PUIGGRACIÓS (808m) des de l'Ametlla - El Serrat - torre de guaita. 100 cims

PUIGGRACIÓS DES DE L'AMETLLA del Vallès. Del Serrat Ametlla al cim del Puiggraciós (808 m.a.). Cingles de Bertí, Vallès Oriental.

INICI: L'Ametlla del Vallès, Urbanització "El Serrat": rotonda on comença un sender boscós i molt agradable, que va pujant suaument.

Prenem un trencall.
Cruïlla Les Planes: corriol.
PR C-33
El Serrat de l'Ocata: Enllaç amb la ctra. del Santuari de Puiggraciós.
Passem de llarg la canal del "Machupichu" de pujada (opcional): tram molt dret per ascendir al cim del Puiggraciós, sense haver de passar pel Santuari. Obviem.

Santuari de Puiggraciós.

Antiga Capella de Nostra Sra de Puiggraciós.
Torre del Telègraf òptic.
Balconet, mirador.
Font del Santuari (raja).

Trencall al cim: ens queda superar uns +100m de desnivell.

Bifurcació a corriol.

Cim del Puiggraciós (torre de guaita): és un dels 100 CIMS del Projecte de la FEEC, amb 808 metres d'altitud.

Restes del poblat ibèric, Serrat del Pollancre.

Baixada per corriol molt dret , que comença davant de la torre elèctrica del "Machu pichu", però per l'altra banda.

Fi corriol rost: enllaç amb pista forestal.

COLLET DE CAN TRIPETA (750 m.a).

Retorn per un altre sender que enllaça amb la ruta de l'anada, amb uns quants desnivells.

Retorn a la rotonda de la L'Ametlla del Vallès, Urbanització "El Serrat, i fi de la ruta.

***

CURIOSITATS:
* "El cim del Puiggraciós està situat a la confluència dels termes municipals de l'Ametlla del Vallès, el Figueró i Montmany i Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental." (Viquipèdia).

* "Actualment a Puiggraciós, dins del terme municipal de l’Ametlla del Vallès, hi viu una petita comunitat de benedictines.
Entre el 1701 i el 733 es va fer el santuari actual, que es va beneir el 3 de setembre de 1711, que és el que ara és commemora.
Puiggraciós havia estat la parroquial de Montmany. Pel 1951 es va separar de la parròquia del Figaro-Montmany i es va unir a l'Ametlla. Així, quan el 1957 el Figaró i Montmany van passar a Vic, el santuari va quedar del bisbat de Barcelona, tot i que el santuari queda dins del municipi de Montmany, que alhora era una parròquia que quedava sense església i per això es va suprimir. Passat a l'Ametlla, el santuari va ser restaurat a fons entre el 1951 i el 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí.
El 1973 s'hi va instal·lar una petita comunitat de cinc o sis monges vinculada a Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. Es la comunitat que encara hi resideix i hi manté el culte . Així s’ha mantingut com a lloc de devoció dels pobles del voltant, des d’on s’anava processó com La Garriga, el Figueró, Bigues i Ametlla. La popularitat de Puiggraciós també es va estendre gràcies a les nombroses referències de Raimon Casellas en Els Sots Feréstecs, de 1901."