Puig de Sant Miquel des de Rubió

El puig de Sant Miquel és un cim discret per la seva alçada, però amb unes magnífiques vistes de l'Anoia i més enllà.

L'excursió és molt fàcil de seguir. Passa, però que la major part dels camins estrets són molt aixaragallats (allò que ara en diuen "trialeres") i poden resultar una mica incòmodes, sobretot a les baixades.

No és una ruta gaire recomanable de fer en ple estiu, si no és a primera o darrera hora del dia, perquè de zones d'ombra n'hi ha poques, a banda del recorregut pel torrent de les Marrinxes.

La sortida es fa des de l'ampli aparcament que hi ha entre el cementiri i el nucli de Rubió, on podem deixar el cotxe sota els cirerers.

Comencem bauxant a l'esquerra del cementiri (GR) i passant al costat d'una vistosa creu de terme, fins a tocar de la casa de Ca n'Alzina,. Deixarem el GR i girarem 180 graus per un camí que ens durà fins al fons del torrent de les Merringes.

Travessat eltorrent arribem al pla de les Bruixes, on hi ha un banc per seure, si es vol, abans d'emprendre la pujada. A pocs metres a l'esquerra hi ha uns curiosos forats coneguts com les coves de les Bruixes.

Deixem la pista, que és per on tornarem, i ens dirigim a la llera del torrent, que aquí rep diferents noms depenent de la cartografia: Rasa del Morro Curt, Torrent de les Marringes, torrent de la Plaça de les Bruixes... El fet és que es tracta d'anar-lo remuntant per un camí molt agradable, que el va resseguint, ara per l'esquerra, ara per la dreta, ara pel mig... remuntant uns quants salts que en èpoques de pluja deuen fer realment goig.

Arribem en un punt senyalat per dues enormes fites on abandonem el torrent i pugem a la dreta per un costerut corriol fins arribar a trobar un camí ample, que seguirem a la dreta. Si haguéssim continuat pel torrent també hauríem arribat en aquest camí, però fent una mica més de volta.

El camí, en suau baixada, desemboca en una pista carrossable, que seguirem amunt uns quants metres fins un pla amb una cruïlla de camins. A l'esquerra hi ha el camí carener per on baixarem quan hagim assolit el cim, però ara continuarem la pista per visitar l'esrmita romànica de Sant Pere d'Ardesa. Es tracta d'un edifici romànic d'una sola nau amb un absis semicircular. Es va consagrar el 1192, però consta documentada com a parròquia des de la primera meitat del segle XI. La teulada es veu refeta de fa poc, d'una manera que sembla efectiva, però amb unes teules no gaire escaients, almenys des del meu punt de vista.

Des de darrere l’absis enfilem la carena fins dalt del cim, on hi ha un vèrtex geodèsic, una bandera, un pal indicador explicatiu i un pessebre. Arran del cim podem veure les restes del que havia estat el castell d’Ardesa. Tenim extenses vistes de l'Anoia i, a llevant sobre Montserrat i també Sant Llorençdel Munt.

Deixem el cim per la carena que baixa a ponent fins a la cruïlla de camins per on havíem passat abans, i tanquem el bucle.

Ara continuem recte per un camí més estret que va a sortir a la pista. La seguim un curt tram, fins un revolt pronunciat a la dreta, on seguim recte per un camí molt aixaragallat que ens durà a la plaça de les Bruixes, tancant així el segon bucle d’avui.

Ara tornem a travessar el torrent, però en comtes d’anar cap a Ca n’Alzina pugem directament a l’aparcament per un corriol bastant relliscós i terrós, peró més directe. Aquí tanquem el tercer bucle i l'excursió.