Puig Lluent des de Castell de l'Areny

Puig Lluent
10 Feb 2019


Itinerari circular pel vessant sud de la serra del Catllaràs, que ens permet ascendir el cim del Puig Lluent, muntanya de 1.640 mts. d’alçada, a cavall dels municipis de la Pobla de Lillet (Berguedà) i de les Llosses (Ripollès). El punt d’inici el trobem a la plaça de l’església de Castell de l’Areny, seguint el traçat de l’antic camí ral, actualment G.R. 4, en direcció a Sant Romà de la Clusa, enfilant-nos per un camí graonat fins al coll Jovell, on trobem una casa que no s’ha acabat de construir. Marxem a l'esquerra per un sender fresat, amb l’estil de camí de grau, que guanya alçada de forma molt decidida, a estones amb curtes llaçades, fins arribar a un mirador denominat les Pilones, al Cap dels Rocs, on hi ha les restes d'un antic telefèric instal·lat per a l'explotació forestal. El sender canvia de direcció i pel vessant obac marxa cap el conjunt de Sant Romà de la Clusa. Just abans, trobem a la pista un cartell indicador que ens marca per on marxa el G.R. 241 en direcció a Sant Jaume de Frontanyà. Malgrat el traçat del track mostra unes variants sobre el sender de gran recorregut, convé estar al cas de les marques blanques i vermelles que el fiten, doncs ha sofert una sèrie de modificacions, sent el més adequat seguir-lo fil per randa, passant pels rasos de Clarent, al caire mateix del cingle dels Rocs, el coll de Grau Pedrís i la propera collada Fonda o de Puig Lluent, des d’on comença un ampli llom herbat que en pocs metres ens deixa dalt d’aquest cim, on hi trobem un rètol que l’identifica. Malgrat que la seva cara nord és emboscada, la panoràmica que s’obté des d’aquí dalt és ben àmplia, quedant clarament a la vista el Taga, Sant Amand i Puig Estela, els cims garrotxins, la serra de Montgrony, el sector del Puigmal, la Tossa d'Alp i el Puigllançada, les Penyes Altes, la serra d’Ensija, els rasos de Peguera i el cim d'Estela, el sector del Salga Aguda, així com el Cabrerés, el massís del Montseny, la Mola de Sant Llorenç del Munt, Montserrat, etc.
Com el G.R. flanqueja pel vessant nord de la muntanya, anem a buscar de nou el seu traçat, perdent alçada per un pas una mica trencat, arribant per terreny herbat al pla Fondo de Dalt, on trobarem un pas canadenc en una cruïlla de pistes. Seguim la que davalla en el sentit pel que veníem, deixant enrere tres encreuaments, fins que la pista fa un gir brusc a l’esquerra, on hem de parar compte a trobar l’indici d’un sender desdibuixat que, de forma força confusa, a estones seguint un filat metàl·lic i sense fitar, ens portarà a l'era i el corral que queden al davant de l’ermita romànica de Sant Julià de Cosp, sense culte i en un estat preocupant de degradació. A partir d’ara seguim les marques grogues i blaves, que corresponen a la ruta B a l’ermita de Cosp , que més o menys a flanqueig va resseguint per dintre del bosc el perfil de la serra, per un corriol agradable i de molt bon fer, en direcció als prats i el mas de la Canal, travessant la llera d’un torrent en un indret anomenat Clot del Mort, just a la vertical dels rasos de Clarent. Cal parar compte a les estaques que marquen la ruta blava (que ara coincideix amb la verda), que ens duran a tocar al grup de cases de Cal Sastre, passant per l’entrada de l’anomenada la Barraca, on trobem una pista que anem seguint cara avall, fins arribar a una cruïlla amb una pista principal, on deixem les estaques de fusta, i ara a la dreta i cara amunt ens enfilem, en la darrera pujada de la ruta, al coll de Coma, on trobem una carretera asfaltada que ens durà al final de la circular, passant pel gran casalot de Cal Xic.

Text de xrs1959