Puig de l'Enclusa (100 Cims) Ruta circular Taradell - Pantà de Taradell - Puig de l'Enclusa - Castell de Taradell (Osona)

Inici ruta en pàrquing públic de Taradell (616 m)

Pàrquing gratuït

Continuem pel túnel (626 m)

Estem en el Carrer de Sant Sebastià, darrera de l'Església de Santa Llúcia.

Cavalls en el Mascarell (637 m)

Gorg en el Torrent de Mansa (637 m)

Presa del Pantà de Taradell (660 m)

Pantà de Taradell (658 m)

Detall de la sendera (675 m)

Camps de Mansa, per la dreta (702 m)

Cavalls en els Camps de Mansa (725 m)

Per l'esquerra (742 m)

Continuem per la dreta (733 m)

Pel camí del Puig de l'Enclusa, creuant els boscos de Mansa (camí tancat al trànsit rodat)

Tanca de filferro pel bestiar (772 m)

Si us plau, deixeu-lo tancat després de passar

Fites de pedra, girem cap a la dreta (835 m)

Ens aproparem als cingles, al lloc anomenat "Cuines de Rocaguinarda", on es troben unes cavitats en la roca (cal desgrimpar la petita canal per a visitar-les)

Accés a les Cuines d'en Rocaguinarda (836 m)

En la part inferior de la cinglera es troben unes cavitats amb molta història i tradició (cal desgrimpar la petita canal per a visitar-les). > Documentació: "Les Cuines d’en Roca Guinart, com popularment coneixem els de Taradell a la gran balma, amb dos forats o coves que s’endinsen una pocs metres, una força alta i l’altra baixa i de poc fàcil ingrés, es troba al vessant de migdia de les Sitges del Bou, prop dels 800 metres d’altitud, formant part del vessant i gran cornisa, coronada de grossos penyals, que va de l’Enclusa a sobre el bosc de l’Aulet i fa de pantalla nord a la vall de Mansa. És lloc de fàcil accés pels coneixedors del terreny. Rep aquest nom perquè en aquest indret es refugiava el gran bandoler Perot Rocaguinarda, nat a Oristà el 1582 i mort a Itàlia, poc després del 1635 com a capità dels Terços Espanyols per un indult que el rei li concedí el 1611. Vers el 1602 es tirà al bandolerisme i reuní una gran quadrilla, contra la qual es creà el 1605 una Santa Unió a Vic per a perseguir-lo en la qual ingressà el taradellenc Joan Reig, que dirigia un grup de cent homes de l’ Unió que tingué topades amb el bandoler i fou ferit per ell en una brega. Rocaguinarda es posà a les ordres de Carles de Vilademany, senyor del terme i castell de Taradell, que era el Cap del partit dels nyerros de Vic, oposat al partit dels cadells o gent més acostada a les autoritats que manaven Espanya. Per aquesta raó el terme de Taradell, sempre que el perseguien, era el seu refugi i certament es feia fort al lloc de les esmentades Cuines, car dos documents diuen que es feia fonedís al bosc de Mansa; allà no hi vivia, car fou un bandoler que recorregué gran part del país, però era el lloc on es trobava segur. Estant allà fou quan un any, quasi segur el 1609, per la fira de Sant Vicenç que es celebrava el 25 de gener, va baixar amb els seus bandolers a la plaça de Taradell on feien ballades a la vesprada i els de Taradell, segurament, els de la Unió, acomiadaren els músics i ell els feu tornar per força i amb els seus bandolers s’afegiren a la festa. És el que ara recordem quan fem la festa d’en Tocason o Toca-sons. En fi, Rocaguinarda fou un dels grans bandolers que recorden diferents pobles de l’entorn d’Oristà, amb festes i altres actes, com podríem fer els de Taradell. Nosaltres però recordem aquell temps amb en Toca-sons ferit de mort pel jove de Taradell, Montserrat Camprodon, el 1631, quan Rocaguinarda era capità del terç per Itàlia, calçat amb esperó d’or. Antoni Pladevall i Font" Font: https://www.taradell.com/2013/09/02/les-cuines-den-rocaguinarda/

Girem de nou a la dreta (850 m)

Un altre accés a les Cuines de Rocaguinarda i vistes panoràmiques

Vistes panoràmiques (845 m)

En aquest punt trobareu un altre grau de accés o sortida a les Cuines de Rocaguinarda (veure la foto 4)

Panoràmica de les Guilleries (859 m)

Torre de l'Enclusa (865 m)

Puig de l'Enclusa, vèrtex geodèsic (868 m)

El Puig de l'Enclusa està inclòs en la llista/repte dels "100 Cims" de la FEEC.

Mirador natural de l'Enclusa (863 m)

Petit grau per a descendir al camí (866 m)

Aquest grau és el camí curt de baixada i continuar pel camí. Hi ha uns quants desnivells de roca que cal descendir amb molta precaució (preferentment d'esquena, mirant la roca). No és un pas difícil però no està exempt de risc. Teniu més opcions a banda i banda de la cinglera, cal retrocedir una mica pel mateix camí per a trobar-los.

Foto de l'Enclusa, vist des de baix (856 m)

Aquesta forma característica d'enclusa (yunque), és la que li dona el nom.

Collada de Mansa (783 m)

Creuarem la cerretera i continuarem pel camí de la dreta (següent waypoint)

Continuem pel Camí de Mansa (779 m)

Direcció al Castell de Taradell

Continuem per l'esquerra (740 m)

Detall de la sendera (797 m)

Collet i cruïlla de camins (808 m)

Continuarem per la dreta, direcció al Castell de Taradell

Arribant al Castell de Taradell (794 m)

La fisonomia d'aquest Castell de Taradell recorda molt a un altre molt semblant, el Castell de Castellcir o de la Popa, construït també a sobre una gran roca, com pot apreciar-se en la foto. --> Us recomano fer la ruta d'aquest Castell de Castellcir. Interessant recorrregut que uneix el Castell de Centelles amb aquest de Castellcir. Us deixo la ruta de Wikiloc (copia i pega en el teu navegador): https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ruta-dels-castells-1a-edicio-del-castell-de-centelles-al-castell-de-castellcir-o-la-popa-osona-moia-33505099

Castell de Taradell (797 m)

> Documentació: "Castell de Taradell. El castell de Taradell, també conegut com a Castell de Can Boix, està situat a 2,2 km al sud-est de la població de Taradell, Osona, i coronant un cimal de grans penyes, a 803 m. d'altitud. El Castell és situat sobre una gran balma que el fa molt característic. Actualment s'hi han realitzat unes obres de consolidació de les restes. Queden restes dels segles x - xi, al sector de l'antiga capella de Santa Creu, ara del tot malmesa i la resta és un gran mur d'una setantena de metres, del segle xiv. Història: La primera documentació de l'existència del castell és de l'any 893[1][2] al Cartulari de la Catedral de Vic. Inicialment el castell va ser dels senyors de Taradell, el 1165 va passar a mans dels Vilademany mitjançant un enllaç matrimonial, i el 1500 passà als Cruïlles, Perapertusa (1619),als vescomtes de Joc(1634) i després als comtes d'Aranda (1721) i ducs de Híjar (1790), per aliances matrimonials. No obstant cal aclarir que el domini eminent del castell, és a dir, el dret de propietat superior al domini útil dels senyors, estava en mans dels comtes de Barcelona; per exemple, formà part del dot que el comte Ramon Borrell donà a la seva muller Ermessenda de Carcassona qui, el 1057 vengué tots els seus drets al seu net Ramon Berenguer I. El castell va ser concebut amb funcions de defensa i guaita, i mai hi varen viure els senyors de Taradell que residien al casal d'Espinzella. Fins al s. XII el castell era habitat per castlans que sembla que aviat renunciaren a fer-hi vida. Hi ha diverses notícies posteriors sobre els castlans fins al 1406, en què es perd el rastre dels posseïdors de la castlania. A partir del segle xvi, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la "Torre de la plaça" (1550) a la vila de Taradell. A causa d'això es va anar abandonant i durant una part del segle xvi consta com una masoveria. Del segle xvii en endavant ja estava en ruïnes i abandonat." Font: Viquipèdia

Detall del camí amb Taradell de fons (760 m)

Detall de la sendera (660 m)

Cruïlla, continuem per l'esquerra (640 m)

En aquesta cruïlla ens incorporem al mateix camí que hem fet de pujada, ara en sentit contrari i fins arribar a Taradell

Continuem per l'esquerra (636 m)

Taradell vist des de Mascarell (636 m)

Sant Genís (621 m)

Final ruta, pàrquing públic de Taradell (620 m)