Puig de la Força (739 m) des de Tavertet

Hem fet aquesta caminada, seguint el següent trac:
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-de-la-forca-camino-equipado-by-rocjumper-630266

Valoració global:
Caminada fàcil i curta, amb un però de dificultat afegit degut a que el camí al cim es aeri, i si el terra es mullat, hi uns graons que poden ser molt relliscosos, pel demes te molt bones vistes sobre l’embassament de Sau, llàstima que nosaltres hem escollit un dia gris i amb una mica de pluja al final, menys mal.

Itinerari:
Ruta circular des de Tavertet passant per:
- Restes Muralla Ibèrica (1.3 km)
- Mirador del Castell (3.3 km)
- Balma del Castell (4.0 km)
- Puig de la Força (4.3 km)
- Coll de Malla (7.7 km)
- Mirador de Tavertet (8.2 km)
- Església de Sant Cristòfol (8.4 km)

Aproximació:
Deixem al cotxe a la entrada del poble però no al pàrquing, sinó al costat de uns altres cotxes aparcats. El preu del pàrquing es de 2€, però en un dia laborable del mes d’abril, no te molt de sentit.
Explicacions del punts de parada:

12 - Església de Sant Cristòfol
Sant Cristòfol és una església parroquial en una plaça a l'entrada de la població de Tavertet, al costat de llevant. L'absis s'alça a la vora mateixa del cingle.
Història
Les seves notícies més antigues en les llistes de parròquies del bisbat de Vic, datables entre els anys 1025 i 1050, on l'església apareix com a parròquia de Sant Cristòbal; en les posteriors, del segle xii, com a Tavertet. El lloc de Tavertet, amb l'església amb el nom complet es troba en la infeudació que l'any 1070 feren a Guillem Umbert els vescomtes d'Osona-Cardona, senyors de Rupit, Ramon Folc i Ermessenda, de dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, exceptuant-ne l'església. L'edifici del segle xi començà a ser reformat al final del segle xii o principi del XIII, en erigir-se un campanar amb finalitats defensives. Al segle xvii s'amplia pel costat de tramuntana amb una nau que s'uní a l'antiga obrint dos grans arcs. Al segle xviii s'afegí la sagristia de migdia. Possiblement, el sobrealçat de l'absis correspon també a aquest moment. A finals del segle XX es posà al descobert l'aparell romànic que havia estat recobert i es tornà l'absis al seu estat primitiu.

01 – Tavertet
Municipi d’Osona.
Es troba al sector de llevant de la comarca, a frec de la cinglera homònima. Inclou l’altiplà triangular del sector SW, delimitat per la riera de les Gorgues, la riera de Balà i el Ter. Limita al NE i l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Vilanova de Sau, a l’W amb les Masies de Roda i al NW amb Santa Maria de Corcó.
El terme passa la cinglera de Tavertet i s’aboca a la vall del Ter, a l’indret del mas Sulroca o Surroca, sota l’Avenc. Aquesta gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter dóna un encant especial a la població i a una bona part del terme, i ha afavorit el caràcter de lloc d’estiueig i residencial. El territori és accidentat, i les planures o comellars dels masos es troben a frec de cingleres o en repeus o cimadals de muntanyes. Les terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari. Hom destaca la Rocallarga (1 187 m) a les terres de llevant. Drena el sector meridional del terme la cua del pantà de Sau, que recull les aigües del Ter, al qual desguassen el torrent de les Valls, el de les Conques, la riera de Tavertet, formada pels torrentols de les Gorgues, de la Cau i de la Font de la Vena, i la riera de Balà. Biogeogràficament, a les terres amb una major altitud hi ha un predomini potencial de la vegetació eurosiberiana amb un bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis), mentre que a les terres més baixes apareix l’estatge mediterrani més eurosiberià dominat per l’alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum). Bona part del terme és inclòs dins l’espai natural del Collsacabra.
El municipi comprèn, a més del poble Tavertet, cap administratiu, la caseria de Sant Bartomeu Sesgorgues i la urbanització del Pla del Castell. També s’hi troba l’antiga demarcació parroquial de Sant Miquel de Sorerols i un nombre important de masos.
Una carretera local uneix el poble de Tavertet amb el poble de Santa Maria de Corcó, on connecta amb l’antiga carretera comarcal C-153 de Vic a Olot. L’accés per aquesta carretera que ve de Santa Maria de Corcó dóna una visió extraordinària de l’engorjat de la riera de Balà, amb l’encalmament del pantà de Sau al seu fons i l’abrupte penyal del puig de la Força retallant l’horitzó; des-prés del torrent de Baumadestral i la típica casa de la Corbera, adossada a un gran roc desprès de la muntanya, es fa visible el gran fondal de la riera de Balà, entre enormes precipicis tallats en vertical que separen l’indret de les Baumes de Balà del Pla Castell. Poc abans d’arribar a la població, en una raconada abans de travessar la riera de Tavertet, hom té una nova visió de cimals coronats per grans penyes i vells masos, encastats a les penyes, com el Sunyer de Dalt, o situats sobre un penyal, com la Torre, i el fons on sobresurt, en un puig encinglerat, la silueta de la capella de Sant Corneli. Altres pistes i camins comuniquen els diferents indrets del terme.

Dificultat tècnica: Cap.

Passos perillosos: El camí d’accés es torna aeri un cop deixes la pista.

Tipus de camí: molta pista forestal, a on poden transita cotxes i un cop deixes la pista, es un corriol al costat del single.

Cobertura: en Movistar, regular o malament.

El índex IBP és un sistema de valoració automàtic que puntua el grau de dificultad de una ruta

IBP = 32



Menjar: Avui, hem dinat al mas ‘La Parra’ de menú de 19,50 gairebé sense opcions, un primer i dos segons a escollir, tot molt bé.

Aigua: Cap i ‘embassament molt buit però millor del que em pensava.

Notes: