PUIGCABRER (100 Cims) I SERRA DE LES GUIXERES

El Puigcabrer es un d’aquells cims que si no fos que està inclòs en els 100 cims de la FEEC, difícilment m’hauria plantejat fer mai (lluny del meu poble). Per la gent de la contrada es força freqüent i amb un interès paisatgístic, ja que des del cim, a mes de la singularitat de la Torre d’en Petrol hi podem gaudir de la vista: Al Nord la Conca de Barberà amb les seves històriques viles i al fons La Segarra i L’Urgell; al sud el Camp de Tarragona i la Mediterrània. A ponent les muntanyes de Prades i a llevant en primer terme la Serra de les Guixeres que juntament amb les Serra de Carbonera i la Muntanya de Jordà formen la Serra de Miramar que delimita l’Alt Camp de la Conca de Barbera. La Serra de les Guixeres fa de bon descobrir i es una manera d’allargar la curta pujada al Puigcabrer i així fer una matinal. La Serra de les Guixeres es també un excel·lent mirador i alguns trams en cresta que crida l’atenció del excursionista.

Ruta: La Ràpita (La Riba) (241 m) – Coster de la Cansaladeta (322 m) – Carretera dels Moros (373 m) – Coll de la Sivina (436 m) – Coll Turó Mas de Gínjol (559 m) – Coll Turó d’en Manel (579 m) – Cim de la Serra de les Guixeres (706 m) – Bosc del Teix (593 m) – Coll Tossal de Moragues (554 m) – Barranc de la Masia del Maginet (373 m) – Pla de la Bena (380 m) – Mas de Grasset (340 m) – Pla de Gràcies a Déu (443 m) – Coll de la Sivina (436 m) – Puigcabrer (524 m) – Serret del Querol (458 m) - Camí sota Cingle de Barbet (346 m) – Carretera (256 m) – La Ràpita (241 m)
Accés: Arribem a La Riba per la carretera C-14 entre Reus i Montblanc. Des de Valls s’hi arriba per la T-742 que passa per Picamoixons.

Caminada: Iniciem la caminada al barri de La Ràpita, on ja trobem indicadors que ens marquen el camí al Puigcabrer. Comença amb escales entre edificacions però aviat el corriol es dirigeix al SE i va prenent alçada. En arribar als Costers de la Cansaladeta la ruta de pujada al cim fa un gir al NE. En trobar una fita indicadora d’un camí, rumb mes o menys al E (i que no està al mapa) decidim seguir-lo (i canviar els plans inicials). Camí entre marges de pedra, ben senyalitzat, que passa pel peu del cingle de la Cova del Olivar i guanyant alçada lentament ens situa a la carretera del Moros, just al costat d’una bonica barraca de pedra seca. Prenem la pista vers el NE i l’anirem seguint, deixant a l’esquerra un corriol que s’enfila al Puigcabrer. Arribem al Coll de la Sivina i seguim per pista, passem el Coll del Turó de Mas de Gínjol i arribem al Coll del Turó d’en Manel. Aquí comença un corriol, al SO, que ràpidament s’enfila pel vessant sud de la serra de les Guixeres. Sense cap dificultat arribem a la carena, amb excel·lents vistes. Girem al SO i remuntem la serra fins arribar al punt més alt. Gaudim del paisatge en un dia clar i net (l’endemà d’una forta ventada). El camí segueix al SO i als pocs metres trobem el grau de baixada. (Hi ha algú que està obrint pas i senyalitzant amb cintes verd-groc fluorescent, un camí que ressegueix les cretes de la carena. L’hem seguit un tram -no hi es al track perquè l’he editat- i es força interesant, però de lenta progressió. Finalment tornem enrere fins al punt més alt. Agrair a qui està fent la feina d’obrir i conservar camins). La baixada es per una zona obaga i amb abundant vegetació, amb un inici de forta pendent, on unes cordes posades estratègicament ens ajuden a no relliscar. Ràpidament el corriol es va suavitzant fins arribar a la cruïlla d’un camí mes ample que seguim fins arribar a una pista en la zona coneguda com a Bosc del Teix. Per pista al NO anem baixant fent llaçades fins arribar al Camí de Lilla, prop del coll al peu del Tossal de Moragues. A la pista principal girem al OSO i anem seguint tot contemplant les crestes de la serra de les Guixeres. En arribar al Barranc de la Masia del Marginet, fem atenció perquè pocs metres mes endavant deixem la pista principal i seguim per una secundària que va rumb al S fins arribar al Pla de la Bena. La pista es converteix en corriol i fent ziga-zaga baixa fins al Mas de Grasset, on hi trobem un antic pou. Seguim per corriol per dins el bosc fins a trobar-nos sobre la boca d’un túnel del TGV. La tanca metàl·lica de protecció ens barra el pas, i l’hem de resseguir uns metres primer planers i mes endavant en baixada. Una fita de pedra, a l’esquerra ens marca el corriol que s’enfila (literalment) pels marges rumb al O. Hem de fer molta atenció a veure les fites de pedra en els llocs mes impensables per finalment arribar a unes cordes que ens ajuden a superar sense relliscar els dos darrers marges. Ara el camí gira al S i planeja una estona per acabar de nou en forta pujada fins assolir el Pla de Gràcies a Déu. (No ens ha estranyat el nom del pla). El Coll de la Sivina es a tocar i allà comença el corriol que ens portarà al cim del Puigcabrer. Gaudim del Cim, recuperem forces a l’ombra de la Torre d’en Petrol i baixem rumb al NO per anar a buscar el Serret del Querol, on comença la baixada del grau per un camí en llaçades. Al peu del pas hi trobem dos pals indicadors que marquen la ruta habitual entre La Riba i el Puigcabrer. En arribar al segon, deixem la ruta habitual, girem al N, passem per peu del Cingle de Barbet i sortim a parar al peu de la carretera. L’antiga carretera, en paral·lel a la nova, es la que ens portarà de nou a La Ràpita, passant per entremigs de marges d’oliveres.

Cartografia: Serra de Miramar. Escala 1:20.000. Editorial Piolet