Puig Vicenç i Penyes del Moro, Can Riera i Cucut per les Coves de Can Riera i Bogunyà, la Vall d’Arús i la Serra de Can Güell

Sorprenent ruta sortint de Torrelles de Llobregat en la que desprès de remuntar el Torrent de Can Reinal explorarem les espectaculars Coves de Can Riera, desprès pujarem per l’aventurer camí amb algún fácil tram equipat de les Penyes de Can Riera tot pasant per la Penya del Cucut fins coronar el panoràmic Puig Vicenç, des d’on baixarem al Fondo de la Vall d’Arús on explorarem la gegantina i artificial Cova Bogunyà i veurem un curiós Forn de Vidre. Per tancar el “8” ens enfilarem al bon mirador de la Penya del Moro, resseguirem la carena de la Serra de Can Güell i baixarem pel Torrent de Can Valent.

***RECORREGUT: Plaça de Can Roig (Torrelles de Llobregat)-Can Reinal-Coll de la Serra de Can Valent-Coll de la Serra de Can Ros-Coves de Can Riera-Coll de Can Riera-Penya del Cucut (281m)-Camí de les Penyes de Can Riera-Puig Vicenç (465m)-Serra de Can Güell-Vall d’Arús-Cova Bogunyà o Polvorí-Vall d’Arús-Forn de Vidre-Coll del Pi de les Tres Soques-Penya del Moro (467m)-Serra de Can Güell-Coll de Can Riera-Can Riera-Torrent de Can Valent-Camps d’Ametllers i Cirerers-Can Roig-Plaça de Can Roig (Torrelles de Llobregat).

***CRONICA: Aparquem en la Plaça de Can Roig, al costat de les instalacions esportives de Torrelles de Llobregat. Iniciem la caminada al S i, poc despres de pasar la rotonda, deixem el C/ del Raval Roig i prenem un cami cimentat a la dreta que s’enfila al SO i mes amunt surt al Raval Janer (indicador), on trobem una cruilla de camins i seguim el cami-pista cimentat que continua pujant suaument al SO i despres a l’O tot deixant a la nostra dreta i avall la masia de Can Bella. Mes endavant pasem a la vora de Can Reinal i despres el cami-pista esdeve de terra i continua amb tendencia a l’O entre camps de ametllers i cirerers fent una suau pujada pel vessant orografic dret del Torrent de Can Reinal. Mes amunt trobem uuna bifurcacio on seguim el cami-pista barrat a la circulacio que puja a l’O, tot seguit deixem a l’esquerra un cami mig abandonat i seguim pujant pasant a la vora d’un pi molt alt. Pasades unes feixes abandonades el cami-pista tomba al N/NE i surt a la carena en el Coll de la Serra de Can Valent (indicador), des d’on seguim carenejant per un cami-pista entre camps ametllers, cirerers i oliveres a l’O/SO fins arribar a una gran bassa dels bombers, on trobem una bifurcacio i seguim el cami-pista de la dreta (O) fent una suau baixada tot dirigint-nos cap a les vermellosses Penyes de Can Riera i el Puig Vicenç mentre anem vorejant els camps. Mes avall deixem a l’esquerra un cami mes secundari i tot seguit arribem a la cruïlla de camins del Coll de la Serra de Can Ros. En aquest punt obviem tots els camins que veiem i busquem un corriol d’inici poc evident que surt al SO. Als pocs metres el corriol es defineix, continua fent una suau davallada i mes avall es redreça a l’O entre pins i comença a pujar una mica fins arribar a una petita clariana envoltada de figues de moro (higos chumbos en castellà). A partir d’aquest punt seguim un corriol poc fressat que s’enfila al N entre les figues de moro i, 10m mes amunt, anem uns metres a l’esquerra (O) fins la primera de les curioses Coves de Can Riera, força alta i, com totes les Coves de Can Riera, formada per un espectacular proces erosiu per tafoni. Dins la cavitat s’origina una esquerda orientada al N i cap al S trobem un forat pel qual podem sortir. Vista la primera cova reprenem el corriol que portavem que s’enfila fort (N) per una mena de canal que s’obre pas entre les figues de moro on cal recolçar les mans en algun punt. Poc mes amunt sortim a una mena de lleixa que va resseguint a l’E els vermellossos i erosionats cingles tot pasant per la 2ª de les Coves de Can Riera i, tot seguit, la 3ª de les Coves de Can Riera, la mes espectacular del conjunt, força gran i on l’erosio a modelat espectaculars formacions. Pasada aquesta cova continuem vorejant el cingle pasant al costat de diverses foradades i petites cavitats formades per l’erosio que ens deixen en una zona on el cingle forma una mena de “balconada” on la continuacio resseguint el cingle esdeve impracticable. En aquest punt desfem uns metres els nostres passos i busquem una escala que esta uns metres per sota nostre que ens ajuda a baixar un curt resalt vertical i despres de l’escala seguim davallant per una perdedora senda que tot seguit baixa per una petita canal i despres continua amb tendencia a l’E tot faldejant els cingles. Poc mes endavant la poc definida senda tomba a l’esquerra (NE, fites escadusseres) i comença a pujar traçant una diagonal que aviat ens deixa en un caracteristic gran roc, des d’on remuntem al N pasant al costat d’una petita coveta fins abastar un coll entre enormes penyes on trobem molta bruticia (hi ha senyals que algu hi viu per aquí i precisament no es molt net ni amant de la natura). Travessat aquest coll trobem un corriol força fressat pel que flanquegem la primera i enorme penya per la seva cara N i, un cop flanquejada, deixem el corriol (que despres reprenem) i anem a la dreta uns pocs metres en busca de la part alta del cingle, format per grans blocs i penyes totes erosionades i amb curioses formacions (balmes, foradades, etc…) realment curioses. Anem pel capdamunt del cingle tot recolçant les mans en algun punt fins sortir a l’espero E del mateix, que forma un bon mirador. Des d’aquest espero desfem apenes 4m i busquem una petita canal que davalla al N i tot seguit conecta amb el corriol que haviem deixat abans, que seguim a la dreta (E) i baixant i, tot seguit, deixem el corriol que sembla mes fressat (que continua davallant a l’E/SE) i tombem al NE seguint un rastre de senda que aviat pasa al costat d’unes curioses pedres (on tornem a trobar força bruticia) i continua davallant al N/NE fins sortir poc mes avall a una pista, que seguim a l’esquerra gairebe planejant. Aquesta pista aviat tomba al N i no triga a sortir a la cruïlla de camins indicada del Coll de Can Riera (es el punt d’unio del “8” que forma la ruta), on prenem una drecera que davalla al N i tot seguit desemboca en una pista, que seguim a l’esquerra fent una suau baixada i, just quan la pista s’aplana i trobem un indicador, la deixem i prenem un antic cami a l’esquerra (NO) cap al “Maset del Pi” (indicat) que s’endinsa al bosc gairebe de pla tot faldejant algunes penyes. Mes endavant aquest cami surt a una pista, que seguim a l’esquerra (SO) i baixant apenes uns metres i cal buscar a l’esquerra de la pista l’inici poc evident d’un corriol (Camí de les Penyes de Can Riera) que s’esmuny pel bosc tot enfilant-se inicialment a l’E. Aviat aquest corriol esdeve mes evident i comença a faldejar la base de la Penya del Cucut, primer per la seva cara N i despres per la seva cara E tot redreçant-se al S i pujant fins sortir a un collet, des d’on ens desviem momentaneament a la dreta (N) enfilant-nos recolçant alguna ma a la Penya del Cucut (281m), on trobem diverses i curioses roques erosionades, petites cavitats i una balma. Novament en el collet enfilem al S per un tram mes perdedor degut als arbres caiguts i aviat trobem un tram equipat amb una corda fixa que superem facil i, tot seguit, trobem una balma-cova que a l’igual que la resta de coves d’avui amb curioses formes degut a l’erosio. Des de la balma-cova el corriol continua uns metres a l’E vorejant curioses penyes erosionades i despres tomba al S i trobem un nou tram equipat amb una corda fixa (aquest corda esta força malmesa, sense corda crec que no pasa d’una grimpadeta de Iº), que un cop superada ens deixa en una mena de “cresta” farcida de penyes on el corriol es dilueix (sobretot pels arbres caiguts). Aquí cal continuar pujant amb tendencia al S recolçant les mans en algun punt. Poc mes amunt deixem enrere les Penyes de Can Riera i apareix un corriol fressat que puja mes suaument pasant pel boscos e indeterminat cim de les Penyes de Can Riera, des d’on continuem planejant al S per un corriol definit que no triga en sortir a una cruïlla de camins indicada, on prenem un corriol fressat amb tendencia a l’O cap al “Puig Vicenç” que s’enfila fort tot serpentejant entre pins, alzines i teixos fins coronar el cim del Puig Vicenç (465m), coronat per un vertex geodesic, un “mini” bivac-paravent i una extensa panoramica de 360º. Des del cim fem uns metres a l’O fins un indicador i agafem un cami-pista a l’esquerra que va davallant suaument tot carenejant la Serra de Can Güell. Poc mes avall ens desviem apenes uns metres a la dreta fins una barraca (en ruïnes) i despres seguim davallant suaument fent algun revolt i deixant una pista abandonada a la dreta i, tot seguit, el cami-pista tomba a l’O, deixem una altre pista abandonada a l’esquerra i quan trobem una bifurcacio al costat d’una torre de la llum deixem el cami-pista que portem i prenem aquesta pista a la dreta que davalla fortet i amb tendencia a l’O. Mes avall la pista s’orienta al NO, deixem un sender a l’esquerra i sortim a una cruïlla de camins on continuem davallant per la nostra pista fent un parell de marrades que ens porten a travessar el Fondo de la Vall d’Arús. Un cop travessat el fondo la pista fa una breu pujada al NO que ens deixa en una cruïlla de camins on trobem un banc de pedra per descansar i un forn, crec que de calç. Des d’aquesta cruïlla fem una breu “anada-tornada” prenent el sender que surt al SO i als pocs metres ens deixa en la gegantina Cova Bogunyà o Polvorí, una cavitat artificial que originariament era una explotació de guix i durant la Guerra Civil es va convertir en el polvorí de l’exèrcit republicà, moment on es creu que van engrandir-hi el forat inicial per fer-lo transitable als camions que entraven a carregar o descarregar els explosius. Vista la cova tornem a la cruïlla de camins i ara prenem la pista que puja al S/SE tot remuntant suaument la Vall d’Arús pel seu vessant orografic esquerra. Mes amunt pasem a la vora d’una barraca mig ensorrada, deixem un cami mig abandonat a l’esquerra i tot seguit trobem una bifurcacio on deixem la pista principal que portem (que a partir d’aquí sembla que s’enfila) i prenem un cami que davalla a l’esquerra, travessa un petit fondo i continua amb tendencia a l’E fins arribar a un curios Forn de Vidre (a les parets interiors encara s’hi veuen restes de vidre). Continuem pel cami travessant un altre fondo i a l’altre banda pugem una mica al NE fins trobar aviat una bifurcacio, on deixem el cami que portem i prenem un cami format per plaques rocoses que se’ns obre a la dreta (SE) i s’enfila fortet. Mes amunt el cami esdeve un sender que continua pujant mes suaument i despres s’orienta al S fent un tram mes planer que ens acaba deixant en una pista, que seguim a la dreta (S) fent una lleugera baixada. Poc despres deixem un sender que s’enfila a l’esquerra i seguim per la pista amb tendencia al S fins sortir a una cruïlla indicada, on seguim cap al “Puig Vicenç” per una pista que s’enfila i, al poc, just despres del primer revolt i quan la pista pasa per sota de la linia de la llum, la deixem i ens enfilem fort per un corriol (SO) que va pel tallafoc. Poc mes amunt el corriol del tallafoc travessa la pista de nou i seguim en forta pujada fins arribar al capdamunt, on trobem un cami que seguim de pla i amb tendencia al S que aviat ens deixa en una cruïlla de camins on seguim per la pista que surt al SE, que no triga en deixar-nos en la cruïlla de camins indicada del Coll del Pi de les Tres Soques, on conectem am els senyals PR. Continuem cap a la “Penya del Moro” per un cami (senyals PR) que surt carenejant a l’E i al poc arriba al mirador natural de la Penya del Moro, on gaudim d’una bona panoramica. Reprenem el sender (senyals PR) tot davallant amb tendencia al NE i, just a l’alçada d’una barraca de pedra (probable dolmen?), fa un gir a la dreta davallant fortet uns metres i depres continua baixant mes suau per sender fressat. Poc mes avall deixem un cami a l’esquerra i seguim davallant fins sortir poc despres a una pista (indicador), que seguim a l’esquerra (N) cap al “Puig Vicenç” (indicat, senyals PR). Aviat deixem un cami a l’esquerra i sortim a una nova cruïlla de pistes on seguim la pista que davalla suaument al N (senyals PR) i surt a la carena en un collet on trobem el diposit de Can Güell, des d’on seguim carenejant per la pista que portem (N, senyals PR) pero ara pujant fins trobar poc despres una nova cruïlla indicada, on seguim recte cap al “Puig Vicenç” (indicat, senyals PR) per la pista que continua carenejant la Serra de Can Güell fent petits desnivells i, quan estem a punt d’arribar al punt on abans deixavem la carena en la baixada del Puig Vicenç, deixem aquesta pista i els senyals PR (que continuen per la carena) i prenem una altre pista que davalla a la dreta inicialment a l’E i deixant a la dreta i per sota nostre l’urbanitzacio Can Güell. Mes avall la pista tomba al N i faldeja la Serra de Can Güell pel seu canto E fent una suau pujada i despres la pista inicia una suau baixada redreçant-se al NE fins sortir a una altre pista, que seguim a l’esquerra i als pocs metres es bifurca: seguim pel cami de la dreta (NE) i tot seguit sortim a una cruïlla de camins indicada on conectem de nou amb els senyals PR, que seguim pel sender que surt al N. El sender (un clar cami antic) s’endinsa al bosc, tomba a l’E i despres davalla a la mena d’un grau fent llaçades i ziga-zagues fins sortir de nou al Coll de Can Riera (es el punt d’unio del “8” que forma la ruta), on tornem a deixar els senyals PR i prenem la pista que surt a l’E/NE i, tot seguit, arribem a una nova cruïlla de camins on seguim la pista que surt recte (NE) i mena a Can Riera, on trobem un cartell que posa “Prohibido el paso a toda persona ajena a la finca” i “Perros sueltos” (cal dir que en els dos dies que em pasat per Can Riera no ens a “atacat” cap gos). Nosaltres continuem una mica mes i, despres de pasar al costat d’un curios roure, deixem aquesta pista d’acces a la masia de Can Riera (veient els cartells no crec que li agradi tenir visites…) i davallem a la dreta per un cami-pista entre oliveres i fent alguns revolts. Mes avall el cami-pista s’orienta a l’E, pasa al costat d’una nova barraca de pedra seca i no triguem en deixar enrere els terrenys de Can Riera, punt on deixem un cami que hi puja a l’esquerra i seguim davallant pel nostre cami-pista (cada vegada mes secundari), que despres d’un parell de revolts deixem per un sender que surt a l’E. Aquest sender fa una breu pujada i despres continua amb una suau tendencia a baixar resseguint el vessant de la muntanya i mantenint a la dreta i avall el Torrent de Can Valent. En pasar per sota de la linia de la llum deixem un cami a l’esquerra i seguim davallant suaument paral•lels al Torrent de Can Valent fins sortir despres d’una breu pujada a una pista, que seguim a la dreta (E) i baixant i no triguem en arribar a una bifurcacio on seguim fent un gir a la dreta (SO) de 180º que poc mes avall ens porta a travessar el Torrent de Can Valent, pasat el qual remunten una mica (SO) fins trobar una nova bifurcacio on seguim la pista de l’esquerra i pujant, que tot seguit ens deixa en uns camps d’ametllers i cirerers on trobem una nova cruïlla de camins-pistes on continuem amb tendencia a l’E tot vorejant els camps. Aviat trobem una nova bifurcacio de camins-pistes on seguim per un cami-pista mig abandonat que inicialment continua al NE, despres fa unes llaçades guanyant alçada mentre voreja camps d’ametllers i cirerers i, quan deixem enrere aquests camps ens endinsem en un bosc de pins on el cami-pista esdeve mes marcat i, travessada una tanca metalica, començem a davallar (SE) fins sortir a una pista circulable, que prenem a l’esquerra i baixant tot obviant els trencalls que ens surten a banda i banda i seguint sempre per la pista principal amb una tendencia a davallar al S fins sortir a la masia de Can Roig, just al costat del punt d’inici.

***NOTA: Trams de cami poc definit per les Coves de Can Riera i en el Camí de les Penyes de Can Riera, en aquest últim degut a la caiguda d’arbres. Durant el recorregut del Cami de les Penyes de Can Riera i en el tram de les Coves de Can Riera cal recolçar les mans en algun punt així com superar un parell de trams equipats amb cordes fixes (sense corda son passos de Iº) i una escala, molt fácils i divertits per gent habituada pero poden ser difícils per gent molt poc experimentada. Tram costerut resseguint el tallafoc fins el Coll del Pi de les Tres Soques, evitable seguint les llargues marrades de la pista.