Puig Madrona (100 Cims). Circular Valldoreix - Puig Madrona - la Salut - Font Lleó - Escletxes Papiol (Vallès Occidental)

Inici ruta. Valldoreix, Carrer de la Llebre (166 m)

Per la dreta, Camí de la Salut (167 m)

Per la dreta, Passeig del Conill (171 m)

Per l'esquerra i cap amunt (203 m)

Turó, continuem recte (247 m)

Bifurcació, continuem per l'esquerra (246 m)

Per la dreta (290 m)

Per l'esquerra (300 m)

Deixem la pista, per la dreta (310 m)

Cim del Puig Madrona '100 Cims' (341 m)

> Documentació: "Puig Madrona. El Puig Madrona és un cim de 341 msnm ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, dins la serra de Collserola. A la part més alta hi ha una torre de vigilància d'incendis de 16 metres d'alçada, i al seu peu hi ha l'ermita de la Salut i el vèrtex geodèsic 286123001. A més es tenen coneixements d'un poblat ibèric a dalt del turó.[1] Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.[2]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Puig_Madrona

Pessebre (338 m)

Deixem la pista, per la sendera de la dreta (327 m)

Per l'esquerra del arbre (308 m)

Bifurcació, per la dreta (275 m)

Ermita de la Salut (256 m)

> Documentació: "Ermita de la Salut (el Papiol). L'Ermita de la Salut és una església ubicada a la serra de Collserola vora el Puig Madrona, al municipi del Papiol, que està protegida com a bé cultural d'interès local. Els vilatans del Papiol hi celebren un aplec el segon diumenge de setembre. També cada 12 d'octubre els ciutadans de Valldoreix hi celebren el seu Aplec.[1] Descripció: Consta d'un edifici d'una sola nau, amb una part preromànica de cap al segle x que abasta les dues terceres parts de ponent de la nau[2] i que se suposa que devia estar coberta amb encavallades de fusta.[3] La coberta és de volta de canó sostinguda per diversos arcs torals.[1] D'aquesta fase és la finestra geminada de la façana de ponent i la finestra esqueixada senzilla del costat de la porta. L'absis i les absidioles, semicirculars i amb decoració llombarda, són romàniques del segle xi, del mateix moment en què s'allargà la nau i es cobrí amb volta de canó amb arcs torals i s'hi afegiren els contraforts. La porta d'accés, situada a migdia, és més tardana, possiblement de finals del segle xii, i està resolta amb dos arcs dovellats i un timpà llis.[1] És romànica però se suposa que s'obre al mateix lloc que s'obria la porta original del temple preromànic.[2][3] Les parets de l'antiga construcció preromànica eren més primes i foren reformades interiorment a la reforma romànica.[1] Els pocs elements conservats d'època preromànica (a part de l'estructura de la planta) són dues finestres, una de doble separada per una petita columna de capitell corinti i una altra finestra que va quedar mig tapada per haver-s'hi afegit posteriorment un petit contrafort que en tapa just la meitat.[1] Història: La seva existència, com a parròquia, està documentada des finals del segle xi (1060), dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, però el 1315 es va traslladar la parròquia i la dedicació a la capella del castell del Papiol,[2] quedant l'ermita dedicada a Sant Pere fins que el 1717 es canvià per la Mare de Déu de la Salut.[3] Galceran Despapiol (senyor del lloc i del castell) autoritzà el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s'havia format vora el castell. Llavors l'antic edifici va romandre com a capella rural sota l'advocació de Sant Pere de Madrona i al s. XVIII fou dedicat a la Verge de la Salut com a santuari.[1] Fou restaurada pel Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació.[1]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_la_Salut_(el_Papiol)

Camí drecera (250 m)

Arribem al Camí Fondo, per l'esquerra (207 m)

Bifurcació, per la dreta (198 m)

Anem a veure la Font del Lleó, molt a prop d'aquest desviament

Font del Lleó (193 m)

> Documentació: "F001 - Font del Lleó, el Papiol. Descripció: Paret de totxo arrebossada d’on surten 2 canonades que generalment no ragen però hi ha una dèbil filtració per sota que continua metres avall. La paret frontal està trencada i es veu la cova interior. Encara que està situada a una cota relativament alta, quasi sempre te aigua. Habitualment és difícil de trobar, està amagada per la vegetació, en mig d’un canyar molt gran. Està a prop de l’ermita de la Salut del Papiol. Coordenades: 41.4478279N 2.0234749E El dia 17 de novembre de 2016 els Voluntaris del Parc van fer la seva rehabilitació netejant el camí d’accés i l’entorn de la font. El dia 30 de juny de 2018 i dins del programa “Col·laborem amb el Parc” que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola; la nostra Associació Fes Fonts Fent Fonting va col·laborar amb el Grup Excursionista del Papiol en la rehabilitació d’aquesta font, netejant el camí d’accés, la vegetació que envaïa els voltants, l’interior de la petita galeria i construint una bassa per a amfibis. Durant el mes de gener de 2020 es van fer obres de reparació que van consistir amb la reparació del frontal, reconstruir el banc lateral, netejar l’esplanada de davant de la font i fer unes basses grans pels amfibis." Vídeo de l'estat de la font abans de la rehabilitació: https://youtu.be/kc8Qo_DKHLg Font: https://fontscollserola.com/?p=300

Arribem al Camí de Can Monmany, per la dreta (210 m)

Accés barrat a les Escletxes (101 m)

Per aquest camí s'arriba en no res a les Escletxes evitant fer el tomb per el poble que veieu en el track. He demanat informació a l'Ajuntament del Papiol sobre la viabilitat d'aquest accés a les Escletxes, després de l'instal.lació d'aquesta nova tanca. Quan disposi de més informació la publicaré en aquest mateix espai.

Camí de Ca n'Esteve, per l'esquerra (97 m)

El Papiol, parada d'avituallamient (122 m)

Hem fet una breu pausa en la terrassa del Restaurant Zepi per a prendre alguna cosa. Al costat del restaurant es troba la Masia Ca l'Adjutori, de l'any 1711, patrimoni del Papiol.

Les Escletxes del Papiol (146 m)

Zona d'alt interés geològic i ambiental. Zona d'escalada regulada. La pràctica de l'escalada i espeleologia requereix de l'autorització prèvia de la propietat de l'espai i del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Si circuleu en bicicleta per aquest Parc Natural, cal observar la Normativa Ciclista al Parc de Collserola, llegiu-la en el panell informatiu de la foto. > Documentació: "Les Escletxes. Les Escletxes al municipi del Papiol són unes esquerdes naturals de certa espectacularitat situades a la serra de Collserola vora el Puig Madrona. Obertes en una unitat de roca calcària d'edat miocena, han sigut ocasionades per l'assentament damunt un terreny argilós i estovat per filtracions naturals. Tenien renom internacional, però foren gairebé destruïdes els anys cinquanta, en fer ciment de la seva pedra, malgrat l'oposició de l'ajuntament. Algunes d'elles són actualment visitables pel seu interior." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Escletxes

Placeta de les Escletxes (155 m)

Les formacions més rellevants de les Escletxes les tenim a l'esquerra de la foto

Escletxa 1, boca d'entrada (156 m)

Aquesta primera que visitem és la més ampla. Es pot creuar caminant sense dificultat fins al final. L'Escletxa 2 es troba a la sortida d'aquesta primera i seguint el camí que trobareu cap a l'esquerra. Es troba una mica amagada.

Escletxa 2, boca d'entrada (152 m)

Aquesta es troba en la part posterior de la placeta. Per a visitar-la des de la placeta, seguiu recte pel camí que voreja les roques i cap a l'esquerra. Es troba una mica amagada. Aquesta també és transitable, però no hem passat del desnivell (veure foto 2), la roca relliscava molt. Crec que no té sortida.

Escletxa 3, boca d'entrada (162 m)

Aquesta no l'hem explorat. El desnivell de roca de l'entrada era molt relliscós per l'humitat.

Escletxa 4, boca d'entrada (162 m)

Hi ha un desnivell de roca a l'entrada de poca dificultat. Fàcil de caminar, no té sortida.

Panoràmica de la placeta (158 m)

Des d'aquest lloc és por veure molt bé l'accés a l'Escletxa 1

Cap a l'esquerra, pel Camí de la Salut (147 m)

A pocs metres de la cruïlla està la Font de les Escletxes (veure foto 1)

Intersecció de camins, continuem recte (224 m)

Intersecció de camins, per la dreta (235 m)

Continuem ara per la sendera (227 m)

Sendera drecera estreta i pedregosa. Si està molla és una mica relliscosa, aneu amb cura.

Panoràmica Masia Can Monmany (176 m)

Zona de descans de l'alzina (88 m)

Masia Can Monmany (180 m)

> Documentació: "Can Montmany (Sant Cugat del Vallès). Can Montmany és un una masia del municipi de Sant Cugat del Vallès, a prop del nucli de Valldoreix (Vallès Occidental) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està formada per diverses edificacions. L'edifici principal és de planta rectangular i té planta baixa i pis i golfes. Predomina un cos central que sobresurt i que és simètric a l'eix transversal. La seva estructura de torratxa formada per tres pisos és coronada per un cos que s'alça en forma de pinacle. La torratxa és decorada amb balustrada i té un rellotge de sol inscrit. Cal destacar la balconada que surt del nivell de la façana principal i que és sostinguda per mènsules de ferro forjat. La teulada té un ràfec que és sostingut per tornapuntes de fusta. En un dels edificis situats davant del principal destaca una torre de defensa.[1] Història: Fou una de les masies més importants de la comarca durant els segles xviii i xix. El 1850 es coneixia pels seus vins de gran qualitat. El 1884 Francesc Oliver-Monmany i Coll va fer reconstruir el vell edifici. Se sap per un document que els Monmany van habitar-hi des de 1726. El 1735 es troba un nomenament de Batlle de la Quadra d'en Canals a favor de Joan Oliver Monmany. El 1971 el territori Monmany comprenia tres masos: Monmany, Mas Roig i Mas Cañelles.[1] Can Montmany al s.XXI: L'any 2009, l'activitat agrícola es repren a la finca de Can Monmany a través de L'Ortiga,[2] un projecte d'agricultura ecològica sensible amb la recuperació del patrimoni agrari local.[3]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Montmany_(Sant_Cugat_del_Vallès)

Intersecció, per la dreta (171 m)

Final ruta. Valldoreix, Carrer de la Llebre (166 m)