PUIG D'ESQUERS, PUIG D'EN JORDÀ, QUERROIG I PUIG DE CERVERA (4 X 100 CIMS FEEC) DES DE LA PLATJA DE GARBET: SERRA DE L'ALBERA

Brutal ruta on sortint de la Platja de Garbet al municipi de Colera, travesserem tot carenejant les Serres del Socarrador, la Serra de la Balmeta i la pirenaica Serra de l'Albera consecutivament, fins que seguint la linia fronterera francoespanyola, arribarem al mar baixant pels penyasegats fronterers fins a Portbou on seguit el GR-92 tornarem al punt de partida. Un espectacle de ruta que requereix una notable forma física per encarar-la amb garanties, on passarem per un reguitzell de cims, destancant del Puig d'Esquers, el Puig d'en Jordà, el preciós Querroig o el Puig de Cervera, tots quatre pertanyents al catàleg del repte dels 100 cims de la FEEC.
Comencem la ruta a la bonica Platja de Garbet, al municipi altempordanès de Colera, on trobem un ampli pàrquing per deixa el vehicle. El primer kilòmetre de la ruta, gairebé a tocar del mar, serà ben conegut als que alguna vegada hem recorregut la magnífica ruta de les 24 hores del Cap de Creus, donat que anant en aquest cas cap al sud, haurem de seguir el GR-92 fins arribar a la cruïlla del a Platja del Borró, on deixarem el GR-92 per pujar a la dreta i sortir a la carretera N-260, on caminarem escasos 200 metres a la dreta per creuar-la i passar a la urbanització de Cap Ras, ja al terme municipal de Llançà. Comença de debó la pujada per assolir la carena de la Serra del Socarrador. Seguirem els carrers Almogàvers i després Fenollada per acabar sortint a una placeta on acaba el carrer i hem d'agafar un corriol a l'inici poc definit però als pocs metres molt marcat e intuitiu que comença a recorrer la carena. Durant uns quants kilòmetres i fins passat el Puig d'Esquers, que destaca entre els altres cims que podem veure ja ara davant nostre ben lluny, anirem seguint aquest corriol que fa de fet de frontera entre els termes municipals de Colera i de Llançà. A la nostra dreta veiem imponents els primers cims pirinencs tot just sortint del mar, destacant entre altres el Querroig, el Puig de Tarabaus o el Puig d'en Jordà, que recorrerem posteriorment. Passem a tocar de les últimes cases de la urbanització de Cap Ras i sempre guanyant alçada arribem a un primer cim, on trobem una fita una espècie de creu, després pel Puig del Rec de l'Illa (224 m), al Puig de les Aigües (333 m) i al Puig de Tifell (404 m), on el corriol i la carena agafen direcció nord començant a baixar per tornar a pujar fins al Puig del Llop (455 m). Ara baixem pel marcat corriol fins les ben visibles cases del Mas Patiràs, que deixarem a la dreta per seguir la pista i a la cruïlla anar a la dreta. Trobem uns panells informatius i un pal indicador on comença el corriol que puja fort cap al Puig d'Esquers. Abans d'arribar al cim, fem un curt anada-tornada per veure el ben conservat Dolmen de Puig d'Esquers. De fet, com ja hem pogut veure durant el que portem de ruta, estem a una zona on podem trobar moltes d'aquestes construccions prehistòriques a més a més de menhirs i necròpolis. Concretament aquest dolmen, és un sepulcre de corredor de cambra pentagonal estreta pertanyent al període neolític, construït entre el 3200-3000 aC. El Puig d'Esquers (606 m), es troba a un promontori rocós amb magnífiques vistes de la plana empordanesa a més a més de les petites valls i primers (o últims) contraforts pirinencs abans de morir al mar. De fet, és espectacular la vista de tota la carena que ens espera per recorrer camí de la població de Portbou. Al cim, ja conegut d'altres ocasions, i que forma part del repte dels 100 cims de la FEEC, trobem un vèrtex geodèsic i una caseta de vigilància forestal. Deixem enrera el cim baixant entre les roques i sortint a una pista que creuem, i on continua el corriol que careneja i de baixada, ens deixa al Coll de Sant Miquel. Agafem un corriol que a la dreta es dirigeix cap a l'ermita de Sant Miquel de Colera i a una segona bifurcació, tenim l'opció de baixar cap a la Font de Sant Miquel, que al nostre pas no rajava. Si no es vol visitar la font, no cal fer aquesta baixada i posterior pujada, sinó seguir el corriol que segueix dret i que ens acaba portant a la bonica ermita de Sant Miquel de Colera. Del s.XII, aquest petit temple romànic, era l'església parroquial de Colera, que en aquella època no estava situat a tocar del mar, com actualment, sinó a l'antic poble de Colera, als darrers contraforts de la Serra de l'Albera i on actualment podem trobar les ruïnes del castell de Molinàs. Deixem enrera l'ermita i seguim per la pista que baixa fins arribar al corriol que recorre ara, la Serra de la Balmenta, que fa de límit entre els termes municipals de Colera i de Rabòs. Passem per una monumental fita i després per una bassa, que deixem a la dreta, fins arribar al Coll d'Artigues, on seguim el corriol que va a l'esquerra. Davant nostre es presenta imponent el cim de les Orelles de la Mula (o les Barbes del Boc), on es podria seguir la ruta tot carenejant seguint l'aresta i fent alguna que altra grimpadeta fins arribar a la Torre Petitat. Nosaltres, però, com deiem, decidim rodejar-lo tot seguint el corriol que com deiem va a l'esquerra i que de fet, passa per una bifurcació senyalitzada on es pot pujar per altra banda al citat cim. El bonic corriol que seguim ara, en Ple Paratge Natural de la Serra de l'Albera, en deixa al preciós indret de la Font Jordana, recentment restaurat per conservar els mulladius (zones de prat inundades per les surgències), típiques a la serra de l'Albera, on es reprodueixen entre altres especies d'anfibis, la granota roja (rana temporaria). Seguim ara un corriol que ens deixa al ben restaurant refugi orri de la Font Jordana, i que després gira a llevant per deixar-nos a la frontera francoespanyola a l'alçada del Coll del Teixó, senyalitzat, on nosaltres anirem a l'esquerra per fer un curt anada-tornada per pujar al Puig d'en Jordà (754 m), un dels cims del repte dels 100 cims de la FEEC. A partir d'aqui, un cop a la frontera, la anirem seguint fins arribar als penyasegats a tocar de mar on les muntanyes moren a la zona Portbou-Cerbère. Tornats al coll, aviat passarem per la fita fronterera 594 i una mica més endavant, per altra cim, la Torre Petita (754 m), on haguèssim arribat si en comptes de fer el desviament cap a la Font Jordana, haguèssim carenejat per les Orelles de la Mula quan vam arribar al Coll d'Artigues. Des d'allà, el corriol segueix en lleuger descens passant per les fites frontereres 595 ( aqui tenim l'opció de seguir la carena per la dreta per pujar al Puig de Taravaus, 699 m) i 596 per assolir el Coll de Rumpissar. Des d'allà, ja podem veure el nostre pròxim objectiu, el dominant Querroig. Arribem al Coll de Querroig i allà, fem primer un anada-tornada a l'esquerra per anar fins al vèrtex geodèsic del cim, a un nivell inferior d'on es troben les restes del Castell de Querroig. Retornats al coll una darrera pujada per un corriol molt fressat ens deixa al punt culminant del Querroig (672 m), pertanyent al catàleg dels 100 cims del repte de la FEEC, on es troben les restes d'un castell. Aquest cim és espectacularment dominant, donat que es visible des de molts punts tot i la seva modesta alçada, donat pel fet de que es tracta del primer cim important que es troba des del mar i que fa frontera. Situat entre el terme municipal de Portbou a l'alt Empordà, i els de Banyuls de la Marenda i Cervera de la Marenda, al Rosselló, trobem les restes d'un castell del s. X-XI i d'una torre construida posteriorment sobre el castell al s. XV. Les vistes són magnífiques a totes bandes, destacant les poblacions de Cervera de la Marenda i de Portbou, on destaquen les seves estacions ferroviaries. Baixem del cim i seguim un carriol que surt al coll, on trobem el panell informatiu del castell i que comença a baixar de manera continua. Quan portem aproximadament un kilòmetre de baixada, a la dreta podrem veure el Dolmen del Coll de la Farella per arribar poc després al coll de la Farella, cruïlla de pistes i camins on nosaltres, prenem la pista que segueix dret i que continua carenejant per la frontera. Unas 2,5 km després arribem a l'històric Coll de Belitres, pas fronterer que va ser un dels principals punts de sortida cap a l'exili dels republicans catalans al final de la Guerra civil seguint el camí de la Retirada. Per aquest motiu trobem allà un memorial i diferents elements commemoratius. Per aquest coll passem diferents rutes senderistes, destacant la de Walter Benjamin, fillòsof que es va suïcidar a Portbou quan va ser detingut per la policia quan fugia de la persecució nazi. Aqui, al Coll de Belitres, al costat del primer edifici que trobem a la nostra dreta, es pot considerar l'opció de retallar aquesta exigent ruta agafant el GR-92 que baixa directe cap a Portbou i que ens estalvia els 3 km de volta que farem nosaltres baixant pels penyasegats i arribant a Portbou per la platja. Evidentment, es un tram espectacular i diferents del que portem fins ara a la ruta, així que, si les forces encara acompanyen, recomanen de totes totes, continuar, creuar la carretera just al límit, a la dreta la N-340 i a l'esquerra la D914, i continuar carenejant en direcció al mar. Arribat als Puig de Cerbère (206,9 m), darrer cim del recorregut que passarem avui, també del catàleg dels 100 cims de la FEEC, trobem un vèrtex geodèsic, la fita fronterera 601 i uns metres més endavant la coneguda com a Caseta dels Alemanys. Al nostre davant, espectaculars dels penyasegats que cauen al mediterrani. Deixant la caseta a la nostra esquerra comencem l'espectacular i exigent descens seguint un corriol que baixa fort per terreny trencat on s'ha d'anar amb molta cura per no relliscar. Val la pena aturar-se de tant en tant per fer la vista enrera o gaudir de les magnífiques vistes que tenim al nostre davant, amb el que encara sembla llunyà poble de Portbou al fons. Passem sobre la Plata de les Fresses i la Illa del Corb Marí i més endavant arribem a tocar de la Cova de Pirata. Hem d'anar amb compte perque tenim algun petit tram exposat on cal anar amb cura. Si volem, podem baixar a la Platja del Pi, on tenim un curt tram d'escales, i consecutivament, passada la Cova de les Rates, baixarem a la platja de les Tres Platgetes primer, i després, ja a tocar de mar a la Platja Petita, ja a la mateixa població de Portbou. Deixem la sorra i sortim a la plaça del front marítim de la població, on enllacem amb el GR-92 que havíem deixat al Coll de Belitres, i on trobem l'oficina d'informació turística i diferents panells informatius. A partir d'ara ens haurem de limitar en seguir el GR-92 durant uns 5,5 km fins arribar a la Platja de Garbet, punt de començament de la ruta. Iniciem aquest darrer tram seguint el carrer de l'alcalde Miquel Cabré per seguir a l'esquerra, passar entre unes cases i sortir a una zona de camps que puja, tenint l'estació a la nostra dreta, fins creuar la N-260. Un tram a la dreta seguint la carretera N-260a i a una corba, agafarem un corriol que en pujada ens deixarà al Coll del Frare. Seguim les marques del GR-92 planejant ara per un bonic tram d'aproximadament kilòmetre i mig on trobem grups de vaques pasturants. Quan ja veiem el poble de Colera, baixem passant a tocar de l'església de Sant Miquel i creuant la població pel carrer de l'Escorxador. Una darrer pujadeta ens deixarà al Coll de Sant Antoni, en creuar la carretera N-260 un cop més, i des d'allà, en un tram ja conegut per nosaltres de la ruta de les 24 hores del Cap de Creus, només caldrà baixar pel corriol, creuar pel túnel sota la via ferria i la carretera N-260 i tornar a la Platja de Garbet, on tanquem el cercle d'aquesta magnífica ruta.

IBP INDEX 167 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).