Puig del Juí per Serra de la Cogulera, Costes de l'Illa, Cingles de l'Àguila i Punta de la Rella

ATENCIÓ, ruta salvatge amb alguns trams perduts / tapats de vegetació, o directament sense camí. Llegiu descripció.

Un altre dels grans projectes pendents a Osona, les carenes i crestes que baixen del Puig del Juí (prop de Bellmunt) cap al riu Ter.
Al Puig del Juí - ben visible i destacat des de la C-17 - ja hi havia anat fa uns anys quan vaig fer Bellmunt des de Sant Quirze de Besora, però en aquella ocasió em vaig limitar a seguir el GR. Aquesta vegada, l'objectiu de la sortida era explorar a fons les quatre carenes que el rodegen. En realitat, serien tres: Cogulera, Illa, Àguila; doncs la quarta ja forma part de la carena principal de Bellmunt. Però com em faltava per recórrer el tram aquest de la Punta de la Rella, era l'excusa perfecta per tancar la ruta fent una integral de carenes.

Dit això... l'objectiu d'aquest track és aportar informació a la comunitat més que potser aspirar a que algú el repeteixi tal qual. Fer les quatre carenes de cop com aquí és una mica matada i es fan més voltes que un hàmster. Més interessant serà escollir-ne dues, i allargar la ruta fins a Bellmunt, per exemple. Per escollir, llegiu bé les descripcions, però com opinió personal i resum:
- Serra de la Cogulera: entretinguda, manté el caràcter salvatge però sense dificultats remarcables ni trams massa tapats.
- Les Costes de l'Illa són les primeres que descartaria, aporten poc interés a la resta de sortida.
- Els Cingles de l'Àguila són els més espectaculars i aeris, sobretot si ens mantenim per la cresta. Llàstima d'alguns trams curts tapats de vegetació durant la cresta. Eviteu sí o sí la primera part del track, abans de Romegós, pujant-hi directament per les pistes.
- Serra de Bellmunt, sector Punta de la Rella fins Saderra: íntegrament per sender. Maco i còmode, 0 salvatge. Opció bona per fer el retorn si estem cansats ja de fer el senglar.

Serra de la Cogulera
Al revolt de la pista sortim fora camí i pugem la pendent herbada per on ens sembli més net, sense problemes i algun rastre. Cap a la cota 630m trobarem un tram rocós. Allà, si ens fixem, veurem que s'ajunta un corriol mig perdut que ve planejant des del Collet de la Riera (comprovat) tot i que els mapes ICGC el dibuixin més amunt arribant a la cota 700m.
Sense gaires problemes, seguint sempre prop de la línia de "cresta", arribarem al poc marcat Turó de la Cogulera.
A partir d'aquí segueix una successió de petits turonets. A vegades trobarem algun tram on els arbres ens fan una mica la guitza, però en general es troba pas fàcilment ajupint-se una mica sota les branques o rodejant-los pel costat més net. No ens hem d'allunyar mai gaire de la cresta.
Passada la cota 850 es baixa en forta pendent fins a trobar el GR. Podríem seguir-lo fins la base del Puig del Juí per no complicar-nos, però "hem vingut a jugar" i nosaltres seguirem per la línia de cresta, ara amb més rastres de pas que a la part anterior, per fer unes altres cotes secundàries de 916m. Arribats de nou al GR a un collet, aquest rodeja pel sud el Puig del Juí per anar directe al Collet del Bosquetell. Quan creuem la cresta sud del Puig, l'agafem directes amunt fins l'estelada del cim.

Costes de l'Illa
El punt més net que vaig trobar per començar el descens per aquesta carena és l'indicat amb un waypoint al track. Entre el collet i abans d'abandonar el GR per pujar al Puig del Juí, veurem un tram herbós però net de vegetació densa que ens permet baixar i anar a buscar la carena. Seguint aquesta clapa herbada, sempre pel que faci més carena, no tindrem gaires dificultats. Atenció a no desviar-nos gaire cap a la dreta i baixar pel bosc, a vegades alguns rastres semblen dur-nos cap allà. En general, la carena aquesta no ofereix dificultats per seguir-la, més enllà que no hi ha camí. Però - a dia d'avui - la part superior es manté prou neta de vegetació i només en moments puntuals l'evitarem per un costat o altre.
Reconeixements: per aquest tram, només vaig trobar dos tracks sense explicacions i una sola foto de la carena: melchoridoia i kiego61 (a més són fets junts).

Cingles de l'Àguila
Primer de tot, remarcar un altre cop que recomano moltíssim evitar la primera part, des que abandono la pista fins a que retrobo la pista als plans de Romegós (veure waypoints). Aquest sector està molt brut. Al principi sembla que s'hagi de fer bé, semblant a la Serra de la Cogulera. Passat un roc (waypoint) que podem rodejar per l'esquerra, la cresta es tapa amb garrics que fan gairebé impossible el pas... Dic gairebé impossible perquè com demostra el track hi he passat... però bastant agobiant, la veritat. Si no fos perquè ja hi estava ficat i perquè sóc molt tossut, no ho hagués fet. I més sabent que es pot arribar al pla aquell de Romegós seguint les pistes, com fa aquest track.
Un cop a Romegós, una antiga pista forestal ens porta sense complicacions al Pla de l'Horta, amb dos miradors on ens podem acostar. Si anem al que té vistes al E, podem veure el torrent a sota nostre i l'inici de la cresta del Cingle de l'Àguila. Tornem a on la pista passa pel pla, i just allà mateix trobarem un corriol que baixa cap al torrent. Pot ser poc evident de veure l'inici del corriol, però està allà, una mica tapat, junt al revolt de la pista.
Creuem el torrent (per on puguem, atenció si baixa molta aigua o si està glaçat com era el meu cas) i ens enfilem a la cresta també per on puguem, jo vaig fer-ho per la punta que forma a un revolt uns metres torrent avall.
Ara ja es tractarà de seguir la cresta. Alguns passos de grimpada si ens volem mantenir prop de la cinglera (més net) però mai arriben a II, és més aviat utilitzar les mans per equilibri puntual i progressar fàcilment. Això sí, molta atenció a la caiguda cap a la dreta (vessant sud). I a la mala qualitat d'aquestes lleixes trencadisses. Si no fos perquè en alguns trams entre les cotes la vegetació fa una mica la guitza, obligant a passar uns metres sota la cresta pel vessant nord o a fer una mica de senglar sota branques, la cresta seria una imprescindible del sector, m'ha agradat molt. Qui sap, potser algú es dedica a desbrossar-la...?
Aquesta cresta acaba al que el ICGC anomena Puig de Juí, però és una elevació boscosa sense interés, crec que el bo és on hi ha l'estelada i on el marca l'Alpina.
Reconeixements: moltes gràcies als usuaris nenadelesulleres, endureru i John Fields pels seus tracks, em van ser de gran utilitat per animar-me per fi a explorar aquest sector. A dia d'avui, seguien sent els únics 3 tracks que feien aquesta cresta. A veure si es dóna més a conéixer.

Bosquetell - Punta de la Rella - Saderra
Un sender marcat porta del Bosquetell fins al torrent, que haurem de creuar. Passat aquest, cal una mica d'atenció a no perdre el sender fins que ja es torna més visible i sense dificultats ens porta al Collet de les Gargantes. Seguim pel corriol de la carena, passem una primera cota rocosa i després trobem uns passos una mica aeris, equipats amb cordes que poden ser útils si la roca és molla. Un cop passada la Punta de la Rella, el corriol es converteix en una pista poc després.
Uns punts blaus als arbres em conviden a acostar-me al poc prominent i aplanat Puig Castelló. Animat pels punts i seguint el que sembla al principi un rastre desbrossat (després no ho és...) m'aventuro a baixar-lo directament pel vessant sud. Si ja no voleu complicacions, eviteu aquest cim que no us perdeu massa, o feu-lo i torneu enrere per baixar a Saderra seguint la pista. Si voleu seguir com al track, no trobareu tampoc cap dificultat, només que està desbrossat i ple de branques a terra. Hi ha una petita barrera de roques que cal rodejar cap a l'esquerra baixant (est) per trobar un punt feble per on baixar-la.


TEMPS TOTAL: unes 8h
- Serra Cogulera: 1h 30
- Costes de l'Illa: 1h
- Cingles de l'Àguila: 1h 30 (des del Torrent de Bosquetell, sense comptar la primera part tapada a evitar...)
- Bosquetell - Punta de la Rella - Saderra: 2h
- Retorn vora el Ter: 45 min