Puig-reig-Colònia de Cal Casas-Periques-Colònia Cal Prat-Font de la Bauma-Colònia el Guixaró-Colònia Viladomiu Nou
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 10.05 mi
- Elevation gain
- 1,473 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,473 ft
- Max elevation
- 1,899 ft
- TrailRank
-
93
5
- Min elevation
- 1,271 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 6 hours 14 minutes
- Coordinates
- 2374
- Uploaded
- December 3, 2022
- Recorded
- December 2022
near Puig-reig, Catalunya (España)
Viewed 678 times, downloaded 27 times
Trail photos
Itinerary description
Vistes de la Colònia Cal Prat
Index IBP: 54 (Veure anàlisi a l'enllaç "Ver más")
Versió en Català
Excursió moderada tant en l'aspecte físic, com des del punt tècnic, en què farem un recorregut circular, des del Poble de Puig-reig fins la Colònia industrial de Viladomiu Nou, tot resseguint el curs del riu Llobregat a l'anada, i tornant per la Serra del Cap de Costa.
Punts d'interès:
1- Creu de Terme de la Sala
2- Església Nova de Sant Martí
3- Església de Sant Martí de Puig-reig
4- Ruïnes del Castell de Puig-reig
5- Font de la Garbera
6- Colònia de Cal Casas
7- Pont d'en Periques
8- Masia Periques
9- Ermita Mare de Déu del Carme de Periques
10- Colònia Cal Prat
11- Font de la Bauma
12- Colònia El Guixaró
13- Colònia Viladomiu Nou
14- Antic Pont Ferroviari
15- Masia Serra de la Cap de Costa
Nota 1: Indispensable GPS o portar activada la navegació en l'aplicació Wikiloc.
Nota 2: L'excursió no és difícil, però no és apta per a aquells que busquen sortides molt còmodes, sense haver de mirar el GPS, ja que, no es tracta d'una ruta senyalitzada i cal estar pendent del GPS a les cruïlles.
Nota 3: No fer l'excursió després de fortes pluges, ni en dies de molta calor.
Nota 4: El temps de la ruta sense parades és de 5 hores.
Versión en Español
Excursión moderada tanto en el aspecto físico, como desde el punto técnico, en el que haremos un recorrido circular, desde el Pueblo de Puig-reig hasta la Colonia industrial de Viladomiu Nou, siguiendo el curso del río Llobregat en la ida, y volviendo por la Sierra del Cap de Costa.
Puntos de interés:
1- Cruz de Término de la Sala
2- Iglesia Nueva de Sant Martí
3- Iglesia de Sant Martí de Puig-reig
4- Ruinas del Castillo de Puig-reig
5- Fuente de la Garbera
6- Colonia de Cal Casas
7- Puente de Periques
8- Masía Periques
9- Ermita Virgen del Carmen de Periques
10- Colonia Cal Prat
11- Fuente de la Bauma
12- Colonia El Guixaró
13- Colonia Viladomiu Nou
14- Antiguo Puente Ferroviario
15- Masía Sierra de la Cap de Costa
Nota 1: Indispensable GPS o llevar activada la navegación en la aplicación Wikiloc.
Nota 2: La excursión no es difícil, pero no es apta para aquellos que buscan salidas muy cómodas, sin tener que mirar el GPS, ya que, no se trata de una ruta señalizada y hay que estar pendiente del GPS en los cruces .
Nota 3: No realizar la excursión después de fuertes lluvias, ni en días de mucho calor.
Nota 4: El tiempo de la ruta sin paradas es de 5 horas.
English Version
Moderate excursion both in the physical aspect, as well as from the technical point of view, in which we will make a circular route, from the Town of Puig-reig to the industrial colony of Viladomiu Nou, following the course of the Llobregat river on the way out, and returning by the Mountain range of Cap de Costa.
Points of interest:
1- Term Cross of the Sala
2- New Church of Sant Martí
3- Church of Sant Martí de Puig-reig
4- Ruins of the Castle of Puig-reig
5- Fountain of the Garbera
6- Colony of Cal Casas
7- Periques Bridge
8- Periques farmhouse
9- Hermitage Verge del Carme of Periques
10- Cal Prat Colony
11- Bauma Fountain
12- El Guixaró Colony
13- Viladomiu Nou Colony
14- Old Railway Bridge
15- Serra de la Cap de Costa farmhouse
Note 1: Essential GPS or have navigation activated in the Wikiloc application.
Note 2: The excursion is not difficult, but it is not suitable for those who are looking for very comfortable outings, without having to look at the GPS, since it is not a signposted route and you have to be aware of the GPS at the crossroads.
Note 3: Do not take the excursion after heavy rain, or on very hot days.
Note 4: The time of the route without stops is 5 hours.
Version Française
Excursion modérée tant du point de vue physique que du point de vue technique, dans laquelle nous ferons un itinéraire circulaire, de la ville de Puig-reig à la colonie industrielle de Viladomiu Nou, en suivant le cours de la rivière Llobregat sur aller et retour par la Chaîne de montagnes du Cap de Costa.
Points d'intérêt:
1- Terme Traversée de la Sala
2- Nouvelle église de Sant Martí
3- Église de Sant Martí de Puig-reig
4- Ruines du Château de Puig-reig
5- Fontaine de la Garbera
6- Colonie de Cal Casas
7- Pont des Periques
8- Ferme Periques
9- Ermitage Verge del Carme de Periques
10- Colonie Cal Prat
11- Fontaine Bauma
12- Colonie el Guixaró
13- Colonie Viladomiu Nou
14- Vieux pont ferroviaire
15- Ferme Serra de la Cap de Costa
Note 1 : GPS indispensable ou avoir la navigation activée dans l'application Wikiloc.
Remarque 2: L'excursion n'est pas difficile, mais elle ne convient pas à ceux qui recherchent des sorties très confortables, sans avoir à regarder le GPS, car ce n'est pas un itinéraire balisé et il faut connaître le GPS à l'arrivée. carrefour.
Remarque 3 : Ne faites pas l'excursion après de fortes pluies ou par temps très chaud.
Note 4 : Le temps du parcours sans arrêts est de 5 heures.
Waypoints
Car park
Monument
1,460 ft
Creu de Terme de la Sala
Creu de Terme de la Sala: La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins, i en el cas de la de Puig-reig es molt probable que s'alcés quan els Templers van accedir al ple domini sobre el castell de Puig-reig i el rei Jaume I els hi va reconeixer els drets com a senyors jurisdiccionals del lloc, al 1213. L'origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió. En el cas de Puig-reig s'hi feia processó el dia de la festa del Roser: " Lo primer diumenge de octubre que és lo Roser Universal de Maria SS., se cante la missa major, y se fa processó fins ala creu del Sala, e treu la Vera Creu ales dos missasm y lo ofici és per los confrares del Roser". Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Religious site
1,496 ft
Església Nova de Sant Martí
Església Nova de Sant Martí: La nova església parroquial de Puig-reig és un projecte que neix durant els anys de la postguerra civil fruit del desig de construir un nou edifici religiós que mostri el notable creixement del poble de Puig-reig i pugui superar, en capacitats, les de la vella església romànica, incendiada durant la Guerra Civil i de la qual la Diputació de Barcelona en feu la restauració el 1956. Les obres, sufragades amb captes populars i amb l'ajuda d'industrials de colònia, no arribà a la seva fi. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Religious site
1,509 ft
Església de Sant Martí de Puig-reig
Església de Sant Martí de Puig-reig: La primera església de Sant Martí fou edificada dins del recinte del castell termenat de Puig-reig, en un pla inferior. Fou consagrada al gener del 907 pel bisbe d'Urgell, Nantigis i a precs dels habitants del lloc. Fou construïda sota el patrocini de Guifré el Pilós, dins la seva obra de repoblació a la comarca del Berguedà i finalitzada pel seu fill, Miró el Jove. L'acta de consagració especifica que l'església pagaria el cànon anual de 6 modis de blat, 6 sous d'argent i un moltó. Un document del 974 fa referència a la comunitat "domus" de Sant Martí de Puig-reig, possiblement molt reduïda i pobre que no va tenir cap transcendència. L'església actual és del segle xii, erigida possiblement per la família vescomtal del Berguedà. L'any 1187, el trobador Guillem de Berguedà cedí l'església i tot el terme del castell als Templers. Quan aquesta orde fou abolida, l'església passà als Hospitalers. Des del segle xv, un vicari perpetu de l'orde tenia cura de l'església. De la primera església del segle x no es conserva res llevat d'un seguit de tombes antropomorfes excavades a la roca del mur de migjorn, que resten tapades i perdudes per l'enquitranament del camí que porta al cementiri municipal del poble. Aquest conjunt de tombes, força nombrós conservava un esquelet i seguia la tipologia usual de les tombes del segle x, conegudes amb el nom genèric d'Olerdolanes. L'església fou restaurada l'any 1954 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Camil Pallàs. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org
Castle
1,583 ft
Castell de Puig-reig
Castell de Puig-reig: El Castell, que devia tenir considerables dimensions a finals del s. XII, es va construir sobre el turó que li dona nom, el Puig, que forma tres nivells naturals esglaonats i al cingle de ponent, al sector del Llobregat, que el feia inexpugnable, per aquest sector. Documentat des del 907, el terme casteller incloïa tot l'actual terme municipal dins el qual tenien importants propietats els comtes de Cerdanya, els de Barcelona, els del monestir de Ripoll, Sarrateix i la Portella, i també, a partir del segle XI, la família vescomtal del Berguedà que el va fer créixer, molt especial del trobador Guillem de Berguedà, que en va fer la seva residència i fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig-reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí. El 1187 el trobador cedí, en testament, als frares del Temple que, un cop confirmat el domini pel rei Jaume I el 1231, crearen una comanda, que incorporava els bens que havien comprat o obtinguts a la zona d'influència de la fortalesa. Així entre 1236-39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig-reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.), per la qual cosa va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
1,343 ft
Colònia de Cal Casas
Colònia de Cal Casas: Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Bridge
1,324 ft
Pont d'en Periques
Pont d'en Periques: El pont fou una de les obres que impulsaren els Templers quan esdevenir-en, a partir del 1231, senyors del castell de Puig-reig després que el rei Jaume I confirmés el testament de Guillem de Berguedà de 1187. Les obres del pont anaven vinculades a les de la nova casa conventual de periques i per tant també a la creació de la comanda de Puig-reig. En 1307, en abolir-se l'ordre, es paralitzen les obres, cedint-ne la possessió els Hospitalers a Sescomes, futur arquebisbe de Tarragona, que el completà en el primer terç del segle XIV amb un paviment compacte mitjançant un sòl de còdols i palets de riu barrejats amb sorra i argila. El pont es va mantenir en relatiu bon estat fins a s. XIX. El 1877, en motiu de les obres de construcció de la fàbrica tèxtil de Cal Casas, un dels fou dinamitat per tal de poder-lo eixamplar i deixar pas a l'entrada del canal que havia d'alimentar la turbina de la fàbrica. L'arc es va refer, amb materials nous. A la part superior també es van fer obres diferents al llarg del s. XIX i XX especialment destinades a garantir la seguretat dels vianants, i dels automòbils que hi han circular fins que la diputació de Barcelona reconstruí el nou pont, que s'inaugurà a finals de la dècada dels setanta del segle XX. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,362 ft
Desviament cap a l'esquerra pel sender--Deixem el GR
Desviament cap a l'esquerra pel sender--Deixem el GR
Religious site
1,517 ft
Ermita Mare de Déu del Carme de Periques i Can Periques
Ermita Mare de Déu del Carme de Periques: Des de l'any 1026 es tenen notícies d'aquesta església, que aleshores era advocada a Sant Julià de Puig-reig. Fou seu d'una petita comunitat benedictina que va obtenir la protecció dels vescomtes del Berguedà però que no s'allargà després dels primers anys del segle XII. Aleshores l'església esdevingué parroquial. L'any 1247 el bisbe d'Urgell va cedir el patrimoni de l'antiga comunitat de Sant Julià a Pere de Berga. Fins al segle XIV va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Puig-reig o de la Garriga. A finals del segle XIII en aquest lloc els Templers iniciaren la construcció d'una granja-convent. La dissolució de l'orde, a inicis del segle XIV, va impedir que la construcció es pogués acabar totalment i funcionés com a centre agrícola i ramader de la Comanda de Puig-reig. Sota el domini dels Hospitalers fou residència temporal dels membres de l'orde i, al segle XVII, ja funcionava com a masia. En època moderna es construí la nova capella, aprofitant vestigis de l'església romànica, i se'n va mantenir l'advocació. A començaments dels segle XX la capella es dedicà a la Mare de Déu del Carme. Actualment s'hi diu missa un cop a l'any. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Bridge
1,340 ft
Desviament cap a l'esquerra, pel Pont Petit
Desviament cap a l'esquerra, pel Pont Petit
Religious site
1,366 ft
Església Mare de Déu de Montserrat (Colònia Cal Prat)
Església Mare de Déu de Montserrat (Colònia Cal Prat): Església d'una sola nau amb capelles laterals, amb presbiteri quadrat al qual s'hi afegiren dos cossos, la sagristia i el baptisteri. La façana, orientada a migdia i en situació frontal a la casa dels propietaris, es un exemple auster d'historicisme amb clares referències renaixentistes o clàssiques, evidenciades especialment en l'ús de recursos decoratius de catàleg, tals com el frontó triangular de la façana, el campanar en forma de templet, l'òcul i sobretot el recurs de la pedra "encoixinada" seguint els esquemes i models neoclàssic. Adossat al costat de llevant de l'església, es van construir la rectoria i l'escola dels nens. Observacions: L'any 1946 el bisbe de Solsona, Mn Enrique Tarancón, beneí les obres de restauració de l'església i la reposició del campanes. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
1,371 ft
Torre de l'Amo i Fàbrica Cal Prat
Torre de l'Amo i Fàbrica Cal Prat: Els orígens i l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat de Cal Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament, també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren -Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885-, hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou -el primer que va disposar d'aigua corrent- i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria. Al contrari de la majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques. La fàbrica de Cal Prat es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure, majoritàriament, a Puig-reig. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
River
Fountain
1,381 ft
Font de la Bauma
Font de la Bauma: Font situada sota una bauma de pedra sorrenca al punt més septentrional de la colònia Guixaró, a la riba dreta del Llobregat, a l'alçada de la resclosa. Es tracta d'una font d'aigua de beta amb un petit dipòsit tapiat i un sobreeixidor. L'aixeta és moderna amb tancament i obertura per palanca. Per accedir a la font cal baixar cinc esglaons. La zona està pavimentada amb empedrat. La bauma on està ubicada la font fa uns 30 metres de llargada. Al costat mateix hi passa el camí que comunica el Guixaró amb Viladomiu Nou. S'ha fet una vorera amb una petita zona arranjada amb bancs i taules de fusta per a fer-hi àpats. Per procurar major seguretat i evitar possibles despreniments de la roca, s'han aixecat quatre columnes de rajols. Damunt la bauma hi han bardissars i dues alzines, un roure i a prop un gran pollancre de 40 metres d'alçada. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
1,400 ft
Colònia El Guixaró
Colònia El Guixaró: El nom del Guixaró està associat a la masia coneguda com a Casa gran del Guixaró. El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d'aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l'any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d'herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l'hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. Aquest, l'any 1877, va encarregar a un enginyer un estudi tècnic per construir una resclosa i un canal. L'any 1879, Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà una part de les terres del mas per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó. La fàbrica es construí entre els anys 1888 i 1889 i la vella resclosa, de fusta i amb un canal de derivació molt petit, es construí l'any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de l'aigua en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats i, també, de màquina de vapor, que s'utilitzava com a font d'energia complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu Llobregat. El Sr. Comelles no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al costat de la fàbrica del Guixaró també s'hi construïren pisos per als treballadors i un conjunt de serveis i equipaments per tal que els obrers tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure. Un altre edifici que féu construir, i que s'entenia com un "servei" per als treballadors, fou l'església. Antigament, l'església del Guixaró estava situada al costat de la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a l'edifici de les antigues escoles. Fins fa uns trenta anys, i des de l'origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper cabdal en l'orde social i la vida quotidiana de la colònia. El capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era l'ull vigilant de l'amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors, el missatge que l'amo era com un pare per als treballadors, una figura protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis. L'any 1902 Esteve Comelles, el fundador de la colònia, morí i la colònia quedà en mans dels seus fills. L'any 1917 els Comelles la van vendre a Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l'amo de Viladomiu Nou. A partir d'aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s'ampliaren els pisos dels treballadors amb la construcció de les galeries (on s'instal·laren els lavabos i els safareigs); s'inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol i, finalment, l'any 1935 arribà l'electricitat i l'aigua potable. Després de la Guerra Civil seguiren apareixent nous serveis i equipaments:nova resclosa i canal (1942), la guarderia (1946), la biblioteca (1948), el teatre (1949) i els pisos nous (1953); s'anà consolidant l'electrificació del sistema productiu de la fàbrica i s'amplià l'espai industrial (1948-1950). Aquestes novetats van permetre superar, poc a poc, la misèria i les dificultats dels anys més durs de postguerra. A partir dels anys 70 del segle passat, els indicis de crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població i s'anaren clausurant serveis tradicionals de la colònia com l'escola o la botiga. Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se'ls va oferir la possibilitat d'adquirir els seus habitatges en règim de propietat. Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la fàbrica torna a encabir activitat industrial. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Photo
1,479 ft
Torre de l'Amo de la Colònia Viladomiu Nou
Torre de l'Amo de la Colònia Viladomiu Nou: Tomàs Viladomiu i Bertran va ser en fundador de les colònies de Viladomiu. Viladomiu Vell s'havia fundat a la peça de terra anomenada la Plana de Sant Marc; un cop ja iniciada la seva activitat l'any 1871, tot i que encara calia construir diversos edificis, la família va adquirir el tros de terra anomenat la Clau de Sant Marc, on bastiria la colònia de Viladomiu Nou la qual va començar-se a construir l'any 1880. Amb la constitució de la societat "Jacinto Viladomiu e Hijos" es pot considerar que comença la història de Viladomiu Nou, és el 1896, moment en el qual es separa de la primera societat la qual continuaria a la colònia Viladomiu Vell; a partir d'aquí els dos Viladomiu, passaren cada un a ser gestionat per una societat, en el cas de Viladomiu Vell per "Viladomiu Hijos". En relació a la torre de l'amo, consta que l'any 1899 es trobava en procés de construcció, moment en que també s'havia iniciat la plantació de l'arbrat al carrer. La família Viladomiu es va instal·lar a la torre l'estiu del 1902. L'edifici era utilitzat com a residència temporal dels propietaris de la colònia, els quals habitualment residien a Barcelona. Al llarg dels anys les estades es van anar reduint. Actualment l'edifici funciona com a Centre d'Interpretació de les Colònies del Llobregat, vinculat al Parc Fluvial de les colònies del Llobregat, va obrir al públic el 18 de juliol de 2008; el centre mostra al públic la història i patrimoni del les colònies tèxtils de l'Alt Llobregat a partir d'una exposició i recursos audiovisuals i permet conèixer com es vivia en una torre senyorial de les colònies, concretament espais de la primera planta i golfes es mostren com espai museístic amb el seu mobiliari i objectes d'ús habitual tot reproduint l'ambient de diferents estances. El centre realitza visites guiades, i és punt d'inici de rutes de descoberta del patrimoni industrial, natural i immaterial de les colònies. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Religious site
1,502 ft
Església del Sagrat Cor de Jesús
Església del Sagrat Cor de Jesús: sembla que la primera pedra es va posar al 1904, (SOLER pg. 101), la direcció de les obres va anar a càrrec del paleta de Casserres Valentí Canudas; els treballs de fusteria es van realitzar al mateix taller de la fàbrica. Consta que els germans Viladomiu van encarregar esculpir una talla del Sagrat Cor de Jesús pe presidir l'altar i també un relleu de pedra que s'instal·là damunt la portalada; també es van fer dues campanes amb els noms de Teresa i Pilar, corresponents als noms de les seves mullers, totes dues es van instal·lar al campanar nord. La construcció del temple va acabar l'any 1905, així consta en la llinda sobre la portalada d'entrada, on diu "A la memoria d'en Tomàs Viladomiu i Bertran en bona recordança, aixecaren eix temple son fill Jacinto i son net March en l'any del Senyor MCMV" i més amunt, coronant la façana dins un plafó, també indica "Any 1905". Els germans Jacint i Marc Viladomiu i Montañà van dedicar l'església a la memòria del seu pare i avi, el pare de fet va ser el fundador de les dues colònies de Viladomiu. La inauguració es va fer el dia 1 d'octubre del 1905 amb la presència i benedicció del Bisbe de Solsona. En el context de la guerra civil, l'any 1936 l'església va patir algunes destrosses i van desaparèixer les dues campanyes. L'any 1940 es realitzaren obres de reforma per tal de tornar a deixar l'església en condicions. Entre l'any 1954 i el 1955 es realitzaren algunes obres com la construcció de dos nous altars, el de la Puríssima i el de Sant Josep, es col·locar un nou paviment, es van obrir unes obertures circulars a les parets de l'església i s'hi col·locaren uns vitralls, es revestiren els pilars i construí cornises de pedra artificial, renovació de les fonts baptismals, entre altres. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Bridge
1,472 ft
Desviament cap a l'esquerra, pel l'Antic Pont Ferroviari
Antic Pont Ferroviari: El pont forma part del traçat de l'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, el tram Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887, any que es creu que pot coincidir amb l'acabament de la construcció del pont.
Intersection
1,455 ft
Desviament cap a la dreta, per l'escala
Desviament cap a la dreta, per l'escala
Panorama
1,895 ft
Vistes Masia Serra de la Cap de Costa
Masia Serra de la Cap de Costa: La masia de la Serra és documentada des del segle XIII com una de les propietats alodials del terme del castell de Puig-Reig que no va dependre mai dels Templers ni Hospitalers, senyors del terme casteller fins al segle XIX. La documentació del segle XV dóna testimoni de l'existència de la masia de la Serra de Cap de Costa. Els propietaris portaven el cognom Serra i es troben documentats des del final del segle XV. Al final del segle XVI adopten el cognom Serra de Cap de Costa o Capdecosta, i van participar activament en el desenvolupament de la vida econòmica del poble de Puig-Reig dutant tota l'època moderna i contemporània, tot i que al final del segle XVIII els propietaris del mas perden el cognom Serra a causa d'un casament de la pubilla. La prosperitat econòmica possibilità les successives ampliacions de la gran casa pairal: ampliacions a finals del segle XVII (llindes del 1670), construcció de la masoveria al segle XVIII i a principis del segle XIX (1815) es beneïa la capella. Durant el segle XVII i XVIII els hereus d'aquesta casa foren batlles dels Hospitalers i acumularen un gran patrimoni a Puig-Reig i al Solsonès. Entre d'altres, l'heretat va arribar a posseïr els masos de Vila-rasa, les Comes, la Quar (al terme de La Quar) o el mas Obradors (a Navàs). Ja al segle XX aquest patrimoni es va anar perdent, a l'època en què Josep Vilanova i Corominas (avi dels actuals propietaris) va muntar una serradora i una farinera a Puig-reig i els negocis van ocasionar importants pèrdues. El primer amo de la Serra de Cap de Costa que ja signa amb el nom complert és Jaume, que mort el 1610. Els fills de Jaume, i de la seva esposa Joana, es fan dir i signen com a Joan Serra de Cap de Costa, pagès, Pere i Jaume, àlies Fontfilmera per què es va casar amb Àngela Sala filla de Gaspar Sala, hereu i amo de Fontfilmera. És un altre cas doncs d'afegir un re3nom al cognom per evitar confusions. El cognom Serra de Capdecosta es va perdre com a tal a finals del s. XVIII quan va morir l'últim hereu, Joan, deixant a la seva filla i pubilla Rosa el mas i totes les propietats. A partir d'aleshores diferents pubilles i els seus respectius marits, van aportar diferents cognoms, primer Corominas, i després Vilanova, però la masia es continuà anomenant de la mateixa manera, nom que es conserva fins a l'actualitat. La documentació conservada per la família, i mes concretament els testaments i els capítols matrimonials són els que han fet possible reconstruir l'arbre familiar d'una manera completa des del s. XVI fins a l'actualitat, un arbre que comença amb Pere Joan Serra, documentat en 1497 i el 1553, i que s'allarga més de 15 generacions. El primer tret rellevant es el fet de que la família va perdre el cognom de Serra a finals del segle XVIII, fruit de la successió de dues pubilles (Jaume Serra de Capdecosta (?-1610), Joan Serra de Capdecosta (?-1637), Francesc Serra de Capdecosta, Joan Serra de Capdecosta i Sabés (1679-1739), Ramon Serra de Capdecosta i Sabés (1687-1769), Joan Serra de Capdecosta i Canudas (1748-1819), Rosa Serra de Capdecosta i Salipota (1774-?), Maria Antònia Coromines i Serra de Capdecosta), però la casa va mantenir, com hem explicat, el seu nom. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,551 ft
Desviament cap a l'esquerra, pel sender
Desviament cap a l'esquerra, pel sender
Intersection
1,459 ft
Cal Metge Marcoval--Desviació a la dreta.
Cal Metge Marcoval: La casa del metge Marcoval es va construir durant els anys de la més immediata postguerra per iniciativa de la família Farriols de Puig-reig. El Doctor Marcoval fou, durant tota la seva vida professional, metge de Puig-reig, un home que dedicà la seva vida a la profesió i als malalts i que destacà per la seva bondat i educaicó. La seva casa fou també el seu consultori, sempre obert a tothom i a qualsevol hora del dia. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Intersection
1,465 ft
Hostal Sant Martí-- Desviament cap a l'esquerra
Hostal Sant Martí: El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Als anys vint del segle passat, es produeix una segona etapa de creixement, marcada per la realització d'importants infraestructures, tals com les escoles i l'hospital. D'aquesta època es també la Fonda de Cal Canal, coneguda als anys cinquanta del s. XX, amb el nom de "Las Maravillas", que destacava per la bona cuina i per les festes que s'hi organitzaven. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Comments (10)
You can add a comment or review this trail
Ruta diseñada y ejecutada a la perfección, acaparando todos los puntos de interés cercanos a la misma, se nota que eres un maestro, enhorabuena compañero 👏👏👏, saludos 🤗.
Magnífica ruta per descobrir el passat industrial d'aquesta part de Catalunya.
Com sempre, molt ben documentada i editada.
Jordiiiii, apasionante recorrido, no solo por el track a través de la zona espectacular del cauce del Llobregat, sino por el trabajo desde el punto histórico e interpretativo, ya te dije en cierta ocasión que es como un ejemplo de como se deben hacer las rutas, concisas, documentadas, bastante aventureras (porque el paso bajo la carretera por ese tubo se las debe traer) y con unas fotografías artísticas que invitan a ponerse las botas.
Como soy consciente del trabajo te lo reconozco públicamente.
Un fuerte abrazo !!
Belo percurso, com excelente descrição.
Obrigado pela partilha.
Saludos
Estupenda ruta y perfecta presentación/narración continuando con la colección de colonias textiles del Llobregat-
ahhh pero veo que te gustó la zona!! jaja no pero muy chula esta serie de rutas que has hechoj! y la foto de la font de la balma!
Es que las balmas me encantan! desde que las descrubí en Mura! son una pasadaaaa mi hermanooo muy chulaaa
Muchas gracias chicos ( Pájaro kuy Kuy, Chus, Javi, migueleloi, mei-fu, Tovayo) por las valoraciones.
Como siempre perfectamente bien documentado. Parte de este recorrido por donde pasas pertenece a un PR descatalogado que es el de las Colonias Textiles con origen en Can Rosal.....Saludos
Que pasada la cantidad de iglesias, fuentes, resclosas, las edificaciones de las colonias, y más y más lugares con historia, de los que además nos dejas una cantidad ingente de información. Una concentración increible de lugares de interés y vistas en un solo recorrido.
Geniales fotos y edición, un abrazo
Muchas gracias Nando y Andrés por las valoraciones. Un fuerte abrazo a los dos.