Puig de Sant Miquel - Cent Cims

Molt bona i fàcil caminada per les serres de Rubió, passant pel parc eòlic de Rubió, el Morrocurt, el Puig de Sant Miquel i l'ermita romànica de Sant Pere d'Ardesa.
Arribarem al punt de sortida per la carretera BV-1031 d'Igualada a els Prats de Rei, just passat el Qm. 13, i abans d'arribar a una corba molt pronunciada a la dreta on travessa el Torrent de les Maioles, trobem un lloc apropiat per a deixar el cotxe. Comencem a caminar per una pista que puja per l'esquerra, amb forta pendent, per l'obaga de Sant Pere. En un encreuament de pistes, girem cap a la dreta, per la serra i Costa de les Maioles, fins a arribar a la carena del Morrocurt, on hi ha el parc eòlic de Rubió, amb una seria de molins per a l'energia eòlica.
Ara girarem a l'esquerra, tot seguint la carena i passant pel peu d'una serie de molins, fins a arribar al cim del Morrocurt on hi ha l'últim molí que trobarem pel camí (és el punt més elevat de la ruta, uns 18 m més alt que el cim del Puig de Sant Miquel). Anirem seguint la carena fins a arribar a un coll on hi trobem diversos camins. Un que baixa a la pista de Sant Pere d'Ardesa a les Maioles, un que va directe a l'ermita de Sant Pere d'Ardesa i un altre, que agafem, que s'enfila per la carena en direcció al cim del Puig de Sant Miquel on hi ha un vèrtex geodèsic i un pessebre.
En dies clars, excel·lents vistes en totes direccions de l'Anoia i el Bages, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus.... Llàstima que el cim estava emboirat i amb molta calitja i les vistes eren molt deficients. Per la banda nord res de res. De baixada el temps aclariria i s'espargiria la boira.
Baixem en direcció sud, amb molta pendent, cap a l'ermita romànica de Sant Pere d'Ardesa, documentada des de finals del segle X i restaurada el 2009.
Continuarem baixant rodejant una mica la Muntanyeta de Sant Pere i resseguint la carena que va baixant cap a la Vall de Sant Pere d'Ardesa on trobem una pista asfaltada. Anem baixant per la pista fins a travessar la riera d'Ardesa on deixem la pista asfaltada i agafem una pista de terra que puja per l'esquerra en direcció a la masia de Can Benet. Passada la masia, tot seguint la pista per la banda nord de la masia, després de deixar una pista de terra a l'esquerra i de passar una corba molt ample, tenim dues opcions: o seguir per la pista o agafar un antic camí, que puja per l'esquerra, actualment molt malmès i en alguns punts mig desaparegut. En aquest cas, deixem la pista i ens aventurem per l'antic camí. S`hi passa bé però la vegetació arbustiva se l'està menjant i en algun punt difícil de veure'l bé. Anem pujant pel camí fins a arribar a dalt de la part final de la serra de les Maioles on trobem una pista que agafarem cap a la dreta. Al cap d'un moment trobem una altra pista que era la que havíem deixat abans.
Ara girem cap a l'esquerra i anem baixant per una pista de terra molt ampla que ens porta fins a trobar la carretera BV-1031, en el punt on hem deixat el cotxe aparcat.