PUIG DE N'ALÍ

PER FAVOR, LLEGIU PRIMER EL TEXT DEL MEU PERFIL ABANS DE SEGUIR AMB LA DESCRIPCIÓ DE LA RUTA. GRÀCIES!

Hola! De nou per aquí. Aquest diumenge he visitat el Puig de n'Alí. Com diria un que jo me sé... «IM-PREZIONANTE» Si alguna cosa té aquesta excursió —a banda de les vistes i de l'immersió en la solitud de la Natura— són fites i rolls de sitja. Es podria anomenar, perfectament, la «Ruta dels carboners bojos». Una preciositat, de veres!

La volta, encara que tècnicament no és complicada (no té cap pas aeri ni res) pot resultar difícil per a molts excursionistes, ja que té forts desnivells i un terreny càrstic «Made in Tramuntana». Si no esteu acostumats, més val que no ho feu.

Divideisc en quatre trams la ruta:
A/ CAMÍ DE S'HORT
B/PUJADA AL CIM I BAIXADA FINS COLL DE SA LÍNIA
C/ DEL COLL DE SA LÍNIA FINS PAS DE N'ARBONA
D/ENLLAÇ GR 221 I FINAL

A/ CAMÍ DE S'HORT
Iniciem la ruta aparcant el cotxe passat Caimari en direcció Lluc. Retrocedim i anem uns 20 metres per la carretera per agafar, a la dreta, l'inici del Camí de s'Hort. El camí és al principi una pista asfaltada que va ascendint per un bonic comellar envoltat de bancals i coves. Quasi sense adonar-te'n (després de bordejar una bonica possessió) la pista es tranforma en un camí pedregós però ample. La vista és fantàstica però es nota que el desnivell va pronumciant-se cada vegada més. Aplegarem a una petita collada on una basseta coberta ens indica l'inici de la pujada al cim del Puig de n'Alí.


B/PUJADA AL CIM I BAIXADA FINS COLL DE SA LÍNIA
Com és habitual en les crestes de Tramuntana, el carst fa la la seua aparició i serà el terreny que anirem xafant fins aplegar al cim. Les fites són a tot arreu i és quasi impossible perdre's. A més, els rolls de sitja (quatre en total) serveixen de metes volants. S'agraeix que la senda vaja tant ben fitada! Si durant la ruta no hi trobeu fites i desnivell, és que s'heu perdut...

S'ha d'avançar amb lentitud i cura. La pendent és fortíssima i el terreny, escarpat i difícil. El darrer tram fins al «cim» (unes fites col·locades entre les grans roques disgregades que conformen la part més elevada) és molt dur, però una vegada dalt val la pena l'esforç.

La senda de tornada es fa seguint la direcció NW que portàvem (mirant enfront nostre el Massanella) i està molt ben indicada també. Fortíssima pendent cap avall entre càrritx, pins i roca humida ens deixaran (quasi per art de màgia) en el Coll de Sa Línia.

C/ DEL COLL DE SA LÍNIA FINS PAS DE N'ARBONA
Ensopegarem de nassos amb els indicadors de ciment que ens portarien al Massanella. Tombem a la dreta (direcció Lluc) i seguim l'ample camí entre alzines i molsa.

En un moment determinat, veurem unes fites a la nostra dreta. Les seguirem per apartar-nos del camí de Comafreda i seguirem pel comellar de la Cova Negra, que entre alzines, fites i rolls de sitja ens durà a l'inici del Pas de n'Arbona.

Aquest tram no és un pas pròpiament dit. És una consecució de travesseres entre terreny càrstic a cèl obert. Gens complicat de fer, però ja van notant-se que les forces fluixegen.


D/ENLLAÇ GR 221 I FINAL
Quan menys ens ho esperem, enllacem amb el GR 221. En direcció sud est, anirem baixant per pista ampla i pedregosa fins un botador que haurem de travessar. Passarem per baix de la carretera a Lluc i aplegarem a una zona recreativa. Seguirem i en uns 20' aplegarem —cansats però feliços– al final/inici de la ruta.

Fins la propera.
Salut, camí i muntanya!