Puiggraciós – Sant Pere de Bertí – La Trona – Cingles de Bertí – Sant Pau de Montmany

Bonica caminada des del santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, als cingles de Bertí, amb la Trona com a esplèndid mirador de tota la zona, i a la tornada, hem baixat a Montmany, des d’on hem retornat a Puiggraciós.
L’itinerari que seguit, ha estat el següent:
Santuari de Puiggraciós – PR C-33 – camí dels Mercaders - coll de can Tripeta – grau Mercader – cal Mestret –camí a l’esquerra que baixa cap al torrent del Traver – el Clascar – Sant Pere de Bertí – cal Magre – camps de cal Magre - seguim pel PR C-33 – Barnils – collet de les Pereres – Font del Pollancre – coll del Oms – coll de Nou – Bellavista Vella – grau de la Trona – la Trona – grau de la Trona – GR-5 – camps de Bellavista – can Rumbeia – camps de can Volant - l’Escletxot – la Taula de Pedra – mirador del sot del Grau – grau de Montmany – solella, baga i camps de la Rovira – Sant Pau de Montmany – l’Ullar – baga de Mas Miquel – carena de Puiggraciós – arribada al Santuari de Puiggraciós.

Sant Pere de Bertí.-
És l'església romànica del poble de Bertí, antiga parròquia rural del terme municipal de Sant Quirze Safaja, i situada damunt i al nord dels Cingles de Bertí, a l'extrem sud-oriental del terme municipal, al límit amb els termes de Bigues i Riells i el Figaró.
El lloc apareix documentat en les fronteres més antigues de la diòcesi de Vic, l'any 978, com a castrum Bertini o Bertlli. L'indret eclesiàstic apareix a la documentació de Sant Miquel del Fai de l'any 1031, que l'anomenen Bertino. El temple actual cal ubicar-ho al segle XIII i va refer-se de nou l'any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria. Va ser el centre d'una sèrie de masies força disperses que s'han anat abandonant. A l'any 1718 només es comptabilitzaven 55 habitants. A les seves proximitats s'ubica la capçalera del torrent de Bertí, afluent per l'esquerra del riu Tenes.
L'església és d'una sola nau, pràcticament rectangular, amb volta apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat s'hi van afegir dues capelles laterals al costat sud i s'alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d'accés exterior. La porta d'accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura. A l'any 1659 va ser reconstruïda amb volta massissa. El campanar transformat tal com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l'edificació, sobre la volta de l'església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destruïdes al 1936. L'accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara. Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d'accés també és amb arcada adovellada. Recentment s'han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol.

Sant Pau de Montmany.-
Aquesta església, actualment en estat ruïnós, es troba en un dels graons estructurals situats a l’angle entre Puiggraciós i la cinglera de Bertí, abocada a la vall i sobre l’antic mas de l’Ullar. Va ser abandonada l’any 1910 i el rector i el culte es traslladaren al santuari de Puiggraciós, on des de llavors, es venera l’imatge gòtica de Santa Maria, que abans, es veneraba a Sant Pau de Montmany.
Un dels rectors d’aquesta parròquia, és el personatge central de la novel•la, els Sots Feréstecs, que va escriure en Raimon Casellas, i que situa l’acció dramàtica en aquests paratges, presidits pels cingles de Bertí.