el cotxe sense problemes.

Pista de la dreta - camí de can Padró

Continuem per la pista de la dreta, pel costat de la tanca, camí de can Padró.

Font del Cosidor

Font del Cosidor. Construïda d'obra, amb canó i pica. Amb un enginyós sistema de conduccions, que utilitza la tècnica dels vasos comunicants, alimenta diverses basses. L’aqüífer és del Buntsandstein* i el seu aprofitament és paisatgístic i per a regants. Està situada a 375 metres d'altitud i la seva orientació és SE. *Estatge inferior del Triàsic, el primer del Secundari, comprès entre el Permià i el Muschelkalk. A Catalunya és constituït per conglomerats pinyolencs i gresos de color roig, disposats discordantment sobre els materials plegats i erosionats del Paleozoic, i representa en alguns indrets (Eramprunyà, el Figueró, etc.) un tret molt característic del paisatge.

Camí de l'esquerra

Masia de Can Padró

Can Padró és una masia del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una masia que compren un conjunt volumètric format per diferents elements arquitectònics juxtaposats, intercalant els àmbits destinats a habitacles amb els laborals. La façana presenta diversos aspectes quant a l'estat de conservació: la part lateral esquerra manté, juntament amb els antics elements gòtics (finestra amb decoració de cresteria i emmarcament de pedra) restes de l'antic estucat, mentre en la mateixa façana i immediatament a continuació, la façana està arrebossada i amb balcó cobert amb arc escarser, amb funcions més de tipus estètic que funcional. En els laterals (ponent i llevant), les parets són de pedra i morter. La façana de ponent té una galeria porxada que forma part d'un dels costats adossats (elements adossats a la construcció inicial degut a les ampliacions funcionals). Aquesta galeria, situada sota la teulada d'un sol aiguavés, s'allarga fins a formar sis arcades sostingudes per columnes, i la seva funció és d'assecador i ubicació del bestiar. Gairebé tota la resta d'elements adossats són també per a aquestes funcions. El carener es manté perpendicular a la façana principal i el ràfec és d'escassa sortida.

Pal indicador - esquerra

Pal indicador, anar cap a l'esquerra seguint les indicacions del cartell cap a la Font del Gurri i el Puig de la creu passant pel costat del dipòsit d'aigua.

Pal indicador - recte

Pal indicador - continuem recte, pista amunt

Detall camí - arbre caigut

Pal indicador - recte

Girar a l'esquerra - seguir indicacions pal

Esquerra - seguir indicacions pal

Esquerra - seguim les indicacions, trenquem per les escales que s'enfilen per l'esquerra cap a la font del Gurri i el Puig de la Creu. 150 metres més amunt ens espera la font.

Font d'en Gurri

Font condicionada per voluntaris i voluntàries de "La Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca" L'aigua raja per un tub de plàstic situat a metre i mig d'alçada que surt de la muntanya i cau en una pica quadrada d'obra que després desguassa a un enreixat de ferro arran de terra. L'aigua sobrera és canalitzada per sota del terra i cau en un abeurador situat a la feixa de baix.

Pont de fusta

Dreta, pista amunt

Sortim a una pista, anem cap a la dreta uns metres fins a trobar un corriol a l'esquerra.

Alerta! - corriol a l'esquerra

Creuem pista i seguim pel corriol

Aquí jo he creuat la pista per continuar pel corriol, realment no val la pena i podeu continuar per la pista, ja que si seguiu pel corriol, pocs metres més amunt girareu a l'esquerra per sortir a la pista altra cop.

Cap a l'esquerra

Dreta

Sortim a una pista en bon estat on ara ja és evident la direcció a seguir

Puig de la Creu - Ermita de Santa Maria

El cim de la muntanya del Puig de la Creu, de 668 m d'alçada, fa de divisori entre Sentmenat i Castellar del Vallès. Ofereix una perspectiva completa de la comarca, amb vistes del massís de Sant Llorenç i també de Montserrat, i allà s'hi troba un conjunt d'edificis, i entre ells l'ermita de Santa Maria del Puig de la Creu, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció: És una església duna sola nau, absis de pedra ben treballada i dues absidioles. La porta d'accés a l'església i el campanar de planta quadrada estan refets a partir del nivell de la teulada de l'església. L'església és dins d'un clos emmurallat i tancat. La combinació de l'absis central amb les dues absidioles li donen, tant interiorment com exteriorment, una perfecta forma de creu. Les obertures de l'edifici són una finestra a l'absis, molt modificada interiorment, i dos ulls de bou als murs de llevant i de ponent, a més d'una petita obertura a l'absis nord. La porta d'accés, a la banda nord, és d'arc de mig punt. Com l'ermita de Can Sant Pere, es tracta d'una capella rural sense ornamentació, d’una sola nau amb dos absis laterals, però en aquest cas són semicirculars, formant la figura d'un trèvol amb el central. Està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. Història: La capella del Puig de la Creu es troba documentada l'any 1193, segons el text original del "Speculum Officialatus". Durant els segles XIV-XV i XVI el Santuari del Puig de la Creu i la seva albergueria es trobava en molt bon estat, especialment en el segle XV i fou motiu de nombroses donacions i disposicions testamentàries. Amb el temps de la reforma, el fervor i el culte en els santuaris de les muntanyes s'hi produeix una davallada. En els seus orígens es creu que fou un monestir de monges o una casa de religioses o també una casa de recés per a dones. Cap al segle XIX fou pràcticament abandonat ni tan sols s'hi celebrava l'aplec que tenia lloc el dia de Santa Margarida. Pels volts de 1925 l'adquirí Josep Perich i Fruitós que va restaurar la part baixa. Benet i Ferrer i Antoni Sancho foren els autors de la restauració. La guerra i la postguerra civil foren motiu del nou abandonament de la capella inclòs el que s'havia restaurat. Els germans Josep i Pere Borrell i Fumador, iniciaren la seva reconstrucció l'any 1951-1957. L'encarregat fou Domènech Borrull que edificà el nou campanar, molt proper a tot el conjunt, i va restaurar tota la resta. Es diu que aquesta església fou edificada sobre el lloc on la llegenda diu que va morir el drac de Sant Llorenç. A la tardor de 1976 fou adquirit pels esposos Joan Martí Pujadas i Mercèdes Monllor Ibañez, i passada una etapa de vandalisme els darrers anys del segle XX, s'inicià una etapa de restauració de l'edifici i entorns. Cal destacar la restauració interior de la capella romànica, la instal·lació d'una nova campana a l'espadanya, i d'una creu de terme davant la capella, i el cobriment d'una antiga piscina i la restauració dels murs exteriors. Josep Ardèbol i Francesc Serra, han estat alguns dels executors de les millores realitzades. L'actual propietari, hereu dels esmentats, segueix amb la realització de projectes de millora de l'edifici i entorns.

Pilones cadena

Esquerra avall - deixem pista

Alerta en aquest punt!!! Deixem la pista i agafem corriol a l'esquerra, no es veu massa bé.

El Bosc de Pedres

El Bosc de Pedres, reculant una mica trobarem el corriol que hem de seguir.

Panells informatius del Bosc de Pedres

Molt a prop de l'Era d'En Petasques i, enfilant un dels camins cap al Puig de la Creu, hi trobem el Bosc de Pedres, un projecte que va engegar fa 3 anys el Grup de Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar (CEC). Es tracta d'una activitat relacionada amb la pedra seca i que va començar amb l'habilitació d'una zona natural com espai lúdic per anar a jugar amb les pedres, "ja sigui construint fites, fent dibuixos de planta a terra o amb volum", apunta l'impulsor de l'activitat del Grup de Pedra Seca, Josep Llinares. Tot va començar amb la restauració de les barraques de pedra seca. Ja aleshores, "tot el que estava relacionat amb les pedres ens va il·lusionar". Ja fa un temps que s'ha posat de moda la tendència del Land Art, un corrent d'art contemporani que fa servir el marc i els materials de la naturalesa (fusta, pedres, terra, roques, etc) per fer art efímer. "La fotografia és el que queda, duri el que duri l'obra, l'artista ja l'ha immortalitzat", diu Joan Roure, membre del Grup de Pedra Seca. Afegeix que "les obres són efímeres, cadascú munta la seva idea, el que volem és que vegin que la pedra serveix per alguna cosa més que per llançar-la". Ara que el reciclatge és moda, "la pedra és una cosa que s'ha reciclat tota la vida", diu Roure. "Si la canalla ho aprèn, es fixarà més en el que hi ha a la natura i s'ho estimarà". El Grup de Pedra Seca va dipositar al bosc una gran quantitat de pedres, "uns 3 o 4 camions de pedra calcària procedent de les pedreres de Castellar, com la pedrera de Can Sallent, i d'alguna finca particular que ens va cedir l'enllosat", diu Llinares. L'espai on s'ubica el Bosc de Pedres és municipal, era el lloc on hi havia hagut una pedrera. L'any 1995 es va tapar i a la zona s'hi van plantar pins. Els membres del CEC "vam adequar l'espai podant els arbres i netejant el sotabosc perquè no hi hagués res que fes nosa". La construcció de fites i altres construccions de pedra en aquesta zona no és funcional, és lúdica. "La idea és que la gent toqui pedra i que, alhora, es pugui donar a conèixer una mica més l'art de la pedra seca". Periòdicament, els membres del Grup de Pedra Seca del CEC fan de guies de les activitats programades en el marc de la Guia Didàctica per a escoles, "perquè la canalla aprengui com es construeixen les barraques i perquè ells mateixos puguin fer les seves creacions", afegeix Roure. Això sí, "l'activitat serveix per tothom, petits i grans, perquè tots podem ser creadors d'alguna cosa, les pedres ens ajuden a construir, no a destruir". L'espai ha viscut èpoques d'intensa activitat creativa, tot i que recentment aquesta prolífica creativitat s'ha frenat. "Fa un temps, es van fer unes construccions inversemblants, pedres en equilibri que són una meravella", segueix Roure. L'indret on s'ubica el Bosc de Pedres està identificat amb un cartell que indica el lloc on comença el Bosc de Pedres, a qui s'adreça,què s'hi pot fer i qui l'ha creat.