Puig de Sants i Mare de Déu de Lourdes

Des de Viladelleva

Curt itinerari a l’entorn del termenal entre Callús, Castellnou de Bages i Súria. La qualificació de moderat bé donada pels accessos escollits per l’ascensió i davallada del Puig de Sants, però hi ha una alternativa fàcil.
Tota la zona va veure’s greument afectada per l’incendi de 1994 i encara en perduren els efectes. Els camins principals es conserven en bon estat però la resta formen part de circuits de les Comes. Tots són ben fressats i fàcils de seguir.

Accés
A Viladelleva cal accedir-hi des de Callús per la Tosa, Cogoma i cal Pascual. També des de Castellnou de Bages, per Vilatorrada. En aquest cas, passada la riera de Vallverd, cal prendre la pista pavimentada a mà dreta.

Cal Ferrer (397m)
Gran masia emmurallada amb diverses fases constructives. Les referències consultades no permeten destriar-ne l’origen i història de la del resta d’edificacions del lloc de Viladelleva, si formaven part d’una mateixa propietat o alou i en quin moment es va segregar.
A la llinda hi figura la data de 1604 tot i que probablement és molt anterior. El 1959 Miquel Bayona i Ferrer la va vendre a Jordi Planas i Homs, de Barcelona. El casal hauria estat el centre de la propietat coneguda genèricament com Viladelleva, a tenor de la documentació històrica que el comprador hi va trobar i dipositar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Que el lloc de Viladelleva fou habitat des d’antic ho testimonia la necròpolis situada a dos-cents metres de cal Ferrer i la propera del Turó dels Moros, amb tombes de tipus cista d’imprecisa datació dins del període alt medieval. Amb tot, la referència més antiga és de l’any 1025, en una venda de terres al lloc dit «Vila de Leva», prop del riu «Malceres». Probablement fou propietat de la família Montcada atès que l’església de Santa Maria de Viladelleva se suposa que és la que, amb la mateixa advocació, apareix el 1033 en una donació entre germans d’aquella família. També se li atribueix una referència del 1060 d'una església de «S.Mª» situada a «Vila Mancada» prop del riu «Malchers».
Molt més endavant, el 1407 Elissendis de Viladelleva, resident a Manresa, juntament amb els seus fills, ven el mas a la família Monge de Callús. En el document hi intervenen Arnau de Sallent com a senyor de Callús i Berenguer de Tord, castlà de Castellnou de Bages (1).
A l’altra banda del camí hi ha la masoveria de cal Jepet.
(1) Els Tord, castlans de Castellnou pel Bisbat de Vic, deurien retenir encara alguns drets sobre el castell i terme de Callús tot i que Eimeric de Sallent havia comprat el 1355 el feu i les meitats de la tasca i la dècima a Galceran de Tord.

El mas de Viladelleva i cal Torrenter (405m)
Notable edifici resultat de diversos cossos adossats que li han configurat l'aspecte actual. A la façana principal s’hi obren el portal adovellat amb arc de punt rodó i un conjunt de finestres de pedra picada. A la part més meridional el mur és sustentat per tres contraforts. Fins fa uns anys presentava un lamentable aspecte d’abandonament però s’hi ha fet una important restauració.
Separat del cos principal, a garbí, hi ha un cobert a dues plantes probablement utilitzat com a graner i estable. Té accés per carro tant a la planta baixa com a l’alçada. Separats però a mestral, hi havia un corral, un paller i un grup de tines en estat ruïnós. Es va aterrar el corral i el paller i consolidar les ruïnes de les tines tot netejant l’entorn, de forma que ara són visibles.
Com a cal Ferrer, resulta impossible destriar-ne l’origen i història de la del resta d’edificacions de Viladelleva. El mas, de forma independent, no es documenta fins a finals del s. XIV quan s’uní en un gran alou amb les Comes de Cererols, propietat dels Cabanes d’Oristà. Durant un temps fou conegut com cal Feliu, el cognom dels masovers des de finals del segle XIX. El 1848 els Cabanes varen alçar la masoveria adossada al mur de migdia, coneguda com cal Torrenter. En fou el primer masover Jaume Peremiquel Roca, de Súria. La seva descendència hi visqué fins el 1928 quan Montserrat Peramiquel en marxà per anar a viure a Santpedor on encara els descendents són coneguts com de cal Torrenter (2). Aquesta família va sofrir un tràgic accident. El juny de 1915, durant una forta tempesta, va caure un llamp al campanar de l’església de Viladelleva que va provocar la mort de Maria Peramiquel Vendrell, de vint-i-dos anys. Estava tocant a «bon temps» i la descàrrega va ser mortal perquè els batalls s’accionaven amb filferros en lloc de cordes. Després dels Peramiquel vingueren nous masovers fins que el 1971 quedà deshabitada.
(2) Aquest era un costum antic i ben arrelat. Quan els amos, fadrins, masovers, i fins i tot mossos, deixaven el mas per anar a viure als pobles i ciutats de l’entorn, la nova llar se la reconeixia pel nom del mas de procedència

Santa Maria de Viladelleva (409m)
A frec del mur de tramuntana del mas de Viladelleva, s’alça aquesta petita església d’origen romànic tardà, d’una sola nau rectangular amb coberta de volta de canó. L’absis carrat ha portat a considerar-la erròniament com a preromànica tot i que després s’ha comprovat que era molt posterior.
La porta, oberta a ponent, és amb arc de mig punt i adovellada, protegida per un porxo o atri. El campanar presenta una estructura de petita torre amb aires d'espadanya de dues arcades que acullen sengles campanes. En una d’elles s’hi llegeix la inscripció de «Ma feu Josep Mestres en Manresa lu any 1858. Santa Maria, ora pro nobis». A l’altra, més antiga, sembla endevinar-s’hi l’any 1822.
La va comprar Jordi Planas, l’amo de cal Ferrer, i va restaurar-la el 1962, però cap a la dècada dels 80 del segle passat va caldre fer-hi una nova intervenció per part de l’Ajuntament i la Generalitat. El 2005 els hereus la van cedir-la a l’Ajuntament juntament amb un retaule barroc, obra del manresà Josep Sunyer i Raurell que, un cop restaurat, es conserva a l’ajuntament de Callús. El 2019 hi van caldre nous treballs per problemes derivats del terreny on s’assenta.
Des de l’església, per visitar la necròpoli, es pren un corriol poc fressat que mena a una pista. Es segueix revoltant per dins el bosc, en sentit contrari a les busques, fins poc abans d’un marcat revolt a mà dreta. Al costat mateix del camí, al marge esquerre, hi ha quatre tombes de cista.
De retorna Viladelleva, es continua pel camí d’accés ―que a partir d’aquí ja no és pavimentat deixant a mà dreta el de retorn.
A la següent bifurcació s’ateny el Sender de Súria PR-C 134 i es va a la dreta. El ramal de l’esquerra baixa a les Comes.
Més amunt es surt a un nus de camins. Per accedir fàcilment al Puig de Sants cal seguir el de la dreta, més ample, obviar el primer a l’esquerra i continuar fins al carener sud-est del Puig on es pren una pista molt aixaragallada a mà esquerra que mena al cim.
El traç que s’acompanya però, va per l’esquerra, davallant lleugerament fins a trobar un camí pedregós que s’enfila costerut a mà dreta. Es rebutgen tots els altres ramals a dreta i esquerra i s’ateny el cim.

Puig de Sants (614m)
Pocs metres abans del cim s’haurà deixat una pista molt costeruda a mà esquerra a la que es pot accedir des dels Joncarets i les Guixeres de Súria.
El nom del cim no figura al mapa topogràfic, però és el més prominent de la contrada, una talaia amb panoràmica de 360º, especialment bona sobre el Prepirineu.
Hi ha unes antenes de radioenllaç i càmeres de vigilància forestal de les ADF.
Per davallar la opció més fàcil és prendre la pista SE, però el traç mena per un corriol costerut vers el NE, on la vegetació serà de bona ajuda. Més avall, quan vira a S, el pendent s’amoroseix i el camí fa de bon fer fins a sortir a la pista principal, que s’ha deixat per accedir al cim, i que es pren a mà esquerra.

Portell del Llop (532m)
El ramal de l’esquerra, amb moltes ramificacions, baixa a Súria per Sant Pere del Puig. Es va a la dreta uns cent-seixanta metres i es deixa el camí principal per una pista més precària a mà dreta que s’enfila vers el SE.
Es deixa un corriol a mà esquerra i es continua pista avall, cada cop més precària, fins a creuar la torrentera on cal enfilar-se en fort pendent a l’esquerra. Resulta millor alternativa prendre aquell corriol de l’esquerra i seguir-lo fins al segon ramal.

Mare de Déu de Lourdes (560m)
Ruïnes d’una capella que ha perdut la coberta, mig mur frontal i mig de lateral. Alçada entre les dècades de 1870 i 1880 per iniciativa dels pagesos del mas de Viladelleva, de cal Ferrer, cal Torrenter i d'altres veïns de la contrada. Quan feien la plantació de vinya aquestes garrotxes van fer la promesa que, si arribaven a plantar fins dalt la carena, anirien al santuari de Lourdes, portarien una imatge de la verge i construirien una petita capella per venerar-la. La plantació va arribar a bon fi i acudiren pelegrinatge a Lourdes. Jaume Peramiquel ―el masover de cal Torrenter― en va ser el portador fins a Castellnou. I allí, a la carena, alçaren la capella que va ser molt concorreguda pels veïns de la rodalia. Entre els anys 1936 i 1939 fou saquejada i parcialment destruïda.
El cim (612m) és a menys de tres-cents metres al nord, però no hi ha camí i la bosquina en fa farragós l’accés.
Es pot davallar per dos camins que s’ajunten més avall. Es més evident baixa a l’esquerra i surt de la part posterior de la capella, l’altre ho fa per davant. Mentre es davalla es va deixant a mà dreta el Clot el Llop, partió dels termenals de Callús (S), Súria (W) i Castellnou de Bages (E).
S’ateny el Torrent de Viladelleva i una pista que es pren a l’esquerra. Es rebutgen dos ramals a mà dreta i es puja pel tercer per retornar al camí d’anada.

Cartografia ICGC. Bages. 1:50000

Recursos consultats:
«Restauració de l’església romànica de Sta. Mª de Viladelleva» Carme Torras «Butlletí Amics de l’Art Romànic del Bages» n. 19 abril 1986
«Precisions sobre la història d’algunes esglésies d’època romànica del Bages» Albert Benet «Butlletí Amics de l’Art Romànic del Bages» n. 22 juliol 1986
Vila Rovira, Pere (1991). «Recull Històric. Castellnou de Bages». Ajuntament de Castellnou de Bages.
Mapes del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona)
https://patrimonicultural.diba.cat/ Data de consulta 09/04/2023.

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/VbWudTLPQ5jKFhoYA