Puig de Sant Miquel. Rubió. 100 cims.

 29 de juliol de 2023
Segueixo trescant per l'Anoia. Aquest cop l'objectiu està a la Serra de Rubió, petit municipi rural, on destaquen les restes d'un castell medieval que data del S X, i sobretot la imponent esglèsia de Santa Maria, del segle XIII d'estil gòtic i amb l'aparença d'una potent fortalesa. Al mig de la serra trobem també l'ermita romànica de Sant Pere d'Ardesa, del S X, al camí de pujada d'un altre dels reptes de la jornada: el Puig de Sant Miquel.
Aproximació: Deixo el cotxe a l'aparcament de Rubió, als peus de l'esglèsia de Santa Maria. Es pot accedir per la BV-1037, prenen la sortida de Jorba, la 545 de l'A2.
Dificultat: fàcil.
Desnivell:  Uns 600 m. acumulats.
Durada:  7,7 Km. 2h40min.
Itinerari: al sud de l'aparcament destaca el cementiri de Rubió amb una preciosa portalada d'accés, per l'esquerra del recinte prenc un camí en direcció sud-oest, que passa a tocar d'una bonica creu de processó. Al final del camí es retroba la BV-1037 i l'entrada a Ca l'Alzina i Cal Tató. Aban i a una corba del camí prenc un ramal a l'esquerra que comença a baixar cap a camps de conreus, on per la dreta prenc un sender que em deixa al fons del barranc, a l'aiguabarreig dels barrancs de la Rasa del Morrocurt i del Torrent de Cal Rafel que originen l'anomenat Torrent de les Marrinxes. Aquí prenc un corriol que remunta fort per l'altre vessant de barranc per anar a trobar la pista de la Marrinxa de Cal Guixa. Al següent encreuament de pistes, i entre dos indicadors, prenc un sender que fa drecera costa amunt per trobar ara la pista de terra cap a l'ermita de Sant Pere d'Ardesa. De camí i per la dreta veig l'ampla vall de Cal Tudó, una gran masada entre granges. Poc després aprofito l'ombra d'una alzina, sota la porta de l'ermita romànica de Sant Pere, per fer una paradeta, gaudir de l'entorn i agafar aire que la calor apreta. Per darrera de l'ermita hi trobo una vella estela funerària i l'indicador que assenyala la clara carena costeruda que puja cap al Puig de Sant Miquel. 
A 733m. s'aixeca el vértex geodèsic del Puig de Sant Miquel, excel·lent mirador de la serra de Rubió pels quatre costats. Al caent de llevant s'aixeca la masada de Can Casulleres. Porta el nom d'un famós bandoler que va fer estralls a la zona a meitat del S XIX.
Baixo del puig carenejant en direcció nord-est, per la Serra de les Maioles, cap al Parc eòlic de Rubió. A tocar dels primers molins destaca la punta rocosa de Morrocurt per on discorre el sender. Més endavant el sender empalma amb la pista dels molins del parc eòlic que ressegueixo en la mateixa direcció uns metres i va guanyant terreny cap a ponent per retrobar la BV-1037 que ara prenc per l'esquerra. Aquest tram de carretera/pista asfaltada coincideix amb el GR-7. A la dreta deixo l'entrador a una gran subestació transformadora, i per la dreta les Planes del Puig amb la seva gran masada sobre l'altiplà del turó a l'altra banda del Torrent de Can Rafel. Per sobre de la carretera a la dreta s'aixequen també les restes de Casa Berenguer. Aviat entrem al poble, que com diu l'indicador és a 647m. d'alçada. En front i sobre un petit turó es veuen les restes de l'antic Castell de Rubió. Un carreró a l'esquerra em porta al que deu ser el Carrer Major del poble (quatre cases comptant l'ajuntament, i un restaurant a peu de carretera) que des d'aquí forma una gran balconada a tota la serra de Rubió, i on destaca al bell mig de la panoràmica el Puig de Sant Miquel. Espectacular la planta imponent de l'esglèsia de Santa Maria!
Salut i muntanya!