PUIG DEL MONT-ROIG des de l'Abella

Espectacular caminada per una zona impressionant per les fabuloses vistes sobre el Balandrau, Vallter, Camprodon, Taga, Puig Cerverís, etc. No té cap pas amb dificultat tècnica, llevat el propi desnivell. NO hi ha aigua, excepte el torrent i per tant cal portar-ne. I si us agraden els bolets avui estava farcit de correjoles i algún moixornó.

Comencem un xic més amunt del poble de l'Abella, seguint la pista que ens conduiria a la Collada Verda. Mentre està emporlanada la pista és perfecte, quan deixem el paviment, la pista és converteix en un mal són. Just quan hem deixat l'asfalt, trobem un aberurador on deixem el cotxe i comencem a caminar seguint la pista del mig de les tres que hi conflueixen.

En lleugera pujada atravessem els prats i anem cap el bosc, en el que ens endinsarem i farem una bona tirada per un corriol perfectament senyalitzat amb marques grogues. Creuarem dos torrents i arribarem a una pedra que ens fa de mirador de Tregurà. Setcases i Vallter, una foto be s'ho val.

A prop trobarem el torrent de la Planella que creuarem i encara que ens sembli que no pot ser o que ens hem equivocat hem de seguir per l'únic camí que hi ha, un corriol lleig i de mal fer fins arribar al Port.

Des del Port es tracte de pujar el grau seguint les roderes de les màquines de desemboscar, pujar dret fins el Puig del Mont-roig si be abans trobarem un estany que segurament a l'estiu se seca. Avui els isards hi feien festa major.

Des del cim del Mont-roig la vista és increíble, a 360º, una bestiesa: per ponent, el Taga i el Puig Cerverís, pel nord el Balandrau, fontlletera i el circ de Vallter, per Ponent Camprofon i les seves circumstàncies, i pel sud, la collada verda i el pic de Puigestela. Una preciositat.

Baixem i anem a la Serra de l Mont-roig i el Puig de Pel de Cà per continuar gaudint del paissatge, entre isards, cabirols i àligues. També hem trobat bolets.

Finalment anem fins el Puig d'en Bullici que malgrat el nom avui no hi havia ningú. No obstant, també hem sorprés una daina que s'ha quedat tant parada com nosaltres.

Des d'aquí és una baixada constant. Entre les diferents opcions nosaltres hem agafat la de Caminaires del Ter que consisteix en anar a buscar el punt tot pujant hem marcat com a desviació a la dreta. Hi ha altres opcions que et porten a la pista de la Collada Verda, però ens ha semblat poc interessant.

Fins el cotxe ha estat un moment tot baixant i gaudint dels prats verds i de les vistes al pirineu.