Puig de les Bruixes i Comanegra

Envoltant el torrent de Bellestil: del Collet del Sunyer pel Coll de Terrers i retornant per la Carena de Ricolta.

Itinerari de descoberta per camins poc transitats on el GPS serà molt útil. Sense grimpades ni passos compromesos, cal tenir en compte la llargada i el desnivell que acumula.
Podem escurçar-lo molt pujant en vehicle fins a prop de la bassa de Monars, com es fa habitualment.
És quasi obligat aprofitar l’estada a la contrada per visitar Beget i Rocabruna.

Accés
A Beget prenem la carretera d’Oix i, passat el Pont d’en Llobet, una pista a mà esquerra, apte per a turismes, que puja al Sunyer (rètols, allotjament rural i restaurant). Deixem el vehicle poc més amunt, en una collada ampla i evident.

Collet del Sunyer (676 m)
Vers els NE tenim la clotada del Torrent de Bellestil. A la carena de la dreta sobresurt el Puig del Morro pel que passarem ben a prop. Al centre el Comanegra i a l’esquerra els Cingles de la Gralla per on retornarem.
Marxem per la pista en baixada, guiant-nos per senyals de pintura grocs (Itinerànnia) que seguirem fins al Puig Ferriol. A l’esquerra, en una torrentera, trobem la font del Aiguerols i poc més endavant un mas. Travessem el torrent i ens enfilem per l’altre marge. Deixem a mà esquerra l’accés al mas del Bac de Bellestil (rètols indicadors) (1) i continuem amunt per la pista fins al coll.

Collet de la Figuera (867 m)
Deixem la pista per un camí carreter a l’esquerra i atenyem les ruïnes del mas de la Figuera. Continuem per un corriol que, desprès d’un grauet, s’enfila per pendent entre fort i molt fort, entremig de l’alzinar.
Quan passem pel peu del Puig del Morro el pendent es modera.

Coll de Terrers (1092 m)
Vers el NE destaquen el Puig Ferriol i el Puig de Comanegra. Marxem planerament vers l’E. Primer per entremig d’un bosc mixt de roure i alzina, després per antigues feixes de conreu.

Camp de l’Argelaguer (1142 m)
O Coll Ferriol de Baix. Cal estar atent als senyals dons, el més fàcil és continuar recte pel camí més definit que ens menaria a Monars. Els senyals ens indiquen girar a l’esquerra (N), sense camí fressat, atents als senyals als arbres. Desprès, quan ja resulta més fressat, vers el NW fins al Coll Ferriol.
Al coll tenim davant nostre el Puig Ferriol. Hi pugem pel vessant llevantí (dreta en el sentit de la marxa). Primer per camí planer vers el NE, després virem a W i, per fortíssim pendent, assolim el cim.

Puig Ferriol (1315 m)
Planer pel cantó N en contrast amb el vessant pel que hem pujat. Dilatada panoràmica vers el S i W. Podem resseguir el camí que hem fet i el que ens resta.
Baixem fins a la propera Bassa de Monars i ens enfilem a la pista que hi puja des de prop de Rocabruna. La seguim a la dreta fins al Collet de l’Orri on acaba i emprenem un corriol ben fressat i senyalitzat (rètols i senyals de pintura verd-taronja).
Rebutgem a mà dreta un camí que també puja al Puig de la Bruixes pel Coll de Sant Marc i ens enfilem a la carena, marxant per moderat pendent vers el NE.
Al Pla de la Serra virem a SE i, tot carenejant o propers a la carena, ara pel solell, desprès per l’obaga, seguim per camí ben definit fins al Puig de les Bruixes.

Puig de les Bruixes (1391 m)
El seu nom deu venir, com altres, d’un suposat lloc de culte i bruixeria. Format per una llarga carena fàcil però afilada que s’allargassa de N a S. Coronat per un pessebre que es renova cada any.
Té una bona panoràmica solament retallada pel Comanegra. Però molt millor que la d’aquest. Especialment sobre l’Alta Garrotxa, el Vallespir i el Pirineu Occidental del que destaca el massís del Canigó.
Retornem sobre els nostres passos fins al Pla de la Serra.

Pla de la Serra (1371 m)
Deixem a l’esquerra el camí pel que hem vingut i emprenem un poc definit corriol (senyals verd-taronja escadussers) que careneja primerament, se’n aparta per enfilar-se fort per la fageda de l’obaga i la recupera fins al cim.

Puig de Comanegra (1557 m)
Vèrtex geodèsic al punt més alt però de nul•la prominència sobre una llarga carena que s’estén de llevant a ponent. La fageda, que per la cara nord arriba fins a la carena, impedeix albirar el paisatge per aquell cantó i contrasta amb els rasos del vessant meridional.
Sostre comarcal de la Garrotxa és partió de terme entre Montagut i Oix (Garrotxa), la Menera (Vallespir) i Camprodon (Ripollès).
Baixem carenejant vers el W per camí fàcil i evident fins a la Collada Fonda on girem al S i travessem el Pla de la Primavera.
Fora de camí (2), esquivem ginebrons i altres arbusts, creuem un corriol transversal (que no hem de seguir) i, pel costat d’una font i abeurador, anem a buscar la pista de la Bassa de Monars que prenem a mà dreta fins al proper revolt.

Coll del Boix (1195 m)
Quan la pista fa un marcat revolt és just el punt on l’abandonem per seguir a l’esquerra, pel llom de la carena, fins a localitzar indicis d’un corriol gens fressat, pràcticament perdut i que solament es fa evident en curts trams. Ens mena propers a la carena, vers el SW, pel vessant ponentí dons al llevantí (esquerra) hi tenim l’espadat dels cingles de la Gralla.
Quan recuperem la carena el camí es defineix més i trobem senyals de pintura verds (3) que seguim fins al collet.

Collet del Clotic (975 m)
Cruïlla de camins en una clariana (4). Baixem vers el SE per camí ben definit al començament que acaba desdibuixant-se dins de l’alzinar. Revoltem cap a W per entremig de marjades de pedra i de nou vers el SW. Sempre dins d’un espès alzinar.
Atenyem un camí molt més definit on recuperem els senyals que hem deixat al collet (5). Contraforts, marjades i restes de construccions de pedra seca evidencien un antic camí.
Passem als peus dels Cingles de Migdia i en poca estona més ens plantem al Collet del Sunyer.

(1) La pista és apte per a turismes fins poc més enllà d’aquest mas.
(2) Malgrat que és dibuixat al mapa. Resulta molt més pràctic anar directament del cim a la Bassa de Monars per algun dels corriols que hi baixen pels Triadets.
(3) Es tracta de la confluència, poc evident des d’on venim, amb el camí del Pla de les Falgueres (o de Falguers) que haguéssim pogut prendre, fent marrada, uns set-cents metres pista enllà. Els senyals verds son antics i sovint es confonen amb líquens a les pedres o a l’escorça de l’alzina.
(4) Tres camins: El descrit a la ressenya, poc clar. El que baixa al Clot del Trull, sota Can França (N). El senyalitzat (pintura verda) i que baixa al Collet del Sunyer pel vessant ponentí de la Carena de Ricolta (dibuixat parcialment al mapa).
(5) Creiem, sense haver-ho comprovat, que es tracta de la confluència amb un corriol d’enllaç entre aquest i el que baixa pel vessant ponentí.

Cartografia: Editorial Alpina, Alta Garrotxa (1:25000)

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/D2MAwLAUJQQamc1j9