Puig Ou pel Forat dels Sunyers, Mirador de l’Avi, Cova del Sitjar, St Bartomeu i el Bac del Mariner desde St Pau de Segúries

Ruta ben bonica i completa sortint des de l’església de Sant Pau Vell (s.XVII, Sant Pau de Segúries) en la que ens endinsarem en bonics boscos de faigs, roures i avellaners, gaudirem de les vistes des del Mirador de l’Avi i des de l’excepcional talaia de gran part del Ripollès i la Garrotxa com es el Puig Ou (1299m), veurem l’ermita de Sant Bartomeu del Sitjar (s.XII), ens refrescarem en les Fonts del Sitjat i Mariner i OPCIONALMENT explorarem les interessants cavitats del Forat dels Sunyers (87m de recorregut) i la Cova del Sitjar (28m de recorregut), totes dues amb uns accessos força aventurers que li dónen a la ruta un punt de pebre.

***RECORREGUT: Església de Sant Pau Vell (Sant Pau de Segúries)-Planes del Mariner-El Mariner-Pla d’en Puig-Collada del Faig-Coll d’Aura-Camp de la Teula-Collada del Sitjar-Avenc de la Tomba del Sitjar-Coll de l’Alec-Coll de Canemar-Forat dels Sunyers-Mirador de l’Avi (natural)-Coll de la Bau-Coll d’Arrencafels-Ras del Freixe-Puig Ou (1299m)-Ras del Freixe-Coll d’Arrencafels-Cal Roc (ruïnes) / Roures monumentals-Escaler de les Trevinedes-Collet de les Trevinedes-Cova del Sitjar-Ermita de Sant Bartomeu del Sitjar-Font del Sitjar-Bac del Mariner-Font del Mariner-El Mariner-Planes del Mariner-Església de Sant Pau Vell (Sant Pau de Segúries).

***CRONICA: Des de Sant Joan de les Abadesses seguim la C-38 en direcció “Camprodon” fins arribar a Sant Pau de Segúries. Tal com entrem en la poblacio pasem per una petita rotonda i despres prenem el primer carrer que surt a la dreta seguint indicacions cap al càmping Els Roures fins arribar a l’església de Sant Pau Vell, on trobem espai per aparcar al costat d’un plafo de la xarxa d’Itinerània. Despres de fer un cop d’ull a l’església de Sant Pau Vell (l’edifici actual pertany al s.XVII, pero hi ha constancia d’una església anterior del s.X) iniciem la caminada seguint la pista asfaltada que ens a portat fins aquí (N/NO) tot voltant el càmping Els Roures fins arribar ben aviat a una cruïlla de camins senyalitzada al costat d’una casa-edificacio, on seguim cap a “El Mariner” pel cami emporlanat de la dreta (NE, senyals GR) tot travessant les extenses Planes del Mariner fins sortir de seguida a l’estreta carretera de la Vall del Bac, que prenem a l’esquerra, primer al N i despres al NE fins trobar poc despres una cruïlla de camins senyalitzada (hi ha un plafo interpretatiu i un banc) molt a prop de la casa de El Mariner. En aquesta cruïlla deixem la carretera de la Vall del Bac (i els senyals GR) i seguim les indicacions cap a “El Sitjar” tot agafant una pista asfaltada i barrada al transit que surt a l’esquerra i puja entre roures fent un parell de llaçades fins un collet del Serrat de la Vinya on es forma una bifurcacio: tornarem per la pista que anem (que continua recte al N), aixi que ara prenem un cami-pista a l’esquerra que apenes seguim uns pocs metres a l’O i finalitza en la part baixa dels prats del Pla d’en Puig, per on pugem al N sense cami definit (algun rastre de senda) per terreny obert i herbat fins arribar ben aviat a la part alta d’aquests prats, on es forma una bifurcacio de pistes secundaries. Seguim la pista secundaria de mes a l’esquerra (senyals vermells), que comença a pujar al NE per un bosc de faigs i roures. Poc mes amunt la pista es bifurca i seguim la de l’esquerra (senyals vermells), que continua pujant per un bosc ombrivol i no triguem a arribar a la petita clariana de la Collada del Faig. A partir d’aquí seguim un cami fressat (senyals vermells) que continua pujant al N/NE i va travessant un bonic bosc de faigs i roures fins arribar a una zona on recentment han fet “neteja del bosc”… i com gairebe sempre han deixat totes les branques a terra tapant el cami… Cal seguir en la direccio que portem (NE, senyals vermells) fins arribar ben aviat a un cami ample, just quan aquest fa un revolt. Seguim aquest cami a l’esquerra (NE, senyals vermells) tot endintsant-nos en una espessa fageda i travessant el vessant O del Turó del Sitjar. De seguida travessem un filat i el cami comença a davallar (NE) fins arribar a la petita clariana del Coll d’Aura, on seguim un sender (senyals vermells) que d’inici surt al NO i rapidament es redreça al N i revolta el costat O del Turó de Santa Bárbara entre espesses mates de boix fins sortir a les extenses pastures del Camp de la Teula. Aquí el sender es dilueix entre les verds pastures, pero nomes cal travessar-les al NE fins la cruïlla de camins senyalitzada de la Collada del Sitjar, on tambe trobem un abeurador. Des de la collada seguim la pista de la dreta (SE) apenes uns metres fins l’Avenc de la Tomba del Sitjar, protegit per una tanca de fusta i amb un desnivell maxim de -54m. Val a dir que sense material especific nomes hi podem fer un cop d’ull i que al 2014 s’hi van extreure fins a ¡200kg! de deixalles varies... Des de l’avenc travessem el prat al N uns pocs metres al NE fins abastar una pista, que seguim a la dreta (NE) tambe uns pocs metres fins que aquesta es bifurca tot seguit, punt on deixem la pista que portem i prenem una altre de mes secundaria a l’esquerra, que rapidament s’orienta al N i va pujant suaument entre roures i faigs. Mes amunt, gairebe a l’alçada del Coll de l’Alec, la pista fa una marrada i agafem una senda a la dreta (fites) que remunta directe al N fent drecera fins sortir a la cruïlla de camins del Coll de l’Alec, on prenem un sender a la dreta (SE, senyals PR i grocs) que puja suaument dins de la fageda fins travessar un collet, des d’on el sender tomba a l’E/NE tot planejant una mica per la zona de les Basses del Sitjar i despres fent una lleugera davallada. Poc despres ens desviem a l’esquerra apenes uns metres fins un petit espero rocos que forma un mirador natural i despres reprenem el corriol (E/SE, senyals PR i grocs), que davalla una mica mes marcat entre roures fins arribar a la petita clariana del Coll de Canemar. En aquest coll obviem la pista i els senyals PR (que segueixen per la pista) i seguim un corriol poc fressat (senyals grocs) que surt al NE per una zona oberta de prats i clapes de bosc i, just quan ens endinsem de nou en la fageda, encetem una “anada-tornada” OPCIONAL tot pujant a la dreta (SE) sense cami definit per la fageda fins al capdamunt de l’emboscat Turó de Canemars, on trobem la boca de bones dimensions i força impressionant del Forat dels Sunyers. Per accedir-hi es recomanable posar-hi una corda (natros em possat un cordino de 20m) en un gran faig o en un roure que custodien l’entrada i davallar la costeruda i relliscosa rampa de -15m de desnivell fins al fons, on trobem una sala força ample amb una alçada que arriba als 4m, aquí la cavitat continua desenvolupant-se cap a la dreta (E) una mica mes en una zona força concrecionada fins recorre els 87m de recorregut totals de la curiosa cavitat. Un cop explorat l’interessant Forat del Sunyer tornem al corriol que portavem (senyals grocs) i el reprenem travessant una espessa fageda tot agafant rapidament tendencia al SE i despres a l’E. Poc despres, quan el corriol gira a la dreta (S) i vol començar a davallar, ens desviem apenes uns metres mes a l’E per un corriolet fins l’espero rocos del Mirador de l’Avi, on gaudim d’una bona vista. Vist el mirador reprenem el corriol (senyals grocs) tot davallant al S entre roures i faigs fins arribar ben aviat al marcat Coll de la Bau, on trobem una nova cruïlla de camins: seguim per una pista que continua a l’E (senyals PR) i s’endinsa per l’obaga entre faigs, poc despres tomba al SE i davalla fent breus desnivells, travessem un tancat metalic i arribem a una zona de pastures on hi han unes basses i un indicador. En aquest punt cal estar atents, ja que deixem la pista per la que anem (i els senyals PR), obviem totes les indcacions de l’indicador i anem a la dreta (SE) pujant per un prat inclinat uns pocs metres fins trobar l’inici d’un corriol que la “neteja de boscos” a tapat i costa mes de trobar. Un cop localitzat el corriol (em deixat unes fites) el seguim de pujada, agafant rapidament tendencia a l’O/SO per la fageda fins abastar un barranc o torrent, punt on el corriol (fites) s’enfila tot redreçant-se al S fins sortir al Coll d’Arrencafels. Des d’aquest coll fem una “anada-tornada” que encetem seguint un cami ample que s’enfila a l’E resseguint el fil d’una carena boscosa i poc definida, mes amunt la carena s’aplana un xic i apareixen clarianes herbades (Ras del Freixe) per on seguim remuntant la carena (E/SE), amb un ultim tram ja pelat i totalment herbat que ens deixa al capdamunt del panoramic cim del Pui Ou (1299m), coronat per un vertex geodesic i on gaudim d’una excelent vista de 360º. Despres de gaudir de les vistes desfem el cami amb una petita variant fins el Coll d’Arrencafels i ara seguim la pista que travessa el coll i davalla al S, poc despres la pista s’orienta al SO, deixem un corriol fitat que davalla a l’esquerra i tot seguit se’ns obre a l’esquerra un cami-pista privat (hi ha un cartell de “Prohibit el Pas” [es prohibicio per vehicles]) que seguim a l’esquerra (S) tot davallant i, al primer revolt, deixem la pista i prenem un corriol poc fressat que davalla al S fent drecera entre roures fins desembocar poc mes avall en un altre cami-pista. Prenem aquest cami-pista a la dreta (NO) i, poc despres, quan el cami-pista fa un revolt tancat a l’esquerra, la deixem momentaneament i fem una breu “anada-tornada” seguint un cami que surt al NO fins les ruïnes del mas de El Roc, coberta literalment per la vegetacio i envoltada d’un parell de roures monumentals. Desfem els pocs metres i reprenem el cami-pista tot davallant al S entre avellaners, cada vegada mes secundari i abandonat fins que esdeve corriol i mes avall sortim a una pista, just quan aquesta fa un revolt. Seguim aquesta pista a la dreta (S) i baixant, tot seguit rebutgem un corriol fitat que davalla a l’esquerra i seguim la pista al S una mica mes molt atents a trobar unes fites escadusseres a la dreta que marquen l’inici d’un corriol. Seguim aquest corriol a la dreta (senyals PR antics i fites), agafant rapidament tendencia al NO enmig d’un bosc de roures i fent un traçat força planer. Ben aviat passem al costat d’un roure monumental i el corriol (senyals PR antics i fites) esdeve un cami mes ample i continua per un tram ben arranjat amb murs fins travessar un petit collet, des d’on el cami tomba al N i aviat davalla ben arranjat (un clasic Escaler de la zona) tot endintsant-se en una zona ombrivola fins travessar el Torrent dels Sunyers. A l’altre banda el cami (senyals PR vells i fites) puja una mica tot resseguint les raconades i aviat deixem aquest cami i prenem un sender a l’esquerra (senyals PR vells i fites) que enmig de bosc ombrivol de seguida ens porta a travessar una altre torrent tributari del Torrent dels Sunyers, passat el qual el sender puja un xic a l’E i despres es redreça al SO, ara per una zona menys ombrivola de roures i boix. Ben aviat el sender (senyals PR vells i fites) agafa tendencia al S, comença a fer lleugers puja-baixa amb algun pas minimament penjat i de cop s’enfila de valent uns pocs metres passant per l’Escaler de Trevinedes. De seguida de passar l’escaler el vell cami es redreça a l’O encara pujant una mica fins travessar l’emboscat Collet de les Trevinedes, des d’on baixem suaument a l’O (senyals PR vells i fites) fins al Torrent del Sitjar. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” OPCIONAL tot agafant un cami que davalla a l’esquerra (S) pel vessant esquerra del torrent fins trobar unes fites a la dreta del cami (cal estar atents) que marquen l’inici d’un corriol (fites) que davalla directe i costerut cap al fons del torrent entre espesses mates de boix. Arribats al fons del torrent trobem una cascada a la dreta (a dia d’avui [8-10-2017] seca) d’uns 3-4m que remuntem grimpant facil (Iº) i, un cop a la part alta d’aquesta cascada, ja veiem a l’altre banda la boca de la Cova del Sitjar, tot i aixi encara falta el tram mes “dificil” (es mes facil de lo que sembla), ja que des de la part alta de la cascada cal desgrimpar (Iº o Iº+) uns 3m a l’altre banda, per terreny relliscos i humit fins la generosa boca d’entrada de la Cova del Sitjar, ubicada en un raco realment ferestec. Nomes entrar ja trobem una sala ample i de comodes dimensions amb un total de 28m de recorregut, una alçada que arriba als 7m i una amplada maxima de 8m. Es en el costat E de la cova on trobem les formacions mes interesants, sobretot a les parets, on fins i tot hi han formacions de travertins. Vista la cova desfem el cami fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i reprenem el sender, que travessa el Torrent del Sitjar i, tot seguit, prenem un cami herbat a la dreta que puja una mica a l’O/NO revoltant una zona de pastures fins abastar un altre cami ja molt a prop de la bonica casa del Sitjar. Des d’aquest cami ens desviem a la dreta (E) apenes uns metres fins la propera ermita de Sant Bartomeu del Sitjar (s.XII) i despres prenem un cami que surt al SO en lleugera davallada i s’endinsa en una bonica fageda, tot seguit travessem un torrent secundari i despres el cami s’eixample i es redreça al SE passant per la Font del Sitjar (a dia d’avui raja), una raconada ombrivola on trobem alguns llocs per seure i un abeurador. Passada la font el cami (SE, senyals PR vells) continua travessant la fageda força planer, despres esdeve un sender mes estret pero fressat i tomba al SO travessant el vessant de la muntanya, ara entre roures i boix i fent lleugers desnivells fins travessar un collet, des d’on començem a davallar (senyals PR vells) agafant tendencia a l’O/SO i endinsant-nos pels boscos ombrivols del Bac del Mariner. Poc despres fem una breu pujadeta fins doblegar un llom, on deixem un corriol a l’esquerra (poc evident) i seguim el nostre sender (senyals PR vells), que torna a davallar ara al NO fins travessar el Torrent del Passant. A l’altre banda del torrent el sender esdeve un cami mes ample (O, senyals PR vells) que continua entre boscos ombrivols i de seguida passa al costat de l’abeurador i la Font del Mariner (que a dia d’avui raja), des d’on el cami tomba al SO planejant entre faigs i avellaners. Mes endavant el cami agafa una lleugera tendencia a pujar i acaba desembocant en una pista, que seguim en la direccio que portem (S) fins arribar ben aviat a la cruïlla per on em passat en l’anada, des d’on desfem els 1.2km de cami conegut fins l’inici.

***NOTA: En general la ruta transita per corriols, senders i camins força clars, tot i així algunes de les entrades dels corriols son poc evidents, pero un cop trobats son de bon seguir. També la “hipotètica” neteja de boscos a tapat algun breu tram de camí (com sempre). En l’accès OPCIONAL al Forat dels Sunyers cal muntar una corda d’uns 20m i davallar per una costeruda i relliscosa rampa fins al fons de la cavitat. Algunes breus grimpades i desgrimpades (maxim I-Iº+) per terreny relliscòs i humit en el tram d’accès OPCIONAL a la Cova del Sitjar. Els accessos a les cavitats són molt fàcils per gent habituada pero poden ser difícils o perillossos per gent molt poc experimentada.