Puigcerdà - Planoles (GR 11 - Etapa 34 FEEC) [17/06/2018]

Ruta des de Puigcerdà fins a Planoles, seguint l'Etapa 34 (segons la FEEC) del GR 11, i passant per Age, Vilallobent, la Coma del Fang, el Coll Marcer, el Clot de Malniu, el Coll de la Creu de Meians, Dòrria, i el Càmping Masia Can Fosses, fent el trajecte només d'anada.

La ruta comença a Puigcerdà, just on el GR 11 es troba amb el GR 4, i on s'acaba també l'Etapa 33 (segons la FEEC) del mateix GR 11. Tan bon punt s'inicia el camí, es troba una marca grossa en una paret amb els colors blanc i vermell i unes lletres que indiquen el pas del GR 11; aquestes seran les marques que caldrà seguir durant tot el camí. Poc després, es creua el Segre i s'arriba a Age, un nucli de boniques cases que pertany a Puigcerdà. De manera semblant, després de creuar la Vanera, un riu que desemboca al Segre a escassos metres d'aquí, s'arriba al nucli de Vilallobent, que també pertany a Puigcerdà. A partir d'aquí, el camí inicia una sobtada ascensió pel Serrat de Fortí, amb més de 500 metres de desnivell en 4 quilòmetres. El camí, frondós, ofereix bones vistes de Puigcerdà i dels pobles del voltant. En arribar a la Coma del Fang, un paratge espectacular pintat d'un verd viu i intens, es presenta una cruïlla i sembla que la ruta ofereixi una treva. Prenent el camí del sud-est, però, l'ascens continua fins a la Muntanya de Saltèguet i el Coll Marcer, on es poden observar vaques i cavalls pasturant tranquil·lament, i on es decideix fer una aturada per fer un mos i descansar una estona mentre s'admira el paisatge.

Després del descans, la ruta va seguint la frontera amb la Catalunya Nord i fa una mica de baixada fins al Clot de Malniu, a partir d'on torna a pujar uns 100 metres fins arribar al punt més alt de la ruta, el Coll de la Creu de Meians. Es tracta d'un altre paratge esplèndid, amb vistes infinites de prats verds i muntanyes, algunes encara nevades. Des de la Creu de Meians, doncs, el camí va baixant mica en mica tot creuant diversos torrents (aquest any força plens com a conseqüència de les pluges constants de la primavera) fins arribar a Dòrria, un petit però bell nucli de cases pertanyent al poble de Toses i declarat bé cultural d'interès nacional. Encara a Dòrria, cal estar atents i no continuar per la carretera, ja que unes marques blanques i vermelles indiquen el corriol que se'n desvia i que forma part del GR 11. Aquest camí, que continua creuant torrents que baixen força plens i que obliguen a fer alguna peripècia per no mullar-se les xiruques, també està una mica embardissat i algunes mates de bàlec, ben florides i perfumades, envaeixen amenaçadores algun dels trams. El corriol va seguint fins que, just abans de començar l'últim tram que porta fins a Planès (nucli pertanyent a Planoles), uns cartells amb marques indiquen que el GR 11 continua cap a l'esquerra, contradient el mapa de la FEEC. Tot i que suposa un petit esforç final, es decideix seguir les marques i incrementar una mica més tant el recorregut com el desnivell. Tanmateix, després de pujar uns 50 metres, i abans de girar cap a la dreta per dirigir-se cap a Planoles, cal creuar el Riu de Planès. Fins ara, s'han pogut creuar tots els torrents de manera més o menys plàcida, saltant entre algunes pedres i intentant no posar els peus de ple dins l'aigua; en aquest cas, però, hi passa tanta aigua que l'intent sembla arriscat. Per tant, es decideix creuar-lo amb els peus descalços, evitant així tot perill i refrescant, de passada, els peus cansats. Des d'aquest punt, ràpidament s'arriba al Càmping Masia Can Fosses, anunciat en cartells des de Dòrria. Aquí també cal estar molt atents perquè la continuació del GR 11 no és gens evident, ja que passa per darrere una casa, en una zona bastant embardissada, i amb un cartell indicatiu força amagat. De fet, el mateix corriol que baixa fins a Planoles difícilment es pot definir com a camí; es tracta de creuar un camp enfangat i d'herbes altes, seguint bàsicament les herbes aixafades per altres caminants. Finalment, només cal creuar la carretera que porta a la Collada de Toses (o a Ribes de Freser), i arribar per fi al centre de Planoles, punt final d'aquesta ruta.

Es tracta d'una ruta sense dificultats tècniques més enllà de l'exigència del recorregut pel que fa a la distància i al desnivell, i que discorre per indrets meravellosos amb vistes excel·lents. Hi ha parts del camí que són frondoses, però cal anar amb compte amb el sol en les zones més pelades. La ruta és fàcil de seguir gràcies a les marques blanques i vermelles del GR 11, tot i que en alguns punts on el camí és més obert, com ara en alguns camps de les zones més altes, és molt recomanable estar atents i seguir un mapa o un GPS per no perdre's, ja que no hi ha elements on posar les marques. La ruta també creua sovint alguns torrents i, si bé no han de suposar cap gran problema, és possible que calgui descalçar-se si algun d'ells baixa amb força. Per aquest mateix motiu, alguns trams es troben una mica enfangats, però no es fa ni molt menys pesat, ja que són només petits trams que gairebé sempre es poden esquivar (si ha plogut els dies anteriors, això pot canviar). A mesura que la ruta s'acosta a Planoles, alguns corriols també estan una mica més embardissats. Si es pretén fer aquesta etapa del GR 11 per separat, és possible deixar el cotxe en algun dels dos extrems (Puigcerdà o Planoles), i fer el tram d'anada o de tornada en tren (uns 40 minuts). Es tracta d'una de les etapes més llargues del GR 11 (segons la FEEC), però val asbolutament la pena pels magnífics indrets per on passa i per les vistes infinites dels Pirineus.