Puig de Massanella

Pujada fins el Puig de Massanella, desde el Coll de Sa Batalla.
L'hem posada dificil pel tipus de cami de baixada i degut a la pujada al Massanella, que és molt guapa i no és gens dificil, però si que es fa llarga i pesada , i a la tornada pel cami de Ses Cases de Neu, que si pot ser no tornaré fer mai mes. Cami de pedra suelta, que fa molt mal caminar i sense ombres. És fa una tornada realment pesada.
A més, la baixada per la part nord del puig, el primer tram, és un poc tècnic i s'ha d'agafar amb bones.
Millor anar i tornar per allà mateix.

Partim desde la benzinera del Coll de Sa Batalla i anam un parell de mts vora la carretera que baixa.
Al cap de poc, ens desviam per dins alzinar i ja anam pujant amb poca pendent.
És un cami ampla de grava, el cami vell de Caimari a Lluc, que ens durà a passar vora la Font des Guix.

Just passa la font, ens desviam a la dreta i seguim pel cami ampla per dins l'alzinar fisn que al cap de poc arribarem a un botador, a l'entrada de la finca de Comafreda.
A les 8.30 estava tancat, però quan hem tornat a les 14.30, estava obert i ens han fet pagar. 4 eur pels residents.

Just passat el botador i la caseta, agafam cap a l'esquerra per dins l'azinar.
Com hem dit abans, millor anar i tornar pel mateix cami.
El cami de tornada de les cases de neu es fa molt, molt pesat i mal de caminar.

És una pujada molt guapa la del Massanella, però un poc mes dura que la pujada al Galileu o els Tossals.
El primer tram és bo de dur, per dins l'alzinar, fins que arribam al Coll de Sa Linia, on dos indicadors ens mostren per on anar cap a Mancor i cap al Puig.

A partir d'aqui es comença a empinar ja mes, i un poc mes envant ja tendrem vistes al Puig de s'Alcadena i Castell d'Alaró.

La pujada, és per cami estret de pedres i trams de terra, estret però ben fitat, que va fent voltes cap amunt, i primer per dins alzinar i ja al final, per pedra i sense ombra, fins que arribam al Pla de Sa Neu.

Aqui ja podem veure el que ens queda fins arribar al cim.
Tot i que la imatge engani, la part més alta del Massanella és la part dreta aixi com ho veim desde aqui, no la part esquerra.

Abans de seguir el cami, ens desviam per anar a veure les runes d'unes antigues cases de neu.
No hi ha res ja, i tot i que no hi ha cami i fa mal fer aquets 150 mts, perque és per damunt roca amb puntxes, quan arribam a on hi havia les cases, tenim unes bones vistes del Puig del Galileu.

Tornam enrera i agafam cami pel pla de la neu. És una zona plana, que s'agreeix per descansar. El cami està un poc marcat i és per damunt terra i pedra.

Al cap de poc, anam seguint les fites que hi ha per anar cap al cim per damunt pedra.
Hi ha varis camins i vàries fites, però ens hem d'anar cap a la part dreta, que no pareix la mes alta però si que hi és.

Sense problemes arribam al cim!
Vistes espectaculars del Galileu, Puig Major, embassament de Cúber....

Just vora al cim, hi ha un avenc impresionant, que imposa un poc i que fa mal acostar-s'hi.

Per baixar, enlloc de tornar per allà mateix, que convé més, anam fins els diferents espolons i just abans d'arribar a l'espoló nord, veurem la creu en homentage a Christian Roland.

A partir d'aqui ve un tram complicat de baixada.
Anant amb bones i posant mans a terra, anam baixant per les pedres, seguint vàries fites. És un tram de baixada un poc tècnic i un poc delicat. No es pot fer si fa molt vent o està humit,
Aquest tram un poc mes delicat dura fins que arribam al Coll de n'Argentó, on tenim unes bones vistes just al front, del Puig de Ses Bassetes.

Quan som al coll, anam cap a la dreta i ja el cami és mes fàcil i està marcat.
Podem agafar vàries variants de baixada.
Just vistes a l'esquerra, tenim la Serra dels Teixos.

Seguim recta per GR 221 i arribarem al Coll des Prat, on hi ha el desviament per anar cap al Galileu.

Noltros seguim recta i anam pel Cami de Ses Cases de Neu, que podem veure les runes al cap de poc.
El Pou de Neu és feia servir per conservar la neu, que s'empleava per ger gel i conservar els aliments.
A les cases del costat hi vivien els que treballaven la neu.

Seguim baixant o pel cami, pesat, amb pedres irregulars i que fa molt mal caminar.
La baixada es fa llarga i el mal cami dura fins que ja entram a l'alzinar, on trobam la Font de Sa Teula.

Seguim cami marcat per dins l'alzinar, passant per una zona bastant bruta de branques rompudes pels costats i arribarem a un altra font, sa Font de s'Hort.
Està en les primeres rampes de la pujada a ses cases de neu per es comellar de Comafreda.
A la sortida de la mina, l'aigua salta fins a una primera pica usada per abeurar les bèsties; l'aigua creua en una séquia una espècie de terrassa fins a la vora del camí i aquí cau cap a una altra pica, aquesta és baixa per abeurar el bestiar. Des d'aquesta pica creua el camí amb una canal enterrada i cau en el safareig usat per regar l'hort de la finca. Diuen que l'aigua brolla tot l'any.

Seguim per cami marcat que ja ens durà altra cop vora la caseta i botador de l'entrada de la finca de Comafreda i desde aqui al cotxe. 4