Puig-reig – Santa Maria de Merola – Colònies tèxtils del Llobregat (cal Riera, cal Vidal, cal Marçal i cal Pons)

Caminada amb sortida des del centre de Puig-reig, en la que seguint primer un tram de la via del carrilet hem anat fins a l’església de Santa Maria de Merola, al costat de la qual hi ha les restes d’una de les torres del castell de Merola.

Continuant la marxa, hem anat a les colònies tèxtils que hi ha a la riba del riu Llobregat, com són les de cal Riera, cal Vidal, cal Marçal i cal Pons, que hem anat visitant, per així comprovar, l’esplendor i riquesa que varen tenir en el passat i la degradació que pateixen actualment.

La industrialització de Puig-reig.-
A l’últim terç del segle XIX al peu del Llobregat varen començar a instal·lar-se, aprofitant alguns antics molins fariners, fàbriques de filats i teixits de cotó que esdevingueren Colònies industrials. Puig-reig fou el municipi de la comarca amb més Colònies: a les primeres de l’Ametlla de Merola (1871), Cal Prat (1871-1877) i Cal Pons (1875) s’hi varen afegir les de Cal Casas (finals del segle XIX), Cal Marsal (1889), Cal Riera (1898) i Cal Vidal (1900).
El poble va créixer espectacularment gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu(anomenada així perquè fins a la Guerra Civil de 1936-39 s’hi conservava la creu de terme dels frares Hospitalers); es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l’Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves Colònies, interessants conjunts urbanístics i arquitectònics: edificis industrials, pisos per als treballadors, torres i esglésies (algunes amb panteons familiars com les de Cal Pons o Cal Prat) amb una barreja de Modernisme i Historicisme Medievalista, cafès-casinos, teatres, escoles, convents, baixadors i estacions de trens, botigues, camps de futbol i bàsquet, etc.
Alguns fabricants varen dissenyar també interessants zones enjardinades, entre les quals cal assenyalar el bosc-jardí de la Colònia Pons.
Aquests nous espais urbans, tancats per la muralla, i l’activitat industrial que han desenvolupat han marcat els últims 100 anys de la història del poble. L’any 1956 Puig-reig era un dels nuclis tèxtils més importants de Catalunya amb 94.000 fusos, 12.500 telers i 2.200 treballadors vinculats directament o indirecta a aquest sector.
En els últims anys la important crisi del sector tèxtil ha afectat considerablement el poble; es va fer notar ja als anys seixanta a Cal Casas i, en els últims anys, ha provocat el tancament de les fàbriques de Cal Riera, Cal Vidal, Cal Marsal, Cal Prat, Cal Pons; els tristament famosos aiguats de l’any 1982 van afectar moltes d’aquestes fàbriques i concretament l’empresa Serra Feliu de l’Ametlla de Merola que, sortosament, es va recuperar amb èxit. Font: https://puig-reig.cat/historia/