Puigcerdá - Ur - Llivia

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D´EXCURIONS JOSEP CASTELS josepcastells
Avui en Joan R. ens ha proposat una ruta interessant per la Cerdanya per tal de fer-la el grup dels Excursionistes del Dilluns que lidera en Manel Vila del Olmo, amic i company de tantes excursions i rutes per Catalunya.

Es tracta d'una excursió interessant i molt bonica, a Puigcerdà, a LLivia passant pels petits pobles d'Ur a l'anada i la Guingueta d'Ix (Bourg-Madame( Molt interessant des del punt de vista paisatgístic, però també històric i cultural, com la majoria que trobem per aquestes comarques de muntanya.

Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines. El terme municipal limita al nord amb Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Guingueta d'Ix i Palau de Cerdanya; i

Climatologia
A Puigcerdà el clima és mediterrani pirinenc. Els hiverns són freds amb temperatures mitjanes entre 2 °C i -3 °C de mitjana, i els estius són suaus amb unes temperatures d'entre 14 i 18 °C. Tot l'any hi pot glaçar, prova de l'elevada amplitud tèrmica tant diària com anual.
La precipitació mitjana anual és d'uns 700 mm.

Història
La ciutat fou atacada el 1667 en ocasió de la Guerra de Devolució, i s'hi dirigí el Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs, que estava a Girona, però l'atac francès fou rebutjat abans que arribés.

Durant la Guerra de Successió (1702-1715), Puigcerdà va donar l'obediència a Carles III el 28 d'octubre del 1705. Dos anys després, una incursió de l'exèrcit francès va situar la vila en l'òrbita borbònica fins a la fi del conflicte. En el marc de la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720), l'exèrcit gal va tornar a dominar tota la Cerdanya. El seu control va comportar que es restablís, encara que momentàniament, el govern municipal anterior a la Nova Planta.

Durant la Tercera Guerra carlina, Francesc Savalls i Massot va intentar prendre la vila tres vegades, el 1873, 1874 i 1875.

Economia
La seva economia es basa en el turisme i en el sector de la construcció. Els mercats hi són multitudinaris (cada diumenge, hi ha mercat i freqüentment es fan fires artesanals). És un centre important d'esports nòrdics i disposa d'unes quantes estacions d'esquí a pocs quilòmetres (Superbolquera 2000, Pas de la Casa i Alp 2500 (la Molina i Masella). També disposa d'espais de camps de golf: el Golf de Fontanals i el Reial Club de Golf de la Cerdanya. Gràcies a la seva localització, i pel fet de ser una capital del Pirineu català, és un punt de partida d'excursions de tota mena per a conèixer tots els racons de la comarca.

Ara des d'a prop de l'estació pujarem al centre històric dalt el turó i passarem per diversos element d'interès del recorregut com l'estany de Puigcerdà, que és un estany artificial situat a la part nord-oest de la vila de Puigcerdà.

Història
Les primeres notícies de l'existència d'aquest estany daten del segle xiii, concretament del 2 de desembre del 1260, tal com ho descriu mossèn Jaume Martí i Sanjaume al seu llibre Dietari de Puigcerdà. En aquest dietari hi apareix un document on el paborde de les propietats de Sant Miquel de Cuixà a Cerdanya cedeix a Arnald de Prat un terreny al costat de l'estany. Citant la mateixa font, a l'obra Història de Puigcerdà i per les prospeccions arqueològiques dutes el 1991 per Oriol Mercadal Fernàndez i Jordi Campillo, es trobaren restes arqueològiques d'un assentament humà datat al segle xi (mur de pedra, paviment rústec, restes de ceràmica, una ferradura de mula) que podria haver perdurat fins al segle xiii. Es podria afirmar doncs, que la construcció de l'estany es dugué a terme entre els anys 1200 i 1260.

El subministrament d'aigua de l'estany prové del riu Querol que és portada fins a Puigcerdà mitjançant una séquia artificial, i de la qual seguirem un tram.

El Convent de Sant Domènec de Puigcerdà, a tocar del temple del mateix nom, va ser fundat el 1290 pel frare dominicà Bernat Guillem. Els dominicans havien arribat a la vila un parell d'anys abans, i havien romàs en una casa en préstec, com acostumaven a procedir els ordes mendicants. L'església es va començar cap al 1292, amb el suport de Jaume II. També hi van contribuir Ponç d'Ur i el qui era bisbe d'Urgell, Guillem de Montcada. Guillem Cadell, adinerat de Puigcerdà, va fer un donatiu de 400 sous per poder rebre sepultura al convent, una pràctica habitual a l'època i font important d'ingressos per als mendicants. Sembla que les obres es van enllestir cap al 1310. La seva fundació va rebre, a l'inici, l'oposició del monestir de Cuixà.

Cal tenir en compte que la fundació del convent coincideix amb el període més puixant de Puigcerdà. Amb el pas del temps, tant l'església com el convent van sofrir destruccions i reconstruccions, de manera que actualment l'únic que en roman és l'església, tot i que reformada, i part del claustre, que probablement ja no forma part de l'etapa de la fundació, sinó del 1610. Durant el segle xiv hi visqué el frare Arnau de Pinós, que fou venerat com a beat a la seva tomba en la sala capitular.
La violència del terratrèmol del 1428 també va arribar a Puigcerdà i el convent en va resultar afectat.

A inicis del XIX, quan era en reconstrucció, va quedar malmès durant la Guerra del Francès: se'n va destruir el claustre, gairebé totalment. El 1835 el convent va ser suprimit i es va utilitzar com a caserna militar i, posteriorment, com a escola. El 1868 la Junta Revolucionària de Puigcerdà n'enderroca el campanar. L'any 1936 s'incendia. Com que l'anterior temple parroquial, Santa Maria de Puigcerdà, queda destruït durant la guerra civil, passa a ser-ho aquesta.

Actualment, després d'una remodelació del 2001, les dependències conventuals allotgen avui dia la Biblioteca Comtat de Cerdanya, l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE), l'Institut d'Estudis Ceretans i el Casal d'Avis Sant Domènec de Puigcerdà.

Sortim del nucli urbà de Puigcerdà i per camins antics i planers ens dirigim cap a Llivia, passem per Rigolisa és un llogaret pertanyent al municipi de Puigcerdà situat a nord-est del puig Cerdà i format per un mas i l'església de Sant Jaume de Rigolisa. L'any 2021 tenia 44 habitants.

Rigolisa és un topònim preromà bascoide, probablement format d'Errako i lezea, que voldria dir "barranc del cremat". En 946 (segle X) apareix documentat per primer cop, amb el nom d'Eragolissa, com una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà que el rei Alfons I comprà per fundar Puigcerdà.

Sant Jaume de Rigolisa
Sant Jaume de Rigolisa és una església del municipi de Puigcerdà (Cerdanya) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La primitiva església dedicada a Sant Jaume apòstol va ser destruïda per les tropes franceses el 1793 a la Guerra Gran i fou restaurada per la família Guasc. El lloc actual de l'església de Sant Jaume de Rigolisa, a prop de les Ansaneres, al costat del riu Raür, fou traslladat per la família Macià i Bonaplata. L'església comptava amb un retaule gòtic del mestre cerdà Pere Borrell que es va perdre el 1936. És un temple neogòtic amb un portal d'arquivoltes ogivals i una gran rosassa, amb un estilitzat campanar de torre de 17 metres, amb coberta piramidal de pissarra.

El nom antic de l'església era Sant Jaume d'Eragolissa i podria ser una deformació fonètica d'"anar a Galícia". Diu la llegenda que l'església primitiva podria haver estat edificada pel mateix apòstol Jaume, en el seu camí cap a Galícia. Per aquest motiu passaven per Rigolisa els pelegrins provinents del santuari de Bell-lloc i de Font-romeu, anant per l'antic camí de Puigcerdà a Llívia.

Seguim cap a Ur de Cerdanya. Ur és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès.

Geografia
Ur està situat a la vall del riu Reür, a l'Alta Cerdanya, i limita amb la Baixa Cerdanya, amb Puigcerdà i Llívia.
La zona nord del terme municipal és més muntanyosa. Els rius Brangolí i Angostrina s'uneixen al poble d'Ur i formen el riu Reür, un afluent del riu Segre. A l'est del terme hi ha l'antic poble de Florí.

El 839 apareix per primera vegada el nom de Hur. El nom ve d'una base pre-indoeuropea que significa aigua o riu. Avui encara, ur significa aigua en basc.
Història
La parròquia de Sant Martí d'Ur ja es menciona en l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell el 839. El 965 el testament del comte Sunifred II de Cerdanya menciona un legat referit a Ur. El poble fou el centre de la baronia homònima, que a l'inici del segle xvi pertanyia a la família Còdol, que la retindria fins a la Revolució francesa.

Visitem l'Església de Sant Martí. Sant Martí d'Ur (Saint-Martin d'Ur en francès) és el nom de l'església romànica, i de la parròquia que aquesta encapçala, del poble cerdà d'Ur, a la Catalunya del Nord.

Història
Absis central preromànic i una de les dues absidioles
L'església és esmentada per primera vegada al segle novè en l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell (819) i de la mateixa època n'és la major part de l'edifici actual, encara que la nau i el campanar foren considerablement reformats al segle xviii. El 7 de juny del 1934 va ser declarat monument històric de França.

Arquitectura
El temple té una capçalera típica del primer art romànic, o preromànic, amb un absis central i dues absidioles, decorats amb bandes lombardes (una banda lombarda és una arcatura composta d'arcs en cintra vorejada lateralment per dues pilastres anomenades lesenes). En el cas d'Ur, cada banda lombarda és formada per dos arcs a l'absis central i tres a les absidioles; i per dessota de cada conjunt d'arcs hi ha una petita finestra cega. En la part inferior de les absidioles, el mur està ornat amb un fris en dents d'engranatge.

Seguim pel camí de Llivia fins a arribar al petit nucli de la població. Llivia és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya. Té la particularitat de ser un enclavament dins l'Estat francès (Alta Cerdanya - Catalunya Nord), com a conseqüència dels termes del Tractat dels Pirineus (1659), la posterior Conferència de Ceret (1660) i el Tractat de Llívia (1660).

El municipi és integrat, a més de Llívia, pels pobles de Gorguja i de Cereja, el caseriu de Gorguja Petita —mas de Travis— i el mas Jonquer. A més, s'hi troba l' ermita de Sant Guillem de la Prada.
Pertany al partit judicial i a la rodalia de Puigcerdà.

Llívia és coneguda, entre altres coses, per la Farmàcia Esteve, una de les més antigues d'Europa, fundada probablement a principi del segle xv, tot i que està documentada des de 1594. Cal dir, però, que l'apotecaria o farmàcia antiga deixà de desenvolupar la seva activitat tradicional el 1926 i actualment és un museu.

Confronta amb els termes de la Guingueta d'Ix –zona de Càldegues– i de Santa Llocaia –Serra de Concellabre–, a migdia; d'Ur i d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a ponent; de Targasona, a tramuntana; i d'Estavar i de Sallagosa, a llevant.
El Segre creua el terme municipal, entrant-hi per Estavar. Al seu pas per Llívia, rep les contribucions fluvials dels rius Er, Targasona i Éguet.

Vers el nord-est i darrere de la carena del puig del Castell, pot accedir-se als tranquils paratges de la font del Sofre, més propera i situada a la petita vall d'Estaüja, i de la font del Ferro, a la confluència del torrent del Tudó amb la riera de les Valls o de Targasona. Al seu territori destaquen el Puig de Llívia (1.357,5 m) –també anomenat Turó del Castell–, el Serrat de Baladret (1.428 m) i el Pla del Tudó (1.403 m), a més de la Roca Canal i el Serrat de Palmanill, tot formant una petita serra prolongada en direcció al caos de Targasona i d'Angostrina, i sobresortint de la fèrtil plana que envolta la vila.
La seva superfície és de 12,84 km².

A partir d'aquest punt, el més allunyat de la ruta d'avui fem el retorn cap a Puigcerdà.