Puig Moscós i Puig Sistra des de Feitús

Itinerari circular per la serra de la Fembra Morta, al Ripollès, que ens durà a coronar les seves dues màximes cotes, el puig Moscós, de 1739 metres d’alçada, i el Puig Sistra, de 1990 metres. Es tracta d’un recorregut sense dificultats tècniques, tot i que llevat del tram que coincideix amb el GR 11, no trobarem pràcticament cap fita, ni cap marca, que ens indiqui per on hem d’anar i, en algun punt, anirem fora de camí, tot i que amb una orientació fora de dubtes. El punt d’inici el trobem al petit nucli de Feitús, que és un veïnat del municipi de Llanars (Ripollès), situat a 1298 metres d’alçada, en una vall tributària del Ter. Val a dir que la seva etimologia és confusa, ja que la Gran Enciclopèdia Catalana l’anomena Faitús, en lloc de Feitús, que és com consta a la cartografia de l’ICGC. Aquest llogarret, dividit en dos barris, el de Dalt i el de Baix, té la majoria dels seus habitatges agrupats, alguns dels quals són segones residències.

Sortim del poblet per la seva part de dalt, on trobarem un safareig, seguint una antiga pista, que acaba esdevenint una mena de camí carreter, que traça unes llaçades, travessant els camps de pastura de la Casa Solà, on hem de parar compte a travessar per on millor puguem el filat que limita la zona al bestiar, fins a desembocar a una pista una mica més important, on iniciem el recorregut circular. Marxem a la dreta, en lleuger descens, fins a entroncar amb el camí provinent de l’esmentada Casa Solà que, segons el mapa, s’inicia també de Feitús, per tant, seria una alternativa a tenir en compte, tot i que al passar per dintre el mas, igual molesta als seus ocupants. No ho sabem. Seguim a flanqueig fins que un trencall ens fa marxar a l’esquerra i, a partir d’aquí, la pujada s’intensifica notablement. Ara ens tocarà dibuixar un ampli arc de circumferència per la capçalera de la vall, tallant el bon grapat de torrents que l’alimenten, seguint un corriol prou ben definit, tot i que, en arribar a uns rasos herbats, caldrà parar compte a la seva traça, ja que és una mica confusa. Ens situar-nos als peus de l’espessa pineda que cobreix el vessant SE de la serra de la Fembra Morta, tot just passat el barranc d’Els Forcs, deixem el sender i ens enfilem, fora de camí, pel mig del bosc en direcció als plans superiors de la carena, fent-ho per on millor ens sembli, sempre aprofitant les zones més esclarides, per on és relativament fàcil avançar.

En sortir del bosc arribem a uns grans plans herbats travessats per un filat, al que ens dirigim. Ens trobem sobre el traçat del GR 11, en el tram que va de Molló a Setcases, però de moment no el seguim, sinó que travessem la tanca i pugem uns metres més per a coronar el Puig Moscós, fitat amb un vèrtex geodèsic, contemplant la panoràmica que ens ofereix, bàsicament sobre el cordal que va d’Ulldeter al Canigó. Ens trobem sobre un llom ample i marxem a l’esquerra seguint el filat que delimita les finques, sense necessitat de trepitjar la pista que hi ha a l’altra banda. A l’ampla collada de Fembra Morta recuperem el GR 11 i ara sí que el seguirem, fins arribar a un encreuament fitat amb un indicador, on el deixarem per trencar en pujada a la dreta, seguint per breu estona el
GRT 77-78, sender transfronterer que enllaça els GR 10 i 11. L’abandonem a l’alçada d’una bifurcació de pistes i encarem el llom de la muntanya, sense un camí definit, però amb una certa petjada que ens ajuda a avançar pel bosc que cobreix per complert els caients del Puig Sistra. En arribar a una mena d’esquenall rocallós trobem una efímera línia de fites, que s’acaba en travessar una clariana, però de nou un filat metàl·lic ens va guiant el pas, fins a situar-nos al capdamunt d’aquest cim que no ofereix cap mena de vista, ja que els pins el cobreixen totalment.

Baixem pel vessant SW del puig, de nou seguint un filat pel bestiar, fins arribar a una altra ampla portella, el coll de Lliens, per on passa el GR 11 que hem deixat abans, però que obviem, ja que en el nostre cas tirem avall a l’esquerra i sense cap rastre de camí per un llom herbat que ens acaba abocant a una pista, que seguim una estona a la dreta i que deixarem per trencar a l’esquerra per una mena de curt tallafocs, que ens posarà sobre una altra pista. No hi ha cap fita, però el trencall es troba just en una bifurcació. Val a dir, que l'ocàs de l'activitat agrícola a partir dels anys seixanta del segle XX va contribuir a la despoblació i l'expansió del pi negre per tota la vall, com és prou evident, per la qual cosa l’any 2016 es van recuperar seixanta hectàrees de pastura en terrenys municipals, amb un procés de desforestació, que va ser supervisat pel Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès, molt criticat per una part dels veïns, i que va donar pas a l’actual paisatge amb el que ens trobem, ple de pistes per tot arreu i grans prats generats per la tala dels arbres que romanen apilats als seus marges. En tot cas, la presència de la pista ens fa baixar tranquil·lament per la serra de Meianers, passant pel planell de la Bardina, acabant per enllaçar amb un camí carreter que ens durà al tancament del cercle i el retorn a Feitús, desfent els passos de l’anada.

Dificultat tècnica: Cap ni una, malgrat anem molta estona per senders i camins sense senyalitzar, que ens obliguen a parar compte en no perdre el seu rastre. La pujada als plans superiors de la serra de Fembra Morta es fa bosc a través, a l’igual que el descens des del coll de Lliens, però l’orientació és prou evident per no perdre’s.

Accés al punt d’inici: Situats al davant de l’hotel Grevol de Llanars, on hi ha una rotonda amb una escultura al mig, veurem a l’esquerra un rètol que mena a Feitús, que ens queda a una mica menys de 5 quilòmetres. Per aquest carrer sortirem del nucli urbà i seguirem per una carretera local que, un cop deixa enrere les darreres masies i granges, es torna cada cop més estreta, fins que arriba a un punt on millor no trobar-se ningú de cara, ja que la maniobrabilitat és pràcticament nul·la. Val a dir, de totes maneres, que està formigonada en la seva totalitat. Arribem a l’oratori de Sant Pere, indret en que seria adequat estacionar, ja que hi ha espai per fer-ho. Un senyal ens indica que el que segueix no té sortida. En el nostre cas hem seguit amunt (l’amplada de la pista aquí és ben justeta) i hem arribat a l’agrupació de cases del barri de Feitús de Dalt, on aparcar es complica del tot. Hem tingut la sort de trobar una veïna que amablement ens ha convidat a deixar el cotxe a l’era de la casa i això ens ha facilitat molt les coses. Si no ens volem arriscar, millor començar a caminar a l’alçada de l’oratori.