PUIG DE SANT MIQUEL (733m), des de Rubió, Anoia. Torrent de les Marrinxes.Castell, Església Sant Pere d'Ardesa, (100 CIMS)

PUIG DE SANT MIQUEL (733m), des de Rubió, comarca de l'Anoia. L'aparcament està al costat de l'Església de Santa Maria de Rubió i antic Castell de Rubió.

En general una ruta molt amena, primer per poder conèixer la immensa església gòtica de Rubió, i segon, pel paisatge de la zona: frondoses valls i muntanyes enmig d'un parc eòlic. L'anada és molt entretinguda, especialment remuntant pel Torrent de Les Marrinxes, força salvatge, que m'ha encantat. Llàstima el llarg tram de carretera de la tornada si es fa circular.

- Anada: remuntant el corprenedor TORRENT DE LES MARRINXES (... només pel nom, ja paga la pena, oi?), passant per l'Església de SANT PERE D'ARDESA, fins el cim del PUIG DE SANT MIQUEL (733m).

- Tornada per la carena (Serra de Rubió), en direcció als molins de vent i Parc Eòlic, passant per el cim del MORROCURT (751m), mirador a Montserrat. Passem sota els enornes molins de vent com gegants quixotescs que xiulen, increpant sense pietat. Hi ha uns 15 molins d'Acciona.

! NOTA A LA TORNADA: L'alternativa improvitzada en el Parc Eòlic per evitar els 2 km i mig de carretera no és viable, doncs malgrat al principi es va pel bosc i molt bé, després cal creuar un parell de filats i tanques de bestiar, que acaben reculant igualment a la carretera. Tampoc no sé si es trepitja alguna finca privada. Així que recomano no seguir aquest tram de la tornada, ja marcat en el Waypoint del "Pal indicador Parc Eòlic" corresponent.

Després de rumiar-ho, publico igualment el track, per si algú amb la mateixa idea sàpiga de què es tracta la pista que es veu al mapa i que sembla factible, però que definitivament no ho és.

I sempre tenim la opció de tornar per on hem vingut, prenent una de les dreceres de la carena, passat el Puig de Sant Miquel, que ens porten al Torrent de Les Marrinxes.

El Puig de Sant Miquel, amb 733 metres, és un dels 100 CIMS del Projecte de la FEEC. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic.

Aquesta muntanya es pot pujar des de RUBIÓ o des de JORBA (nuclis més propers). Les rutes que comencen a Rubió tenen la part negativa que 2,4 km de la tornada són per mateixa la carretera que condueix a Rubió. Mirant recorreguts alternatius al mapa, costa discernir si un corriol o pista serà adient o no.

=======
▪ INICI: Aparcament al costat de l'Església de Santa Maria de Rubió. Hi ha una àmplia zona d'aparcament de vehicles. Altitud: 629m.

▪ RECORREGUT (en sentit anti-horari):
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE RUBIÓ, d'estil gòtil, exceptuant la portalada principal del mur nord, del s. XIII, que és de tradició romànica (arquivoltes de mig punt). L'edifici actual va ser construït entre 1275 i 1300, substituint una església anterior que s'esmenta en documents medievals des del 1082. L'església estava integrada amb les estructures del castell i formava part de les seves construccions defensives.

Plaça de l'Ajuntament. Entre setmana Rubió sembla un poble sense gaire moviment, malgrat la seva superfície de 48km2 i 239 habitants censats el 2019.

Al mateix aparcament veurem un Pal indicador: "GR 7 Rubió - Anoia", que seguim.

Als pocs metres, prenem un trencall molt tancat a l''esquerra, deixant el GR, un sender en baixada entre pins.

Drecera avall.

Cruïlla amb pal indicador del Consell Comarcal Anoia. Aquí tenim la opció de continuar per la pista del Pla de Rubió a la dreta, o en direcció a la "PLAÇA DE LES BRUIXES", pel mig del TORRENT DE LES MARRINXES. Continuem per la segona opció. No trobarem senyals ni fites.

En el torrent anem sortejant còdols i tolls,... hi ha força aigua acumulada degut al temporal "Glòria" de fa uns dies. De fet, aquesta ruta estava programada pel dia del temporal i la vaig ajornar... Sort... perquè no vull ni imaginar com aniria d'aigua aquesta torrentera!!!

Possible trencall a la dreta (obviar).

Deixo un 2n trencall a dreta i continuo remuntant pel mig del torrent, que té un encant, no vull que s'acabi, s'està fresc.

Fita de pedres, fi del Torrent de Les Marrinxes. Fem un gir de 180 graus per un camí en tendència descendent.

Cruïlla: esquerra. El camí és en pujada ara!

Cruïlla de pistes, una d'elles és la que puja del Pla de Rubió, si haguéssim triat la opció de pujar per aquí en comptes de pel Torrent. Continuem a l'esquerra, per la pista forestal ampla, en direcció a l'Esglesia. Quines vistes!

L'ESGLÉSIA DE SANT PERE D'ARDESA (alt. 655m), presenta un bon estat de conservació. Al davant de l'església hi ha unes taules i bancs de fusta per seure.

Pal indicador. Segons el rètol, queden 300 metres de distància fins el cim, amb un desnivell del 26,33%, i l'alçada és 734 metres. Segons es té coneixença, el CASTELL d'Ardesa estava erigit entre l'església i el cim presidint el terme municipal de Sant Pere d'Ardesa, actualment desaparegut.

Trencall a l'esquerra: sender pedregós en pujada. Hi ha unes baranes de fusta en algun tram per ajudar a l'ascensió.
Al fons, ja s'albira el cim i una bandera catalana onejant. L'àmplia vall als nostres peus i vistes a Montserrat.

PUIG DE SANT MIQUEL (733m). Vèrtex geodèsic, bandera i pessebre. Rètol "Cinturó de la Conca d'Òdena. Sender PR C-119". Molins de vent al fons.

Davallem pel corriol que queda a l'altre banda del vèrtex, que va carenant en direcció als molins de vent, primer en baixada, i després una mica de pujada, però bastant planer en general. A mesura que ens apropem... "brunzit" dels molins.

MORROCURT (751m). Petit esperó rocós amb Montserrat com a teló de fons. I els molins de vent... com gegants damunt nostre!

Un bonic núvol lenticular rosa al costat del cim de Sant Miquel, com un ovni sobrevolant les muntanyes, s'acomiada de les darreres llums del dia. Fotografiat!

Pal indicador del PARC EÒLIC DE RUBIÓ PR C119: enllaç amb una pista ampla. "Camí de Morrocurt".
Aquí NO TORNAR PEL TRACK, sinó que, des del pal indicador, cal seguir recte per la pista forestal i prendre el primer trencall a la dreta, que condueix directament a la carretera.

Enllaç amb la Carretera BV 1037.

Creu de Terme

RUBIÓ.
Fi de la ruta

******
* NOTA: A prop del PUIG DE SANT MIQUEL tenim un altre 100 CIMS: el PUIG D'AGUILERA (626m.a.), al què s'hi pot accedr des d'Òdena, municipi proper a Rubió, també a la Comarca de l'Anoia. Així que podem combinar les dues rutes en un dia que dediquem a la zona.

* [NOTA: No confondre el "Puig de Sant Miquel" amb el "Castell de Sant Miquel", un altre dels 100 CIMS inclòs al llistat de la FEEC, aquest segon a prop de Girona.].

=====
CURIOSITATS:
* CASTELL DE RUBIÓ. "El castell ocupa una cresta allargassada dins del territori abrupte que hi ha entre l'Alta Segarra, la conca d'Òdena i el Pla de Bages. Es té coneixement de la seva existència des de mitjan segle XI. El castell resenta un doble recinte: en el superior, es conserva una torre de planta circular; en l'inferior, se situa l'església de Santa Maria. Aquesta església romànica es va reconstruir en època gòtica. Més tard se li van afegir elements defensius que van millorar la protecció de l'accés al recinte, del qual es conserven diversos trams de les muralles que el cenyien. La resta d'estructures de l'interior han estat absorbides o substituïdes pel nucli actual, que va créixer en el seu interior. Sota el domini dels comtes de Barcelona, el castell de Rubió es va confiar inicialment als Rubió perquè actuessin com a castellans. En el segle XIV va passar a les mans dels Castellolí, seguidament a les dels Timor i a les dels Boixadors. Van ser aquests senyors els que, a la fi del segle XIV, van comprar tots els drets a Pere el Cerimoniós i els van mantenir fins al segle XVIII. Durant la Guerra Civil catalana, els Boixadors van mantenir el castell del costat del rei Joan II."

* PLAÇA DE LES BRUIXES: "A principis del segle XIX, durant la guerra de la Independència Espanyola, la Serra de Rubió va ser un punt estratègic per a la resistència igualadina. En 1841 els bandolers Marimon i Casulleres que capitanejaven una gran partida de lladres van ser atrapats pels Mossos d'esquadra i el sometént de Rubió. Allí els van donar mort en l'anomenat «Pla dels Bruixes», després d'anys d'atemorir els pagesos de la rodalia i fins i tot viles mitjanes com Jorba, Copóns, Tous, Santa Margarita de Montbui i Miralles."(Viquipedia).