Puig d'Estela, de Coll de Canes a Sta Magdalena de Cambrils, Coll de Collfred

Puig d'Estela, de Coll de Canes a Sta Magdalena de Cambrils, Collada de Collfred.
Deixem el cotxe a Coll de Canes, a uns pocs km de Vallfogona direcció Olot. Des d'allà, decidim pujar al Puig d'Estela de Vallfogona (1.359 mt), ja que és molt a prop. El camí (PR) primer transcorre per una pista que fa llaçades, però al cap de poc, el PR gira cap a un camí molt bonic que discorre fent ziga-zagues entre els roures, sobretot, faigs, avellaners i alguns pins, tot i que en forta pujada. Per això, en poca estona ja arribem al cim del Puig d'Estela, presidit per un vèrtex geodèsic. Les vistes només són pel cantó Est i Sud. Davant nostre, al Sud, veiem la serra de Sta Magdalena i Milany, on anirem tot seguit. Entre els faigs careners divisem, amb prou feines, el Pirineu nevat.
Baixem ràpidament pel mateix camí fins retornar a coll de Canes.
Un cop allà, agafem el PR-C59 en direcció a l'ermita de Sta Magdalena de Cambrils. Tot primer seguim una pista entre els faigs; fa 3 o 4 revolts i després agafa direcció Est. Més endavant la pista es converteix en un bonic camí, amb boixos reviscolats a banda i banda encatifat de les fulles caigudes durant la tardor. Els faigs, despullats, ara són omnipresents, i n'hi ha de totes mides i formes. Alguns exemplars són molt grans. El camí puja però amb suavitat, i es redreça prenent la direcció Sud, on ens dirigíem. És un sender realment encisador. Més amunt s'obre a uns prats de pastura voltats de mates de boix i alguns grèvols i comencem a veure vistes en direcció Nord-Est (Rasos de Peguera, Ensija, Pedraforca, Cadí, Tossa d'Alp) i cap al Nord: Taga, St Amand i el Pirineu.
Passats els primers prats n'assolim uns altres: Pla Falgars, on hi ha un petit refugi al cantó dret. Les vistes, a mesura que hem anat pujant, s'han anat fent més fantàstiques! La nuvolada acompanya, la veritat. Després de Pla Falgars, ens acostem a la tanca, que parteix pel mig, de Nord a Sud, l'indret anomenat la Parada de l'Ós. Seguim els senyals de PR marcats a la tanca, passem per sota un cim a l'altre costat del qual hi ha una bonica balconada anomenada Roca del Corb (hi ha un cartell indicador que si el seguíssim ens hi duria un uns 15 o 20 min). Avui no hi anem i seguim vora la tanca i filat fins assolir la Collada de Fran Anton. Travessem el fil per un pas en zig-zag i pugem un dret camí que ens portarà a un gran pla partit pel filat. Al final del pla, trobem una porta, passem a l'altra banda i seguim pel PR, primer per camí i despres per una pista ombrívola fins al proper Collet del Bosc.
Aquí sortim a la pista més ampla que prové de la Collada de Collfred, la seguim fins a la gran Torre elèctrica i allà s'acaba. Aquí comença un esglaonat amb algunes grapes que ens ajuden a grimpar un tros fins assolir de nou el corriol que ens conduirà fins a l'ermita de Sta Magdalena de Cambrils, a 1547 mt, al límit entre els municipis de Vallfogona i Vidrà.
Des de l'ermita baixem recte per un tros de pista ampla fins a recuperar el PR un xic més avall que ens duria per la carena fins a Milany (alerta a no agafar l'altre PR, a la nostra dreta que davalla de dret cap a Vallfogona ).
Un cop tornem a ser al PR el seguim per camí i prats fins al Coll de Trebija. Allà caldrà DEIXAR el PR que marxa per pista cap a l'Est i agafar una altra pista que es dirigeix cap al Sud. Continuem per dins de la fageda, trepitjant les fulles caigudes tota l'estona. És molt agradable. La pista es convertirà en camí a no molt trigar. El camí baixa serpentejant tota l'estona per sota els faigs, passa per una prada gran (anomenada el Pla de la Torre) i arriba a la collada de Collfred pel camí vell. Un rètol metl·lic ens ho indica just al coll, al costat de la carretera enquitranada. Just a la collada hi ha un petit aparcament. Ara ja som al municipi de Vidrà, i arribarem al poble amb cotxe, passant pel bonic veïnat de Ciuret.