Puig-reig-Colònia Cal Pons-Colónia Cal Marçal-Colònia Cal Vidal-La Garsa-Església de l'Assumpció-Antiga Estació de Puig-reig
near Puig-reig, Catalunya (España)
Viewed 985 times, downloaded 51 times
Trail photos
Itinerary description
Vistes de Puig-reig, amb la Colònia Cal Marçal en primer terme
Index IBP: 42 (Veure anàlisi a l'enllaç "Ver más")
Versió en Català
Excursió fàcil en l'aspecte físic i moderada des de el punt tècnic, en què farem un recorregut circular, des del Poble de Puig-reig fins la Colònia Vidal, tot resseguint el curs del riu Llobregat a l'anada, i tornant pel camí de la Font de la Granja.
Punts d'interès:
1- Creu de Terme de la Sala
2- Església Nova de Sant Martí
3- Església de Sant Martí de Puig-reig
4- Ruïnes del Castell de Puig-reig
5- Colònia Cal Pons
6- Església de Sant Josep de la Colònia Cal Pons "La Catedral de l'Alt Llobregat"
7- Colònia Cal Marçal
8- Safareig dels Vius i dels Morts
9- Església de la Puríssima
10- Fundació Vidal
11- Caixa d'estalvis de Manresa. 1ª sucursal
12- La Garsa
13- Font de la Granja
14- Església de l'Assumpció de Cal Marçal
15- Antiga Estació de Tren de Puig-reig
Nota 1: Indispensable GPS o portar activada la navegació en l'aplicació Wikiloc.
Nota 2: L'excursió no és difícil, però no és apta per a aquells que busquen sortides molt còmodes, sense haver de mirar el GPS, ja que, no es tracta d'una ruta senyalitzada i cal estar pendent del GPS a les cruïlles.
Nota 3: No fer l'excursió després de fortes pluges
Nota 4: El temps de la ruta sense parades és de 3 hores i 45 minuts.
Versión en Español
Excursión fácil en el aspecto físico y moderada desde el punto técnico, en el que haremos un recorrido circular, desde el Pueblo de Puig-reig hasta la Colonia Vidal, siguiendo el curso del río Llobregat en la ida, y volviendo por el camino de la Fuente de la Granja.
Puntos de interés:
1- Cruz de Término de la Sala
2- Iglesia Nueva de Sant Martí
3- Iglesia de Sant Martí de Puig-reig
4- Ruinas del Castillo de Puig-reig
5- Colonia Cal Pons
6- Iglesia de San José de la Colonia Cal Pons "La Catedral del Alt Llobregat"
7- Colonia Cal Marçal
8- Lavadero de los Vivos y de los Muertos
9- Iglesia de la Purísima
10- Fundación Vidal
11- Caja de ahorros de Manresa. 1ª sucursal
12- La Garsa
13- Fuente de la Granja
14- Iglesia de la Asunción de Cal Marçal
15- Antigua Estación de Tren de Puig-reig
Nota 1: Indispensable GPS o llevar activada la navegación en la aplicación Wikiloc.
Nota 2: La excursión no es difícil, pero no es apta para aquellos que buscan salidas muy cómodas, sin tener que mirar el GPS, ya que, no se trata de una ruta señalizada y hay que estar pendiente del GPS en los cruces .
Nota 3: No realizar la excursión después de fuertes lluvias
Nota 4: El tiempo de la ruta sin paradas es de 3 horas y 45 minutos.
English Version
Easy excursion in the physical aspect and moderate from the technical point, in which we will make a circular route, from the Town of Puig-reig to Colonia Vidal, following the course of the Llobregat river on the way out, and returning by the path of the Farm Fountain.
Points of interest:
1- Term Cross of the Sala
2- New Church of Sant Martí
3- Church of Sant Martí de Puig-reig
4- Ruins of the Castle of Puig-reig
5- Colonia Cal Pons
6- Church of San Josep "The Alt Llobregat Cathedral"
7- Colonia Cal Marçal
8- Laundry of the Living and the Dead
9- Church of the Immaculate
10- Vidal Foundation
11- Manresa savings bank. 1st branch
12- The Garsa
13- Fountain of the Farm
14- Church of the Assumption of Cal Marçal
15- Old Puig-reig Train Station
Note 1: Essential GPS or have navigation activated in the Wikiloc application.
Note 2: The excursion is not difficult, but it is not suitable for those who are looking for very comfortable outings, without having to look at the GPS, since it is not a signposted route and you have to be aware of the GPS at the crossroads.
Note 3: Do not take the excursion after heavy rain
Note 4: The time of the route without stops is 3 hours and 45 minutes.
Version française
Excursion facile dans l'aspect physique et modérée du point technique, dans laquelle nous ferons un itinéraire circulaire, de la ville de Puig-reig à Colonia Vidal, en suivant le cours de la rivière Llobregat à l'aller et en revenant par le chemin de la Fontaine de la Ferme.
Points d'intérêt:
1- Terme Traversée de la Sala
2- Nouvelle église de Sant Martí
3- Église de Sant Martí de Puig-reig
4- Ruines du Château de Puig-reig
5- Colonia Cal Pons
6- Église de San Josep "Cathédrale de l'Alt Llobregat"
7- Colonia Cal Marçal
8- Linge des vivants et des morts
9- Église de l'Immaculée
10- Fondation Vidal
11- Caisse d'épargne de Manresa. 1ère branche
12- La Garsa
13- Fontaine de la Ferme
14- Église de l'Assomption de Cal Marçal
15- Ancienne gare de Puig-reig
Note 1 : GPS indispensable ou avoir la navigation activée dans l'application Wikiloc.
Note 2: L'excursion n'est pas difficile, mais elle ne convient pas à ceux qui recherchent des sorties très confortables, sans avoir à regarder le GPS, car ce n'est pas un itinéraire balisé et il faut connaître le GPS à l'arrivée. carrefour.
Note 3 : Ne faites pas l'excursion après de fortes pluies
Note 4 : Le temps du parcours sans arrêts est de 3 heures et 45 minutes.
Waypoints
Creu de Terme de la Sala
Creu de Terme de la Sala: La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins, i en el cas de la de Puig-reig es molt probable que s'alcés quan els Templers van accedir al ple domini sobre el castell de Puig-reig i el rei Jaume I els hi va reconeixer els drets com a senyors jurisdiccionals del lloc, al 1213. L'origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió. En el cas de Puig-reig s'hi feia processó el dia de la festa del Roser: " Lo primer diumenge de octubre que és lo Roser Universal de Maria SS., se cante la missa major, y se fa processó fins ala creu del Sala, e treu la Vera Creu ales dos missasm y lo ofici és per los confrares del Roser". Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Església Nova de Sant Martí
Església Nova de Sant Martí: La nova església parroquial de Puig-reig és un projecte que neix durant els anys de la postguerra civil fruit del desig de construir un nou edifici religiós que mostri el notable creixement del poble de Puig-reig i pugui superar, en capacitats, les de la vella església romànica, incendiada durant la Guerra Civil i de la qual la Diputació de Barcelona en feu la restauració el 1956. Les obres, sufragades amb captes populars i amb l'ajuda d'industrials de colònia, no arribà a la seva fi. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Església de Sant Martí de Puig-reig
Església de Sant Martí de Puig-reig: La primera església de Sant Martí fou edificada dins del recinte del castell termenat de Puig-reig, en un pla inferior. Fou consagrada al gener del 907 pel bisbe d'Urgell, Nantigis i a precs dels habitants del lloc. Fou construïda sota el patrocini de Guifré el Pilós, dins la seva obra de repoblació a la comarca del Berguedà i finalitzada pel seu fill, Miró el Jove. L'acta de consagració especifica que l'església pagaria el cànon anual de 6 modis de blat, 6 sous d'argent i un moltó. Un document del 974 fa referència a la comunitat "domus" de Sant Martí de Puig-reig, possiblement molt reduïda i pobre que no va tenir cap transcendència. L'església actual és del segle xii, erigida possiblement per la família vescomtal del Berguedà. L'any 1187, el trobador Guillem de Berguedà cedí l'església i tot el terme del castell als Templers. Quan aquesta orde fou abolida, l'església passà als Hospitalers. Des del segle xv, un vicari perpetu de l'orde tenia cura de l'església. De la primera església del segle x no es conserva res llevat d'un seguit de tombes antropomorfes excavades a la roca del mur de migjorn, que resten tapades i perdudes per l'enquitranament del camí que porta al cementiri municipal del poble. Aquest conjunt de tombes, força nombrós conservava un esquelet i seguia la tipologia usual de les tombes del segle x, conegudes amb el nom genèric d'Olerdolanes. L'església fou restaurada l'any 1954 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Camil Pallàs. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org
Castell de Puig-reig
Castell de Puig-reig: El Castell, que devia tenir considerables dimensions a finals del s. XII, es va construir sobre el turó que li dona nom, el Puig, que forma tres nivells naturals esglaonats i al cingle de ponent, al sector del Llobregat, que el feia inexpugnable, per aquest sector. Documentat des del 907, el terme casteller incloïa tot l'actual terme municipal dins el qual tenien importants propietats els comtes de Cerdanya, els de Barcelona, els del monestir de Ripoll, Sarrateix i la Portella, i també, a partir del segle XI, la família vescomtal del Berguedà que el va fer créixer, molt especial del trobador Guillem de Berguedà, que en va fer la seva residència i fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El 1187 el trobador cedí, en testament, als frares del Temple que, un cop confirmat el domini pel rei Jaume I el 1231, crearen una comanda, que incorporava els bens que havien comprat o obtinguts a la zona d'influència de la fortalesa. Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.), per la qual cosa va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Desviament cap a la dreta (Camí de la Llera del Riu Llobregat)
Desviament cap a la dreta (Camí de la Llera del Riu Llobregat)
Resclosa de Cal Pons
Resclosa de Cal Pons: Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Fàbrica i colònia Cal Pons
Fàbrica i colònia Cal Pons: L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. l conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el "sereno" vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Aquesta muralla fou enderrocada durant la Guerra Civil i ja no es reconstruí. Els anys vuitanta del segle XIX, mentre la colònia anava creixent i la fàbrica ja funcionava a ple rendiment, foren molt conflictius. L'any 1893 morí Josep Pons i Enrich i tres anys després el seu hereu, Ignasi Pons. A partir d'aquells moments, i fins l'any 1921, Lluís G. Pons, germà del fundador de la colònia, esdevingué l'home fort de la família i l'amo de Cal Pons. La situació de la colònia -ja construïda i consolidada- i la figura del director de la fàbrica -que era qui controlava el funcionament econòmic de l'empresa i el manteniment de l'ordre i la "pau social" i que disposà de xalet propi a partir de l'any 1900- van permetre, al Sr. Pons, centrar-se en la seva activitat política. Aquests anys en els quals Lluís Pons esdevingué l'amo de Cal Pons és quan es consolidà la relació paternalista envers els treballadors. El paternalisme es basava en un pacte, no escrit, pel qual l'amo oferia feina, pis, menjar, serveis, estabilitat i seguretat als seus obrers a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a no trencar la "pau social". Com la majoria de colònies del Berguedà, Cal Pons es mantingué a ple rendiment i plena de vida fins als anys seixanta. A partir de llavors les coses començaren a evolucionar ràpidament. La fàbrica seguí funcionant fins l'any 1992, però a partir dels anys setanta, i especialment durant els vuitanta, els indicis de la crisi del sector tèxtil es feren sentir i el model de colònia també entrà en decadència: molta gent abandonà Cal Pons i els serveis anaren tancant. Amb el tancament de la fàbrica, el conjunt de la colònia -llevat de la turbina- fou embargat. Quan es posà a la venda -mitjançant subhasta pública, a finals dels anys noranta-, l'Ajuntament de Puig-reig adquirí bona part dels espais de la colònia. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Església de Sant Josep de la Colònia Cal Pons (La Catedral de l'Alt Llobregat)
Església de Sant Josep de la Colònia Cal Pons (La Catedral de l'Alt Llobregat): L'església de Sant Josep de la Colònia Pons, advocada a la Mare de Déu de Montserrat, fou començada el 25 de març de 1886 i consagrada el 10 d'agost de 1887. Fou construïda durant la primera i gran etapa constructiva de la Colònia, alhora que s'aixecaven també les dues torres, la fàbrica i els habitatges dels obrers. La construcció fou impulsada i finançada, com la resta de la colònia, per l'empresari Josep Pons i Enrich, i l'arquitecte fou Josep Torres i Argullol. Es decorà interiorment amb un seguit de pintures de Francesc Morell, germà del director de la fàbrica per aquests anys. Aquest església fou coneguda, segons la premsa de l'època, com "La catedral de l'Alt Llobregat". La seva importància augmentà quan va rebre les relíquies de Santa Aurèlia de Niça. L'església era un edifici simbòlic més dins l'espai de domini de la colònia, juntament amb les dues torres, el xalet del director i l'imponent jardí. Des del 2009 l'església acull el Centre d'Interpretació de l'Església de la Colònia Pons, el qual dona a conèixer el paper que va jugar l'Església en la consolidació del sistema de colònia industrial a Catalunya, tant des del punt de vista dels treballadors i treballadores com dels amos de les colònies. Aquesta museïtzació de l'església, formada per diferents espais d'exposició i mitjans audiovisuals moderns, ha ajudat a sufragar les despeses de manteniment de l'edifici, actualment de propietat municipal, i ha permès aturar-ne la incipient degradació. El projecte de museïtzació se centra en tres espais de l'edifici religiós (la capella de Santa Llúcia, el cor i la cripta) i s'integra i conviu respectuosament amb aquest, compatible amb la principal funció que encara té l'edifici: la religiosa, amb un horari de misses i d'actes litúrgics que el centre d'interpretació respecta en tot moment. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org
El xalet del Director
El xalet del Director: L'any 1893 morí Josep Pons i Enrich i tres anys després el seu hereu, Ignasi Pons. A partir d'aquells moments, i fins l'any 1921, Lluís G. Pons, germà del fundador de la colònia, esdevingué l'home fort de la família i l'amo de Cal Pons. La situació de la colònia -ja construïda i consolidada- i la figura del director de la fàbrica -que era qui controlava el funcionament econòmic de l'empresa i el manteniment de l'ordre i la "pau social" i que disposà de xalet propi a partir de l'any 1900- van permetre, al Sr. Pons, centrar-se en la seva activitat política. Aquests anys en els quals Lluís Pons esdevingué l'amo de Cal Pons és quan es consolidà la relació paternalista envers els treballadors. El paternalisme es basava en un pacte, no escrit, pel qual l'amo oferia feina, pis, menjar, serveis, estabilitat i seguretat als seus obrers a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a no trencar la "pau social". Com la majoria de colònies del Berguedà, Cal Pons es mantingué a ple rendiment i plena de vida fins als anys seixanta. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Torre Vella
Torre Vella: Construïda a la mateixa època de la fàbrica de cal Pons i els pisos de la colònia, es desconeix l'arquitecte. Consta de 225 m² repartits en els dos pisos, golfes i soterrani. És un edifici de planta quadrada amb un cos que sobresurt en alçat i en planta. La façana principal dóna a migdia i té una doble escalinata que condueix a l'entrada, mentre que a ponent hi ha l'entrada a nivell del carrer. L'exterior és totalment arrebossat i els únics elements decoratius es redueixen als marcs de portes i finestres, que són de totxo. Els caps de les bigues de la barbacana són remats amb formes esfèriques, que recorden l'estil gòtic. A l'interior les parets són decorades amb sanefes geomètriques, mentre que als sostres s'hi troba una sèrie de temes vegetals de guix. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Torre Nova
Torre Nova: La torre nova fou acabada a l'any 1897. Es tracta d'un edifici de planta quadrada de la qual sobresurten dos cossos poligonals, un a llevant, on hi ha l'entrada principal i un altre a ponent en forma de tribuna. Té planta baixa, dos pisos i golfes. L'exterior és completament arrebossat, encara que actualment l'estat de la façana sigui molt malmès, L'única decoració es situa a les portes i finestres en un estil clarament gòtic, amb decoracions florals, de bestiari medieval i gàrgoles. Les obertures també estan emmarcats per motllures que recorden l'esquema de la torre vella. Cal destacar el repertori decoratiu a l'interior, especialment el situat al vestíbul, on es representen temes al·legòrics als continents. Els salons són profusament decorats amb temes adients a les seves funcions. En aquesta torre hi féu estada, l'any 1908, el rei d'Espanya Alfons XIII. Es propietat de l'Ajuntament de Puig-reig que té el projecte d'ubiar-hi les noves dependències municipals. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Alzina monumental. Desviament cap a la dreta, per les escales
Alzina monumental. Desviament cap a la dreta, per les escales
Desviament cap a l'esquerra (Camí del Llobregat)
Desviament cap a l'esquerra (Camí del Llobregat)
Desviament cap a la dreta per les escales
Desviament cap a la dreta per les escales
Fàbrica de la Colònia Cal Marçal
Fàbrica de la Colònia Cal Marçal: La primera notícia documental que s'ha trobat de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social “Antonio Torra. Hijos y Compañia”, de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat "Luís Pons i Sobrinos", propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. Malgrat que la fàbrica es modernitzà constantment i s'especialitzà en producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil que afectà, durant els anys vuitanta, tot Catalunya -i especialment el Berguedà- va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989. Avui, però, dins els murs centenaris d'una de les fàbriques més ben conservades de les antigues colònies del Berguedà, i gràcies al seu modern equipament, torna a bullir l'activitat industrial adaptada als nostres temps. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Desviament cap a l'esquerra, pel sender
Desviament cap a l'esquerra, pel sender
Resclosa de Can Vidal - Pujar per les escales.
Resclosa de Can Vidal: La fàbrica es posa en marxà l'any 1900, però anteriorment s'hagué de construir (a partir de 1894) una resclosa de 17 metres d'alçada (la més alta de la zona) i un canal de derivació que permetessin aprofitar l'aigua del Llobregat com a font d'energia. El canal feia arribar l'aigua fins la turbina i aquesta transformava la força de l'aigua en energia mecànica que es distribuïa per tota la fàbrica mitjançant el sistema de l'arbre dret. Més endavant, a finals dels anys vint del segle XX, es modernitzà aquest sistema instal·lant un alternador al costat de les dues noves turbines model Francis. D'aquesta manera, l'energia que feia moure la fàbrica deixà de ser mecànica per esdevenir electricitat. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Safareig dels Vius i dels Morts
Safareig dels Vius i dels Morts: L'interior de l'edifici està dividit en dues parts desiguals per un envà; la més gran és la corresponent a l'entrada del davant, a l'interior de la qual hi ha la gran bassa del safareig i dues de les finestres que s'obren a l'exterior; es la part del safareig dels vius. Per l'altra porta s'ingressa al safareig dels morts, on es rentava la roba dels malalts i dels difunts. També es diu que en alguns casos va servir de dipòsit per als morts. És per aquest motiu, que aquesta habitació és de dimensions més reduïdes respecte l'altra., tot i que té el mur enrajolat fins a mitja alçada, i dos petits safareigs i dues plaques d'obra cobertes també amb rajola blanca. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Fundació Vidal
Fundació Vidal: Jubilat de totes les responsabilitats empresari als Vicenç Vidal i Casacuberta, aquest va continuar amb la seva tasca social que havia iniciat al 1930 amb la construcció del Casal de la Dona i anys més tard amb l'església (1942, amb la creació d'un centre per a joves, una casa e cultura, esport i d'oci, sempre dins des d'un punt de vista cristià: el 1945 naixia el Juventus, una institució benèfica docent posada sota la direcció del jove mestre Lluís Badia Torres. Les classes es van iniciar a un pis de la plaça de la Puríssima amb catorze alumnes, que foren els primers en estudiar en aquesta Escola per a Joves Obrers. També acollia la formació d'equips de futbol i bàsquet, i altres activitats culturals, com ara un grup de teatre. Totes les activitats culturals depenien de Esteve Camprubí i Mercader (1885-1969), que des del 1926 exercia de mestre de nens a la colònia. Ara, a part d'aquesta tasca, va esdevenir bibliotecari i director de la coral, malgrat continuar amb les seves aficions personals, que eren la composició musical i la poesia. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Església de la Puríssima
Església de la Puríssima: L'església, d'estil neoromànic, es de planta de creu llatina amb una façana afrontada amb la plaça. Té tres naus, una central el doble d'ample que les dues laterals i una quarta més curta fent de transsepte, i cada nau està rematada per un absis, mentre que als peus del temple es disposa d'un nàrtex sota cor. Les naus són cobertes per una volta de canó reforçada amb arcs formers, i el creuer és cobert per un cimbori de planta quadrangular, i els tres absis, amb cúpula de guardant d'esfera. El temple fou bastit amb carreus de pedra regulars, envoltat per un sòcol de tres filades de carreus amb les juntures d'estuc. Pel que fa a la façana, està organitzada en un clar eix vertical marcat per la portalada i una arcada disposada en una alçada superior a la vegada que mostra tres carrers verticals disposats en un eix de simetria, i la porta central es d'arc de mig punt, amb arquivoltes, decorades amb relleus geomètrics; destaquen els relleus escultòrics dels muntants, que representen dos dels quatre elements del tetramorfs, a la dreta veiem l'àngel (que representa sant Mateu), a l'esquerra, el bou (representant a Sant Lluc). Els altres dos apareixen en l'espai entre la porta i les finestres, a la dreta l'àliga de Sant Joan i a l'esquerra el lleó de sant Lluc. A la façana lateral de ponent trobem un campanar d'espadanya composta per dues obertures amb brancals i ampit rectes i llindes amb forma d'arc de mig punt on hi ha encabides les campanes. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Pas sota l'Eix del Llobregat
Pas sota l'Eix del Llobregat: Encara que es fàcil baixar fins el "Pas sota l'Eix del Llobregat", s'ha d'anar amb compte de no relliscar si esta mullat o hi ha gel.
La Garsa
La Garsa: Masoveria de la Casa Gran de Cal Riera és una construcció bastida al s. XVIII en els anys de prosperitat agrícola i de màxima expansió dels correus cerealístics i de la vinya. Arran de la construcció de la colònia Vidal, la masoveria de la Granja va complementar els seus ingressos amb l'engreix de vaques de llet, producte que es venia als habitants de la colònia Vidal de manera directe o a partir de la botiga de la colònia. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Creuar la carretera i seguir pel sender de la dreta
Creuar la carretera i seguir pel sender de la dreta
Font de la Granja
Font de la Granja: La font de la Granja es troba propera a la carretera de Farriols, al costat mateix de la antiga via del tren, es un espai concorregut per la gent de cal Marçal. Destaca per ser un espai ombrívol, net i ben condicionat, que des de fa molts anys comptat amb un espai per a berenador format per grans pedres que estan col·locades en forma de taules i seients. L'Associació de Veïns de Cal Marçal en té cura del seu manteniment i neteja. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Església de l'Assumpció de Cal Marçal
Església de l'Assumpció de Cal Marçal: L'església es va aixecar en els anys 50 del s. XX, coincidint amb l'època mes productiva de la fàbrica. A la seva dreta està adossada la rectoria. Es troba situada en el centre de la colònia, dividint els dos nuclis principals: el barri de la carretera a una banda i els antics habitatges i la fàbrica a l'altra. La façana principal conta amb un petit pòrtic sostingut per columnes de pedra, la teulada de teula àrab que introdueix al portal d'entrada que és un arc de mig punt adovellat. Al damunt del pòrtic hi ha un òcul. A la dreta esta el campanar de planta quadrada amb altes finestres rectangulars i coberta a quatre aigües del mateixos materials que l'església. Aquesta té a una sola nau amb murs de pedra vista a les parts inferiors de les façanes i arrebossades a les parts superiors y la coberta són de teules ceràmiques de tipus àrab Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Desviament cap a la dreta sense creuar el pont, cap a la Via Verda.
Desviament cap a la dreta sense creuar el pont, cap a la Via Verda.
Antiga Estació de Tren de Puig-reig
Antiga Estació de Tren de Puig-reig: Oficialment el "Tranvia o ferrocarril económico de Manresa a Berga", començà a veure la llum quan el seu projecte, plantejat des de feia temps, va ser presentat per a la seva aprovació a Corts el 1879. Dos anys més tard, concretament el 7 de Maig del 1881, s'atorgava a la Companyia abans esmentada, la concessió de la línia per un període de 60 anys. La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) es va fundar el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). El 17 de maig de 1946 caducà la concessió de la línia Manresa-Olvan, que passà a ser explotada per la "Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado". El tram Olvan-Guardiola, però, per ser de concessió posterior, continuava propietat de la companyia. Precisament per aquest fet, per la dificultat que suposava l'explotació de la línia en sectors de diferent propietat, l'octubre de 1961 l'estat nomenà a Ferrocarriles Catalanes com a administradors per mitjà d'un conveni. El 1955 la competència amb el transport per carretera ja començava a notar-se. El tren feia 2 viatges diaris de pujada i dos de baixada (fins a Guardiola únicament), mentre que l'autocar en feia 10. El 2 de Maig de 1972 s'aixecà la línia Olvan-Guardiola. L'1 de juliol de 1973 es feia el mateix entre Balsareny i Olvan. Més tard, degut a la unió subterrània dels pous de Balsareny i Sallent es suprimí el tram entre les dues poblacions. Al terme municipal de Puig-reig el tren feia parada a: el baixador de l'Ametlla, l'estació de Cal Vidal, a l'estació de Puig-reig, al baixador de Puig-reig i al de Cal Prat. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Cal Sota - Desviament cap a l'esquerra
Cal Sota: era una de les masoveries, juntament amb Cal Sastre de la Costa, de la masia de la Sala, propietària dels terrenys que circumdaven la riera del Merdançol o de la Sala; fou construïda a finals del s. XVIII o principis del XIX.
Comments (16)
You can add a comment or review this trail
Ruta arquitectónica y cultural a la que no le falta detalle. Saludos compañero.
Percurso interessante, que combina história cultural e industrial.
Obrigado pela partilha
Tus rutas nos descubren continuamente sitios muy interesantes para visitar. Gracias.
Tras ver la ruta de la semana pasada me quedaron ganas de saber un poco más. Encontré información sobre estas colonias textiles del Llobregat, en especial del Berguedà y me gustó. Hay mucho disponible en internet, incluso hay webs oficiales de la comarca que promueven estas visitas.
--
Aquí complementas la de la semana pasada con el tramo de Puig-Reig a la Colonia Vidal.
¡No te extrañe si nos ves pasando por esas tierras en no mucho!
Una pasada la cantidad de visitas que se pueden realizar con este recorrido. Muy interesantes tus explicaciones y ese extenso y genial reportage fotográfico.
Saludos
Muchas gracias a todos (Pájaro Kuy Kuy , migueleloi, mei_fu, y Andrés) por las valoraciones. Tal como comentais la ruta esta llena de historia y puntos de interés. Un abrazo a todos.
Estoy con el comentario de mei-fu, estas construcciones de principio de siglo pertenecientes a Colonias textiles que dejaron de ser operativas llevan consigo unos misterios que las paredes no pueden contarnos.
Un familiar que ya no está entre nosotros y tenia una fábrica textil, me contó que fue una industria muy expansiva pero que se convirtió en un infierno por las constantes innovaciones, que hacia que la maquinaría (carísima por cierto) quedase obsoleta en meses. Un abrazo !!!
Magnífica ruta, molt variada i molt interessant des d'el punt de vista històric.
Molt ben documentada i editada (explicaciones i fotos)
Muchas gracias Javi y Chus, por las valoraciones. Realmente lo estamos pasando en grande, descubriendo la gran cantidad de patrimonio industrial que atesora el curso alto del rio Llobregat. Un fuerte abrazo a los dos.
Que zona tan pero tan medieval! la reclosa, con esa cascada debe ser muy chulo estar ahiiiiiii!! que pasadaaaaaa
Y lo que no entendí es lo de la zona de la muerte y la vida que és? que es como una especie de cuadrado?
Muchas gracias Tocayo por la valoración. Se trata del Lavadero de los vivos y los muertos. En una zona del lavadero se lavaba la ropa de los vivos y en otra de los muertos. Un fuerte abrazo.
Perfectamente bien documentada y bello reportaje fotográfico.....saludos
Muchas gracias Nando por la valoración. Un fuerte abrazo.
Com sempre, spectacular recorregut/informació/entorns
Moltes gràcies Malaco, pel teu comentari. Salutacions.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Bé en general.
Gràcies Pere, per la teva valoració. Salutacions.