Puig Falcó

El Puig Falcó és un cogulló que s’aixeca entre les valls del riu d’Armera, a llevant, i del riu Major, a ponent; uns 350 m per damunt de la carretera entre Tapís (Alt Empordà) i Costoja (Vallespir). Hi pujarem amb inici i final en aquesta bonica població, no oblideu fer una passejada pels seus carrers i llegir les originals plaques del seu particular nomenclàtor local.

Per arribar a Costoja hi ha dues opcions: des del nord, per la carretera D3 des d’Arles del Tec i Sant Llorenç de Cerdans o pel sud des de la N-II per la carretera GI-502 fins a Darnius i, seguidament, per la GI-503 per Maçanet de Cabrenys. El casc urbà de Costoja és al nord de la carretera D3, just a l’altre banda hi ha un ampli aparcament on podrem deixar els nostres vehicles.

Sortim de l’aparcament [820 m], creuem la carretera D3 i entrem al nucli de Costoja que creuem sempre amunt (NO). Voregem l’església de poble i continuem cap a la sortida del nucli (camí dels Escalers) [3 min; 840 m]. Guanyem alçada ràpidament pel sender de roca que a cops sembla una escala, i a cops ho és, fins arribar a un ampli replà entre pins [14 min; 937 m], cruïlla de camins. Prenem el senderó de l’esquerra (O), fitat amb “cairns” de pedres. Pugem fort fins al cim del Puig de la Creu (991 m) i baixem uns metres a llevant abans de desembocar en un mirador damunt Costoja [20 min; 980 m] des d’on gaudim de boniques vistes sobre el poble i els boscos veïns.
Retornem al coll i prenem el sender de la nostra esquerra (N) per on planegem fins a trobar una ample pista de sauló [30 min; 945 m] (la carretera de Costoja al Corral de la Falguerona) que prenem cap a la dreta (NNE) en marcada pujada cap a l’E, rodegem el Roc del Bau, i girem a l’esquerra (N) [35 min; 978 m]. Continuem uns 400 m per la pista, ja amb un pendent més moderat, i ens desviem a la dreta (E) per un sender marcat per una fita de pedra al marge de la pista [41 min; 983 m]. Guiats per marques de pintura vermella, descrivim un ampli arc per la capçalera del Riu Major fins a un collet (collada d’en Proi) on enllacem amb un camí ben marcat que prenem a la dreta (E) en suau descens [47 min; 997 m], a més de les marques vermelles, trobem, també, cartellets de la caminada “Volta a l’Olla de Tapís”.

Seguint el doble marcatge, deixem el camí per un sender a la dreta (S) [52 min; 1009 m] que s’enfila a buscar el llom. Travessem un bosquet de faigs i comencem a enfilar-nos cap al pinacle granític. El sender, fins ara prou evident, es decanta a mà esquerra (N) [58 min; 1040 m] en un flanqueig al precim, amb algun pas una mica acrobàtic entre les arrels dels faigs, que es continua amb una rampa de roca nua a mà dreta entre el precim i el Puig Falcó. Tot i que l’aspecte és una mica exposat la roca té prou mordent per enfilar-nos caminant fins al collet sense ajuda de les mans. Creuem a la vessant S i baixem escassament un parell de metres per, tot seguit, remuntar cap al cim en dos curts trams. El segon tram una mica exposat, ens ajudem d’uns esglaons tallats a la roca, sobre una fisura vertical. Cal parar atenció en aquest tram doncs a l’esquerra hi ha les restes d’un antic passamà, tres cargols d’acer que sobresurten 2 o 3 cm i si us repengeu sense veure’ls us podeu dur una desagradable sorpresa. Superat aquest darrer entrebanc arribem al cim [1h 4 min; 1096 m], doble, coronat amb una petita creu i una placa.

Des del Puig Falcó gaudim d’amples vistes sobre sobre els Aspres al NE, amb el Roc Comptador (sostre comarcal empordanès) i el Moixer i les seves antenes i, a l’altre costat (SO), sobre les muntanyes que envolten el naixement de la Muga amb el Comanegra (sostre comarcal de la Garrotxa) i el Bassegoda com elements més característics. Tanca la panoràmica nord el Canigó mentre que al sud la vista se’ns perd sobre la plana empordanesa fins al mar amb el golf de Roses i el Montgrí com a elements més destacats.
Els corredors de l’Olla de Tapís davallen cap al SE, seguint el serrat de la Casilla, cap al Coll dels Horts. Nosaltres, però, retornarem sobre les nostres passes. Davallem del cim, creuem al coll i baixem amb cura per la rampa fins al flanqueig per desembocar en el sender [1h 15 min; 1005 m] per on retornem al camí cap a la Collada d’en Proi [1h 19 min; 988 m] on, en comptes de girar a l’esquerra (S) per on hem vingut, continuem recte, en ascens sostingut, seguint la carena que fa de límit comarcal, Alt Empordà a la dreta, Vallespir a l’esquerra. Remuntem La Creu del Canonge [1h 25 min; 1025 m], passem al costat de la Muga 544 i davallem cap al coll de la Pedra dreta [1h 27 min; 1011 m] on hi ha la muga 545 i, novament, la carretera de sauló per on caminat abans i que prenem en direcció a Costoja (esquerra, S). En uns 300 m tancarem un primer cercle en arribar al sender per on haviem deixat la pista. Un centenar de metres més endavant trobem un camí a la dreta, que prenem [1h 33 min; 981 m] (*). Baixem pel bosc en àmplies llaçades, si és estiu, agrairem l‘ombre dels arbres, si som a la tardor potser podrem recollir algun rovelló o castanyes. En sortir del bosc, passem al costat del mas Povadones de Dalt [1h 53 min; 920 m] i seguim, sempre avall, en direcció a Costoja [2h 16 min; 820 m].

(* Si el que voleu és arribar aviat a Costoja, retorneu pel camí dels Escalers i completareu l’excursió en poc menys de 2h i amb uns 7 km de recorregut totals).