Puig de la Gavarra ~ Castell de Bac Grillera [100 Cims FEEC]-Ermita St.Cristof-Mare de Déu del Fau-Coll Dels Horts-[IBP51HKG]

00.Estacionamiento/Inicio/Final - Coll Dels Horts.

01.Coll dels Horts.

02.Izquierda.

03.Ermita de Sant Cristofol dels Horts (Ruinas).

Sant Cristòfol dels Horts és l'església d'un poble de masies dispers, actualment abandonat, situat a l'extrem septentrional del municipi d'Albanyà. El lloc dels Horts és esmentat en el precepte reial, favorable a Santa Maria d'Arles, de l'any 878, en relació amb unes terres que havien de pertànyer a Sant Pere d'Albanyà. La parròquia no apareix esmentada fins a l'any 954. De la parròquia de Sant Cristòfol dels Horts depenien, en època postmedieval, les esglésies de Fontfreda, Carbonils, els Vilars, Oliveda i el Santuari de Santa Maria del Fau. L'església de Sant Cristòfol dels Horts és molt enrunada. Consta d'una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular. Presenta elements constructius d'èpoques diferents. La meitat occidental que sembla la més antiga és la més malmesa i ha patit diferents intervencions. La resta de la nau conserva la volta, mentre que l'absis té la coberta enrunada i també part dels murs. Els murs laterals estan reforçats per uns contraforts en talús. Les diferències en l'aparell constructiu posen de manifest els diferents períodes en què es van construir els murs. Al sector de ponent de la nau presenta un aparell de carreus petits de pedra calcària de travertí que correspon a una reconstrucció tardana. Del mur lateral de migdia se n'ha conservat poca alçada. El mur de tramuntana s'ha conservat bé i és cobert per una volta lleugerament apuntada. L'aparell és de petits carreus i lloses trencades de calcària i podria correspondre al segle XI. La resta de l'església, el tram de llevant de la nau i l'absis, fou construïda amb grans carreus ben escairats disposats en filades uniformes, a trencajunt. Aquesta factura de l'aparell és pròpia del romànic tardà, segles XII o XIII. L'absis s'obria a la nau per un simple plec apuntat i tenia una volta ametllada, que no s'ha conservat. Al mur de migdia hi ha una finestra d'arc de mig punt de doble biaix. Al fons de l'absis n'hi havia dos que han desaparegut. [https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Crist%C3%B2fol_dels_Horts].

04.Mas dels Horts (Ruinas).

05.Seguir marcas amarillas.

06.Collet de la Fiola.

07.Mas La Fiola (Ruinas).

08.Izquierda.

09.Derecha.

10.Mirador.

11. Puig de la Gavarra (Vértice Geodésico).

12.Parada kit-kat (Vistas).

13.Cadena apoyo lateral (Pasamano).

14.Paso equipado / grimpada.

15.Castell del Bac Grillera.

16.Paso por grieta entre rocas (marcas amarillas).

17.Collada del Fau (poste indicativo).

18.Ermita de la Mare de Dèu del Fau.

L'ermita de la Mare de Déu del Fau o de Santa Maria pertanyia a l'antic terme parroquial de Carbonils, ara terme d'Albanyà, al límit amb Maçanet de Cabrenys. És coneguda també com l'ermita de "les Formigues" o de "les Alades". La imatge de la Mare de Déu va ser destrossada el 1936 i va ser reposada amb una de semblant a l'anterior el 1948. Té uns Goigs dedicats.[3] L'ermita ja existia al segle XIII i fou reconstruïda a la primera meitat del segle XV. Segons Lluís Constants, per un document datat a Perpinyà el 24 d'abril de 1407, el vicari general del papa Luna (Benet XIII), Guillem Mariner, atorgà indulgències als devots que donaren almoines per a la reconstrucció de la capella de Santa Maria del Fau, caiguda en part, a la qual deia que acudien una gran multitud de fidels. Aquesta mateixa gràcia tornà a ésser concedida pels bisbes Dalamau de Mur, l'any 1415, i Bernat de Pau, el 1438; aleshores es feia constar que aquesta capella pertanyia a la parròquia de Carbonils. L'església edificada vers el segle XV, actualment és abandonada, però de moment s'aguanta en totes les seves parts. Situada a uns cinc quilòmetres al nord del nucli urbà de la població d'Albanyà, a la collada del Fau, a la serra del Bac de Grillera. Ermita d'una sola nau amb absis de planta semicircular capçat al sud-est, que ha patit diverses reformes i refeccions al llarg del temps. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que la coberta de l'absis no es pot apreciar degut al gran retaule que ocupa tot l'espai. L'arc triomfal, però, és de perfil apuntat. Els murs laterals de la nau presenten una cornisa motllurada que ressegueix el perímetre. Sota d'aquesta, als laterals de l'absis, hi ha dos arcs de mig punt oberts als murs els quals no estan marcats en planta. Hi ha dues portes per accedir a l'interior. La del frontis és d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus desbastats i la llinda plana arrodonida, amb un arc de descàrrega superior bastit en pedra petita ben escairada. Per damunt hi ha un òcul de pedra força reformat. El parament està coronat per una fina cornisa motllurada que també decora el campanar. La porta lateral és d'arc de mig punt adovellat. A l'extrem de llevant de la façana hi ha el campanar d'espadanya, d'un sol arc. L'ermita va ser restaurada el 2015 i es va reconstruir l'arc del campanar. La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, amb carreus a les cantonades. Els paraments conserven parts dels revestiments arrebossats. L'interior està arrebossat i emblanquinat. Al costat de l'església hi ha l'antiga casa de l'ermità, pràcticament enderrocada.[ https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_la_Fau].

19.'Aparcamiento' Ermita del Fau.

20.Teix del Bac.

21.Poste indicativo -Alzina y Font del Bac-.

22.Hostal Bac de Grillera S.XVII (Ruinas).

23.La Gavarra.

24.Poste indicativo-Nosotros Recto / NO Derecha (Cami de la Retirada/Maçanet de Cabrenys)-