Puigcerdà Ruta per 5 Ermites Romaicas de la Cerdanya desde l´estació de tren

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D¨EXCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Avui els Excursionistes del Dilluns fem una sortida per la Cerdanya per tal de conèixer diverses esglésies Romàniques de la comarca. Ja que la zona pirinenca constitueix un territori amb característiques físiques molt semblants i posseeix unes arrels culturals comunes que es remunten al començament de l’edat mitjana.

L’actual línia fronterera que s’estén al llarg dels Pirineus poca cosa té a veure amb les divisions polítiques d’aquella època. Les comunitats d’ambdues vessants de la serralada mantenen uns nexes sòlids, tant de llinatges, feudals i d’administració religiosa com de relacions humanes i comercials. Parlem, per tant, d’una mateixa cultura, els vestigis de la qual han arribat fins als nostres dies expressant en centenars de monuments romànics. Es tracta, per tant, d’un conjunt monumental força homogeni i alhora ric en matisos, singulars i atractius, que abasta una zona pirinenca perfectament definida.

L’arquitectura religiosa de l’alta edat mitjana de Cerdanya està mancada de grans obres i presenta un conjunt força unitari d’edificis de dimensions reduïdes on sobresurten alguns exemples con l’antiga canònica de Santa Maria de Talló o l’església parroquial de Sant Pere d’Alp. La renovació arquitectònica del segle XI implanta a la Cerdanya les formes llombardes de caràcter molt simple, la qual cosa provocà nombroses construccions mancades de decoració. No obstant això, certs elements decoratius purament llombards, són força corrents a la comarca.

Aquesta tendència perdurà fins a finals del s. XII, que es caracteritza per una continuïtat i per la reforma d’alguns edificis. Se substituiran les anteriors cobertes d’embigat de fusta per voltes de canó fetes d’obra i es reforçaran els paraments amb arcs formers. Igualment, es produeix un perfeccionament i refinament en el treball de la pedra, així com un canvi dels motius ornamentals amb presència d’escultura a les portalades i les finestres.

Les representacions religioses són bàsicament en talla de fusta i se centren en el Crist en Majestat i la Verge Maria. El culte al crucificat s’estén entre els segles XI i XII, però no perdurarà, la qual cosa ha motivat que pocs hagin arribat fins avui; no així el culte a Maria, la devoció a la qual ha estat estesa a totes les esglésies de la comarca fins als nostres dies, fet pel qual moltes imatges han pogut conservar-se. El tipus iconogràfic d’aquests és força unitari, des del segle XII fins als segle XV. Es conserven pocs vestigis de pintura mural, els quals, excepte alguna mostra a la Cerdanya d’administració francesa, es troben a diferents museus.

Sortim de l'estació de Puigcerdà i fem camí cap a Guils De Cerdanya, la Tor de Querol i fem el retorn cap a Saneja i de nou acabem a l'Estació de Puigcerdà. Per ordre que les anem trobant visitem l'Església de Sant Martí d'Aravó. La Capella de Sant Martí d'Aravó és una obra de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció
Petita capella moderna d'una sola nau, configurada amb caràcter popular, amb portal i finestra adovellats d'arc de mig punt i petit campanar d'espadanya, amb un buit per una campana, coronat amb panell i una creu de forja. Està bastida amb maçoneria, carreus d'angle i coberta amb llicorella. L'ermita està adossada a una construcció transversal.

Per arribar-hi hem passat pel pont de Sant Martí. El Pont de Sant Martí d'Aravó és una obra gòtica de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
El pont de Sant Martí es troba en la divisió dels termes municipals de Puigcerdà i de Guils de Cerdanya, damunt del riu d'Aravó, també anomenat Querol. Té una base romana de blocs escotxinats. Està compost per dos arcs de mig punt de caràcter gòtic, construïts els anys 1326-1328.

Història
Lloc de pas en la "Strata Ceretana" entre el Coll de la Perxa i el camí de la Solana. En aquest pont s'hi cobrava el dret de pas de persones, animals i de mercaderies.

Sant Esteve de Guils
Sant Esteve de Guils, és l'església parroquial del poble i municipi de Guils de Cerdanya, a la comarca catalana de la Baixa Cerdanya, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'any 2020 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric.

Història
L'any 1042 va ser consagrada l'església de Sant Esteve per Guillem Guifré bisbe d'Urgell. Pertanyia l'any 1163 al monestir de Sant Martí del Canigó, segons una butlla d'Alexandre III. Un segle més tard de la consagració de l'any 1042, va deure tornar-se a edificar un temple, que és l'actual del segle xii.

Edifici
És de planta rectangular amb absis semicircular i coberta amb volta de canó apuntada, més pronunciada a la part de la nau. L'absis té dues finestres, una al centre i l'altra al sud-oest, aquesta dona a la sagristia, construïda posteriorment, així com les dues capelles laterals.

Exterior
L'absis està ornamentat amb un fris de dents de serra, sostingut per mènsules intercalades entre mitges columnes adossades (lesenes) des de la base de l'absis fins al fris. La decoració dels capitells de les mitges columnes són rudimentaris, a la columna de la dreta s'hi veuen tres ondulacions com onades d'aigua i el de l'esquerra presenta quatre petits caps i una figureta arronsada ensenyant les natges, aquest motiu és força divulgat en altres esglésies com la de Santa Cecília de Bolvir. La finestra té una arquivolta de dovelles i decorada amb mitges boles.

A la façana de l'oest es troba el campanar de cadireta de dos pisos, al primer té dos grans finestrals i en el segon un de més petit.

La porta és de quatre arquivoltes de base rectangular i tres parells de columnes, totes amb capitells profusament llaurats amb representacions zoomòrfiques. L'arc frontal primer, té una sanefa escacada i un gruixut bordó amb boles en la seva aresta. El capitell central de l'esquerra està repetit el mateix tema que es troba en el capitell de l'església de Santa Maria de Cap d'Aran de Tredòs.

L'any 1936 desaparegué una talla de Mare de Déu romànica que es conservava a aquesta església, de 71 cm d'alçada. Se sap de la seva existència gràcies a una fotografia antiga de l'Arxiu Mas, que mostra una Mare de Déu vestida amb túnica i mantell, entronitzada amb el Fill (a qui li manca el cap) assegut al genoll esquerre. Aquest beneeix amb la mà dreta, mentre que amb l'esquerra sosté el Llibre. El tron podria haver contingut relíquies dins una caixa .

Sant Pere del Sidral (Sant Pere de Sedret o St. Pierre de Cedret en francès) és el nom d'un llogaret, i també el de l'església que el presidia, al municipi alt-cerdà de la Tor de Querol. Se situa a 1.208 metres d'altitud, i en l'actualitat està arruïnat.

Història
L'indret és esmentat ja al 1062 amb el nom de Villa Sidraleto, tal com apareix en un plet de propietat que, posteriorment, s'utilitzà com a documentació en estudis jurídics. Del 1159 és una indicació que el lloc hauria estat anomenat "Llinars".

El 1663, el governador de Puigcerdà ordenà que el poble proveís acantonament per un grup de soldats, basant-se en el fet que Sant Pere de Sedret no apareixia en la llista de pobles cedits a França pel Tractat dels Pirineus. Els regidors de la Tor protestaren davant la comissió franco-espanyola de límits situada a Figueres, i aquesta conclogué que el llogaret era una dependència de la Tor de Querol, pertanyent al regne de França, de manera que no podia complir les exigències del governador espanyol. La qüestió es reproduiria periòdicament -ressorgí per exemple el 1703, en la confiscació per contraban de set mules carregades de sal, que enfrontà el veguer de Puigcerdà amb l'intendent francès- fins que els Tractats de Baiona del 1866 fixaren definitivament la línia de frontera. Per a les converses prèvies als tractats, el govern espanyol comissionà el capità d'Estat Major Juan Pacheco perquè reconegués la frontera entre les dues Cerdanyes i recollís el màxim d'informació per a la defensa dels interessos espanyols. En l'informe previ que es lliurà a l'oficial el 1864 se l'indicava -entre altres- la qüestió sensible de Sant Pere de Sedret entre les jurisdiccions de Guils de Cerdanya i la Tor de Querol. La delimitació definitiva acabà donant un traçat "força complex" a causa de les "interpretacions dels límits històrics de Sant Pere de Sedret" (Capdevila La delimitació de la frontera hispanofrancesa (2011).

L'església de Sant Pere de Sedret
Al segle xiii, l'església de Sant Pere de Sedret i el priorat de Sant Pere de la Roca passaren a dependre del priorat agustinià de Santa Maria de Cornellà de Conflent.

Es documenta que el 1312 Sedret era parròquia. A les visites pastorals del bisbe d'Urgell del primer quart del segle xviii es destaquen les males condicions de l'església de Sant Pere: tenia un "paviment molt indecent", la pila de beneir sense cobertura, les parets amenaçaven ruïna i les úniques estovalles d'altar estaven estripades.

Sant Fruitós d'Iravals és una església romànica situada al centre del poble d'Iravals de la comuna de la Tor de Querol, a l'Alta Cerdanya.

L'edifici del segle xii compren una nau única amb volta de canó que desemboca a l'est en un absis semicircular, que per fora és totalment llis amb una única finestra d'espitllera. Al segle xviii es va construir un porxo a contra el mur sud de l'església que en protegeix l'entrada. Té un campanar de cadireta de dos arcs sobre la façana occidental.

S'hi guarda un Sant Crist romànic del segle xiii. i un retaule pintat del segle xiv dedicat a santa Marta atribuït a un pintor de l'anomenat Grup d'Iravals.
El 1963 l'església va ser protegida com a monument històric.

Sant Vicenç de Saneja és una església romànica del nucli de població de Saneja a Guils de Cerdanya (Cerdanya), protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció
Del seu exterior només en destaca el campanar. Disposa de torre quadrada del s. XII -època de la seva construcció- i de forma piramidal, murs de molta grossària i edificat al costat de l'absis. La resta de l'església està molt desfigurada pels afegits i reformes que ha sofert.

Història
Només pot significar-se que figura entre les possessions de l'abadia del Canigó al segle xi. Uns retaules de l'església ara es conserven al Museu Episcopal de Vic: un de Sant Jaume de Naüja i un de Sant Vicenç.

Sant Vicenç de Saneja és una església romànica del nucli de població de Saneja a Guils de Cerdanya (Cerdanya), protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció
Del seu exterior només en destaca el campanar. Disposa de torre quadrada del s. XII -època de la seva construcció- i de forma piramidal, murs de molta grossària i edificat al costat de l'absis. La resta de l'església està molt desfigurada pels afegits i reformes que ha sofert.

Història
Només pot significar-se que figura entre les possessions de l'abadia del Canigó al segle xi Uns retaules de l'església ara es conserven al Museu Episcopal de Vic: un de Sant Jaume de Naüja i un de Sant Vicenç.

Informació extreta de la Viquipèdia i de https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ruta-romanico-cerdanya-sant-marti-daravo-sant-esteve-guils-sant-pere-sedret-saint-fructueux-dyraval-77003762