Puig Segalar [100 Cims FEEC]-Castell i Església Sant Feliu Garriga-Església Sta.Eulàlia PalauBorrel-Garrigoles-[IBP 33 HKG]

001. Estacionamiento/inicio en Garrigoles.

002.Derecha Camí d'Albons/Poste indicativo.

003.Poste indicativo/Intersección.

004.Poste indicativo/Intersección.

005.Zona Picnic/Intersección/Izquierda Puig Segalar.

006. Puig Segalar [100 Cims FEEC]

El Puig Segalar és una muntanya de 175 metres que es troba entre els municipis de Viladamat, a la comarca de l'Alt Empordà i d'Albons, a la comarca del Baix Empordà. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 310091001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. [https://ca.wikipedia.org/wiki/Puig_Segalar_(Albons)].

007.Derecha Castell Garriga/Izqda. w.11.

008.Intersección/Poste indicativo/Derecha Castell Garriga..

009. Castell de Sant Feliu de la Garriga.

Els Castell de Sant Feliu de la Garriga és una fortificació declarada bé cultural d'interès nacional al costat del temple de Sant Feliu de la Garriga i al sud-oest del nucli urbà de Viladamat (l'Alt Empordà) al qual pertany. Es tracta d'un conjunt format pel castell i l'església, de la mateixa propietat.[1]del municipi de Viladamat. Castell de Sant Feliu de la Garriga Pàgina Discussió Mostra Modifica Mostra l'historial Més Infotaula d'edificiCastell de Sant Feliu de la Garriga Imatge Dades Tipus Castell Modifica el valor a Wikidata Construcció segle xvii Modifica el valor a Wikidata Característiques Estil arquitectònic arquitectura popular Modifica el valor a Wikidata Altitud 82 m Modifica el valor a Wikidata Localització geogràfica Entitat territorial administrativa Viladamat (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata Localització Al sud-oest del nucli urbà de Viladamat Modifica el valor a Wikidata Wikimedia | © OpenStreetMap 42° 07′ 09″ N, 3° 03′ 13″ ECoord.: 42° 07′ 09″ N, 3° 03′ 13″ E Bé d'Interès Cultural Data 8 novembre 1988 Identificador RI-51-0006167 Bé cultural d'interès nacional Tipus monument històric Identificador 1754-MH IPAC 1962 Els Castell de Sant Feliu de la Garriga és una fortificació declarada bé cultural d'interès nacional al costat del temple de Sant Feliu de la Garriga i al sud-oest del nucli urbà de Viladamat (l'Alt Empordà) al qual pertany. Es tracta d'un conjunt format pel castell i l'església, de la mateixa propietat.[1]del municipi de Viladamat Arquitectura Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per quatre grans cossos adossats al voltant d'un pati central. Presenta les cobertes d'una i dues vessants de teula i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés reformat d'arc rebaixat bastit amb maons, amb els brancals fets de carreus de pedra desbastats. La resta d'obertures, rectangulars, també estan emmarcades en pedra, amb les llindes planes i, en el cas de les finestres del primer pis, els ampits motllurats. La resta de paraments també tenen obertures rectangulars emmarcades en pedra i d'altres bastides amb maons. L'edifici presenta un coronament emmerletat a totes les façanes, exceptuant la principal. Els merlets són rectangulars i de mida mitjana, amb petites espitlleres construïdes en maons. A la zona del pati hi ha dues terrasses a diferent nivell. La de tramuntana, amb sortida des del primer pis de l'edifici, presenta una part coberta amb teulada d'un sol vessant sostinguda per una galeria d'arcs de mig punt bastits amb maons, oberta al pati. A la planta baixa, la terrassa està sostinguda per quatre voltes d'arc de mig punt i rebaixades, bastides amb maons disposats a pla i amb els murs de pedra. La terrassa adossada al mur de llevant és completament descoberta i presenta accés des de la segona planta de l'edifici. A l'interior de la construcció hi ha diverses estances cobertes amb voltes grasses, a la planta baixa. Al pis hi ha sostres coberts amb voltes catalanes, però també amb embigats de fusta. Hi ha diverses obertures emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes, tant a l'interior de l'edifici com a l'exterior, encarades al pati. Fora del recinte hi ha un cos reformat adossat a l'extrem nord-est de la façana principal, amb la coberta d'un sol vessant i d'una sola planta. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda sostinguda amb permòdols, tot i que reformat.[1] La construcció és bastida amb còdols i pedres sense treballar. A les cantonades hi ha carreus escairats.[1] Història La primera família propietària del castell va adoptar el nom Sant Feliu. L'any 1208 hi ha constància d'un personatge anomenat Guillem de Sant Feliu, i el 1316, Pere de Sant Feliu n'era el propietari, mentre que el 1347 consta com a possessor Pere Arnau de Sant Feliu. L'any 1413, Bernat de Sant Feliu, senyor d'Ullastret, compra el senyoriu del Castell de l'Empordà i sabem que el castell de Sant Feliu de la Garriga ja havia passat a mans de Gaufred de Vilarig. L'any 1442, el castell pertanyia a Gueraula, casada amb Bernat Guillem de Jofre, que el va donar a la seva filla Bartomeua, futura esposa de Dalmau Gallart. Al segle xvi Francesca de Sant Feliu, pubilla de Bernat de Sant Feliu, senyor d'Ullastret i de Castell d'Empordà, es casà amb Bernat de Margarit "el Vell", passant a mans de la família Margarit. L'any 1640, tant l'església com el castell van patir un incendi, probablement relacionat amb la guerra dels Segadors, ja que el propietari de la construcció era Josep de Margarit i de Biure, cap de les milícies catalanes i governador de Catalunya. La família, però no va perdre la propietat del castell i les seves terres, ja que l'any 1701, Rafaela de Margarit i de Biure n'era la senyora. A partir de l'any 1753, Sant Feliu de la Garriga es va anar abandonant progressivament, sobretot degut al deteriorament de l'església. Aquell mateix any, els objectes de culte més valuosos foren portats a Viladamat. L'any 1870, els marquesos d'Aguilar (títol concedit a Josep Margarit i Biure l'any 1653) vengueren el castell a Gaietà Cruxent. L'any 1865, d'acord amb les lleis de desamortització de l'església parroquial de Sant Feliu va ser venuda i, posteriorment incorporada a la mateixa propietat que el castell, ja convertit en masoveria. L'edifici actual pertany a la reconstrucció del segle xvii però, tot i això, hi ha certes estructures conservades a l'entorn del pati interior podrien correspondre al primitiu castell, documentat des de principis del segle xiii. Actualment, en el pati de l'edifici hi ha una pica baptismal de pedra procedent de l'església de Sant Feliu, reutilitzada com a test. [https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Feliu_de_la_Garriga].

010.Església Sant Feliu de la Garriga.

Sant Feliu de la Garriga és una església al terme de Viladamat (l'Alt Empordà). Està situada al sud del terme, al peu del Puig Segalar, s'hi accedeix des del nucli urbà, des de Palau Borrell i des d'un camí que neix a la carretera C-31. És esmentada ja l'any 1060, l'església actual és d'estil romànic amb un campanar quadrat del segle xiii. Al seu costat hi ha el castell de la Garriga, que va pertànyer originàriament a la família Santfeliu, i que al segle xiv passà als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit de Castell d'Empordà. Actualment es troba molt deteriorada i en un estat d'abandó considerable. A terra es poden veure els espais que ocupaven les sepultures de personatges de l'època. La primera vegada que apareix documentada és en un precepte del rei Odó de l'any 889, a favor del monestir de Sant Policarp de Rasés, al Llenguadoc. Posteriorment, apareix esmentada en la donació feta per la comtessa Guisla de l'església de Girona, l'any 1060. A partir del segle xi, les cites i referències a l'església de Sant Feliu són constants. Apareix en la relació de llocs del comtat d'Empúries del 1115 i 1164, en documents de venda o cessió de delmes de l'any 1279, en les Rationes decimarum Hispaniae del 1279 i 1280, a la relació de parròquies del 1362, etc. La categoria parroquial del temple es mantingué encara fins al segle xvii. L'any 1617, el bisbe concedeix la categoria de sufragània a la nova església de Sant Quirze i Santa Julita o Jovita, que havia estat construïda dins del poble, indicant així que el canvi de parròquia no trigaria gaire a fer-se. L'any 1753, els objectes de culte més valuosos de l'església foren traslladats a Viladamat, indicant així el progressiu abandonament del temple. El culte hi fou prohibit pel bisbe l'any 1823 a causa de la ruïna que amenaçava l'edifici, i el 1843 es va tapar la porta i tot el que quedava dins l'església, incloent-hi les campanes, foren traslladades a Viladamat.[1] A l'entorn del conjunt format per l'església i el castell s'han documentat alguns fragments d'àmfores i dolies. D'altres es veuen encastats en l'aparell romànic de l'església. [https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Feliu_de_la_Garriga].

011.Font d'Ermedà.

012.Intersección/Recto.

013.Izquierda.

014.Poste indicativo/Intersección/Enlace GR-1.

015.Izquierda.

016.Derecha Palauborrell.

017. Església de Santa Eulàlia de Palauborrell.

Palau Borrell, alguns cops escrit Palauborrell, és un petit veïnat a escassa distància a ponent del nucli urbà de la població de Viladamat, cap del municipi del que forma part. El nucli de Palau Borrell està catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una petita agrupació de cinc masos disposats a l'entorn de l'església de Santa Eulàlia, adossada en un d'ells, el mas d'en Batlle. Es tracta de masies formades per diversos cossos adossats disposats en un terreny en pendent. Presenten les cobertes de teula d'una i dues vessants i consten de planta baixa, pis i golfes. Els accessos es fan mitjançant portals d'arc de mig punt adovellats i d'arc rebaixat, amb les finestres majoritàriament rectangulars, i els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les més modernes són bastides en maons. A l'interior, aquests masos presenten sostres coberts amb voltes de canó de pedruscall i voltes a la catalana. Les construccions són bastides en pedra desbastada i sense treballar,lligada amb morter i amb carreus a les cantonades. Aquest masos són segones residències. Tot i les notícies documentals, l'església de Santa Eulàlia mostra les característiques pròpies de les construccions preromàniques dels segles IX-X i l'arqueologia ha confirmat que aquest temple es va construir sobre les restes d'un fonament anterior. Aquesta església apareix com a sufragània de la parròquia de Sant Feliu de la Garriga fins que, al segle XVII va passar a dependre de la nova església de Sant Quirze de Viladamat. Sant Feliu de la Garriga i Viladamat van ser venudes a Francesc Guerau d'Ullà per Bernat Alemany d'Orriols.[https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_Borrell].

018.Puente sobre torrente.

019.Poste indicativo.

020.Derecha GR-1/Izquierda enlace w.004.

021.Abandonamos GR-1/Poste indicativo/Intersección Izquierda (Camí de Ventalló a Garrigoles).

022.Església de Sant Sadurní de Garrigoles.

Sant Sadurní de Garrigoles es troba al bell mig de les masies que formen el poble de Garrigoles. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'any 1185 l'església de Sant Sadurní de Garrigoles fou cedida de Girona a l'ordre dels cavallers del Sant Sepulcre que hi establiren una comunitat.[2] El 1210 el lloc de Garrigoles, juntament amb el veí de les Olives, passaren a integrar-se als dominis, importants al Baix Empordà, de l'abadia benedictina de Santa Maria d'Amer. A finals del segle xiv, ambdós llocs figuren com a pertanyents a la baronia Verges; al segle xvii eren de la barllia reial de Verges. [https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Sadurn%C3%AD_de_Garrigoles].