Puig de Sant Antoni (100 cim) i Puig del Lleó

Itinerari circular a l’entorn del poble d’Albinyana (Baix Penedès), que permet ascendir al Puig de Sant Antoni, inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC, i també al Puig Lleó (o del Lleó), sostre del municipi veí del Vendrell. Es tracta d’una ruta que s’ha de descartar en plena canícula estival, doncs la tipologia del terreny i l’entorn per on transcorre no la fan aconsellable. Tanmateix, hi ha trams força monòtons, que poden arribar a deslluir el recorregut que, de per sí, és llarg, tot i que no presenta cap mena de dificultat. Per arribar a Albinyana, agafarem un trencall a mà esquerra (TV-2043), a l’alçada del quilòmetre 10, de la carretera C-51 (en direcció El Vendrell - Valls). Just a l’entrada del poble trobarem una rotonda i poc més endavant ja podem buscar un lloc on aparcar. En el nostre cas ho hem fet davant de l’escola Joan Perucho, ja que a l’hora de tancar el cercle, és un lloc força adient.

Comencem a caminar cap al centre del poble, passant pel carrer Afores fins al carrer Major, on hi ha un indicador de Turisme de Catalunya que ens marca la direcció a la plaça Vella, on es troba l’església de Sant Bartomeu. Estem anant pel GR 92 i pel Camí de Sant Jaume (*), que deixarem poc més endavant, quan veiem a la dreta un plafó de la Travessa de les Ermites. Seguim ara un sender carreter, anomenat Camí de Quadrell, que avança entre conreus de vinya, oliveres i ametllers, a tocar d’algunes edificacions, fins que s’endinsa en una pineda jove, on comença a pujar una mica més decidit, sempre seguint un corriol fressat i evident. En arribar a un collet de la Serra de Quadrell, ja fora del bosc, cal parar compte a la fita de pedres que ens indica que hem de marxar a l’esquerra. Estem a la carena del Puig de Sant Antoni, al que s’hi arriba després d’una pujada molt còmoda. Dalt de tot, a 408 metres d’alçada, trobem un vèrtex geodèsic, des d’on es pot contemplar una extensa panoràmica sobre la Costa Daurada i les planúries que conformen els dos Penedès i l’Alt Camp, mentre que, com a serralada més destacada, veiem la del Montmell.

Baixem del cim, que certament té poc aspecte de ser-ho, seguint el cordal, perdent uns metres de forma decidida per un roqueter que hi ha a la seva cara sud, on el camí està una mica trencat, en direcció a l’ermita de Sant Antoni, que tenim a la vista, tot i que primer passarem a tocar l’entrada a l’avenc dels Joans, que queda a la nostra dreta.
A l’esplanada en la que ens trobem s’aixeca aquest temple dedicat a Sant Antoni de Pàdua, inclòs en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que té com a curiositat que està situat damunt una roca. D’origen desconegut, es creu que és anterior al segle XVIII.
Al costat mateix, també dalt d’un penyal, podem visitar les restes del que va ser el castell de l'Esquernosa, esmentat al segle IX, del que es conserven vestigis de la muralla i la base d'una torre de vigilància.

Recuperem aquí el traçat del GR 92 que seguirem força estona en direcció a Bonastre. Passem al costat de l’accés a la masia del Perutxo, que queda una mica enclotada, i més endavant ho fem al costat de la d’Escansa, que està abandonada, anant sempre per una pista ampla. En arribar a un punt on trobem la rasa i els senyals grocs d’una conducció de gas, que és per on trenca el GR, nosaltres hem de seguir recte per la carena fins arribar a un encreuament, marcat amb una fita de pedres. Farem un tram d’anada i tornada per visitar la cova de Vallmajor, seguint un corriol molt evident. Ja fa estona que haurem vist unes marques de pintura de color vermell amb forma de ratpenat, doncs justament seguint-les arribarem a la boca d’aquesta cavitat, que conté al seu interior unes representacions de pintura rupestre, que estan protegides com Patrimoni de la Humanitat en el conjunt de l'Art Rupestre de l'arc mediterrani a la península Ibèrica. Passat el pòrtic d'entrada, veurem a la dreta l’accés a les galeries de la cavitat, que en el seu moment tenien el pas barrat per una tanca, però que està completament esbotzada. No sé si més endavant la visita a les pintures rupestres és oberta a tothom o no, però en tot cas s’ha d’anar equipat adequadament. En tot cas, s’atribueixen a l'Edat del Bronze, havent-hi trobat altres restes arqueològiques de ceràmica, sílex, os i metalls, que es conserven al Museu d'Arqueologia del Vendrell.

Tornem per on hem vingut fins a la cruïlla esmentada i seguim carenejant per la pista travessant la plana d’Escansa fins baixar al coll de la Font d’en Benet, per on passa la carretera local que d’Albinyana porta a Bonastre. Ens enfilem uns metres per una pista, però ràpidament la deixem a l’esquerra, per un corriol que segueix la tanca d’una finca particular.
Arribem a un encreuament per on passa el PR C-16 que va de Santa Oliva a Albinyana i encarem la pujada en direcció a la Serra Pedregosa (el camí fa al nom), quedant-nos a l’esquerra les instal·lacions del que va ser el Rioleón Safari, actualment Aqualeon, protegides (per dir-ho d’alguna manera), per un filat metàl·lic en un estat penós.
El camí discorre paral·lel a la tanca, deixa a la dreta el trencall que porta al proper Puig Claper, fins que, de forma sobtada trobem les marques verdes i blanques d’un sender local promogut pel grup muntanyenc de La Lira Vendrellenca, que ha fitat el camí de la Serra Pedregosa, posant-hi rètols de fusta i altres elements que anirem veient.
Deixem enrere el camí que duu al barranc del Lleó i arribem a un coll amb un rètol metàl·lic on ens indica el camí a seguir en direcció al Puig del Lleó, de 311 metres d’alçada. Un altre rètol, en aquest cas de fusta, ens corrobora que anem bé, fins que ens trobem en un planell pedregós al mig del qual l’esmentat grup excursionista ha col·locat un element metàl·lic en record al seu 25è aniversari, que va esdevenir l’any 1999. Fem una mena de curta circular cimera i tornem al coll.

Marxem a la dreta per un camí que desemboca en un de més ample que se’n va en direcció a Albinyana per la Font d’en Bordà, seguint el traçat del Camí de Sant Jaume, per això hi ha pintades fletxes grogues, però nosaltres trenquem a la dreta, fent-ho per un corriol planer, amb marges, que ens fa passar pel costat de dues boniques barraques de pedra seca. Passem per sota una línia elèctrica, a tocar de les ruïnes d’un mas i ens incorporem, però per poca estona, a una altra pista, parant compte a un corriol que marxa a l’esquerra, per on baixarem, fins desembocar a una altra, que vorejant camps de vinyes ens durà fins als primers carrers d’Albinyana, després de travessar el torrent del Mas de Manyer, on tancarem el recorregut.

(*) D’aquest tram de Camí de Sant Jaume se’n diu Camí del Vendrell a Lleida i passa pels monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, havent estat marcat per La Lira Vendrellenca. Un cop a Lleida enllaça amb el camí procedent de Montserrat.


Ressenya de xrs1959