Puigcerdà – Ur – Llívia – Càldegues – Ix – Bourg-Madame

Còmode i planera caminada des de Puigcerdà a l’enclavament fronterer de Llívia, anada pel poble d’Ur i tornada per Bourg-Madame, en que tot el trajecte és per camins i corriols planers, amb alguns trams per carretera o pistes asfaltades, al voltant de poblacions.

El recorregut que hem fet ha estat el següent:
Estació de Renfe de Puigcerdà – Puigcerdà – estany – passejos de la Séquia i Rigolisa – camí dels Enamorats – el prat de Rigolisa – estany i parc del Torniquet – corriol sota la pista – Ur, amb l’església romànica de Sant Martí i l’ajuntament – pont sobre el riu d’Angostrina – camí de Llívia – els Empradells – camps de Mala-sanya – camí d’Ur – Llívia (centre històric, església gòtica de la Mare de Déu dels Àngels, farmàcia, ajuntament, etc.) – ermita de Sant Guillem – pont del riu Segre – pujada de Vernet – camí d’Onzès – Camp Ras – Onzès – els Clots – Càldegues, amb l’església romànica de Sant Romà – carretera de Càldegues – les Maçanes – tram de la carretera D30C – Ix, amb l’església romànica de Sant Martí – carretera N116 – Bourg-Madame o la Guingueta d’Ix – pont fronterer sobre el Reür – plaça d’Europa - avinguda del Segre – Estació de Puigcerdà.

L’enclavament de Llívia.-
És un territori pertanyent a la Baixa Cerdanya situat dins l’Alta Cerdanya i, per tant, de l’Estat espanyol dins l’Estat francès, produït com a conseqüència dels acords del tractat dels Pirineus. El terme de Llívia és separat del de Puigcerdà, en el punt més proper entre ambdós, per només 1,8 km.
Amb forma com de mitja lluna, el terme és envoltat pels municipis de l’Alta Cerdanya: Targasona a tramuntana, Estavar a llevant, Sallagosa al SE, Santa Llocaia a migdia, la Guingueta d’Ix al SW i, finalment, Ur i Angostrina i Vilanova de les Escaldes a ponent. El perímetre va ser assenyalat per 45 fites, d’acord amb la delimitació de la frontera hispano-francesa aconseguida pels pactes addicionals dels anys 1882, 1866 i 1868.
El territori de Llívia és una fèrtil plana estesa de cara a ponent i a migdia, protegida pel puig de Llívia, dit també turó del Castell (1 357 m), i pel Tudó (1428 m), que formen una serreta que es prolonga cap a Angostrina i vers el caos de Targasona. Des de la talaia d’aquests turons, té encara menys sentit l’arbitrària divisió de la comarca en Alta i Baixa Cerdanya per una frontera política.