Puig de Sant Miquel. 100 cims

2019-01-27

Aquesta vegada la recerca dels 100 cims, el repte de la FEEC, m'ha portat fins a l'Anoia. Al cor de la comarca, uns quilòmetres al nord d'Igualada i a l'extrem sud-oest de la serra de Rubió, faig cim al Puig de Sant Miquel.

Aproximació: Surto d'Igualada per la BV-1031, direcció nord, fins al punt quilomètric 12,5, molt prop d'un fort revolt de la carretera, que creua el torrent de la Maiola, que li dóna nom a una masada que hi ha a la part de dalt de la carretera. A un apartador de la mateixa, a la dreta, deixo el cotxe.

Itinerari: pujo un centenar de metres per la carretera fins al revol i prenc una pista en front, paral·lela al torrent. Poc després a una bifurcació de pistes prenc el ramal de l'esquerra que comença a pujar molt fort per una pista molt descomposta pels aiguats. A la següent bifurcació prenem també la de l'esquerra que puja una mica més fins a un coll on trobem un encreuament de pistes, on prendrem el ramal de la dreta que remunta cap al parc eòlic, en direcció nord. Arribo a la pista principal que enllaça els grans molins de vent, un indicador ens fa canviar de rumb cap al sud-oest, per trobar la base d'un gran molí.
Remunto per la pista fins al segon, amb la remor de les immenses aspes voltejant sobre el meu cap, al darrera del molí, salto una tanca i prenc el sender que comença a remuntar per la dreta, en suau pujada fins al cim del Morrocurt, de vistes impressionants en totes direccions...
Des del mateix cim un sender molt fressat careneja cap al sud-oest. A una bifurcació prenem el sender de la dreta que puja decidit cap al proper cim del Puig de Sant Miquel.
Una senyera, el vértex geodèsic, un petit pessebre i unes vistes espectaculars de les planes ondulades de l'Anoia que es perden pels quatre punts cardinals... cap a llevant s'aixequen entre les bromes les agulles de Montserrat...
Baixem per la mateixa carena, per un sender molt trencat fins a la propera ermita de Sant Pere d'Ardesa, al collet de la carena abans de la petita punta de la Muntanyeta de Sant Pere.
L'esglèsia és el mut testimoni de l'antic castell d'Ardesa, documentat des de l'any 989, on als seus peus es va crear un notable poblament del que encara s'hi veuen algunes restes. L'esglèsia es va construir cap al 1082, fent les funcions de parroquia els segles XI i XII, l'edifici, avui completament restaurat, conserva els seus trets caracteristic del romànic, destacant especialment l'absis amb una rica decoració exterior.
Des del collet, davant de l'ermita prenem el sender que voreja la Muntanyeta de Sant Pere i que baixa carenejant-la fins a un coll on trobem també un encreuament de pistes i senders, prenent el de l'esquerra. A la següent bifurcació de senderes prenem la de la dreta que comença a davallar fort fins a una carretera asfaltada, que prenem cap a l'esquerra. Al següent revolt de la carretera cap a la dreta, prenem una pista que entra per l'esquerra. Al fons de la petita vall ressalta el mas de les Casulleres, als peus del puig de Sant Miquel. A partir d'ara cal seguir sempre per pista forestal, deixant enrera el mas de Can Benet i alguns llaurats entre petits boscos de pins i montes de matollar. La pista davalla fins a la carretera del principi, prop del Mas de les Maioles, on tenim el cotxe.
Salut i muntanya!